dijous, 27 d’agost de 2009

Amb Joan Amades


Tot i tenir-ho al mateix palau on treballo, encara no havia trobat el moment d'escapar-me a veure l'exposició sobre imatgeria popular de Joan Amades.

Que encara no hi heu anat? No us adormiu que només és al Palau Moja (C. de la Portaferrissa, 1, de Barcelona) fins el 27 de setembre.

A banda de quan remeno els molts llibres que tinc de Joan Amades, em sembla que mai havia estat tan a prop seu (gràcies, Xavier, per la fotografia!).

L'exposició és bastant austera: text, cartells i poc on tocar i remenar. L'únic element una mica visual és el passi en una de les sales annexes d'un reguitzell de fotografies encadenades, com quan abans es feien els passis de diapositives. Potser, amb temps, pots fer una ullada als goigs, romanços, rondalles, auques, jocs i retalls diversos que pots consultar com si es tractessin dels pòsters en les botigues que en venen. És una part del fons que conforma l'arxiu Amades, comprat per la Generalitat de Catalunya i custodiat al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, dependent de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Una llàstima, havent-hi com hi ha una Associació Cultural Joan Amades, que podria gestionar i facilitar la tasca d'explotació i consulta del fabulós fons Amades.

Veient els retalls que guardava Amades, el veig més proper a la figura del drapaire que del col·leccionista: retalls de revistes, diaris, i arreplega d'un material molt divers, des dels targetons de felicitació del sereno o del drapaire, a retallables i jocs d'infants, d'aquells que els qui ja tenim una edat recordem arraconats en algun prestatge de casa els pares.

Ho dic amb tot el carinyo del món, sens dubte. Quan jo vaig arribar a la conclusió que, més que col·leccionista era drapaire, vaig deixar de continuar totes aquelles col·leccions iniciades amb la il·lusió d'un infant: cromos, xapes, sobrets de sucre, posagots, clauers, adhesius, paquets de tabac, cigarretes tancades en celofana, soldadets de plàstic, còmics de la Marvel, postals i un llarg etcètera que es perd en la foscor dels temps...

Per cert, pel novembre hi haurà sorpresa relacionada amb l'Any Amades. Ja us en faré cinc cèntims quan la cosa estigui més embastada.
Publica un comentari a l'entrada