En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.
- Abandonar el cos
- Abandonar el món
- Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
- Acabar a la corva (Pla del Penedès)
- Acabar a la Doma (Garriga)
- Acabar al Ramassà (Granollers)
- Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
- Acabar amb el pijama de fusta
- Acabar els alens
- Acabar els torrons
- Acabar-se la candela
- Aclucar els ulls
- Acollar (Mallorca)
- Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
- Adormir-se en la mort
- Aferrar el pallet
- Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
- Anar a Cal Boc (Ripoll)
- Anar a Cal Guimerri (Celrà)
- Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
- Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
- Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell)
- Anar a Cal Trencalòs (Badalona)
- Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
- Anar a Can Catarra (Alella)
- Anar a Can Cirera (Tiana)
- Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
- Anar a Can Falot (Centelles)
- Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès)
- Anar a Can Gurgui (Canovelles)
- Anar a Can Pairot (Besalú)
- Anar a Can Pelat (Esquirol)
- Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
- Anar a Can Torrella (Terrassa)
- Anar (o anar-se'n) al clot
- Anar a fer malves
- Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria)
- Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
- Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
- Anar a l'altre barri
- Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
- Anar a l'ombra dels xiprers
- Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
- Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
- Anar a la casa del Pare
- Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
- Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
- Anar a plegar
- Anar a plegar aulives (La Ràpita)
- Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
- Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
- Anar a sopar amb sant Pere
- Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
- Anar al camí de Balaguer (Linyola)
- Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
- Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
- Anar al pot
- Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
- Anar al sequer
- Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
- Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic)
- Anar al Solell del Barber (Súria)
- Anar al sot
- Anar al tenyidor (Torredembarra)
- Anar al tros de l'era
- Anar (o Dur) als Escles (Gata)
- Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
- Anar (o Eixir) amb els peus per davant
- Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
- Anar-se'n
- Anar-se'n a can Pistraus
- Anar-se'n a can Taps
- Anar-se'n a criar malves
- Anar-se'n a l'altre barri (o món)
- Anar-se'n a l'arxiu
- Anar-se'n a la carrera (Beneixama)
- Anar-se'n a la fossa
- Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
- Anar-se'n a les Ecles
- Anar-se'n al calaix
- Anar-se'n (o Anar) al canyet
- Anar-se'n al cel
- Anar-se'n al cial de les panses
- Anar-se'n al cop
- Anar-se'n al garrofer de la Tella
- Anar-se'n al garrofer del Crac
- Anar-se'n al Garrut (Lleida, DCVB)
- Anar-se'n amb els peus per davant
- Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
- Anar-se'n cap allà
- Anar-se'n del món
- Arribar al darrer son
- Arribar l'hora
- Arribar la darrera hora
- Arribar la Magra
- Arribar la Seca
- Batre els peus
- Batre l'ala
- Batre les cames
- Batre les ferradures
- Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
- Boquejar (Cat. i Val.)
- Cantar el gori-gori
- Cantar-li les absoltes (Beneixama)
- Carguinyolar-se (Torelló)
- Cascar-la
- Caure de l'església (Fígols i Alinyà)
- Cloure els ulls [a la llum]
- Colltorçar
- Colltrencar-se
- Cremar en el verd (o en el blau)
- Criar malves
- De camí cap amunt i al clot (Òdena)
- Deixar de viure
- Deixar-hi els ossos
- Deixar-hi la pell
- Deixar-nos
- Desaparèixer de l'escena
- Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
- Destinar l'hora
- Dinyar-la
- Deixar-se la pell
- Donar de menjar als cucs
- Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
- Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
- Eixir amb els peus per davant
- El darrer sospir
- En l'article de la mort (a punt de morir-se)
- Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
- Estar caput
- Estar combregador (estar per morir)
- Estar en el gori-gori (Xàtiva)
- Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
- Estar guardant la llàntia
- Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
- Estirar la pota (o la cama)
- Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
- Exhalar l'ànima (o l'esperit)
- Expirar
- Fer atots
- Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
- Fer cap al tenyidor (Penedès, Torre d'en Barra)
- Fer coll de figa algú
- Fer el bategot
- Fer el darrer (o l'últim) badall
- Fer el dos de bastos (Santanyí, DCVB)
- Fer el pellot (Beneixama)
- Fer es darrer alè
- Fer es tres alens
- Fer ets alems (o es darrers alems)
- Fer flist
- Fer la clucaina
- Fer la [darrera] ganyota
- Fer la fel (Gandia)
- Fer la fi d'en Cagaelàstics
- Fer la fi d'en Pocarroba
- Fer l'ànec
- Fer l'ou
- Fer la clucaina
- Fer la ganyota
- Fer la pell
- Fer les darreres (o raderes)
- Fer l'últim (o el darrer) badall
- Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
- Fer un pet com un aglà
- Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
- Fer-se'n el pellot
- Fer-se'n l'aresta (Gir., Olot)
- Fer-se'n la pell
- Fer-se'n la pellissa
- Fer-se'n les calces
- Fer-se'n les set pedretes
- Fer-se'n l'estella
- Finar
- L'anada de l'avi
- La terra el crida
- Lliurar l'ànima a Déu
- Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
- No alçar el cap del coixí (Beneixama)
- No ser d'aquest món
- Pagar amb la pell
- Pagar tribut a la mort
- Palmar-la
- Parar a l'estiba
- Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
- Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
- Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
- Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
- Perdre-hi la vida
- Perir
- Petar
- Plegar gàbies (Valls)
- Plegar hams
- Plegar veles
- Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
- Posar-li un pijama de fusta
- Pringar-la
- Pujar-se'n al cel
- Que molts anys vagi per davant!
- Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
- Quedar-se com un pardalet
- Quedar-se fred
- Quedar-se sec
- Quedar-s'hi
- Retre l'ànima a Déu
- Rompre's el coll (morir d'accident)
- Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
- Sucumbir
- Tancar els ulls
- Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
- Tenir el peu a l'estrep
- Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
- Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
- Tenir una cama al fossar
- Tindre els dies complits
- Tocar les barbes del Pare Etern
- Tòrcer (o torçar) el coll
- Tornar a la pols
- Tornar la carn a la terra
- Tornar-se
- Transir
- Traspassar
- Trobar la mort
- Venir la Lletja
- Volar al cel
Mira també
- Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
- Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem
39 comentaris:
Bona nit i tapa't
Galderich, tu uses aquesta frase en el sentit de morir-se? O l'uses en el sentit que jo la coneixia de 'exclamació quan una cosa s'ha resolt satisfactòriament' o de 'resignació quan ja s'han exhaurit totes les possibilitats de fer o aconseguir alguna cosa'?
Seria l'equivalent al castellà 'Apaga y vámonos' i hi ha tot un seguit de seqüències que allarguen la dita i en presenten variacions, com ara:
- Bona nit caragols, que he quedat a les fosques
- Bona nit cresol, que la llum sapaga
- Bona nit, Cargol, que per mi ja és vespre
- Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre
Altra cosa és l'expressió «Bona nit i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora», però que no deixa de ser una manera més o menys divertida i ritmada de desitjar bona nit.
Al Prat en tenim una de local: "anar a cal Saio (o "darrere cal Saio")". Perquè l'antiga (i inexistent) masia de cal Saio era prop del cementiri.
Al meu poble "anar a parar al canyet", que era on es llençaven les despulles dels animals morts. Ara ja no existeix el canyet, que hi ha un aparcament, però la gent continua dient-ho.
Víctor,
T'hi puc afegir això:
-"anar al ribast", pròpia de Rupit, Collsacabra [informació de l'amic Miquel Banús, devers l'any 2000], [observació: la [t] hi és relaxada, però s'hi sol sentir, tal com correspon a aquella zona].
-"fer nyec", també de Rupit, coneguda gràcies a la mateixa persona i per la mateixa època.
-"passar els taps" és, a Torelló, 'enllestir un assumpte, fer-ne via', però també 'morir (enllestint tots els assumptes pendents)'.
-"anar al Solei d'en Rap" és, també, de Torelló i crec que de la Plana de Vic, però no en sé l'origen.
Salutacions!
Quin mal gust que feu servir Bona nit i tapa't per això! M'ha agradat la llista i venia a veure si hi podia aportar alguna cosa, i quina desagradable sorpresa (per qui no ho sàpiga, és el nom del meu blog!)
Suposo que no servirà, però a casa deien que algú ja cria malves, però no és el fet de morir-se, sinó d'estar mort. Encara que pot ser recent i potser sí que ho aplicaven en el sentit de que acaba de passar, 'aquest ja cria malves'.
Tinc un amic que diu sovint 'traspassar', i una que potser pot servir és que també diu 'tal persona ha faltat'. Els seus orígens són valencians.
Ah, i una que no ve al cas, però que sempre m'ha fet gràcia, quan parla d'algú que és mort diu 'que molts anys vagi per davant', referint-se a que a ell li quedin molts anys de vida encara.
La forma tradicional i ancestral del Camp d'Elx, residual però encara molt viva en el meu entorn familiar més íntim és:
- estar en la darrê fulla.
Ara, estar en la darrê fulla es com estar en el darrê badall, justetet abans de "quedar-se gelat".
A casa meva sempre he sentit l'expressió "Anar-se'n al canyet".
Segons el DCVB canyet és el lloc a on s'enterraven les bèsties. Prou clar no?
Fins i tot, el mateix diccionari, dóna una segona entrada per a canyet: Sala de l'hospital civil en la qual són exposats els cadàvers de gent desconeguda, perquè el públic els pugui reconèixer.
Sembla raonable que, fins i tot aquesta sala, prengués el nom del canyet del bestiar original.
A Reus vaig sentir una vegada: "Passar el pont d'esquena", referit al fet de morir-se. Salutacions.
Quantes dades que no tenia recollides! Moltes gràcies a tots!!
Enteneu perquè he de fer aquestes coses en línia i en els blogs i esperar i desitjar els vostres savis comentaris, com a parlants de la llengua? ;-)
XeXu, que consti que jo he defensat el recte sentit del Bona nit i tapa't!
Víctor,
Sobre el "bona nit i tapat". Aquí el feien servir per dir que ja no hi havia res a fer. Exemple: Si algú emmalaltia i sabien que era greu i no se'n sortiria deien: aquest, aviat, bona nit i tapat.
No sé si m'explico.
Núria, és un sentit pròxim a la mort, doncs. L'avantsala, per dir-ho d'alguna manera. No hi desentona, doncs aquí.
Gràcies per la precisió de l'ús que ens expliques!
Víctor,
-"Batre les pernes" 'morir-se' a Maçanet de Cabrenys; ho trobaràs a l'adreça: (http://www.massanetdecabrenys.com/vocabulari.html)
-"carguinyolar-se" 'morir-se' a Torelló (es diu molt).
Gràcies, Jordi. 'Batre les pernes' deu tenir més extensió, perquè surt al DIEC2.
No està gens malament: 128 maneres de morir. :-)
A Elx també diem "li que(d)en dos xollaes" per referir-nos a que alguna persona li queda poc temps d'alguna cosa. I en molts casos jo l'he sentit dir en relació a la mort. El trobe força bonic ja que una "xolla(d)à" a Elx diem al fet d'anar a la perruqueria i tallar-te els cabells, quan significa segons el DCVB "tallar arran el pèl o la llana", "esquilar" en castellà. A més, d'ací la frase feta típica "qui se xolla, s'estrena" i la resposta "i qui te peluca se retruca". De fet, fins i tot entre castellanoparlant he sentit dir "te has xollao!". En fi, una més per al sac Víctor ;)
Gràcies, Manet!
Coneixia l'expressió de xollar en el sentit d'esquilar aplicat a anar a cal barber. I és clar, si li queden dos xollaes, senyal que és a punt de desfilar... Segueixo recollint, Manet!
A Beneixama:
"No alçar (algú) el cap del coixí"
"Anar-se'n (algú) a la carrera"
"Cantar-li (a algú) les absoltes"
A Tavernes de la Valldigna:
"Podrir (algú) malves"
Gràcies, Francesc. Anem ampliant el repertori!
Fer-se'n l'aresta: morir-se Gir., Olot
Afegit! Moltes gràcies!
No poder sentir cantar el cucut per la primavera: haver se mort. «Aquest gat sí que no sentirà pas cantar el cucut per la primavera» (Olot).
Rossellonès: Se fer desquitllar, se'n fotre/fúmer el carric (Ceret), se'n fotre/fer/ficar l'esclop, le guetes, fer malves, traspasssar
Pepsi, podeu revisar/corregir el text que m'heu enviat, que crec que hi ha alguna errada?
«le guetes»
«traspasssar»
Mercès
Guetes ve del fr. Guêtres, com l'equivalent sud-català, Polaines. Garramatxa, occitanisme per polaina llarga.
Traspassar o trapassar també s'emprava al Rosselló, com a tot Catalunya.
Altres expressions, sóm fet el buidatge del recull inèdit d'Albert Saisset, publicat com a "Caram! Això me mira" :
Se'n fer les quitlles
Se'n fer la pell
Se'n fer la pellissa
Se'n fer el pellot
Tant hi va lo que xiula com lo que piula
Mor el que xiula i viu el que piula
Aqueix, quan se morirà, li diran pas gaires: « Déu te perdó ! »
Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
Morirà amb la boca oberta (avar)
Quan fou mort lo combregaren
Emprés de la mort, lo metge
Aquí hi farà mort i vida
Morta la cuca mort el verí
Viurem fins a la mort
A la mort sempre hi arribarem vius
Ho vol fort i mort (a totes passades)
Fer morir verd (o: fer veure els ulls verds, fer tornar els ulls verds a algú)
colltrencar-se
La terra el crida
Passar pel tap (matar)
Segur com nos cal morir un dia
Caga el rei, caga el Papa,
de la mort ningú s'escapa.
S'acaba de perdre (: és a l'article de la mort)
Mirem de nos penedir antes d'anar fer el gran capbusset dins del clot
Se'n treure amb la pala i l'aixada (deixar-hi la pell)
Fer l'ou (morir)
Ha begut oli
Ni per mal de morir
Ser a tres quarts de llaca (: edat avançada)
Qui és gelós, mori cornut
Tos de gener, alegra el fosser
Espantós com la mort
Enterra sense cantar (: menja molt en silenci)
Emposonar com un rat mort (pudir)
Discret com un mort, com la pedra de la tomba
Estre al clot
Ser dins del clot
Tenir un peu en el clot
Ser a desenou de caputxes (al·lusió a les 20 ploradores d'un enterrament de primera classe)
Tenir una cama al fossar
Acollar: Anar-se'n a l'altre món. «D'aquí a cinquanta anys molts de noltros ja haurem acollat» (Mall.).
Morir com un poll: morir quietament, sense convulsions ni estertor.
Esser per En Cotà: estar una bístia vella a punt de morir-se; estar a punt per a esser portada al carnatge (Mall.); cast. estar para buitrera.
Plegar gàbies: retirar se d'un negoci, empresa o assumpte; morir-se (Valls)
BOQUEJAR 3. Fer les bocades de l'agonia, morir-se (Cat. i Val.); cast. dar las boqueadas Rebullen i boquegen d'agonia, Espriu Anys 51.
Caure de l'esglesia (fígols,Fígols i Àlinya)
Per que els morts estaven a l'ermita i van ser treslladats a un terreny avall
Ésser al pot, o Estar en el pot: ser mort, estar enterrat; estar mal agafat, haver perdut, estar indefens. D'ençà d'allò, s'ensopí, envellia, i aviat fou al pot, Espriu Anys 183.
Anar-se'n al clot DCVB
Tenir un peu en el clot DCVB
Fer el dos de basto: morir-se (Santanyí) DCVB
garrut m. 'fossar, cementiri': «aixo és senyal que me'n aniré al garrut prompte» (64); «qualsevol indiscreció faria anar al garrut lo que tinc pensat» (106). És una denominació particular de la ciutat de Lleida perque el camp on hi ha el fossar pertanyia a un home anomenat de sobrenom lo Garrut (DCVB VI, 211); no ha de resultar estrany aquest ús per part de Chauvell, si tenim en compte la proximitat geografica entre Lleida i el Campell, circumstancia que hauria provocat la propagació d' aquest mot.
http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/viewFile/127/126
"Fer cap al tenyidor" (Penedès, Torre d'en Barra)
https://www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/viewFile/292759/400208
Estar (ser?) en el gori-gori: ser mort, al cementiri (Xàtiva)
Estar guardant la llàntia: ser mort, Val.
"anar al tros de l'era" http://www.valldecapafonts.com/picorandan/documents/qc_07.pdf
FLIST Fer flist: morir-se (apareix el mot en la codolada d'En Serrallonga, a. 1634, segons Aguiló Dicc.).
Més o menys, m'he posat al dia, afegint els que es refereixen al fet concret de morir.
Gràcies, Pep!
Publica un comentari a l'entrada