dissabte, 8 d’agost de 2009

Relat: La meva notícia (IV)

Tot just tornar d'Escòcia, desorientat, decebut i amb la sensació d'haver perdut el nord i el temps va decidir penjar els estudis, cercar una feina i demanar-li a la Lídia d'anar a viure junts. Ara recorda el temps a Escòcia sense color. Són records en blanc i negre d'un atzucac que cada cop l'estrenyia i ofegava una mica més.

Mai havia sabut nedar gaire bé i els espadats de la costa escocesa li causaven un vertigen superlatiu. Ja de lluny, sentia la remor de l'aigua trencant damunt les roques i s'imaginava caient a plom i diluint-se entre aquella escuma blanca impenetrable.

No t'acostis a la vora! ─li deia a la Louise gairebé en un estat de xoc cada cop que ella s'atansava al fil de les roques.

La Louise era una de les companyes del pis a Edimburg. Les llargues converses que passaven junts perquè en Jan aprengués a parlar amb fluïdesa l'anglès van passar de la parla a la gesticulació, de la gesticulació al contacte i del contacte a la passió. Les hores semblaven detingudes quan tenien una tarda per compartir.

Per què no anem a les Illes Orkney? Hi ha un ferry que ens hi porta des de Hills. És una passejada curta, bonica i intensa. I ja veuràs quines vistes. No les oblidaràs mai!

Ja ho pots prou ben dir que no ho oblidaria pas mai!

(continua)


Enllaços als lliuraments anteriors

- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III) 

8 comentaris:

Trini ha dit...

Ai que aquí la cosa s'anima...! ;) Coi, ja podries publicar-ne com a mínim dos per setmana, no? Mira que se'm fa llarg d'un capítol a l'altre...!

Assumpta ha dit...

Ostres!! Escòcia, amb lo que a mi m'agrada!! (ja sé que el "lo" no va bé, però em surt sol jeje)

Ai mare que encara tindrem un disgust... aquí hi veig perill, jo!!

Accident? Assassinat?

vpamies ha dit...

No sigueu impacients, que n'hi ha d'haver per tot l'estiu!

Som gairebé al pic del relat. Hi ha 9 lliuraments.

A partir d'ara, que ja coneixem els personatges, comencen a passar coses i comencem a entendre què ha passat i cap on va el relat.

Arlequí ha dit...

Hola! No sabia que escrivissis aquesta prosa tan bonica i tan interessant. Ho expliques d'una manera que sembla que sigui "real".

Salutacions ben cordials.

McAbeu ha dit...

La última frase de l'entrega d'avui també em porta a pensar que les coses aniran maldades.
A veure si tindrà raó en PUIGMALET que ja ens descobria el nom d'un possible assassí als comentaris del primer fascicle :-D

vpamies ha dit...

Arlequí, crec que en qualsevol relat, encara que sigui inconscientment, hi ha una part autobiogràfica de l'autor, més o menys visible.

Com pots parlar, si no, de llocs o coses que desconeixes? :-)

McAbeu, ja m'ho direu al final, però jo no inscriuria aquest relat en l'àmbit de la novel·la negra, ni per llargària ni pel to, ja ho veuràs. :-)

Assumpta ha dit...

Trobo que has tingut una bona pensada pels dies d'estiu, fer aquesta novel·la per entregues :-))

vpamies ha dit...

Relat, Assumpta, que no té pretensió novel·lística ni de bon tros.