dimecres, 30 de gener de 2008

Crònica de la Catosfera 2008 (I): L'organització

Primeres Jornades de la Catosfera 2008 a GranollersVolia endreçar tots els meus apunts durant les Jornades de la Catosfera 2008, per fer-ne una petita crònica, personal i esbiaixada, sens dubte. Però hauré de posar fil a l'agulla, perquè hi ha un temps per a cada cosa i ara és el temps de parlar del que ha passat aquest cap de setmana passat a Granollers, sense més demora.

Ja veureu que són pinzellades, impressions, sorpreses, coses bones i coses millorables. Prefereixo ser positiu i destacar el que ha tingut de positiu i, encara que crític, no apuntar cap teoria conspirativa ni destructiva, perquè l'esdeveniment no s'ho mereix de cap manera. La Catosfera ha assentat els seus fonaments a Granollers amb una nota molt alta.

Aquests dies s'ha sentit a parlar molt de termes com ara desvirtualització, organització, sobiranisme, influència, associació... Posem també cada cosa al seu lloc i dins el context d'una trobada que ha arreplegat al voltant de 300 persones, una xifra gens mensypreable, però tampoc per poder treure conclusions generalitzadores.

El fet d'estar com a moderador d'una taula m'ha permès conèixer algunes coses del mecanisme de les Jornades i m'ha permès contactar directament amb el cap visible de l'organització, el Marc Vidal. Això ha fet que m'hi impliqués en una mesura més gran que si només hi hagués assistit com a públic.

I m'ha sorprès gratament la vitalitat, empenta i capacitat del Marc Vidal, a qui no coneixia personalment i a qui seguia poc, ho reconec, perquè els seus temes d'interès i els que cerco jo a la xarxa no són sempre coincidents, ni en la temàtica ni en el posicionament quan trobem algun punt de contacte. Però tot i així, ell va confiar en un desconegut que li havien recomanat per aquell debat i jo he pogut conèixer un altre Marc, diferent i més proper al que lidera rànquings i visites.

Sabia, d'entrada, que la idea era bona i, com em diu el Marc, la vaig recolzar des del primer moment, sense embuts. Perquè hi vaig creure i vaig veure que les coses es feien amb rigor.

La part organitzativa ha estat exquisida, malgrat ser la primera edició d'aquest esdeveniment i caure en algun error de previsió que estic segur que es podrà millorar en posteriors edicions. Fent s'aprèn, sens dubte. I els errors (pocs en aquest cas) han de servir d'experiència per millorar.

Avui, en aquest primer apunt de la meva crònica, només faré uns comentaris sobre l'organització per si ho volen considerar o els pot servir d'anàlisi de cara a les pròximes edicions:


El lloc

Ideal. La ciutat, acollidora i experimentada en esdeveniments de noves tecnologies, com va destacar l'alcalde Mayoral. La gent del CTUG, sempre atents i amables, malgrat ser els primers en arribar i els darrers en marxar. Correctes en les formes i el tracte i professionals en el desenvolupament de les seves atribucions. Eren on calia encara que no sempre es fessin visibles d'una manera aclaparadora. Una discreció i savoir fair encomiables. Per als qui no coneixíem el que s'està fent a l'antiga fàbrica Roca Umbert, hem descobert un espai al centre de Granollers magnífic i divers. Les instal·lacions del CTUG també s'han mostrat modernes i adequades, malgrat en algun moment s'hagin trobat desbordats per les peticions d'accés a la xarxa.


L'aforament

La previsió d'aforament inicial era per a 100 persones. De seguida van veure que s'havia d'ampliar la capacitat i van preveure la sala annexa amb la pantalla (fantàstica pensada!) per seguir en directe les taules. Això va permetre ampliar les inscripcions fins a 280, però hi havia 600 peticions.
Jo crec que es podien haver acceptat les 600 inscripcions, perquè en molt pocs casos haguessin coincidit aquestes 600 persones, perquè segur que molts només tenien interès en un dia en concret o en alguna taula molt concreta.
Això s'ha vist amb claredat quan hi havia els canvis de ponents de les taules: les persones d'una taula i les següents no sempre eren coincidents. Diguem que cada taula arrossegava un públic més o menys fidel o interessat.
Tard, en Marc Belzunces avisava de la seva experiència organitzant les Jornades de Softcatalà sobre el català a les noves tecnologies: difícilment assisteix el 50% de les persones inscrites. Té raó.


Els qui s'han quedat fora

Ha deixat un mal sabor de boca en les persones que no han pogut assistir, perquè la capacitat no ho permetia. És cert que molta gent desperta tard, però un esdeveniment així és bo que no tingui números clausos.


L'espai i el temps

Per encabir una capacitat major d'assistents, es podien haver programat taules paral·leles, al mateix temps, però en sales diferents, per diversificar el públic. Després, sempre cabia la possibilitat de recuperar la taula on no podies assistir en vídeo, per veure-la en diferit. Però bé, entenc que aquesta proposta complica l'organització i pot resultar inviable o desaconsellable.

Una altra crítica ha estat el poc temps de què ha disposat cada taula perquè cada ponent fes la seva presentació i després es pogués obrir un torn de paraules entre el públic.
En la majoria de casos, qui ha pagat el preu d'una agenda massa ajustada ha estat el públic que no ha pogut participar del debat.
Les taules es podien haver fet d'una durada superior (hora i mitja) i preveure un temps entre taula i taula per donar temps a desmuntar i muntar, que els assistents puguin acostar-se als ponents per comentar-los impressions i donar temps a sortir la gent d'una taula i acomodar-se els que vénen a la següent.


Networking i el temps catosfèric

Semblava que el temps anava car a la Catosfera. L'agenda era molt intensa, sense gairebé descansos. Això ha provocat esgotament dels assistents i s'ha notat en la darrera jornada, amb menys afluència de públic.
Aquest ritme trepidant ha dificultat una mica el networking entre els assistents, la desvirtualització de molts bloguers amb qui comparties ciberespai i no vas poder ressituar en l'espai físic de Granollers.


La capacitat de la connexió i de la xarxa

Cal un espai registrat per a la Catosfera, que no redirigeixi a espais particulars. Hem de fer que la Catosfera sigui de tots. Sembla clar que el seu lloc ha de ser www.catosfera.cat.

Allà hi ha d'haver espai per guardar la documentació de cada edició i per tenir informació d'actualitat de la Catosfera. Amb l'ample necessari per permetre les descàrregues del material audiovisual i la visualització en línia del que calgui. En definitiva, una pàgina moderna, operativa i d'estètica amable i eficient.

També cal resseguir i documentar tota la blogografia que genera l'esdeveniment. S'ha de fer ressenya de les opinions que suscita, de la literatura que genera i impedir així que l'esclat de la Catosfera a Granollers no hagi estat una pluja d'estiu o un big bang que s'apaga. Com la flama olímpica, cal mantenir-la encesa i vital.

El desplegament de mitjans ha estat un punt fort de l'organització. Veies molta gent amb portàtils amunt i avall, sales annexes on connectar-te per fer cròniques en viu gairebé, llocs on recarregar bateries, el twitter, les PDA, els mòbils... Tot treia fum.


Els materials generats

Cal destacar també tots aquells bloguers que han participat en la perpetuació de la Catosfera amb els seus materials audiovisuals. Cal fer-ne un arxiu. De vídeos, fotos, blogs que en parlen, notícies als diaris tradicionals (ai, els mitjans tradicionals, ja en parlaré en les cròniques subsegüents...), etc.

Les dues càmeres fixes a la sala han permès veure les taules en directe i poder recuperar un vídeo complet de cada una d'elles. Han estat insubstituïbles, però calia més. No dic que necessitem 200 càmeres com en un partit de futbol de primer nivell, però sí alguna altra càmera fixa, per donar una altra perspectiva de la sala i sales mòbils que permetin detalls, entrevistes i punts de vista diferents. I que tot això, després es pugui recuperar i visualitzar d'una manera senzilla en formats d'estàndard obert.

Fins aquí la carcassa. Seguiré amb l'ànima, allò intangible, les idees suscitades. Avui he parlat del continent. Seguiré amb el contingut.
Publica un comentari a l'entrada