M'havia perdut, molt al meu pesar, les darreres Ateneuesferes, i això ha fet que, si pot ser, visqués més intensament i amb més il·lusió aquesta nova oportunitat per trobar-nos uns quant blogaires a l'Ateneu Barcelonès, com sempre, convidats per Guillem Carbonell, l'ànima i esperit d'aquestes trobades.Canvi de lloc de trobada, amb polèmica com en tot, aquest cop a la magnífica Sala de Juntes. Tot i trobar-la còmoda, espaiosa, condicionada i òptima, dono la raó al Galderich que la Sala Borralleras té un encant insubstituïble i aquell cert deix caòtic que fa que les trobades siguin especials i irrepetibles. Cada Ateneuesfera és diferent. Sempre. Ara bé, si el temps acompanya, jo prefereixo de llarg el Jardí Romàntic. Sense cap mena de dubte.
Una única convidada ampliava la nòmina d'ateneuesfèrics: la Neus de La meva Barcelona. Benvinguda!
Molts temes, tractats amb aquell punt de desordre ordenat que el Guillem tan sap manegar. El Guillem té l'art i la intuïció de fer que una tertúlia a 14 o a 20 o a 30, sigui una conversa ordenada, amb un fil conductor i que no esdevingui en una olla de grills o unes capelletes que se sobreposen. Un deu com sempre en la moderació!
Amb l'excusa d'explicar què havíem après durant aquest any del blog (què no hem d'aprendre en 365 dies endollats al ciberespai!) van anar apareixent temes ben diversos. La publicitat als blogs, els regals a blogaires, les cròniques induïdes per una marca que ens "afalaga" (per no dir suborna) amb algun obsequi, la mort digital, el prestigi, els blogs especialitzats...
No es pot descriure en quatre ratlles tres hores de converses entrecreuades. Jo us convido a participar-hi i viure-ho en viu i en directe.
Sempre acabem dient que això dels blogs s'acaba. Em sembla que ja ho deien quan vaig obrir el meu primer blog al 2005. I aquí som encara. No serà que som nosaltres que, d'alguna manera, ens hem quedat encallats, ancorats, reduïts als mateixos cercles i les mateixes temàtiques de sempre?
Jo crec que els blogs tenen corda i vitalitat per molt temps. I encara veurem moltes coses noves dins aquests espais.
Us convido, com feia dissabte, que feu una reflexió i un exercici senzill. Sobretot els qui fa anys que teniu un blog: mireu el primer escrit. O els 10 primers. Mireu la plantilla que teníeu llavors ( o recordeu-la si ja no és possible veure-la). I ara mireu els darrers escrits, les eines que s'han incorporat, la capacitat multimèdia del mitjà. Mireu-lo bé. Amb totes les funcionalitats, els seguidors, els comentaris, els canals RSS, les subscripcions, la vinculació amb les galeries de fotografies, els canals de vídeos... No penseu que ha esdevingut una xarxa social més, com Facebook i Twitter?
Participants (pispat amb nocturnitat i traïdoria de l'apunt del Guillem Carbonell):
Blog convidat per primera vegada
- Neus Prats: La meva Barcelona http://lamevabcn.blogspot.com.es/
- Guillem Carbonell http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/
- Enric H March http://enarchenhologos.blogspot.com.es/
- Xavier Caballé http://caballe.cat/wp/
- Víctor Pàmies http://vpamies.blogspot.com/
- Pere Andreu Jariod http://elquaderndelapuntador.wordpress.com
- Albert Ullibarri allausz.blogspot.com
- Miquel Saumell http://elradardesarria.blogspot.com
- Galderich http://piscolabislibrorum.blogspot.com
- Mercè Piqueras http://lectoracorrent.blogspot.com/
- Daniel Vidal http://himajina.com/
- Roser Caño http://rcanovalls.blogspot.com
- Núria Valls http://blocs.xtec.cat/clssics/
- Francisco José Moya http://www.nautiliaonline.com/
- Miquel Saumell, a El radar de Sarrià: Ateneuesfera d'estiu 2012
- Guillem Carbonell a Barcelona Cròniques: Tres hores d'Ateneuesfera d'estiu non-stop
16 comentaris:
Tot molt bé, però a la foto surto despentitat!
Víctor,
Molt bé, però entre els "Blogs que hi tornàvem (en rigorós desordre alfabètic)" t'has deixat, precisament, el nostre amfitrió. ;-)
Galderich, jo vaig anar a la perruqueria divendres, precisament per evitar aquestes vicissituds...
Miquel, ostres, és clar, com que ho he agafat de can Guillem, no s'ha llistat. ara el poso desordenat...
Jo aquest cop em sembla que no faré crònica, però dono per bona la teva, Víctor.
Una crònica des de les Antípodes sempre s'agraeix, Allau! :-)
La propera no me la perdo! Si és que veient les fotos feu cara de prendre-vos-ho seriosament i tot!
Llegir les cròniques ateneuesfèriques és una demostració de que "A cada cap hi ha un món". Això sí, són caps ben moblats (aquesta hi és al llibre, oi?) raó per la qual és un plaer assistir a aquestes trobades encapçalades pel Guillem i en les que sempre hi ha de nous blocaires que treuen el cap (i acostumen a repetir).
Bon estiu!
Clídice, sempre sap greu perdre's alguna Ateneuesfera. T'ho dic per experiència! Aquest cop em vaig treure l'espina!
Daniel, no t'encaparris amb segons quines lectures, que no és aconsellable. :-)
Sempre que hi penso clico en aquests baners tan bonics que tens al blog. ;-)
Em sap greu haver-m'ho perdut....a veure si a la propera
faré l'exercici aquest que dius ....jo valoro molt els blocs ...de facebook no en tinc
Doncs com he dit, moltes gràcies per l'acollida rebuda. Es molt interessant tot el que es va dir i espero repetir amb vosaltres. Jo no se com va anar les altres sales però el jardí m'enamora :)
Salutacions!
Carai, moltes gràcies pel que dius Víctor! M'agrada això del "desordre ordenat" ; ) Bon estiu!
Elfreelang, les ateneuesferes són altament recomanables!
Jo si hi ha algú interessat a acudir-hi, que m'ho faci saber i per a la següent trobada el convido a venir.
Neus, ja veuràs que això de l'Ateneu és addictiu i després no te'n podràs estar.
Guillem ets un moderador perfecte. Mai s'escapa del tot de les mans la conversa i té aquell toc d'improvisat i desordenat que no enfarfega ni cohibeix ningú de dir-hi la seva.
Jo, veient el ben pentinat que anava el senyor Spàmies... i la mata de cabell amb que surto a les fotos, avui he fet la perceptiva visita a cal barber.
La calor de l'estiu també m'ha fet decidir a passar per la tisora.
Víctor, coincideixo amb tu que els bloc no tenen data de caducitat per ara. L'apreciació que va fer l'Allau a l'Ateneu potser és deu a una qüestió cíclica. Els blocs amb projectes al darrere continuen vius, però els més personals és possible que estiguin perden gas: no sempre hi ha coses a dir.
Com ja vaig dir a Can Carbonell, aquesta Ateneuesfera em va semblar especialment interessant i enriquidora.
Encara que et camuflis, Caballé, els mosquits et trobaran igualment...
Enric, jo sempre acabo pensant que potser ens acabem creient el melic del món i és el món que va canviant i nosaltres no seguim el seu ritme
així no vau sortir al jardí a veure les tortugues... llàstima! La propera no me la perdo.
Publica un comentari a l'entrada