Mireu sinó, una aproximació fraseològica al camp semàntic dels collons, amb perdó.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
- UN significa car (val un colló);
- DOS significa valentia (té dos collons)
- TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
- TENIR indica valentia (aquell té collons);però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
- POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
- ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
- el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
- el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons! ),
- i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
- "A" expressa por ( acollonit),
- "DES" significa riure ( descollonar-se),
- "UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
- "ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
- "DE" significa quantitat ( feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
- "PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
- "FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
- "AMB" indica valor ( és un home amb collons!);
- "SENSE" indica covardia ( és un home sense collons).
- el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
- la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
- el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
- la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons plens!).
-La mida i la posició són importants:
- la MIDA (els té ben grossos ),
- la POSICIÓ (els té ben posats).
- Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
- Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja! ).
- I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
- Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!
15 comentaris:
M'agrada ser el primer a dir que t'ha sortit un apunt collonut! :-D
Bé, m'ha sortit, m'ha sortit, tampoc és així ben bé, que ja deia que em va arribar per correu electrònic. Diguem, que només en faig difusió. :-)
Hihihi! Però sigui com sigui, estic amb en McAbeu, t'ha quedat un apunt de "collons"!.
;)
A mi també m'ha arribat avui via email, m'agradaria saber l'autor, si és que en té...
ai les gònades! sempre amb els collons a la boca! ops! :P
Collooooooons!
L'Alcover-Moll recull una acepció addicional: Home curt d'enteniment o mancat d'energia (Cat., Mall., Men.). «No siguis colló»: no facis beneitures (Mall.).
Quin collonam, collonera!
Ser una mosca collonera: Emprenyar tothom alhora que un fa funció de recordatori.
Ser un/a torra collons: un pesat o un avorrit extrem.
Collinsa! eufemisme per no dir collons. L'empren, especialment les dones.
Recollons i recollinsa: La cosa ja és greu.
No tenir collons: ser un covard.
Tenir els collons ben posats: ser unn valent.
Deixar-li a un els collons quiets: deixar-lo a un en pau.
Collonitis: inflamació dels collons.
Descollonar-se de riure: el màxim del riure.
Ja veig que haurem de fer una segona edició del recull. :-)
Em comprometo a fer-ne recull més exhaustiu al Refanyer temàtic, com ja vaig fer amb el cul.
Jo voldria afegir una frase feta, que sembla que prové del cor de la nostra terra (crec que de la zona de Cantonigros): "quan un està de pega, fins i tot amb els collons ensopega".
Ara que, potser, l'explicació semàntica l'hauràs de fer tu ;-)
McWillie, semànticament es comprèn perfectament.
I penso que és d'ús força més extens que l'origen que apuntes, per molt grossos que els tinguin els Tonis que apuntes. :-)
Brother, no sé si cada vegada t'assembles més al ninot dels Simpsons o si ell ha mutat cap a la teva imatge o és una fusió molt aconseguida. :-)
És molt bo.
A mi també em va arribar via e-mail i també el vaig publicar fa uns mesos al Coca de Recapte.
És una adaptació al català (no és una traducció literal) d'un text en castellà de l'Arturo Pérez-Reverte:
http://cocaderecapte.blogspot.com/2009/01/cojones-arturo-prez-reverte.html
Fa temps que circula. Jo en els darrers anys l'he rebut almenys tres vegades.
Captaire, no en tindràs la font original en el moment de publicar-se? Així ho podríem datar amb més exactitud.
Desgraciadament, no. Em va arribar per e-mail un Power-Point amb el text del Pérez-Reverte. Vaig estar buscant d'on venia, però tot i que vaig trobar molts apunts a la xarxa sobre aquest text, no vaig ser capaç de trobar on es va publicar originalment.
Publica un comentari a l'entrada