En Marc i en Joan, són dues persones que he conegut a la Xarxa. No ens coneixem en persona, però sovint ens visitem virtualment a Can Blogspot. Jo hi vaig i ells també vénen. Puc dir, sense gaire por d'equivocar-me, que hem iniciat una bona amistat, encara que no ens coneixem.I això, el conèixer-nos, sé que és qüestió de temps, perquè quan et trobes amb algú interessant no pots deixar-lo passar com si res. I el dia que ens coneguem farem festa grossa. Potser serà per la Catosfera? O per la Trobada de Blocaires del Pirineu? Déu proveirà.
Amb en Marc i en Joan hi estic en deute. No només pel feeling i la sintonia amb què ens hem intercanviat comentaris i correus.
També estic en deute amb el Joan perquè m'ha fet arribar un recull de refranys nord-occidentals que va recollir Blanic el 1917 i que ha reeditat Edicions El Trabucaire de Perpinyà. Rebre, per correu certificat, aquesta joia tan ben enquadernada... Bé no us podeu imaginar la il·lusió amb què vaig rebre aquest regal.
També estic en deute amb en Marc, perquè el llegia abans que tingués blog. Perquè estava subscrit als magnífics butlletins del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra: els «Flaixos de llengua» que van tancar la paradeta el 2 de juliol de 2007. Els tinc tots, del del número 27, del 9 de novembre de 2005, i em sembla recordar que em van fer arribar amablement els anteriors. I perquè ara m'ha fet arribar, també amb una gran amabilitat, els reculls de citacions i frases cèlebres de l'agenda dels dos anys anteriors de l'SPL, perquè els pugui incorporar al meu Diccitionari.
Ja veieu, dos detalls fets amb il·lusió i rebuts amb agraïment i consideració. No us ha passat mai que no sabeu què regalar a un amic? De vegades, en les coses més petites hi ha el tresor més preuat.
Gràcies, amics i que seguim fent drecera plegats molt de temps!
7 comentaris:
Com et passes... I ara, què dir?
Quan un dóna, és perquè també rep, Víctor. I en molts sentits. Comparteixo plenament tot el que has escrit (excepte la il·lustració, més de l'estil pirenaic del Marc, suposo... ;-)).
Una abraçada!
Jo diria que moltes vegades, o gairebé sempre, en les coses petites hi ha el tresor més preuat.
Amb mi no tens cap deute. Sempre que pugui t'enviaré citacions, refranys, frases fetes i el que calgui perquè fas una gran feina i els teus blocs són un veritable tresor. L'agraïment és meu.
Saps què? Enyoro els temps en què cada dia em trencava la closca ruminat el flaix de llengua i l'entrada de l'endemà. Vam aconseguir que molta gent s'interessés per la llengua i la cultura popular, sobretot d'Andorra, que en aquest sentit té una riquesa excepcional i força desconeguda.
Dilluns t'enviaré l'agenda de l'SPL, que és molt xula. ja estic preparant la de l'any que ve.
De la trobada de blocaires del Pirineu no en tenia ni idea, però ja m'he posat en contacte amb la Noemí perquè me n'informi. Estaria molt bé que pugéssiu. A casa sempre hi trobareu un llit.
Salut i endavant.
De la norantena de frases que t'enviaré 'ipso facto', em quedo amb aquesta:
"Si dieu les coses prou clares perquè les comprenguin, perdeu, 'ipso facto', les tres quartes parts del vostre prestigi."
PERE VERDAGUER (‘EL CRONOMÒBIL’)
I tant que ens trobarem a la trobada! els del Pirineu i els d'una mica més enllà, espero :)
Marc i Puigmalet, gràcies, nois.
No us faci cosa que em senti en deute amb vosaltres: porto gairebé mitja vida hipotecat i he après que tenir deutes és la manera de fer moltes coses. :)
I podent mantenir els meus blogs (la pamiesfera o paremiolosfera) i visitar els blogs que trobo interessants, m'ho passo d'allò més bé i m'hi entusiasmo. Cada dia trobes nous racons i noves perles desconegudes. Talment com quan us vaig descobrir a vosaltres.
Cronològicament primer s'esdevé la Catosfera a Granollers i després la trobada de blocaires pirinencs. Temps al temps, encara que pel febrer estarà massa a prop la meva paternitat com per poder-me absentar de casa gaire temps.
Però no hi fa res. Sé que ens acabarem coneixent. Trobarem el moment oportú i adequat per fer-ho.
Noemí, no deixis de tenir-nos informats de la trobada pirinenca. Aquestes coses ens fan sentir més cohesionats i engrescats, sens dubte.
Salut a tots i a totes!
Tinc més teca per a tu. En aquest cas, del gran mestre Jaume Perich.
Uo,uo,uo, vine'm a veure...
És que acabareu amb mi, eh?
No només et «pisparé» alguna citació del Perich, sinó que penso fer servir també la imatge inicial.
Quin humor més histriònic el del Perich (i el seu gat)! Són com les tires d'en Forges que també tenen un no-sè-què que les fa tan especials.
Publica un comentari a l'entrada