dissabte, 22 d’agost de 2009

Relat: La meva notícia (VI)

Pel seu domini dels idiomes mai li havia costat trobar feina durant els estius com a guia i animador turístic en un hotel a Cadaqués. Quan va renunciar a la beca d'estudis, va cercar una feina més estable i per tot l'any. Alguna feina amb ambició, que li permetés pujar dins l'empresa i somiar un sou folgat amb què poder viure bé i planificar un bon futur.

Uns amics de la família, dedicats a la importació d'antiguitats i objectes d'art, necessitaven algú que atengués les trucades dels contactes a l'estranger i que portés la paperassa del despatx. Un sou digne, en horari de matí, que li permetia seguir estudiant a la tarda a la Universitat l'especialitat de lingüística aplicada.

Al Jan sempre se li han donat bé els idiomes i amb quatre anys ja era a punt d'acabar la llicenciatura. El darrer any va poder agafar una altra beca d'estudiant per fer pràctiques de correcció a Catalunya Ràdio.

No recorda quan va començar a retocar les notícies. Semblava que ningú sabia explicar amb les paraules justes allò que havia passat. Diuen que una paraula dolça, en un moment determinat, pot consolar el cor més abaltit.

Doncs, per què explicar que una mina antipersona ha esquinçat la cama d'un infant de tres anys mentre jugava enmig uns camps de blat a Ruanda? Per què ferir la sensibilitat dels oients amb detalls tan escabrosos? No, "la meva notícia" és que un infant de tres anys ha sofert un petit desmai quan ha esclatat a pocs metres d'ell una mina antipersona per l'impacte d'una pedra llançada a l'atzar.

Ningú ho ha vist... el teletip de l'Agència Efe ha anat a parar a la paperera del meu ordinador mentre enviava a la cua de les notícies del vespre "la meva notícia", la que llegiria la companya periodista que dóna veu a les notícies de les nou del vespre. Per a la dolça veu de la Marina hi escau molt més "la meva notícia". Endavant, doncs!

I és que cal tenir bona cura de les qüestions d'estil. En Jan creu que en qualsevol bon llibre d'estil editorial hi hauria d'haver un punt que parlés sobre la correcció de les notícies: «Cal molt de tacte per donar les males notícies». Quin millor tacte que convertir-les en un petit ensurt o, encara millor, en una fantàstica notícia?

(continua)


Enllaços als lliuraments anteriors

- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III)
- La meva notícia (IV)
- La meva notícia (V)

3 comentaris:

McAbeu ha dit...

Encara que és veritat que cal molt de tacte per donar les males notícies, no sé si això ho acceptarà gaire tranquilament el cap d'informatius de Catalunya Ràdio. Segueixo pensant que aquesta novel·la acabarà malament i com deia en Puigmalet, el Bassas té molts números per ser el culpable ;-)

Ara seriosament, m'agrada com escrius i m'he enganxat a aquests fascicles setmanals. Em sembla que ja sé cap on vas però m'intriga com hi arribaràs, de totes maneres haurem d'esperar per veure si tinc raó o no.

vpamies ha dit...

Ara ja es van mostrant les cartes principals del relat. Anem cap al desenllaç.

De l'episodi d'Escòcia i d'aquell contacte fugisser previ a la mort, al Jan li queda un do.

Va, que ja hem superat els 2/3 de relat. Queden 3 lliuraments fins al 12 de setembre que s'acaba.

Per cert, Mac, m'ha semblat veure que estàs fet també un poetastre. Tens uns bons cops amagats, a banda dels enigmes... ;-)

Assumpta ha dit...

Ai, pobre... em sembla que si el pesquen encara li caurà una bona bronca i es quedarà sense feina!!

Una cosa és donar les notícies amb tacte (cosa que hauríen d'aprendre algunes televisions que no tenen cap respecte per res ni per ningú a l'hora d'oferir imatges) i l'altra canviar les notícies, Jan...

Ara sí que estic intrigadíssima, Víctor!! :-))