M'ha agradat molt la idea del Xexu que obríssim la finestra que connecta el ciberespai amb el nostre espai real, en el meu cas, la Catosfera amb Vallromanes.
I avui us mostro el meu racó paremiològic, allà on es cuinen tots els blogs i escrits que faig sobre la paremiologia, la ciència que m'apassiona.
Tanta feina! Ja us devíeu pensar que no podia pas sortir d'un sol racó, oi? Doncs teníeu raó! Qualsevol racó és bo per dedicar-hi una estona a escriure, corregir, cercar, fotografiar, escanejar, programar, dissenyar... A casa hi treballo tant des del despatx (compartit amb la dona i els fills) com des del portàtil allà on pugui trobar un racó. També compartit, és clar, amb la dona i els fills.La meva preferència? El despatx, amb vistes a la riera de Vallromanes. Encara que durant l'estiu, algunes tardes i nits xafogoses és més agradable de treballar a l'ombra del petit jardí de darrere, cara les muntanyes que envolten la bonica vall que m'ha acollit des de fa més de deu anys.
16 comentaris:
Això sí que són vistes relaxades!
No m'estranya que guanyis el Record Guiness de blocs en català!
Quin raconet tan acollidor, el del jardinet.
Ostres, quins dos espais més xulos!!! M'agraden moltíssim!!
Jo també tindria preferència pel sobretaula (jiji) però he d'admetre que, quan pica el ressol i la calor és angoixant, al meu raconet no s'hi està massa bé. Però llavors tampoc podria sortir a la terrasseta amb un portàtil perquè hi pica el sol fastigosament. Agrairia un portàtil per sortir a la terrasseta a partir de les 10 del vespre, quan a l'habitació s'hi ha enganxat la calor i a fora es comença a respirar :-)
Victor, no recordava que fossis esquerrà. (El que arriva un a aprendre amb una simple foto, eh?).
El dia que m'animi a començar el meu blog, hauré de buscar un raconet semblant primer. Sort que els del Vallès no tenim gaires problemes en trobar racons bucòlics!
Gràcies al teu blog he vist la proposta del Xuxo. Jo també he penjat el meu raconet des d'on viatge per la xarxa.
Una abraçada.
Gràcies Víctor per participar en aquesta iniciativa que no pensava que arribés enlloc, però fa gràcia veure des d'on escriu la gent que seguim. Una iniciativa molt tafanera, però mira, sembla que ha arrelat.
No et queixaràs, quin parell de racons que tens per obrir-te al món virtual. Això de posar-te amb el portàtil a la terrassa em sembla genial, sobretot en aquestes xafogoses nits d'estiu.
Uns raconets molt macos!
És molt maco veure com, a partir d'uns blogs, es van enganxant altres blogs a la proposta inicial d'en XeXu :-))
XeXu, la catosfera te aquestes coses: és generosa i s'apunta a un bombardeig. :-)
La veritat és que ha estat una molt bona pensada. De vegades un racó pot donar idea de com treballa o com és una persona. I nosalters comencem a ja no ser tan estranys, oi?, que ens trobem aquí i allà, avui, demà i demà passat, també.
Martí, tan observador com desmemoriat! Esquerrà rataplà de sempre. :-)
He vist racons molt macos (i moooooolt endreçadets per a la foto) d'entre tots els que heu penjat a blog del XeXu.
Ara, quan llegim algú, ens el podem imaginar una miqueta més.
El primer lloc està bé..., però el segon és magnífic! :)
que en vius de bé, bandidu.
Quin raconet.. tu sí que vius bé ;)!!!
La veritat és que el segon racó, el de la terrassa l'uso poc: la taula és petita i al cadira incòmoda. El que té de bonic ho té d'incòmode.
O sigui que el portàtil, generalment és sobre un coixí, a la falda, mentre estic estirat al sofà. :-)
I sempre he dit que viure a Vallromanes és com viure al paradís. ;-)
Hola Víctor, realment les fotos dels llocs des d'on treballes són encantadors. Però per sort conec Vallromanes (la meva germana hi viu) i sé per experiència que té racons molt i molt macos.
Fins aviat i bon estiu!
Ara mateix la meva finestra està tant desendreçada que no la puc ensenyar a ningú... Potser a les vacances m'hi poso.
Sí que Vallromanes té racons entranyables, Laura. Si hi tens una germana, aprofita i vés-hi sovint. :-)
Jomateixa, no s'hi val fer endreça abans de fer la foto, que és tergiversar la realitat. ;-)
Publica un comentari a l'entrada