Sempre hem lligat política amb oratòria, perquè és imprescindible parlar bé, amb enginy i d'una manera que enganxis qui t'escolta... i encara més difícil, que es cregui tot allò que li expliques.Com a lingüista, també, sempre he pensat que si cada polític tingués un lingüista de capçalera, milloraríem la qualitat del discurs polític, la llengua no estaria tan maltractada i el col·lectiu de lingüistes tindríem alguna altra sortida laboral d'aplicació més quotidiana. Seria tota una revolució en allò que s'entèn actualment per la lingüística aplicada.
Però penso que també, des d'un vesant d'observació lingüística, aviat podrem parlar d'una terminologia política, encunyada al llarg dels anys i que no entèn de colors ni de partits.
Les últimes perles:
«No me voy a ir, no voy a dimitir y voy a solucionar los problemas que se plantean en el ministerio porque es mi responsabilidad. Correr es de cobardes y los que piden que me vaya seguramente es eso lo que harían».
«No es el primer problema que me encuentro, tengo edad suficiente para haber tenido unos cuantos y los he solucionado bien».
«El que no hace nada no se equivoca y es imposible que tenga un problema con una obra el que no la inicia».
En aquest cas han estat dites per Magdalena Álvarez, ministra de Foment del govern Zapatero, però les podia haver dit qualsevol altre polític en qualsevol altra situació.
Em recorda aquelles falques que tenen els meteoròlegs per dir que podrà ploure amb una intensitat variable en qualsevol indret del territori... i que les pluges podran ser localment intenses. Dir això i dir res, el mateix.
I mentre els polítics ens venen fum amb aquestes perles orals (pensar en l'eròtica del poder i en l'oralitat, ens fa pensar en altres coses...), la gent del carrer, que hem de sofrir la seva incompetència, només ens queda manifestar-nos i dir-los, clarament, i sense segones lectures, que ho estan fent molt malament i que ja n'hi ha prou!
M'ajudeu a recopilar altres perles de la terminologia política! Agraït d'antuvi!
5 comentaris:
Ostres, Víctor. Jo m'hi apunto. Hi pensaré. De moment penso en què 'implementarem tot un seguit de polítiques transversals'.
El triomf de la ignorància fa que els lingüistes ho tinguem magre. Si ets incapaç de valorar l'aportació que et pot fer un bon assessor lingüístic, que no et vinguin amb ximpleries.
Parlant dels hòmens del temps, copio un article que vaig fer per a un buitlletí. Ja em perdonaràs:
"Dels records infantils, tinc gravada la imatge del meu padrí quan maleïa l’Antoni Castejon, que va popularitzar la figura de l’home del temps a TV3. Em feien molta gràcia les seves tamborinades (tempesta amb trons, però amb precipitació molt escassa o nul•la) i maregasses (mar amb onades que oscil•len entre els 2,5 i els 4 metres d’alçada), però per mi l’espectacle de debò eren les reaccions irades del meu padrí, que, tot s’ha de dir, era pagès. Segur que es passava una mica amb el pobre Castejon, però al Pla d’Urgell són així.
Ara els homes i les dones del temps han agafat un protagonisme espectacular. Són a tot arreu i a tothora, sobretot quan plou a Barcelona i el Bassas, de bon matí, anuncia que plou. Si plou a la Diagonal, plou a Catalunya. En teoria, els meteoròlegs afinen més la punteria que abans, però déu n’hi do la quantitat de pronòstics errats que no oblidem els que hem de regar l’hort. I els pixapins? Aquests són pitjors: fa poc vaig veure a la tele un madrileny indignadíssim: havia llogat un apartament a la platja i bramava perquè no hi havia dret que fes mal temps; amb el que li havia costat la broma!
La caguen sovint perquè –potser inevitablement– són centralistes. I mira que moltes vegades els meteoròlegs parlen de “possibilitat de ruixats aïllats que podrien caure de forma puntual a la zona del Pirineu”... O sigui: si plou, em mullo; i si em mullo i no plou, em foten garrotada. Per tant, no em mullo.
Parlant de ploure, per què moltes vegades hem de sentir i llegir filigranes com la pluja va fer acte de presència? I l’artifici precipitacions en forma de pluja? Mira que és fàcil dir va ploure, eh? (El verb ploure és curiós. Diem: “No vol ploure.” Qui no vol ploure? Això no vol dir que la frase Plou no tingui subjecte. Totes les frases en tenen, fins i tot Ploure, com ho demostra el fet que en francès diuen Il pleut. En català i en castellà diem que tenim un subjecte buit, però subjecte; de la mateixa manera que hi ha subjectes humans totalment buits.)
El vent ha de ser de component est, que queda més bé que dir vent de l’est. Esperar que fessin pedagogia i la gent aprengués que també es pot dir vent de llevant seria tenir vent al cap (tenir el cap ple de pretensions, de vanes il•lusions, etc.).
Us hi heu fixat, que els ruixats sempre van acompanyats de tempesta, de fang, de calamarsa...?
Hi ha algun home del temps que fa segles que treballa a la televisió pública catalana (la seva) i que encara no sap que els núvols són mitjans, no *mitjos. És un dubte que fa temps que em rosega: els assessors lingüístics de TV3 passen d’ell? Ningú no li ha dit mai que mig és la meitat d’una cosa? Mig tomàquet, mitja poma, mitja marató... Un núvol només pot ser mitjà, és a dir, situat entre dos extrems. Hi ha núvols alts, baixos i mitjans, com també hi ha les classes alta, baixa i mitjana (aquesta última, però, en via d’extinció).
Els homes i les dones del temps solen elaborar i presentar la informació meteorològica als mitjans de comunicació. A ells i a elles no cal explicar-los que no és correcte dir que s’ha suspès una botifarrada a causa de la climatologia, però a alguns periodistes algú els hauria de fer saber que la climatologia no en té cap culpa, perquè és la ciència que estudia els climes, les factors que els originen, etc. És com si donéssim la culpa de l’Holocaust a un historiador o a un antropòleg. La meteorologia es dedica a l’observació dels elements del temps i a la recerca dels moviments de l’atmosfera. Conclusió: que plogui més a la primavera que a l’estiu és un factor climatològic, però que plogui avui és un factor meteorològic. En qualsevol cas, és més fàcil i més sensat dir que el temps ens ha fet la guitza, en comptes de maleir la meteorologia i la climatologia. El temps atmosfèric, les condicions atmosfèriques i les condicions meteorològiques són una cosa, i les ciències, una altra.
Abans no se m’acabi l’espai: de la insuperable tamborinada, els espanyols en diuen tormenta eléctrica seca, i la maregassa equival a la també prosaica mar gruesa; però ells tenen l’entranyable marejadilla (marejol).
Encara hi ha gent que dels núvols en diu bromes. Seria interessant de proposar als homes del temps d’Andorra Televisió que de tant en tant diguessin que demà el cel estarà molt embromat, bromós o enlleganyat. Quina cara posarien?
Diuen que broma grassa marca pedregada. La broma terrada és la boira baixa i la de telarany és fina; la pixanera no cal explicar-la.
Finalment, “quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes”, diu la saviesa."
I tant que et perdono!! Interessants reflexions sobre la pluja. No em vull estar de posar-hi l'enllaç al teu blog.
Sempre he tingut interès per les qüestions meteorològiques. Encara estic pendent de fer un article sobre els refranys meteorològics, però no era un tema prioritari, perquè ja hi han parlat molts altres abans que jo.
N'hi ha un que m'agrada especialment, perquè és senzill i una veritat irrefutable: «aigua cau, senyal de pluja».
Marc, m'agradat molt el teu article/comentari.
Víctor, d'aquest tema, crec que es podria escriure un llibre divertit i didàctit, en definitiva útil.
Gràcies als dos, Cristina
Víctor, molt bo el refrany «aigua cau, senyal de pluja».No el sabia, he, he.
N'hi ha de molt interessants.
Tinc una nova definició per a la terminologia política:
'assumir responsabilitats'
reconèixer (algú) que ha comès algun error, i prou.
Marc, veig que t'has empassat el debat de la 2 sobre les rodalies i el tren d'alta velocitat a Barcelona... Ai, i jo que només ho he pogut seguir de refiló...
Publica un comentari a l'entrada