Locucions onomatopeiques de l'article de Ramon Solsona detectades

Au, va. Donem resposta a la qüestió que us plantejava sobre l'article de Ramon Solsona: Quantes locucions onomatopeiques hi trobeu?

Qui més s'hi acosta és en Puigmalet, que diu 38... I L'ENCERTA!! Felicitats, potablava! Bé, no del tot: jo en localitzo 39 comptant el xerric-xerrac del títol.

Anem-les a detectar:

Xerric-xerrac¹

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo². Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga³ capaç de fer cofis i moris⁴ per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam⁵. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo⁶ espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning⁷. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano⁸.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu⁹ de la mare i al nyic-nyac¹⁰ constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le¹¹, però ell sempre acabava fent la viu-viu¹², perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo¹³ amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro¹⁴ el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti¹⁵ i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam¹⁶ quan anava tau-tau¹⁷ cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum¹⁸ a dins del cor i aquest nyic-nyic¹⁹ al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues²⁰. Va deixar-de vestir-se barrim-barram²¹ i va fer la gara-gara²² als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri²³. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili²⁴ li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui²⁵.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup²⁶ d'una cassola li feia venir un cori-mori²⁷ amorós que el deixava, tal·là-tal·lera²⁸, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau²⁹ a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així³⁰, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec³¹ des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis³² a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco³³, feia la xim-xim³⁴. La gent va marxar amb un xiu-xiu³⁵ de converses respectuoses i el fru-fru³⁶ dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc³⁷ de les gotes que, arreu arreu³⁸, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap³⁹ l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Hi ha una mica de poti-poti, és cert: locucions onomatopeiques, locucions que es desenvolupen dins una frase feta, onomatopeies simples i expressions de la llengua basades en la duplicació més o menys idèntica d'un mateix element.

En qüestioneu algun? N'afegirieu algun altre? (no admeto pop-pop com animal de companyia, aviso).

Més endavant intentarem explicar-les totes i cadascuna d'elles i de cercar-los, si el sabem (m'hi haureu d'ajudar força!) equivalents idiomàtics.

---

Nota: La imatge del solucionari l'he manllevat del blog de Jordi Sanz, de l'IES Celesti Bellera, de Granollers.