diumenge, 30 de setembre del 2007

El nèctar del foc







Què té de màgic el foc, que ens encisa i ens embota els sentits?

Foc i brogit. Recepta diabòlica.
Pólvora i tro. Còctel per als sentits.

Ahir Vallromanes va ser pres del soroll i la llum. Cercavila de llum. Èxtasi dels sentits. Explosió de records ancestrals latents.










La dansa de foc, amb les improvisades parelles de ball, emmascarades sota barrets i cotó que no pren.

Al so dels tabals i les carretilles estridents la dansa ens va dur fins al castell de focs. També música i foc... més llunyà, més majestuós.

Cada any la cita és inexcusable. Depurem les ànimes sota el foc del Diables de Montornès, aquests veïns infernals que cada any prenen el poble per sadollar la fam de la seva fera.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Foc i fotos!!!

Vigila, vigila...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I ara m'ho dius? Un altre any hi aniré amb escafandra. :-)

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Molt bones fotos, Víctor, llàstima que no les hagis penjat a Flickr, tal com vaig creure entendre diumenge quan vam xerrar al carrer.

Una única qüestió que lamento molt dir-te: malgrat la qualitat artística de les fotografies, el seu color, la manera que expressen la gravetat de la festa del foc, la seva bona tècnica pictòrica i fotografica, quan les amplies fan soroll, pixel·len (no sé si s'escriu així). M'imagino que és una limitació de la càmera de fotos, tal com vas comentar-me en una ocasió. Llàstima.

Salutacions companys i ànim!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Moltes càmeres digitals compactes tenen aquest problema quan es fa fotografia nocturna i especialment si utilitzes el zoom i aquest és digital i no òptic. És el problema de les càmeres massa planes, que no disposen de zoom òptic.

Si la resolució de la càmera està sobre els 3 megapixels no hauria de pixel·lar en escenes nocturnes però carregades de molta llum com és un correfoc. Ara bé, mira quina resolució tens posada a les preferències per a la presa de fotografies. Jo, des de fa temps, utilitzo la resolució màxima, malgrat això vagi en detriment de la quantitat de fotografies que puc emmagatzemar a la tarja de la càmera, però, d'aquesta manera, es poden ampliar a una mida bastant gran -per exemple 60 x 45 cm- que és el format original en que les prenc (SHQ 2048 x 1536) sense que perdin qualitat.

No sóc massa expert en fotografia digital, sempre havia utilitzat una analògica reflex professional/semi-prossional Canon EOS 650, la típica dels periodistes (va ser una càmera revolucionària en els seus temps), i encara la utilitzo a vegades. Però no puc donar-me el luxe de comprar una equivalent en digital i per tant vaig tirant amb la meva compacta 'petitona' però 'resultona'. Tanmateix, més o menys, vaig sortint-me amb el tema digital. Si pogués em compraria una Canon EOS 400D, que es d'allò millor que hi ha avui dia al mercat per a usuaris avançats que volen un resultat professional de les seves fotografies, una càmera reflex, petita i poc pesada però amb prestacions bastant professionals; compatible amb tots els objectius EOS, etc., però encara i així és careta.

Llàstima que no pugui reconvertir la meva reflex analògica en digital, doncs és de les poques coses excepcionals que he tingut a la meva vida, a part de la meva família, amics i el meu actual automòbil. Sembla fort que ho digui així, però és real, hehehe....

Clar que també queda sempre l'opció de tornar a fer servir la reflex analògica i muntar-te el teu petit estudi, avui dia hi ha molta tecnologia per a revel·lar-te les teves fotografies a casa, però, preu per preu, sembla més convenient comprar-se una digital bona si hom pot.

Quin rotllo t'he fotut, déu meu. Tenia ganes de "largar"

Salutacions company

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Per cert, el problema pot ser a causa, també, que hi hagis penjat les fotografies a internet en un format de baixa qualitat i no pas un problema de la fotografia en sí. Se m'estan acudint possibles solucions, si és que les hi ha.

Salutacions fraternals

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jordi, sí que afegiré les fotos del correfoc a Flickr, com et vaig dir.

No he tingut temps. He de fer una tria (vaig fer unes 200 fotografies) i pujar-les.

I com també et vaig dir, la càmera que faig servir no és bona. Gens bona. I només faig el que puc i el que sé, que en fotografia és ben poc.

Agraeixo molt els teus comentaris i intento fer mans i mànigues amb el que tinc a l'abast, que de vegades, per a penjar-ho a internet i veure-ho en pantalla ja és suficient.

Sobre la qualitat amb què pujo les fotografies, utilitzo el formulari de Blogger per penjar fotografies, i trio la mida petita o mitjana, per no menjar-me tot l'espai de Picasa, que va descomptant. :-)

Gràcies pels teus comentaris detallats i treballats, Jordi, els aprecio i agraeixo molt, de debò.

Carme Fortià ha dit...

Tota una lliçó de fotografia la que em trobo en els comentaris! Doncs res, només volia dir-te que m'han agradat molt les fotos (descobertes al flickr, per cert) i tenia ganes de donar un cop d'ull per les teves terres blocaires.

El foc ens encisa, ja ho veus...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Carme.

Fotos de risc, però vaig fruir com mai el correfoc. És d'aquells moments que no saps on comença el somni i on acaba la realitat. ;-)