A més, les notícies havien de ser prou versemblants perquè ningú sospités i el locutor les llegís sense demanar-ne explicacions. Oi que sovint els mitjans oficials i professionals de la comunicació ajuden a circular notícies falses, llegendes urbanes que mai s'han pogut demostrar i que sembla que prenguin l'estatus de veritat inamovible quan apareixen als diaris o les sentim narrades per la ràdio o la televisió? Però les seves notícies eren diferents: perquè en el moment que les escrivia esdevenien la realitat. Com podia la realitat mudar a cop de ratolí? No ho sabia pas. Però ho havia comprovat a bastament i ho havia d'aprofitar.
Era encara al despatx. Avui sentia que la seva sang arribava amb més pressió als capil·lars del seu cap. Notava amb força el pols a la seva templa. Estava en un estat d'excitació tan gran que va decidir allargar la jornada laboral a la recerca d'aquella notícia que no acabava d'arribar.
Ho sabia. Ho pressentia. I els seus ulls devoraven l'escaleta de teletips, mentre amb una combinació de tecles saltava de pantalla a pantalla. Ara un blog, ara un diari, ara un video d'una televisió estrangera, ara un portal de contactes... Sabia el què volia però no ho trobava.
─Maleït espai, que t'eixamples i t'esvaeixes davant dels meus ulls! Vol deturar la seqüència d'imatges davant la seva retina per copsar aquella notícia que espera amb anhel. Sap que avui és el dia. Només ha de trobar-la...
L'espera es fa llarga. Fa una estona ha trucat a la Lídia que no l'esperi a sopar. Ha estat una trucada curta, perquè no vol que res el destorbi de la seva cerca.
Una altra pàgina. Res. Mira el canal de videos, els últims que han pujat fa pocs minuts. Res, tampoc. El dit índex de la seva mà esquerra fa girar compulsivament la rodeta del ratolí i els bits no es mouen a la velocitat de les ninetes dels seus ulls.
De cop i volta, la pantalla de l'ordinador queda fulminada, amb el rellotge de sorra palplantat al centre de la pantalla. L'escaleta de notícies s'ha aturat, mentre es descarregava la darrera tongada de l'Agència Catalana de Notícies.
Només pot llegir el titular: «Un home de vint-i-sis anys mor en abocar-se al pas del tramvia al seu pas per la Diagonal».
(i acabarà)
Enllaços als lliuraments anteriors
- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III)
- La meva notícia (IV)
- La meva notícia (V)
- La meva notícia (VI)
- La meva notícia (VII)
6 comentaris:
Aix! quin patir... encara he començat abans d'hora. Hagués hagut d'esperar que acabessis... Fins dissabte que ve?
No té temps de canviar la notícia?
Té alguna cosa a veure amb ell aquest jove mort a la Diagonal?
Quins nervis!
Quan acabi el relat en fascicles el penjaré sencer a Isuu. Si no ho faig, recordeu-m'ho. :-)
No sé ben bé on inscriure'l. Té part de ciència ficció, part de crònica negra... No sé és un relat espars... de moment.
Hauré de començar a escriure el de l'estiu que ve!
Què és Isuu?
Carme!! Estic segura que sí canviarà la notícia!! Ja ho veuràs!! Aquest poder és molt bo!!
http://issuu.com/vpamies
He creat el perfil però encara no hi he penjat cap document.
Després del desenllaç, tot sencer allà. :-)
Tens més fillets!!! Aquest Issuu no el coneixia!!
No es pot configurar en català? Parlo i llegeixo anglès, però vaig més poc a poc jajajajjaajja em fa molta mandra (no és broma, és veritat... vaig traduint lentament cada frase, és que no sé "pensar" en anglès)
Ja ho podries explicar aquí, el funcionament d'aquest nou fillet teu :-)
Sí, en català i en castellà sí que sé pensar... encara que a vegades no ho sembli :-))
Publica un comentari a l'entrada