dilluns, 10 de desembre de 2007

El tancament de la Carrasqueta

Aquesta matinada, amb nocturnitat i traïdoria, funcionaris de la Generalitat Valenciana han perpetrat el tancament del repetidor de la Carrasqueta, situat al Port de la Carrasqueta, entre Ibi, Xixona i Alcoi, a l'Alacantí.

Ara més que mai, aquesta imatge amb aquests núvols tan negres al damunt resulta d'allò més premonitori.

El repetidor de la Carrasqueta és un dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, entitat que vetlla per la llengua i la cultura catalanes i per la identitat nacional, que permetien la transmissió de TV3 en territori valencià.

«No és en cap cas un atac a la llibertat d'expressió o a la llengua. Es tracta del compliment d'una resolució administrativa, amb el suport d'una ordre judicial, que ha d'autoritzar els funcionaris a accedir a les instal·lacions del repetidor», es justifiquen.

És clar: una decisió que descansa sobre actes anteriors de l'executiu valencià que han portat a aquesta resolució i que ara es veuen obligats a executar.

Tots sabem que al darrere hi ha una motivació política: l'anticatalanisme que han atiat secularment des dels òrgans de govern del País Valencià (sí, dic País Valencià i no pas aquest invent posttransicional de Comunidad Valenciana) i des dels governs centrals (siguin del color que siguin). Divideix i venceràs.

Fa por sentir a parlar de Països Catalans. I ens inventem eufemismes com l'Arc Mediterrani del Maragall per referir-nos a una realitat cultural i lingüística que fa por i que cal debilitar i esborrar sigui com sigui i aprofitant tots i cadascun dels moments que ho permeten.


Ineptitud política dels governants d'aquí i d'allà. Però ja els va bé: mentre uns s'espolsen les culpes i la resta es barallen, aconsegueixen més desunió i distanciament.

Per què com s'explica que fins i tot la Constitució veti qualsevol possibilitat de cooperació entre les diverses comunitats autònomes de l'estat? Com li havia sentit a dir a algú que ara no recordo, a la Constitució espanyola només es parla de federalisme per prohibir-lo expressament (article 145).

Resulta molt més senzill establir relacions amb els nostres antípodes o qualsevol altre país del món que amb les comunitats veïnes amb les quals compartim la parla i la història.

I aquest és el model de transició amb què hem hagut de combregar si us plau per força. I hi anem afegint episodis foscos i anihiladors de la nostra identitat a cabassos, sense que ningú tingui capacitat de lideratge ni de reacció.
Publica un comentari a l'entrada