Des de casa estant

Parlava no fa gaire dies de la nostra memòria meteorològica: sempre ens sembla que és l'hivern més fred, la nevada que més ens ha colgat o la calor més persistent de l'estiu. I segur que quelcom de semblant ens passa amb el vent. Sempre n'hi ha hagut de ventades, aquí o allà. I no ens és estrany veure arbres caiguts en imatges a la televisió, més o menys properes, també.

Avui s'ha aixecat el dia ventós. Però ventós de veritat. Ara diria que és el dia que més vent recordo haver sentit i escoltat. Tota la nit la sonsònia de les persianes mogudes pel xiulet del vent han acompanyat el nostre son mandrós de cap de setmana.

I potser la percepció que ha estat una ventada excepcional vingui donada perquè avui he vist caure un avet de més de 15 metres just davant de casa.

A mig matí, alertats pels moviments exagerats de l'arbre, ja han tallat el carrer. I la cosa ha anat ràpida. Suposo que entre tècnics forestals i jardiners han tingut temps d'assegurar la caiguda de l'arbre cap a la riera, lluny de les cases que s'alcen al costat per evitar mals personals i materials majors.

Hem sentit un cruixit sord i l'arbre ha anat a terra tan llarg com era. Arbre a terra no fa guerra i després ha tocat fer llenya de l'arbre caigut.

L'amic Joan em deia avui mateix per correu que a Manlleu (Osona) quan fa aquestes ventades fortes diuen que fa un vent que s'emporta (o aixeca) la bossa dels gossos (gràcies, Joan!). Me l'apunto, que em sembla que no l'havia sentit mai, però me n'estic de donar-vos l'explicació (escatològica de debò) que té aquesta frase. Ja hi trobaré el moment i el lloc adequat.

Avui, a Vallromanes, potser no n'hi ha hagut per tant, però hem vist caure un magnífic avet, per sort, sense haver de lamentar cap dany.

30D vs 19G: trajecte Brossa

Quan ens vam embrancar amb l'homenatge a Brossa per commemorar els 10 anys de la seva mort no podíem ni imaginar cap on ens portarien els fats.

L'ablogcedari ha estat un punt d'intercanvi i d'aprenentatge increïble: aprenentatge sobre Brossa i sobre moltes altres coses. Encara hi dono voltes: l'altruisme dels participants, la qualitat excelsa del gruix visible de les participacions, l'obertura de mires, l'obertura al coneixement... Hi cal sens dubte una valoració profunda, atemperada i ben païda.

Encara estàvem gestionant la multitud de participacions que van arribar a l'homenatge que en Jaume Maymó ens va obrir els ulls: el 19 de gener fa 90 anys del seu naixement: 19-1-1919. Allarguem l'homenatge durant tres setmanes?

Obligacions, la magnitud de la tragèdia, tot plegat ha fet que ens veiéssim certament desbordats en la clausura de l'homenatge.

Queden serrells pendents que a poc a poc anirem tancant.

El meu compromís: una valoració exhaustiva de l'experiència i una presentació amb tots els blogs participants, com en la primera edició dels apunts simultanis.

Una mica més de temps, encara.

Homenatge pels 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe... És un d'aquells noms que ens acompanyen des de sempre, que no sabríem dir quan el vam sentir per primera vegada, que no podríem recordar el primer cop que el vam veure escrit. Arthur Conan Doyle, Alexandre Dumas, Mercè Rodoreda, William Shakespeare... Estem parlant de la història de la literatura escrita amb majúscules.

No saber idiomes ens obliga a llegir autors d'altres cultures a través de traduccions. Bones o dolentes, no deixen de ser un filtre, que s'afegeix al salt cultural.

Tinc records d'haver llegit Poe, fa molts anys, encara que la literatura romàntica i el gènere fantàstic no és pas el meu cercle de lectures preferides.

Em costaria molt, doncs, ara, acostar-me a l'autor i tampoc vull fer d'altaveu d'informacions que trobareu en enciclopèdies en línia o d'altres escrits.

La filosofia d'aquests apunts simultanis sempre és coincident, ja sigui amb Brossa, ja sigui amb Poe: volem que escrigueu seguint l'estil del vostre blog.

El meu anglès no em permet endinsar-me en la fraseologia usada per Poe, que segur que seria un tema apassionant i que oferiria bons arguments i anècdotes.

Però sí que m'hi puc atansar pel que ha deixat escrit i que altres han destacat, per les citacions extretes de la seva obra o de les seves declaracions. Sempre, la paremiologia sàvia va de la mà de la paremiologia popular.

He cercat què trobava sobre citacions d'Edgar Allan Poe, i us n'ofereixo unes píndoles, que puntualment aniré incorporant durant aquesta setmana al Diccitionari:

• A la mort, se l'encara amb valor i després la convidem a una copa
• Calumniar un gran home és, per a molta gent mediocre, el mitjà més ràpid d'aconseguir, al seu torn, la grandesa
• Començo a creure que el poble no té res a veure amb les lleis si no és obeir-les
• Els anys d'amor han estat esborrats per l'odi d'un sol minut
• Els cabells blancs són arxius del passat
• Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit
• L'enorme multiplicació de llibres, en totes les branques del coneixement, és un dels pitjors mals de la nostra època
• L'important, allò principal, és saber què cal observar
• L'únic mitjà que té l'home de conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella
• La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no és el més sublim de la intel·ligència
• La felicitat no existeix en el coneixement, sinó en l'adquisició del coneixement
• La ignorància és una benedicció, però perquè la benedicció sigui completa, la ignorància ha de ser tan profunda, que no sospiti d'ella mateixa
• La malenconia és, doncs, el més legítim de tots els tons poètics
• Per ser feliços fins a un cert punt, cal que hàgim patit fins al mateix punt
• Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?
• Potser sigui la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error
• Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador
• S'ha constatat que tots els boigs eren filòsofs i que tots els filòsofs estaven boigs
• Tot el que veiem o creiem, no és res més que un somni dins un somni
• Totes les coses són bones o dolentes per comparació

2009: Any Amades

Sembla que darrerament els blogaires anem d'efemèride en efemèride.

Encara amb la ressaca de l'Ablogcedari Brossa per commemorar els 10 anys de la mort de Joan Brossa, des del blog Hespèria es fan ressò de la iniciativa endegada a través de Poe bicentennial per commemorar també els 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe.

I és clar, no podem passar per alt tampoc que aquest any fa 50 anys que va morir Joan Amades, folklorista català, i des de la Fundació que porta el seu nom han endegat un nou Any Amades: Ja a l'any 1990 es va commemorar el centenari del seu naixement amb diversos actes i treballs.

Cal estar atents, doncs, durant tot aquest any 2009 als diversos actes i publicacions que serviran per glossar la vida i l'obra del més gran folklorista català.

D'entrada, per anar fent boca, ahir es va donar el tret de sortida amb la presentació de l'Any Amades 2009, a la Sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació del Palau Marc.

I el mateix dia dels 50 anys de la seva mort, a Sant Quintí de Mediona, municipi on té la seu la Fundació Joan Amades, faran el primer acte de l'Any Amades, amb la presència de la professora Ramona Violant, dels historiadors M. Teresa Sadurní i Joan Serra, els quals glossaran uns apunts biogràfics de l'eminent folklorista, i l'acte es clourà amb la presentació del curt filmat per Raül Contel, a Sant Quintí i amb actors del propi municipi, sobre una rondalla d'Amades, L'amic de la mort (de 20 minuts de durada) i Estimat Amades (de 35 minuts de durada), sobre la vida i l'obra de Joan Amades.

No es pot parlar de paremiologia catalana sense fer esment d'Amades i la seva monumental obra. Si ell no hagués recopilat, recollit, endreçat, polit i reordenat tots els materials que va arribar a arreplegar (com s'ho va fer???), hi hauria un gran buit en els estudis sobre tradicions i cultura catalana.

Proveu de fer una cerca a Google amb el seu nom i veureu que la seva obra segueix tenint vigència i es citada i utilitzada en la majoria d'estudis ben documentats sobre paremiologia, cultura popular i etnologia catalana.

Però a més a més, és un autor plenament vigent. Les seves obres eren unes joies en les primeres edicions de bibliòfil, molt acurades i cuidades, i són imprescindibles les reedicions de totes aquelles obres avui ja exhaurides que passen de mà en mà des dels estants dels llibreters de vell, paradoxalment, el gremi on ell es va desenvolupar i que li va permetre recollir i recopilar tants llibres i materials paremiològics.

Prova d'aquesta vigència és anar ara al cercador de blogs de Google, i veure que hi ha més de 2.000 apunts de blogaires sobre ell o amb referències a citacions de la seva obra. No cal dir que hi col·laboro amb un bon grapat d'apunts i articles. Perquè avui dia, no es pot emprendre cap investigació paremiològica sense tenir en compte l'obra d'Amades.

Crítiques? És clar que Qui no fa, no s'equivoca. No he trobat millor manera de defensar l'obra d'Amades que amb un refrany ben vigent.

Jo sempre he pensat que cal acostar-se a qualsevol autor i a la seva obra amb ulls lúcids, per saber què hi pots trobar i què no hi pots trobar allà. Voler trobar rigor lingüístic i metodologia científica en un autor autodidacta, enamorat de la tradició i preocupat en fer edicions curoses i esplèndides no és el camí.

Encara que hi ha paràgrafs, pròlegs i introduccions d'Amades que desprenen un estil i una metodologia inèdita en aquells moments i valuosa sempre que ens hi vulguem acostar.

I són valuoses les seves obres, aquest petit trencaclosques que va anar completant amb monografies dedicades a tot i amés, culminades amb uns petits tresors incalculables: el Costumari, la Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums reeditats en aquests darrers anys) i el Folklore de Catalunya.

---

PD.: L'ocasió hagués merescut uns apunts simultanis sobre Amades, però no hem volgut cremar la iniciativa havent convocat fa pocs dies l'homenatge a Brossa. Tot i així, en Xavier Caballé ens ha enredat al Joan Puigmalet i a mi perquè coordinéssim un escrit sobre Amades conjunt.

PD².: Arran d'un correu de Raül Contel, he rectificat i ampliat les informacions que tenia sobre l'acte inicial de l'Any Amades a Sant Quintí de Mediona.

Nevada del dia de Reis

Aquestes vacances de Nadal han volgut marxar amb una empremta inesborrable per a les nines dels nostres ulls i per als nostres cossos, perquè fa fred hivernal de debò.

Els meteoròlegs no es cansen de repetir que no tenim memòria del temps (meteorològic) viscut i passat. Que sempre ha fet molt fred, que sempre hi ha hagut períodes més o menys persistents de sequera i que sovint neva en aquestes terres de clima mediterrani temperat, però amb contrastos sovint bruscos.

Així doncs, sense aquesta memòria que diuen que no tenim, us puc dir que la d'ahir al vespre va ser la nevada més gran que recordo a Vallromanes des que hi visc, ara fa 10 anys. Tornar de Barcelona va ser una experiència arriscada però inoblidable, veient les gotetes, primer d'aiguaneu, després volves de neu, que suraven en l'aire cap al vidre davanter del cotxe.

Com canvia un paisatge conegut quan esdevé tot emblanquinat per la neu, esborrant part de la presència de l'home en la natura. Cada revolt esdevé més allunyat i feréstec.

Just arribar a casa, la carretera era completament blanca i la policia local tancava l'accés a Alella per carretera. Cap a casa, patinant per la rampa del garatge, una curta batalla de boles de neu amb els nens i esperar que demà puguem sortir de casa sense perill ni risc.

La força dels blogaires

Temps era temps no existia Internet i si volíem saber o estar informats ens havíem de conformar amb els mitjans tradicionals.

Un dia els ordinadors van començar a entrar a les llars. Vam aparcar les màquines d'escriure i vam trobar un nou mitjà que ens oferia noves fonts de lleure, d'informació i de contacte.

La població connectada, però, era minoritària. Molts recelaven d'aquestes noves màquines i de les noves tecnologies. D'altres arribaven ja tard a la revolució digital. I així, uns quants vam esdevenir consumidors d'Internet. Consumidors passius, bàsicament, que passàvem per caixa per tot allò que volguéssim fer o saber.

I un bon dia vam deixar de ser consumidors passius i vam començar a trencar motlles, a oferir allò que sabíem a través de l'anomenada web 2.0. Passem de ser només consumidors a crear i compartir continguts, amb una generositat insultant.

I trontollen els mitjans tradicionals, i trontollen les úniques veus autoritzades fins aleshores. I consumim més cultura que mai, i més oci que mai. I en som part i creem continguts que difícilment serien disponibles, altrament.

I ajudem a fer cert que a Internet hi és tot i que només cal saber-ho trobar.

I ens alimentem els uns als altres, llegint-nos, comentant-nos, recomanant-nos. Hem creat un canal alternatiu d'informació. Qui diu ara el que és notícia i el que no ho és?

Els de sempre? No. Cada cop menys, perquè cada cop hi ha un abisme més gran entre el que ens ofereixen i el que nosaltres realment volem. I ens hem de fer escoltar i hem d'aconseguir que ens acabin oferint allò que realment volem i no pas el que els interessa a ells.

Aquesta és la nostra força. I que fem pinya! Que ho sàpiguen. Que ho sapiguem.

Ara diuen que els blogs són en vies d'extinció, que desapareixeran. No us els cregueu pas!! Digues-li blog, digues-li videoblog o el nom que prengui a mida que apareguin noves plataformes per compartir contingut i coneixements. Som aquí i seguirem sent-hi el temps que calgui i a través dels mitjans que calgui. Digues-li Facebook, digues-li Youtube, o Twitter... o el que vingui demà passat. Serem allà i seguirem fent pinya i trencant motlles.

Ablogcedari Brossa

Tornem amb els Apunts simultanis. Aquest cop ens mou una efemèride: el traspàs, ara fa 10 anys de Joan Brossa, l'artista polièdric, el creador plàstic multidisciplinar.

Hem volgut jugar amb les lletres, com ell feia, i bastir un abecedari amb els títols de tots els blogs que s'han adherit al joc. El resultat el veureu al llarg del dia d'avui. Espectacular, segur!

La meva humil participació l'he volgut enfocar des de l'àmbit que més em crida Brossa: l'autor transgressor, que jugava amb les paraules, amb els espais i les formes.

Un parell de frases encadenades, amb l'alfabet com a segell de gernació:

Arribo Bé Cada Dia. És Fer Grans, Il·lusions Ja Lluitades. Morir Novament O Patir Quan Res Serà Trivial. Una Vida Xorca Y Zelosa.

Avui Brossa. Cada Dia Estem Fruint, Gaudint. Hem Il·lustrat Ja La Memòria Nua, Obra Poètica Que Raó Serà. També Una Veu Xarona Y Zigzagada.

Potser n'hauríem de dir escales pangramàtiques?


I, per vincular-ho una mica amb la paremiosfera, un breu recull de dites i frases fetes amb brossa:

1. Aquestes noces duen aquest brossat (es diu referint-se a les conseqüències, generalment desagradables, d'haver-se ficat en un lloc o en una situació perillosa)
2. Com la Neta d'en Brossa, que matava els polls amb la llossa (no ens ha arribat qui pot ser aquesta Neta d'en Brossa)
3. En abril, cada brossa en cria mil (desaconsella treure les males herbes durant aquest mes)
4. Fer niu de tota brossa (aprofitar-ho tot)
5. Fer nosa com una brossa a l'ull (importunar)
6. La brossa a l'ull d'un altre (és l'equivalent a la paja en el ojo ajeno castellà)
7. Més val tenir una brossa a l'ull que un ull a la brossa
8. Per l'abril abriló, bon brossat formatge millor
9. Quan el maig és arribat, formatge i brossat (és el temps més indicat per elaborar formatge)
10. Se m'ha ficat una brossa a l'ull
11. Si no hi haguera animals, qui s'havia de menjar la brossa?
12. Tota brossa fa paret.

Bon Nadal i feliç any nou!

Ja fa dies que us dic que estic una mica gandulot i que només reciclo d'aquí i d'allà.

El temps, aquest ens que s'escola irremissiblement, passa factura a la meva dedicació internàutica i m'obliga a posar el punt mort per poder obrir els ulls i veure el que tinc just al davant, no a través d'una pantalla.

I la realitat és tan maca! I el nostre entorn és tan irrepetible que hem d'empescar-nos-les per simultaniejar realitat i ficció, món real i món virtual.

I és per això que llegint antigues entrades del Raons que rimen, el meu blog degà, amb tres anys llargs a la xarxa, hi he trobat prou cosetes per sortir del pas i desitjar-vos un Bon Nadal i feliç any nou.

1. Afrikaans - Geseënde Kersfees en ‘n gelukkige nuwe jaar
2. Alemany - Frohe Weihnachten und ein schönes neues Jahr
3. Anglès - Merry Christmas and a Happy New Year
4. Àrab - I'D Mubarak ous Sana Saida
5. Aragonès - Goyoso Nadal e prospera añata nuaba
6. Aranès – Bon Nadau!
7. Aymara - Sooma Nawira-ra
8. Bable - Bon Nadal y feliz añu nuevu
9. Bengalí - Shuvo Baro Din - Shuvo Nabo Barsho
10. Brasiler - Boas festas e feliz ano novo
11. Bretó - Nedeleg laouen na bloavezh mat
12. Búlgar - Vasel Koleda; Tchesti nova godina (Честита Коледа! Щастлива Нова Година)
13. Cantonès - Seng Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok
14. Castellà – Feliz Navidad y próspero año nuevo
15. Català - Bon Nadal i feliç any nou!
16. Coreà - Sung Tan Chuk Ha
17. Cors - Bon Natale e bon capu d' annu
18. Danès - Glædelig jul og godt nytår
19. Eslovac - Veselé vianoce a šťastný nový rok
20. Eslovè - Srečen Božič in veselo novo leto
21. Esperanto - Bonan Kristnaskon kaj feliĉan novan jaron
22. Esquimal - Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo
23. Estonià - Häid Jõule ja õnnelikku uut aastat
24. Euskera - Zorionak eta urte berri On
25. Finès - Hyvää joulua ja onnellista uutta vuotta
26. Francès - Joyeux Noël et bonne année
27. Friülià - Bon Nadâl e bon an gnûf
28. Gaèlic escocès - Nollaig chridheil agus bliadhna mhaith ur
29. Gallec - Bo Nadal e próspero aninovo
30. Grec - Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos (Καλά Χριστούγεννα και υτυχισμένο το Νέο Ετος)
31. Guaraní - Avyaitete ahi ko Tupa ray arape qyrai Yy Kapyryin rira
32. Hawaià - Mele Kalikimaka
33. Hebreu - Mo'adim Lesimkha. Shana Tova
34. Hindi - Shubh Naya Baras
35. Hongarès - Békés karácsonyt és boldog új évet
36. Indonesi - Selamat Hari Natal. Selamat Tahun Baru
37. Iraquià - Idah Saidan Wa Sanah Jadidah
38. Irish - Nollaig shona agus bliain nua faoi mhaise dhuit
39. Islandès - Gledileg Jol og Farsaelt Komandi ar
40. Italià - Buon Natale e felice anno nuovo
41. Japonès - Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
42. Kannada - Hosa Varushada Subhasayagalu
43. Ladí - Bon Nadel y bon ann nuef
44. Letó - Prieci'gus Ziemsve'tkus un Laimi'gu Jauno Gadu
45. Lituà - Linksmu Kaledu ir laimingu Nauju metu (linksmų šv. Kalėdų ir laimingų naujųjų metų)
46. Llatí - Natale hilare et annum faustum
47. Macedoni - Srekan Bozik I Nova Godina (срекан Божик и Нова година)
48. Mandarí - Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan
49. Maltès - Nixtieqlek il-Milied it-Tajjeb u s-Sena t-Tajba
50. Maorí - Kia orana e kia manuia rava i teia Kiritimeti e te Mataiti Ou
51. Mongol - Zul saryn bolon shine ony mend devshuulye
52. Neerlandès - Prettige Kerstdagen en een gelukkig nieuw jaar
53. Noruec - Eg ynskjer hermed Dykk alle ein God Jul og Godt Nyttår
54. Occità - Polit nadal e bona annada
55. Papiamento - Bon Pasku i felis aña nobo
56. Polonès - Wesołych Świąt i szczęśliwego Nowego Roku
57. Portuguès - Feliz Natal e próspero ano novo
58. Punjabi - Nave sal di mubaraka
59. Quechua - Sumaj kausay kachun Navidad ch'sisipi - Mosoi Watapi sumaj kausay kachun
60. Retoromànic - Bella Festas daz Nadal ed in ventiravel onn nov
61. Romaní - Bachtalo krecunu Thaj Bachtalo Nevo Bers
62. Romanès - Crăciun fericit şi un an nou fericit
63. Rus - Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom (с Рождеством и с Новым годом)
64. Sard - Bonu nadale e prosperu annu nou
65. Sicilià - Bon Natali e filici annu novu
66. Sudanès - Wilujeng Natal Sareng Warsa Enggal
67. Suec - God jul och gott nytt år
68. Swahili - Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya
69. Tagalog - Maligayang Pasko at manigong bagong taon
70. Tailandès - Suksan Wan Christmas lae Sawadee Pee Mai
71. Tamazight - Asseggwas Ameggaz
72. Telugu - Christmas Shubhakaankshalu - Nootana Samvatchara Subhakanshalu
73. Turc - Yeni yılınızı kutlar, sağlık ve başarılar dileriz
74. Txec - Veselé vánoce a šťastný nový rok
75. Ucraïnès - Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku! (веселого Різдва і з Новим Роком)
76. Vietnamita - Chuc Mung Giang Sinh - Chuc Mung Tan Nien
77. Yiddish - A freydikn nitl un a gor freylekhn nay-yor
78. Yoruba - E ku odun, e hu iye' dun!
79. Zulú - Sinifesela Ukhisimusi Omuhle Nonyaka Omusha Onempumelelo

Gràcies, Carme

Avui la Carme Rosanas, aquesta companya bloguera vallesana que col·lecciona moments ha aconseguit emocionar-me com feia temps que no em passava.

No sé si sabré ser prou fidel a la seqüència dels fets i a la magnitud de la seva gesta.

Sabeu que sóc un acèrrim defensor de la participació bloguera i de la col·laboració entre iguals a la catosfera (primus inter pares). Per això comparteixo blogs, participo en iniciatives endegades per altres bloguers i de tant en tant també col·laboro en muntar-ne alguna.

Es tracta de ser una baula d'una cadena finita però tan llarga com calgui.

Bé doncs aquesta xicota de la Nova col·lecció de moments ens ha obsequiat a una seixantena de bloguers amb un dibuix i un poema personalitzat. Ella diu que són micro-regals. Fals. Són uns regals grandiosos i generosos.

No puc imaginar-me el temps que ha dedicat a fer cada un d'aquests micro-regals. Incalculable. Per a mi té un valor inestimable i encara em sento atordit de tanta generositat i gratitud.

Podeu anar a veure el que ha fet la Carme al seu blog de bons desitjos i reprodueixo aquí el meu regal:

Raons que rimen

tot col·leccionant tirallongues de mots,
espigolant amb paciència
tota mena de refranys,
i endreçant-los a poc a poc,
cadascun al seu lloc.

Una capseta de tresors m'ha regalat la Carme. L'acullo al meu blog i li dedico un espai ben destacat.

Moltíssimes gràcies, Carme! Què gran, això que has fet avui!

Homenatge a Joan Brossa

Els editors de la Base de badades i del Diccitionari vam decidir organitzar un homenatge blogaire a Joan Brossa per al dia 30 de desembre, quan farà deu anys que va morir l'artista polièdric barceloní.

Aquest homenatge ha desbordat les previsions més optimistes i abans de començar ja és tot un èxit de participació i de qualitat, com podeu comprovar al blog que hem creat per recollir aquest esdeveniment, la qual cosa ens ha obligat a obrir-lo a tothom abans de l'efemèride, malgrat això ens ha obligat a renunciar al factor sorpresa inicialment previst. L’Ablogcedari ja inclou molts homenatges arribats d’arreu del món i incorporarà tots els articles que els més de cent blogaires participants publicarem simultàniament durant les primeres hores del dia 30 de desembre.

Si algú s’hi vol apuntar, encara ho pot fer. Intentarem fer encabir en la imatge de l'ablogcedari (cliqueu la imatge de la dreta d'aquest escrit per veure tots els participants ara mateix) tots els qui us inscrigueu en l'homenatge abans del 29 de desembre. Si no teniu blog, ens podeu fer arribar les vostres creacions i les afegirem al blog de l'homenatge. Podeu contactar amb nosaltres a l’adreça abloccedari@gmail.com.

Ahir vam enviar la nota de premsa que tot seguit reprodueixo.

Un centenar de blocaires homenatjaran Joan Brossa

amb articles simultanis el 30 de desembre

Coincidint amb el desè aniversari de la mort de Joan Brossa, més d’un centenar de blocaires catalans i d’altres països volen retre-li un petit homenatge a través de la publicació d’articles simultanis als seus blocs el 30 de desembre vinent, dia de l'efemèride. Aquests apunts es recolliran al bloc anomenat Abloccedari, que s’ha creat expressament per deixar constància de l’homenatge a la xarxa.

A part de la iniciativa blocaire, el projecte també compta amb la participació de diversos artistes i especialistes en Brossa d’arreu del món. Els seus homenatges ja es poden veure al mateix Abloccedari, que també inclou enllaços a tots els blocs dels participants, un cartell i textos commemoratius, imatges, etc.

La col·laboració en aquest homenatge encara és oberta i es pot fer de dues maneres: si es disposa de bloc o pàgina web, publicant el dia 30 de desembre, durant les primeres hores del matí, un apunt o una entrada sobre Joan Brossa; també es pot fer directament al bloc del projecte, enviant l’homenatge en forma d’article, poema, imatge, etc. En tot cas, cal enviar un correu amb l’assumpte Homenatge a Joan Brossa a abloccedari@gmail.com amb la col·laboració o amb l’adreça del bloc o de la pàgina web amb què es vulgui participar en el projecte.

---

[Aquest article és una replicació de l'estupend article fet pel Marc a Reflexions en català]

No entenc...

... la fal·lera dels nostres governants
per reduir la velocitat de circulació per les carreteres...
... si no va acompanyat
d'una bona política de promoció del transport públic...
... i si no va estrictament relacionat amb un afany recaptatori.

Si trobàvem que la mesura dels 80 km/h per autopistes, autovies i carreteres totes
(noooo!, totes no, que pots córrer més per una carretera comarcal atrotinada
que per una autopista de peatge)
ja era un despropòsit,
ara sentim que podran modificar aquest límit A LA BAIXA!!!!,
encara més restrictiu, fins a 40 km/h

Proposo que rebaixin els peatges en la mateixa proporció
i que ens ajudin a empènyer el cotxe,
perquè aviat només podrem posar-lo en punt mort.

Jo d'això en dic anar contra el progrés, la raó
i voler posar portes al mar.

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Formulari per a dites tòpiques

Ara tot just fa uns tres mesos us vaig convidar a fer-me arribar dites tòpiques que coneguéssiu o d'allà on sou per incorporar-les al mapa de dites geolocalitzades.

Començava amb uns 200 llocs documentats i georeferenciats que han d'anar creixent i han de tenir el suport d'un blog on les pugueu trobar classificades per comarques.

En els darrers dies, un parell d'informants me n'han fet arribar algunes dites tòpiques del Pla de Mallorca, de Girona i de Sant Climent de Llobregat. I ja les he incorporades:

• Sant Climent, bona terra, mala gent!
• A Petra el dimoni s'hi va retre. I de Manacor s'en va fer por.
• A Ariany es viu be tot l'any i a Maria tot lo dia.
• Boira al castell, pluja al clatell (referida al castell de Torroella de Montgrí)
  

Us incrusto el senzill formulari que he previst per aquesta col·laboració i us animo a que m'ajudeu a completar aquesta geografia paremiològica.

El mapa ja fa força patxoca i dóna mostra de les zones que tinc més documentades. M'ajudeu a omplir els buits que hi queden?


Mostra un mapa més gran

Més arreperveris

«Oelha que belègue pèrd eth mòs»

Com dèiem no fa gaire, arrepervèris, la paraula que tenen els aranesos per denominar els refranys.

Us sona també aquest refrany? I és clar!, és el nostre Ovella que vela, perd bocí.

Us recordo que els dibuixos són de Rosa Medina i està publicat a Barcelona per Zerkowitz.

Conferència: Les tecnologies de la informació en les llengües minoritzades: com podem incrementar-ne l’ús?

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC presenta una nova conferència sobre multilingüisme que es farà en el cicle 2008:

"Les tecnologies de la informació en les llengües minoritzades: com podem incrementar-ne l'ús?", a càrrec de Jeremy Evas, cap del departament de recerca del Welsh Language Board, avui dilluns 1 de desembre a la sala Amfiteatre de la Residència d'Investigadors (carrer de l'Hospital, 64).

L’acte, que començarà a les 19:00 hores, és obert a tothom i comptarà amb interpretació simultània anglès-català. Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL) de l'Institut d'Estudis Catalans.

Moments musicals: John Denver

John Denver interpreta The Strangest Dream (1971). La seva va ser una pèrdua precipitada, amb només 53 anys i tot una carrera per davant.

Parlar de John Denver, pseudònim de Henry John Deutschendorf, Jr., és fer un repàs a un grapat de cançons que perduraran durant molt de temps, versionades per molts altres artistes: Rhymes and reasons (d'on pren el nom aquest blog), Take me home, country roads, For baby (For Bobbie), City of New Orleans, Leaving on a jetplane, Thank god I’m a country boy, Sweet surrender o aquesta mateixa que us proposo avui.