diumenge, 30 de desembre de 2007

Bon any 2008!

De sempre m'han ensenyat que les coses s'han de demanar. Educadament, però cal demanar-les. Perquè ja se sap: «Quien no llora, no mama». O com diríem nosaltres: A qui no parla, Déu no l'ou.

I què demano per a aquest any 2008, any de traspàs i d'il·lusions?

Doncs primer de tot que plogui. Que plogui prou per omplir els pantans que són tan buits, prou perquè la terra se sadolli i que d'aquelles fonts ara seques torni a brollar l'aigua cristal·lina i freda.

També demano que qui mani allà no ho faci contra els interessos d'aquí, sigui de grat o per força.

I en un àmbit més personal, que la Berta arribi bé. Sense pressa. Quan toca, allà per la primavera.

I que no ens manqui la salut i la prosperitat, les il·lusions i la iniciativa per fer coses.

I sobretot: que durant almenys un cop durant aquest 2008 trobem el moment i l'excusa perfecta per veure'ns i per saludar-nos.

Bona entrada d'any!!

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Els teus desitjos són desproporcionats: Què importa realment la pluja o els politicastres davant la Berta? Ben poc: ella voldrà lleteta, i dels politicastres, quan més tard en sàpiga, millor.

Bon any i aviam si fem realitat el darrer desig.

A qui no parla, Déu no l'ou; Déu el truita. ;-)

reflexions en català ha dit...

Bon any per a tu, els teus i els visitants d'aquest insigne bloc/g.

I que plogo ara!

vpamies ha dit...

Gràcies, companys i que tingueu també una bona entrada d'any.

Marc, el correu del catitombes no et funciona? T'hi he enviat un correu.

Joan, de sempre vaig aprendre que a la carta als Reis s'havia de demanar de tot i més, que ells ja farien les rebaixes que calguessin.

És una mica allò de preu per preu, sabates grosses.

reflexions en català ha dit...

Víctor, acabo de llegir el correu que em vas enviar. La veritat és que aquesta adreça la tinc una mica deixada. Te'n n'envio una altra que faig servir més.