En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.
- Abandonar el cos
- Abandonar el món
- Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
- Acabar a la corva (Pla del Penedès)
- Acabar a la Doma (Garriga)
- Acabar al Ramassà (Granollers)
- Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
- Acabar amb el pijama de fusta
- Acabar els alens
- Acabar els torrons
- Acabar-se la candela
- Aclucar els ulls
- Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
- Adormir-se en la mort
- Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
- Anar a Cal Boc (Ripoll)
- Anar a Cal Guimerri (Celrà)
- Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
- Anar a cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
- Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell)
- Anar a Cal Trencalòs (Badalona)
- Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
- Anar a Can Catarra (Alella)
- Anar a Can Cirera (Tiana)
- Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
- Anar a Can Falot (Centelles)
- Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès)
- Anar a Can Gurgui (Canovelles)
- Anar a Can Pairot (Besalú)
- Anar a Can Pelat (Esquirol)
- Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
- Anar a Can Torrella (Terrassa)
- Anar (o anar-se'n) al clot
- Anar a fer malves
- Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria)
- Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
- Anar a l'altre barri
- Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
- Anar a l'ombra dels xiprers
- Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
- Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
- Anar a la casa del Pare
- Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
- Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
- Anar a plegar
- Anar a plegar aulives (La Ràpita)
- Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
- Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
- Anar a sopar amb sant Pere
- Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
- Anar al camí de Balaguer (Linyola)
- Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
- Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
- Anar al pot
- Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
- Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
- Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic)
- Anar al Solell del Barber (Súria)
- Anar al sot
- Anar (o Dur) als Escles (Gata)
- Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
- Anar amb els peus per davant
- Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
- Anar-se'n
- Anar-se'n a can Pistraus
- Anar-se'n a can Taps
- Anar-se'n a criar malves
- Anar-se'n a l'altre barri (o món)
- Anar-se'n al calaix
- Anar-se'n (o Anar) al canyet
- Anar-se'n al cel
- Anar-se'n al cial de les panses
- Anar-se'n (o Anar) al clot
- Anar-se'n amb els peus per davant
- Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
- Anar-se'n del món
- Arribar al darrer son
- Arribar l'hora
- Arribar la darrera hora
- Arribar la Magra
- Arribar la Seca
- Batre els peus
- Batre l'ala
- Batre les cames
- Batre les ferradures
- Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
- Cantar el gori-gori
- Carguinyolar-se (Torelló)
- Cascar-la
- Cloure els ulls [a la llum]
- Colltorçar
- Cremar en el verd (o en el blau)
- Criar malves
- De camí cap amunt i al clot (Òdena)
- Deixar de viure
- Deixar-hi els ossos
- Deixar-hi la pell
- Deixar-nos
- Desaparèixer de l'escena
- Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
- Destinar l'hora
- Dinyar-la
- Deixar-se la pell
- Donar de menjar als cucs
- Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
- Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
- El darrer sospir
- En l'article de la mort (a punt de morir-se)
- Estar caput
- Estar combregador (estar per morir)
- Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
- Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
- Estirar la pota (o la cama)
- Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
- Exhalar l'ànima (o l'esperit)
- Expirar
- Fer atots
- Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
- Fer coll de figa algú
- Fer el bategot
- Fer el darrer (o l'últim) badall
- Fer el dos de bastos
- Fer es darrer alè
- Fer es tres alens
- Fer ets alems (o es darrers alems)
- Fer la clucaina
- Fer la [darrera] ganyota
- Fer la fel (Gandia)
- Fer la fi d'en Cagaelàstics
- Fer la fi d'en Pocarroba
- Fer l'ànec
- Fer la clucaina
- Fer la ganyota
- Fer les darreres (o raderes)
- Fer l'últim (o el darrer) badall
- Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
- Fer un pet com un aglà
- Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
- Fer-se'n la pell
- Fer-se'n les calces
- Fer-se'n les set pedretes
- Fer-se'n l'estella
- Finar
- L'anada de l'avi
- Lliurar l'ànima a Déu
- No ser d'aquest món
- Pagar amb la pell
- Pagar tribut a la mort
- Palmar-la
- Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
- Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
- Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
- Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
- Perdre-hi la vida
- Perir
- Petar
- Pringar-la
- Posar-li un pijama de fusta
- Pujar-se'n al cel
- Que molts anys vagi per davant!
- Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
- Quedar-se fred
- Quedar-se sec
- Quedar-s'hi
- Retre l'ànima a Déu
- Rompre's el coll (morir d'accident)
- Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
- Sucumbir
- Tancar els ulls
- Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
- Tenir el peu a l'estrep
- Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
- Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
- Tindre els dies complits
- Tocar les barbes del Pare Etern
- Tòrcer (o torçar) el coll
- Tornar a la pols
- Tornar la carn a la terra
- Tornar-se
- Transir
- Traspassar
- Trobar la mort
- Venir la Lletja
- Volar al cel
Mira també
- Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
- Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem
16 comentaris:
Bona nit i tapa't
Galderich, tu uses aquesta frase en el sentit de morir-se? O l'uses en el sentit que jo la coneixia de 'exclamació quan una cosa s'ha resolt satisfactòriament' o de 'resignació quan ja s'han exhaurit totes les possibilitats de fer o aconseguir alguna cosa'?
Seria l'equivalent al castellà 'Apaga y vámonos' i hi ha tot un seguit de seqüències que allarguen la dita i en presenten variacions, com ara:
- Bona nit caragols, que he quedat a les fosques
- Bona nit cresol, que la llum sapaga
- Bona nit, Cargol, que per mi ja és vespre
- Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre
Altra cosa és l'expressió «Bona nit i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora», però que no deixa de ser una manera més o menys divertida i ritmada de desitjar bona nit.
Al Prat en tenim una de local: "anar a cal Saio (o "darrere cal Saio")". Perquè l'antiga (i inexistent) masia de cal Saio era prop del cementiri.
Al meu poble "anar a parar al canyet", que era on es llençaven les despulles dels animals morts. Ara ja no existeix el canyet, que hi ha un aparcament, però la gent continua dient-ho.
Víctor,
T'hi puc afegir això:
-"anar al ribast", pròpia de Rupit, Collsacabra [informació de l'amic Miquel Banús, devers l'any 2000], [observació: la [t] hi és relaxada, però s'hi sol sentir, tal com correspon a aquella zona].
-"fer nyec", també de Rupit, coneguda gràcies a la mateixa persona i per la mateixa època.
-"passar els taps" és, a Torelló, 'enllestir un assumpte, fer-ne via', però també 'morir (enllestint tots els assumptes pendents)'.
-"anar al Solei d'en Rap" és, també, de Torelló i crec que de la Plana de Vic, però no en sé l'origen.
Salutacions!
Quin mal gust que feu servir Bona nit i tapa't per això! M'ha agradat la llista i venia a veure si hi podia aportar alguna cosa, i quina desagradable sorpresa (per qui no ho sàpiga, és el nom del meu blog!)
Suposo que no servirà, però a casa deien que algú ja cria malves, però no és el fet de morir-se, sinó d'estar mort. Encara que pot ser recent i potser sí que ho aplicaven en el sentit de que acaba de passar, 'aquest ja cria malves'.
Tinc un amic que diu sovint 'traspassar', i una que potser pot servir és que també diu 'tal persona ha faltat'. Els seus orígens són valencians.
Ah, i una que no ve al cas, però que sempre m'ha fet gràcia, quan parla d'algú que és mort diu 'que molts anys vagi per davant', referint-se a que a ell li quedin molts anys de vida encara.
La forma tradicional i ancestral del Camp d'Elx, residual però encara molt viva en el meu entorn familiar més íntim és:
- estar en la darrê fulla.
Ara, estar en la darrê fulla es com estar en el darrê badall, justetet abans de "quedar-se gelat".
A casa meva sempre he sentit l'expressió "Anar-se'n al canyet".
Segons el DCVB canyet és el lloc a on s'enterraven les bèsties. Prou clar no?
Fins i tot, el mateix diccionari, dóna una segona entrada per a canyet: Sala de l'hospital civil en la qual són exposats els cadàvers de gent desconeguda, perquè el públic els pugui reconèixer.
Sembla raonable que, fins i tot aquesta sala, prengués el nom del canyet del bestiar original.
A Reus vaig sentir una vegada: "Passar el pont d'esquena", referit al fet de morir-se. Salutacions.
Quantes dades que no tenia recollides! Moltes gràcies a tots!!
Enteneu perquè he de fer aquestes coses en línia i en els blogs i esperar i desitjar els vostres savis comentaris, com a parlants de la llengua? ;-)
XeXu, que consti que jo he defensat el recte sentit del Bona nit i tapa't!
Víctor,
Sobre el "bona nit i tapat". Aquí el feien servir per dir que ja no hi havia res a fer. Exemple: Si algú emmalaltia i sabien que era greu i no se'n sortiria deien: aquest, aviat, bona nit i tapat.
No sé si m'explico.
Núria, és un sentit pròxim a la mort, doncs. L'avantsala, per dir-ho d'alguna manera. No hi desentona, doncs aquí.
Gràcies per la precisió de l'ús que ens expliques!
Víctor,
-"Batre les pernes" 'morir-se' a Maçanet de Cabrenys; ho trobaràs a l'adreça: (http://www.massanetdecabrenys.com/vocabulari.html)
-"carguinyolar-se" 'morir-se' a Torelló (es diu molt).
Gràcies, Jordi. 'Batre les pernes' deu tenir més extensió, perquè surt al DIEC2.
No està gens malament: 128 maneres de morir. :-)
A Elx també diem "li que(d)en dos xollaes" per referir-nos a que alguna persona li queda poc temps d'alguna cosa. I en molts casos jo l'he sentit dir en relació a la mort. El trobe força bonic ja que una "xolla(d)à" a Elx diem al fet d'anar a la perruqueria i tallar-te els cabells, quan significa segons el DCVB "tallar arran el pèl o la llana", "esquilar" en castellà. A més, d'ací la frase feta típica "qui se xolla, s'estrena" i la resposta "i qui te peluca se retruca". De fet, fins i tot entre castellanoparlant he sentit dir "te has xollao!". En fi, una més per al sac Víctor ;)
Gràcies, Manet!
Coneixia l'expressió de xollar en el sentit d'esquilar aplicat a anar a cal barber. I és clar, si li queden dos xollaes, senyal que és a punt de desfilar... Segueixo recollint, Manet!
Publica un comentari