dijous, 12 de novembre de 2009

Parèmies lexicalitzades

Intentar definir els diferents tipus de parèmies que hi ha és una tasca complexa i sovint estèril. Així, quan diem que un adagi és una sentència antiga, que la sentència és una dita breu, o que el modisme és un idiotisme i l'idiotisme és una locució peculiar d'una llengua... ja veiem que els diferents termes s'entrecreuen entre ells creant un garbuix molt difícil de destriar. Per aquí no ens en sortirem pas.

Però el que sí que podem fer és fer-ne subconjunts. Així, tot són parèmies, que és l'objecte d'estudi de la paremiologia, encara que usualment ens referirem als Refranys i per això diem que la paremiologia és la ciència que estudia els refranys.

El primer subconjunt que podem fer és en funció de si són dites d'autor o anònimes. Les dites d'autor conformen la paremiologia sàvia i hi inclourem les citacions, les màximes o les sentències, entre d'altres. Mentre que les dites anònimes conformen la paremiologia vulgar i hi trobem els refranys, els proverbis, els adagis, les frases fetes, les dites o les locucions, el veritable giny de la llengua.

Una altra possible classificació és en funció del paper que desenvolupen en el discurs:
  1. Locució: complement o fragment d'oració (poden ser adjectivals, nominals, adverbials...)
  2. Frase feta: una oració completa, amb un verb que indica acció o qualitat d'algú o alguna cosa (són les locucions verbals)
  3. Refrany/Proverbi/Citació: Discurs complet, normalment citat entre cometes o després de dos punts.
Aquest darrer grup, és una peça del discurs molt sovint fossilitzada, que no admet canvis i que de vegades inserim amb influències d'altres llengües en el discurs propi (en parlaré a bastament en un altre article).

Bé, el que avui vull reflectir en aquest escrit és la permeabilitat d'aquests grups funcionals de les parèmies, cosa que demostra la seva ductilitat i adaptabilitat a qualsevol ús.

És habitual trobar-nos una mateixa parèmia base (amb un significat determinat) expressada amb diferents formats externs (significants diversos).

He cercat uns quants exemples (25) perquè ho entengueu. Però no és pas exhaustiva, perquè vull que m'ajudeu a ampliar la llista, que quedarà ja en aquest apunt per a consulta de qui ho necessiti:
  1. A les verdes i a les madures [L] | Fer-li pagar a u les verdes i les madures [FF]
  2. Acabar de sortir de l'ou [FF] - Acabat d'eixir de l'ou, ja tot ho remou [R]
  3. Afluixar la mosca [FF] | Afluixes la mosca, afluixes la bossa [R]
  4. Anar per llana i tornar esquilat [FF] | El moltó de Perpinyà se n'anà per comprar llana i la seva hi va deixar [R] | El moltó escuat anà per llana i tornà trasquilat [R]
  5. Caure de cul [FF] | Els més valents cauen de cul [R]
  6. Caure de la paella a les brases [FF] | Sardineta de Blanes, que fuig del foc i cau a les brases [R]
  7. Comptes vells, baralles noves [R] | Tres quintars fan dotze roves, comptes vells, baralles noves [R]
  8. Cornut i pagar el beure [R] | Ésser cornut i pagar el beure [FF] | La ventura d'en Calçasses: cornut i pagar el beure [R]
  9. De mica en mica [L] | De mica en mica, s'omple la pica [R]
  10. Dos pardals a una espiga no hi fan lliga [R] | Dos pardals en una espiga / no s'hi poden sostenir; / dos fadrins amb una nina / no s'hi saben avenir [R]
  11. En el temps de la picor [L] | L'any de la picor, que tothom gratava [R] | Ser de l'any de la picor [FF]
  12. En la vinya del desert, qui més hi fa, més hi perd [R] | Qui més hi fa, més hi perd [R]
  13. Entre poc i massa [L] | Entre poc i massa, la mesura passa [R]
  14. Fer anar l'aigua al seu molí [FF] | Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa en sec el del veí [R]
  15. Fer la viu-viu [FF] | Qui fa la viu-viu, és qui més viu [R]
  16. Garbellar aigua [FF] | Anar pel món garbellant aigua [FF]
  17. L'espina, quan neix, ja pica [R] | L'espina, quan neix, ja pica, tant si és grossa com si és xica [R] | Deia la vella perica: l'espina, quan neix, ja pica [R]
  18. La porfídia mata la caça [R] | En Roca de Terrassa, la porfídia mata la caça [R]
  19. Ningú neix ensenyat [R] | Ningú neix ensenyat del ventre de sa mare [R]
  20. No poder veure ni en pintura [FF] | No el pot veure ni en pintura ni en figura [FF]
  21. Perdre bous i esquelles [FF] | Quan ha perdut l'ovella, busca l'esquella [R] | La pruïja d'en Somniatruites, que, perduts els bous, cercava les esquelles [R]
  22. Predicar en desert [FF] | Predicar en desert, sermó perdut [R] | Malagunayada saliva que es perd quan es predica en desert [R]
  23. Pujar més el farciment que el gall [FF] | Per regla general, puja més el farciment que el gall [R]
  24. Qui molt abraça, poc estreny [R] | Qui molt agafa i poc estreny, dóna mostres de poc seny [R]
  25. Qui no té feina el gat pentina [R] | Pentinar el gat [FF]
  26. Qui té fam, somia truites [R] | Ser un somiatruites [FF]
  27. Saber nedar i guardar la roba [FF] | El bon nedador ha de saber guardar la roba [R] | La gala del nedar és saber guardar la roba [R]
  28. Sense ofici ni benefici [L] | No tenir ofici ni benefici [FF] | Qui té ofici, té benefici [R]
  29. Sense rei ni roc [L] | Viure sense rei ni roc [FF] | Qui no té rei ni roc, és molt poc [R]
  30. Ser al sac [FF] | No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat [R]
  31. Tenir bon nas [FF] | Qui té bon nas, té bon detràs [R]
  32. Tenir pardalets al cap [FF] | Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts [R]
  33. Treure dues mòltes d'un sac [FF] | No es pot treure una bona mòlta d'un mal sac [R]
  34. Veure's sense ombra [FF] | Al veure's sense ombra, qualsevol s'arrima a un arbre [R]
  35. Voler els pinyons pelats [FF] | Això vol la mona, pinyonets pelats [R]

Llegenda

[L]: Locució
[FF]: Frase feta
[R]: Refrany
Publica un comentari a l'entrada