dimecres, 18 de juliol de 2007

No entenc...

... que allò que sempre s'havia fet d'intercanviar llibres, música i fins i tot roba, ara estigui perseguit i penalitzat.
... que no ens deixin seguir anant a l'encant. Perquè jo no vull posseir tot el que consumeixo, culturalment. Perquè no m'hi cap a casa, perquè no tornaré a llegir-ho o a escoltar-ho més. Perquè només vull mirar o escoltar un bocinet d'aquella obra.
... on volen anar a parar. Si no hi ha lucre, no hi ha delicte. Ells sí que persegueixen el lucre. Perquè jo sempre he compartit els meus llibres, discos, pel·lícules, amb la família i els amics. A aquest pas, ni les persones que conviuen amb mi a casa podran escoltar el que jo hagi comprat.


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

2 comentaris:

itaca2000 ha dit...

Especialment em quedo amb allò de "si no hi ha lucre, no hi ha delicte". És més, el lucre en sí ja és un delicte, i qui roba un lladre, ja se sap... (quien roba a un ladrón tiene mil años de perdón). Equivalència en català, "please"...

vpamies ha dit...

Bé, exactament que digui el mateix no sé si té tradició en català, però en català diem «de lladre a lladró, quaranta dies de perdó» o també «robar a lladres no és pecat», «qui roba a un lladre, té deu anys de perdó».