diumenge, 8 de juliol de 2007

Cròniques vallromanines

Diumenge de juliol xafogós. Som de vacances i ens aixequem tard. El plaer de no tenir horaris.

Ja no som a temps d'afegir-nos al Mulla't per l'esclerosi múltiple. A més, cada tarda anem a la piscina per fer el curs de natació. I el diumenge, en descansem. Massa gent, a més. Ens agrada més la tranquil·litat.

Així, al matí agafem les bicicletes i recorrem la riera. L'ombra dels seus plataners crea un microclima propi. És el lloc més fresc de Vallromanes a l'estiu, amb aquella brisa que mou i fa tintinejar les fulles que ens aixopluguen del sol.

Riera avall no cal pedalar. La inercia s'encarrega de dur-te a bon port. Només cal vigilar a les cruïlles, fer dringar el timbre perquè els vianants s'apartin de l'espai destinat a les bicicletes, esquivar algun excrement de gos i vigilar amb l'arbre de Can Morera, just al bell mig del recorregut del carril.

Trobem pinyons. Pocs, escadussers ja passat el migdia i amb moltes cames que han fet el mateix recorregut. I en donem compte ràpid. Els piquem àvidament amb aquella pedra que sempre amaguem al peu de la Riera... i que sempre desapareix.

Des d'allà també es veu el forat número 19 del golf. El més gran, el més visible. El més vergonyant.


De tornada, fem una curta aturada en el «magnífic» parc per a la gent gran (sic), plantat al bell mig d'un descampat erm, just a l'epicentre de la solana de juliol. Ai, les promeses electorals d'últim moment mig acomplertes cuita corrents!


Allà m'he endut la sorpresa del dia. Recolzat en un mur hi ha un dels indicadors de nom de carrer que s'utilitzen al poble, molt macos, per cert. Tot em fa pensar que l'han tret perquè està malament i cal corregir-lo. No se m'acut cap altre motiu.


El rètol de pedra fa referència al carrer de Rafael de Casanovas. Jo només conec un Rafael de Casanova, sense la «s» final, conseller en cap l'11 de setembre de 1714, durant la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques.


De Casanovas, conec el galant venecià, Giacomo Casanovas, que no té res a veure amb l'altre personatge i que potser tampoc ha fet prou mèrits per tenir un carrer dedicat a Vallromanes.


Prengui nota qui n'hagi de fer esmena.

12 comentaris:

Andreu ha dit...

Quina enveja ;)

Jo "estudiant" (o intentant-ho) ja que encara estic de recuperacions, la pitjor època!! Qui em manava a mi no estudiar el dia que tocava!!

vpamies ha dit...

Massa tecles per no ser pianista, potser? ;-)

Sí, la calor de l'estiu no acompanya per fer segons quines coses, però si no hi ha més remei... Sort i no et moguis de prop de la nevera!

tonibanez ha dit...

Molt maca la teva "crònica", veí, llàstima que et surti la vena crítica... Nomé sun parell de puntualitzacions.

1- Tocant al vergonyant forat número 19 que esmentes. Hauries de saber que la realització d'aquest forat fou aprovada quan era regidor d'urbanisme un tal Sanglas. Et sona aquest nom?

2- Sobre el Parc de Ca l'Agustí. Fa quatre dies estava molt pitjor, amb un herbassar de por. Ha estat netejat i el projecte immediat és acabar de condicionar-lo perquè faci més goig.

3- De rètol no en sé res. Tens raó: sobra l'esa final. Suposo que es rectificarà.

Un dubte final: ¿No genera molta mala llet estar tot el sant dia buscant els aspectes negatius del meravellós poble que t'acull? ¿O aspires a la perfecció en tots els sentits?

De totes maneres, s'agraeix l'interès ciutadà. En prenem nota.

tonibanez ha dit...

Per cert, els millors pinyons del poble no estan a la riera. Hi ha un pi fantàstic que els fa grans i plens i que, si vols, ja et diré on és...

vpamies ha dit...

Toni, em sap greu que t'ho prenguis tot com a crítiques personals. Per cert, actues com a veí sensibilitzat o en representació d'algú? És que això de "en prenem nota" m'ha sonat molt oficial. :-)

1. El 19è forat del golf és una crítica que faria encara que l'haguessin autoritzat els romans. No m'agrada i no volia llençar cap dard cap a ningú en concret. Simplement critico que existeixi i que s'hagi autoritzat.

2. El parc per a la gent gran és una medalla que en plena campanya es van voler penjar els del PSC i que suposo que va ajudar a acabar de no confiar en aquesta alternativa política, perquè se'ls va veure el llautó. Va ser una proposta gairebé tan consolidada com el document Word buit que prometia propostes per a Can Palau. Oportunitat i buidor.

3. Sobre el rètol del carrer, et faré una confessió. Vaig fer la fotografia sense adonar-me de l'error de referència. Ho vaig veure després, en passar les fotografies a l'ordinador. Sempre m'han agradat aquests rètols en pedra i rajola.

1, 2, 3... cap crítica directa a la gestió municipal actual. Estem d'acord, oi? A més sóc del parer, que s'ha de treballar i deixar treballar i no tinc animadversió ni res em fa pensar que qui governa no ho faci amb la millor intenció i voluntat. Hi compto, per suposat!

I per cert, per la tarda vam estar tota la família en el teu santuari. :-)
Envam gaudir i en vam fer una mica d'endreça: hi vaig recollir un parell de burilles i algun tros de paper abocat.

Vaig preferir no parlar-ne, per no fer l'article massa llarg, i perquè segur que no puc superar el que tu ja n'has dit. Però em van sortir uns fotos prou xules. Potser més endavant!

Ja me'n parlaràs d'aquest pi pinyoner... que si no m'erra la memòria, em sembla que n'has fet esment en algun article del teu blog. O millor, em calço les sabates i ens hi acostem alguna tarda. Fa?

tonibanez ha dit...

1- Més sobre el "forat 19". A banda de qui era el regidor d'urbanisme quan es va permetre aquesta mossegada a la muntanya de Torre Tavernera, val a dir que amb el nou POUM ja no seria possible fer-ho perquè no es podrà edificar en parcel·les que superin el 20% de desnivell. Tanmateix, l'impacte visual i paisatgístic encara podria ser mitigat si es reforestés adientment l'entorn d'aquestes cases.

2- La Roca Foradada no és "meva", sinó de TOTS ELS VALLROMANINS I VALLROMANINES d'ençà que fou declarada Bé Cultural d'Interès Local a principis de 2003 (tampoc no diré qui governava aleshores, per no ferir susceptibilitats). Tant de bo tots els que la visiten la respectessin i en tinguessin cura com tu.

3- El famós pi pinyoner. Et situes al bell mig de la plaça de Can Poal i mires cap al campanar de l'església... Surts de la plaça en direcció a la masia de Can Poal (deixes a la dreta un estudi d'arquitectura). Un cop ets a l'avinguda de Vilassar, agafes el carrer que va cap a la Carpa (C/ de Can Poal), però de seguida, a mà dreta, veuràs unes escales que pugen cap al Passatge de Vilassar. Són quatre esglaons que tenen al capdamunt una placeta sense sortida. En aquesta placeta hi ha un pi important, el pì que dóna els millors pinyons de Valllromanes. En trobaràs a les escales i pels voltants... Prova'ls i ja em diràs què et semblen.

4- Si m'autoritzes, voldria afegit el teu post a la llista de Caminant per Vallromanes.

vpamies ha dit...

Toni, gràcies per la detallada descripció de la situació del famós pi pinyoner.

Saps? Fa temps que no passejo per aquella placeta. Quan teníem els nens petits ens recorríem amb el cotxet totes les urbanitzacions i ho vèiem tot de més a prop. Ara, amb les bicicletes, arribes més lluny, però amb el cost que no et fixes tant amb els detalls.

Evidentment això de la teva roca era una manera de parlar. :-)

A mi també m'agrada acostar-m'hi sovint.

I és clar que pots agafar el que t'agradi dels meus blogs: per això els tinc amb Creative Commons i per això els escric.

Josep Sagarra ha dit...

Una apunt la "prohibició" de construir en parceles amb més del 20% de pendent no es una norma del POUM sinó de la normativa d'urbanisme, que ja es vigent.
El POUM de moment està pendent d'aprovació.
El forat 19 es el forat de la vergonya, i si es cert es va aprovar edificar en aquell lloc el meu company Sanglas.
Ara el que no es va aprovar es a lesionar la muntanya com es va fer. I això es degut a la manca de mesures de seguiment per part de l'ajuntament.
Per cert quan es va fer en Sanglas ja no era regidor.

Pregunta del Trivial:
Qui era alcaldessa quan es va aprovar i quan es va fer?

Arxiu ha dit...

Voldria demanar-te autorització per penjar còpia de la foto del carrer a l'espai Facebook que tinc dedicat a la figura de Rafael Casanova.
Lògicament quedaria, alhora, vinculada a aquest post i faríem el corresponent reconeixement d'autoria.
Agraït d'avant-mà.

Carles Serret i Bernús.
Responsable de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.
Biògraf de Rafael Casanova i Comes.

vpamies ha dit...

Carles, serà tot un honor per a mi que la meva fotografia consti al teu arxiu sobre Rafael de Casanova.

La fotografia és en Creative Commons, com tots els continguts del meu blog i es poden fer servir sempre que se'n citi la procedència i no hi hagi interessos comercials al darrere.

Salutacions cordials

Arxiu ha dit...

Gràcies. Et convido a visitar i, formar-ne part, si resulta del teu interès:

http://www.facebook.com/Cserretbernus#!/pages/Rafael-Casanova-i-Comes-Conseller-en-Cap/294308214388

vpamies ha dit...

Carles, molt interessant el recull que fas. Ja m'hi he apuntat, i tant!