dissabte, 15 d’agost de 2009

Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc

VitrallsSi preguntem a algú per alguna dita o refrany referit a la Mare de Déu d'Agost, festivitat que se celebra el 15 d'agost, gairebé segur que triarà la que encapçala aquest article: Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.

Aquesta dita s'inscriu dins El cicle de l'allargament del dia, representat amb la dita Per Santa Llúcia, un pas de puça: hi ha al llarg de tot el calendari, refranys que fan esment de l'escurçament o de l'allargament del dia, segons ens acostem al solstici d'hivern (representat per Nadal) o al solstici d'estiu (representat per Sant Joan).

La dita, també ens resulta enganyosa, perquè "a les set", el 15 d'agost, encara no és fosc. Potser per això a Tremp diuen "a les vuit és fosc" (que tampoc és ben cert). Hi ha un desfasament de dues hores entre l'horari solar i l'horari que marquen els nostres rellotges (només d'una hora passat el Pilar, quan ajusten l'horari d'hivern), cosa que fa que ens anem a les nou del vespre, hora que ja comença a fosquejar en aquesta època de l'any. Ara sí!

Però aquesta festivitat, ben viva i ben present entre tots nosaltres (per això encara segueix sent diada festiva), enclou tot un seguit de refranys i dites referides a altres àmbits i coneixements.

Només cal mirar com hi ha un bon grapat de dites referides a feines del camp o als productes que hi trobarem durant aquestes dates o si sembrem ara:
  • A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes / primetes porten la farina del blat nou
  • De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu (es refereix al temps que va des de la Mare de Déu del Carme a la Mare de Déu d'Agost)
  • El sol de l'Assumpció fa el vi millor
  • La Mare de Déu d'Agost els madura i la de Setembre els cull
  • La Mare de Deu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
  • La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana
  • Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
  • Per l'Assumpció, cireres en abundor (a València, aquí no)
  • Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
  • Per l'Assumpció, sembra el meló
  • Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
No els cal gaire explicació, que són dites prou clares sobre el sentit que engloben.

També diu el refranyer que la pluja en aquestes dates no és bona per a les collites:
  • Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
  • De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel
  • Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
  • Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
  • Pluja de Sant Llorenç a l'Assumpció, no fa mal ni fa remor
  • Pluja per la Mare de Déu d'agost, any de most
  • Pluja que la Mare de Déu porta val una unça cada gota
I hi he trobat, com a curiositat, una perla difícil de trobar i que serveix per desmentir aquella dita que fa: El refranyer mai és mentider (o era El refranyer és mentider?): les antiparèmies, aquelles dites de sentit contrari:
  • Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric
  • Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit
En Joan Arimany ens explica això de la Mare de Déu del Llit en l'article dedicat a la Mare de Déu d'Agost de la Devocioteca, citant un article del Tradicionari publicat per Enciclopèdia Catalana i la Generalitat de Catalunya el 2005:


Una de les expressions de la religiositat popular al voltant de l’Assumpció eren la instal·lació de l’anomentat Llit de la Mare de Déu. Aquesta construcció temporal, explica el Tradicionari, es tractava que “durant tota l’octava es parava un llit al mig de l’església amb la imatge de la Mare de Déu jacent en un cadafal guarnit i envoltat de flors i herbes oloroses, amb un sumptuós dosser, i amb un infant vestit d’àngel a casa costat” i especifica que “en alguns pobles se l’anomenava la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’.
I en el mateix article ens explica un parell de dites referides a la Mare de Déu del Llit, sembla que molt populars a Manlleu, segons explica Josep Gasol al Calendari folklòric manlleuenc (1958). En concret són:
  • Dormir més que la Mare de Déu d'Agost (per la vuitada de dies que durava parat el llit de la mare de Déu a les esglésies)
  • Anar enflocat com el llit de la Mare de Déu (per la fastuositat del llit de la Mare de Déu)
Jo també tenia recollit Fer la Mare de Déu d'Agost, amb el sentit d'anar-se'n a dormir, jeure o prendre la posició horitzontal, també en al·lusió a la Mare de Déu del Llit. Ho recullen el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) (1930), la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés (1913) o els Refranys personals de Joan Amades (1935).

Trobareu més les dites referides a aquesta diada a l'article corresponent del Refranyer temàtic.


La imatge correspon a un vitrall de l'església de La Canonja (Tarragonès), treta del web Vitralls 1997, del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví.
Publica un comentari a l'entrada