dilluns, 24 d’agost de 2009

El català, mare de totes les llengües

Rellegint els Anuaris de la Esquella de la Torratxa, en el de 1895 he trobat un article molt divertit sobre un tema que recurrentment tracten altres autors (per exemple Ed. Millà en un llibret que reprodueix aquest mateix article): quina és la llengua més antiga? D'on provenen les llengües modernes?

Amb molt d'humor (i poc de rigor lingüístic, tot sigui dit), cerquen equivalències i influències del català en la resta de llengües del món.
I aquest és el resultat:
LA LLENGUA CATALANA
ES LA MARE DE TOTAS LAS LLENGUAS

A un grapat d'anys que aparegué en Lo Xanguet un aplech de frasses catalanas qual eufonía era la mateixa de moltas altras llenguas vivas y mortas. Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l'istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía'ls sons de totas ellas. Una y altra inolvidables publicacións están agotadas. Jo vaig recullir d'una y altra aquellas bromadas de la més bona lley y he procurat enriquir l'aplech resultant ab bona cosa de frasses novas, ó per lo menys inéditas, classificant-las totas d'acort ab lo quadro universal de llenguas trassat pel sabi Max-Müller, pera que's vegi que totas las llenguas del món tenen arrels en la catalana , y si no's vol confessar que siga la nostra la mare de totas, al menys se vindrá á parar en que cap com la nostra té condicións pera ser la llengua universal quan d'aixó's tracti. Alguns amichs m'han demanat que publiqués la meva col·lecció classificada, y jo he pensat qu'en lloch millor qu'en L'ALMANACH DE LA ESQUELLA DE LA TORRATXA podria publicar lo que's desitja. Héusela aquí.

PRIMER GRUPO
LLENGUAS MONOSILÁBICAS

CHINO - Quin fou lo sant gay que tens al estanch? - Com que tinch tanta sang á las cinch tinch son. - Tinch cinch fills tísichs y prims y amichs intims vinticinch.

SIAMÉS - Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. - En quin tinté té tinta Anton? - Aquest estúpid ha escupit en un tupí qu'está tupit.


SEGON GRUPO
LLENGUAS AGLUTINANTS

FAMILIA AFRICANA
MANDINGA
- 'Ls encenalls s'empassan per las senallas.

- Las bagassas malaltissas s'esllavissan sachsejant.

- Estich pensant de quant ensá s'han esquinsat los cinch cents sachs.


ZULÚ
- Setze agutzils s'han emmatzinat ab brots d'etzevara.
- Ab xerigot els noys s'esquitxan.
- Si'l butxí butzina esbótzali l'atzarola.


EGIPCI

- Donch gola al cayre del padrís.

- No ramení tafané si no'l faré anar d'oros.

- Tot lo meu se'n va en missas ó ciris.

FAMÍLIA TURANIA
TURCOMÁ
- Si es tova costa calés.

- Dins del cove hi ha caragolets molt cars.


SANSCRIT
- Com qu'ha de rajá fássimela barata.

- Sa madrastra y sa mare m'han escrit que l'asa brama.


FAMILIA HOLOFRÁSTICA
AZTECA
- Está feta l'escala? Guáytila, pórtili, coyti.

- Quan en Quico xiscla la Tecla xiula.

- Lo baylet del butzem cala piulas.
- Estripali'l caixal xich á la mula.

- A pí xich escala no cal, si cal duli.

EUSKAR

- Arri bagarra no me la carreguis.
- M'has arrencat la cua de la grua.

- Oy que van enrera'ls esguerrats?
- Una sagarreta se'm agarra.

- Ab el casco se sua.



TERCER GRUPO
LLENGUAS PER FLEXIÓ

FAMILIA SEMÍTICA
HEBREU
- 'M raca'l sabatot rebech.

- Qué hi fas? Agafarne un es lo que't toca.

- Carat, quin rot.
- Nostramo trech l'aca?

- La traca s'atraca.


ARABE

- Ab las alicatas ben segú fem marinyachs.

- Ola Laya, volem oli.

- Bufá no fá fí.

- Anant á la babalá li han esqueixat la bufanda.

- Ala, baliga balaga, ves á cabdellá fil fí.


SIRIACH

- Un germanastre d'en Bonastre diu qu'ha atrapat un pollastre.

- En Fabra té una cabra sota cad'abre.


FAMILIA INDO-EUROPEA
GRECH
- Lo gos s'esgarrifa de tocá l'ós calent.

- Qu'ética está la Tona.

- Al cal Hipólit no hi ha qu'anarhi.
- Qu'es bó escumar ví ab espátula?

- Quan arrenqui la bullida, pénjala als calamástechs.

LLATÍ

- Melis es fusta per vigas.
- Te demano estám y'm surts ab corda.
- Si no m'aturo perdo l'oremus.
- D'aná ab els nuvis al omnibus casi be l'avia sua.
- Avis murris portan els nuvis á Gracia en omnibus gratis.

ITALIÁ

- Fasolet ó caldo es bo per qui matina.

- Passi, passi, xitxarel·lo, fassi muxoni y camini.

- Per un escapulari van donarhi un picotí de carquinyoli.

- En saldoni fa un tiberi de víxarel·lo ab ali-oli.


CASTELLÁ
- La política castellana es aventurera.

- La patata catalana es consentida.

- Vaya una broma de pitos y flautas.


GALLEGO
- Guayta minyó la gayta de nyiguinyogui

- Ay! guenyo del meu carinyo que'ls morros t'espinyo.


PORTUGUÉS

- Qué li cau á ne'l sarau á la dona de casa?

- Lo que'm cou ho porto á sobre.
- Tingáu la festa en pau.

- A peresa no'm guanyáu.
- Dos reys van anaá á sarau.
- Noya la perruca os cau.


FRANCÉS

- Un bon jornal fa de bon-suar.
- Ab fanch del carré m'ha embrutat lo cotó.
- Un xeval m'ha atrapat un calé.

- Ja ve'l marxant?
- Comprém pa?

- Qu'es que sé que sab tothom?

RUS

- Qu'ho vols com arrop?

- La garrafa del xarops'ha aixefat ab'l trepitj.
- D'un buf va quedar pitof.

- Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofas.

- Aqueixa escarxofa fa tuf d'aygua naf.


POLACK

- Qui li piqui que s'ho rasqui.

- Quan pesqui no s'arrisqui.

- Mira que no s'osqui.

- Ves que no s'embesqui.

- No s'engresqui y no m'esquinsi.

- Vingui aquí á jugar á la brisca.

- Si te basca que busqui qui'l refresqui.

- No's trenqui la closca quan rellisqui.


ALEMANY
- Saben sí'l gotim vert fa las ocas grassas?

- Un cranch va caure sobre una brasa grossa.

- Xafan xuxos y fan traus.

- Jo't flich que flochs que du.

- Es que s'ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna.

- Ja vol préssechs grochs?

- Lo mal del fetje engreixa'l metje.

- Elástichs blaus fan fástich si's mullan y's tacan.


INGLÉS
- L'anech ha mort sens' haver-hi hagut espeternech.

- No's toquin ni's moquin.

- May estich tip de bescuyts.
- L'oncle broda á la moda.
- May cap gech me fa sachsons.

- No pot haverhi hagut may ví á n'aquest got.

- Lo got demlo al xicot que s'ha cruspit'l turró perque no xerri.


Y prou.


MARRAMAU.

Recorda aquella cançoneta infantil de Si tu vas al cel amb patinet, que construeix estrofes en diferents idiomes a partir de jocs lingüístics semblants (hi ha moltes variants i versions diferents):

1.- Si tu vas al cel amb patinet
fes-m'hi un bon lloc
que hi pujo jo.
Airi Airó! Airi Airó!
(castellà)
2.- Si al cielo vas patinando
hazme un lugar
que subo yo...

(francès)
3.- Si tu vas au ciel en patinant
fais un petit trou
que jo monte là...

(anglès)
4.- En un got no hi pot haver-hi hagut
mai vi del bo
sense un embut...

(àrab)
5.- Jamai jalem ni jalarem
fa mal aquí
fa mal allà...

(rus)
6.- Romanitoff truep titoff
strangula poff
amb l'aigua roff...

(xinès)
7.- Tinc tanta set que a les set tinc set
tinc tanta son
que a les cinc tinc son...

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 90-93.

11 comentaris:

Júlia ha dit...

No sé si l'Esquella devia recollir frases que ja eren populars, el fet és que el meu avi i la gent del seu temps sabien moltes d'aquestes frases o variants seves, sense recordar-ne l'origen. Jo havia fet servir aquest material a escola, quan donava català a segona etapa, amb molt d'èxit. També recordo una cançó de la Trinca que buscava una semblança amb l'àrab 'L'Alí baba i la Lilí...'

Júlia ha dit...

M'imagino que en d'altres llengües també tenen aquesta mena de facècies, però no ho sé. Recordo, en castellà, la institutriz mister tras subió dando tres traspiés al tranvía trenta y dos en lugar de al trenta y tres.

SM ha dit...

Un gran recull! Queda clar que el català és una llengua universal.

McAbeu ha dit...

Està molt ben trobat, una divertida manera de jugar amb la llengua.
Com a la Júlia també m'han vingut al cap algunes cançons de la Trinca que també van pel mateix camí.

Clidice ha dit...

Molt divertit, encara que és força més difícil llegir el català "cara 's parlar" que no pas el català medieval :P no li estarem mai prou agraïts a l'insigne Fabra :)

Clidice ha dit...

se m'ha escolat una "r"

Galderich ha dit...

Què vol dir poc rigor lingüistic?
Un dia publicaré l'edicio que es va fer a l'Argentina d'aquest recull!

Xavier Caballé ha dit...

Al començament del segle XV, sant Vicent Ferrer va predicar per tot Europa i, de forma miraculosa, tothom l'entenia malgrat que ell només utilitzava la seva llengua pròpia, el català.

Assumpta ha dit...

Nosaltres l'estrofa russa la cantàvem així:

6.- Romanitoff kruxev pitoff
strangula poff
amb l'aigua naff...


Això de "Kruxev pitoff" uhmmm em sona a Khrushchev pitof (i nosaltres deiem que estava pitof algú que anava "trompa", o sigui, que havia begut massa) :-)))

vpamies ha dit...

Caram quin debat que us heu muntat sense mi! Un no pot marxar de vacances una setmana, ja ho veig!

Assumpta, em temo que de la cançó de Si tu vas al cel hi ha gairebé tantes versions com persones la coneixen.

Júlia, m'agraden els jocs de llengua i sovint, rellegint revistes antigues veus que ja no podem descobrir la sopa d'all, que ja està inventada de fa molt. Faré memòria d'aquestes lletres de La Trinca, tot i que d'alguna cosa ja n'havia parlat del trio de Canet.

McAbeu, aquest tros també és al llibret que t'he d'escanejar (no me n'oblido pas!). Però fa referència a l'article que jo he reproduït, força, força anterior.

SM, no ho dubtis pas que el català és universal! :-)

Galderich la teva bibliofília arriba a extrems insospitables. Jo crec que el que no existeix ho fabriques!

Xavi, vols dir que no va anar per Àfrica, també? I mira en Llull!, va deixar el llatí per prestigiar una nova llengua que va néixer amb molta empenta!

vpamies ha dit...

Buidant la Paremiologia catalana comparada de Farnés (1913), hi trobo dues frases que volen semblar llatí, variants o inspirades en les recollides aquí:
- Amb òmnibus gratis, Gràcia plena
- Si ve amb òmnibus, l'àvia sua

Dóna com a font haver-les sentit a Barcelona.