dissabte, 8 d’agost de 2009

Relat: La meva notícia (IV)

Tot just tornar d'Escòcia, desorientat, decebut i amb la sensació d'haver perdut el nord i el temps va decidir penjar els estudis, cercar una feina i demanar-li a la Lídia d'anar a viure junts. Ara recorda el temps a Escòcia sense color. Són records en blanc i negre d'un atzucac que cada cop l'estrenyia i ofegava una mica més.

Mai havia sabut nedar gaire bé i els espadats de la costa escocesa li causaven un vertigen superlatiu. Ja de lluny, sentia la remor de l'aigua trencant damunt les roques i s'imaginava caient a plom i diluint-se entre aquella escuma blanca impenetrable.

No t'acostis a la vora! ─li deia a la Louise gairebé en un estat de xoc cada cop que ella s'atansava al fil de les roques.

La Louise era una de les companyes del pis a Edimburg. Les llargues converses que passaven junts perquè en Jan aprengués a parlar amb fluïdesa l'anglès van passar de la parla a la gesticulació, de la gesticulació al contacte i del contacte a la passió. Les hores semblaven detingudes quan tenien una tarda per compartir.

Per què no anem a les Illes Orkney? Hi ha un ferry que ens hi porta des de Hills. És una passejada curta, bonica i intensa. I ja veuràs quines vistes. No les oblidaràs mai!

Ja ho pots prou ben dir que no ho oblidaria pas mai!

(continua)


Enllaços als lliuraments anteriors

- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III) 

8 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

Ai que aquí la cosa s'anima...! ;) Coi, ja podries publicar-ne com a mínim dos per setmana, no? Mira que se'm fa llarg d'un capítol a l'altre...!

A.C. ha dit...

Ostres!! Escòcia, amb lo que a mi m'agrada!! (ja sé que el "lo" no va bé, però em surt sol jeje)

Ai mare que encara tindrem un disgust... aquí hi veig perill, jo!!

Accident? Assassinat?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No sigueu impacients, que n'hi ha d'haver per tot l'estiu!

Som gairebé al pic del relat. Hi ha 9 lliuraments.

A partir d'ara, que ja coneixem els personatges, comencen a passar coses i comencem a entendre què ha passat i cap on va el relat.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola! No sabia que escrivissis aquesta prosa tan bonica i tan interessant. Ho expliques d'una manera que sembla que sigui "real".

Salutacions ben cordials.

McAbeu ha dit...

La última frase de l'entrega d'avui també em porta a pensar que les coses aniran maldades.
A veure si tindrà raó en PUIGMALET que ja ens descobria el nom d'un possible assassí als comentaris del primer fascicle :-D

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Arlequí, crec que en qualsevol relat, encara que sigui inconscientment, hi ha una part autobiogràfica de l'autor, més o menys visible.

Com pots parlar, si no, de llocs o coses que desconeixes? :-)

McAbeu, ja m'ho direu al final, però jo no inscriuria aquest relat en l'àmbit de la novel·la negra, ni per llargària ni pel to, ja ho veuràs. :-)

A.C. ha dit...

Trobo que has tingut una bona pensada pels dies d'estiu, fer aquesta novel·la per entregues :-))

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Relat, Assumpta, que no té pretensió novel·lística ni de bon tros.