Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Bé, no deixa de ser un resum simplista de la situació, però, fent un símil futbolístic, de la mateixa manera que la gent deixa d'anar al camp quan l'equip no juga bé, si els polítics no fan bé la seva feina, la gent deixa d'acudir a les urnes.
Doncs, una simplicitat magistral! Segur que molts no l'entenen. (especialment si tenen alguna vinculació amb algun partit polític). ALguns i algunes confonen el què passa amb el que els passa a ells.
... Que els polítics s'estranyin que la gent deixi d'anar a votar. 
5 comentaris:
Ho pots dir més alt, més fort i, fins i tot més clar, tanmateix no pas tan encertadament.
Bé, no deixa de ser un resum simplista de la situació, però, fent un símil futbolístic, de la mateixa manera que la gent deixa d'anar al camp quan l'equip no juga bé, si els polítics no fan bé la seva feina, la gent deixa d'acudir a les urnes.
Sent reduccionista, com tu dius, és sens dubte un bon símil el del futbol.
Salutacions
Doncs, una simplicitat magistral! Segur que molts no l'entenen. (especialment si tenen alguna vinculació amb algun partit polític). ALguns i algunes confonen el què passa amb el que els passa a ells.
Benvingut al Raons, Albert. Els amics dels meus amics, són els meus amics. :-)
POdríem fer servir molts símils per parlar d'aquesta situació. Penso en dites com la de la biga a l'ull, la de mirar-se el melic, la bena als ulls...
Publica un comentari a l'entrada