dijous, 12 de novembre de 2009

Parèmies lexicalitzades

Intentar definir els diferents tipus de parèmies que hi ha és una tasca complexa i sovint estèril. Així, quan diem que un adagi és una sentència antiga, que la sentència és una dita breu, o que el modisme és un idiotisme i l'idiotisme és una locució peculiar d'una llengua... ja veiem que els diferents termes s'entrecreuen entre ells creant un garbuix molt difícil de destriar. Per aquí no ens en sortirem pas.

Però el que sí que podem fer és fer-ne subconjunts. Així, tot són parèmies, que és l'objecte d'estudi de la paremiologia, encara que usualment ens referirem als Refranys i per això diem que la paremiologia és la ciència que estudia els refranys.

El primer subconjunt que podem fer és en funció de si són dites d'autor o anònimes. Les dites d'autor conformen la paremiologia sàvia i hi inclourem les citacions, les màximes o les sentències, entre d'altres. Mentre que les dites anònimes conformen la paremiologia vulgar i hi trobem els refranys, els proverbis, els adagis, les frases fetes, les dites o les locucions, el veritable giny de la llengua.

Una altra possible classificació és en funció del paper que desenvolupen en el discurs:
  1. Locució: complement o fragment d'oració (poden ser adjectivals, nominals, adverbials...)
  2. Frase feta: una oració completa, amb un verb que indica acció o qualitat d'algú o alguna cosa (són les locucions verbals)
  3. Refrany/Proverbi/Citació: Discurs complet, normalment citat entre cometes o després de dos punts.
Aquest darrer grup, és una peça del discurs molt sovint fossilitzada, que no admet canvis i que de vegades inserim amb influències d'altres llengües en el discurs propi (en parlaré a bastament en un altre article).

Bé, el que avui vull reflectir en aquest escrit és la permeabilitat d'aquests grups funcionals de les parèmies, cosa que demostra la seva ductilitat i adaptabilitat a qualsevol ús.

És habitual trobar-nos una mateixa parèmia base (amb un significat determinat) expressada amb diferents formats externs (significants diversos).

He cercat uns quants exemples (25) perquè ho entengueu. Però no és pas exhaustiva, perquè vull que m'ajudeu a ampliar la llista, que quedarà ja en aquest apunt per a consulta de qui ho necessiti:
  1. A les verdes i a les madures [L] | Fer-li pagar a u les verdes i les madures [FF]
  2. Acabar de sortir de l'ou [FF] - Acabat d'eixir de l'ou, ja tot ho remou [R]
  3. Afluixar la mosca [FF] | Afluixes la mosca, afluixes la bossa [R]
  4. Anar per llana i tornar esquilat [FF] | El moltó de Perpinyà se n'anà per comprar llana i la seva hi va deixar [R] | El moltó escuat anà per llana i tornà trasquilat [R]
  5. Caure de cul [FF] | Els més valents cauen de cul [R]
  6. Caure de la paella a les brases [FF] | Sardineta de Blanes, que fuig del foc i cau a les brases [R]
  7. Comptes vells, baralles noves [R] | Tres quintars fan dotze roves, comptes vells, baralles noves [R]
  8. Cornut i pagar el beure [R] | Ésser cornut i pagar el beure [FF] | La ventura d'en Calçasses: cornut i pagar el beure [R]
  9. De mica en mica [L] | De mica en mica, s'omple la pica [R]
  10. Dos pardals a una espiga no hi fan lliga [R] | Dos pardals en una espiga / no s'hi poden sostenir; / dos fadrins amb una nina / no s'hi saben avenir [R]
  11. En el temps de la picor [L] | L'any de la picor, que tothom gratava [R] | Ser de l'any de la picor [FF]
  12. En la vinya del desert, qui més hi fa, més hi perd [R] | Qui més hi fa, més hi perd [R]
  13. Entre poc i massa [L] | Entre poc i massa, la mesura passa [R]
  14. Fer anar l'aigua al seu molí [FF] | Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa en sec el del veí [R]
  15. Fer la viu-viu [FF] | Qui fa la viu-viu, és qui més viu [R]
  16. Garbellar aigua [FF] | Anar pel món garbellant aigua [FF]
  17. L'espina, quan neix, ja pica [R] | L'espina, quan neix, ja pica, tant si és grossa com si és xica [R] | Deia la vella perica: l'espina, quan neix, ja pica [R]
  18. La porfídia mata la caça [R] | En Roca de Terrassa, la porfídia mata la caça [R]
  19. Ningú neix ensenyat [R] | Ningú neix ensenyat del ventre de sa mare [R]
  20. No poder veure ni en pintura [FF] | No el pot veure ni en pintura ni en figura [FF]
  21. Perdre bous i esquelles [FF] | Quan ha perdut l'ovella, busca l'esquella [R] | La pruïja d'en Somniatruites, que, perduts els bous, cercava les esquelles [R]
  22. Predicar en desert [FF] | Predicar en desert, sermó perdut [R] | Malagunayada saliva que es perd quan es predica en desert [R]
  23. Pujar més el farciment que el gall [FF] | Per regla general, puja més el farciment que el gall [R]
  24. Qui molt abraça, poc estreny [R] | Qui molt agafa i poc estreny, dóna mostres de poc seny [R]
  25. Qui no té feina el gat pentina [R] | Pentinar el gat [FF]
  26. Qui té fam, somia truites [R] | Ser un somiatruites [FF]
  27. Saber nedar i guardar la roba [FF] | El bon nedador ha de saber guardar la roba [R] | La gala del nedar és saber guardar la roba [R]
  28. Sense ofici ni benefici [L] | No tenir ofici ni benefici [FF] | Qui té ofici, té benefici [R]
  29. Sense rei ni roc [L] | Viure sense rei ni roc [FF] | Qui no té rei ni roc, és molt poc [R]
  30. Ser al sac [FF] | No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat [R]
  31. Tenir bon nas [FF] | Qui té bon nas, té bon detràs [R]
  32. Tenir pardalets al cap [FF] | Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts [R]
  33. Treure dues mòltes d'un sac [FF] | No es pot treure una bona mòlta d'un mal sac [R]
  34. Veure's sense ombra [FF] | Al veure's sense ombra, qualsevol s'arrima a un arbre [R]
  35. Voler els pinyons pelats [FF] | Això vol la mona, pinyonets pelats [R]

Llegenda

[L]: Locució
[FF]: Frase feta
[R]: Refrany

18 comentaris:

McAbeu ha dit...

M'has fet venir al cap dues coses dels meus temps d'estudiant.
La primera, un treball de literatura on ens van fer llegir el Quixot i la Celestina per extreure'n tots els refranys i classificar-los segons la temàtica. Ho vam fer en grups de tres i a mi em va tocar la segona part del Quixot.
L'altra té a veure amb això de "l'idiotisme" doncs una vegada un professor ens va dir que, de fet, la paraula idiota no és un insult ja que simplement vol dir diferent.

Galderich ha dit...

Víctor,
Ara que has fet una classificació més que lògica has de fer un bloc per a cada tipus de parèmia!
Tu que no tens feina pots començar a estudiar-te el tema... i ampliar la teva llista!

vpamies ha dit...

McAbeu, hi ha força llibres dedicats als refanys del Quixot, gairebé tants com edicions del Quixot! Ara, precisament la segona part del Quixot (que em sembla recordar que hi havia dubtes d'atribució d'autoria), era la més fluixa de refranys. Deuries tenir poca feina, bandidu!

Galderich, no em burxis que tinc entre mans un grapadet de nous blogs especialitzats... només em falta trobar el temps d'obrir-los i deixar uns centenars d'entrades programades per als propers anys... :-)

SM ha dit...

Sardineta de Blanes? Aquesta no la coneixia (té delicte, sent de Blanes). La nostra sardina a la brasa és la millor de la Costa Brava, si se'm permet la propaganda.

Assumpta ha dit...

Aquest post és una passada!!

Sap, senyor professor, que, per primera vegada, m'ha quedat clar què és cada cosa?

Si no fos perquè el profe ets tu i jo una que es passeja per aquí i va aprenent -i no té cap vergonya a deixar comentaris- doncs et posaria una Matrícula d'honor! :-)

Galderich ha dit...

SM,
A mi m'havien dit que el que era bo de Blanes era la gamba, i no com la de Palamós que l'importen de Xile perquè ja no en tenen...

SM ha dit...

Sento l'off-topic però he de contestar el Galderich. Sí, la gamba de Blanes és boníssima, en puc donar fe (com tot el que es pesca en aquelles aigües). Sabem si surt a cap refrany?

Galderich ha dit...

Si:
"Has ficat la gamba de Blanes" :-)

vpamies ha dit...

Assumpta, tot això i més coses les miraré d'explicar a Vilafranca del Penedès el dissabte 28 de novembre, com deia en un article anterior. Estic fent els deures per portar-ho una mica preparadet :-)

Ja veig que la conversa ha derivat cap a components gastronòmics i aquestes hores del matí és perillós perquè encara queden una bona estona per anar a fer un mos.

Tret de la parèmia indocumentada del Galderich, no recordo haver-ne recollit cap sobre la gamba de Balnes (ni de la de Palamós).

SM ha dit...

Galderich, t'acaben de dir indocumentat ;-)

Galderich ha dit...

SM
Un altre que em coneix...! :-(

Puigmalet ha dit...

"De Blanes la gamba rosada; de Vallromanes, la congelada." Jo li sentia dir al padrí.

Assumpta ha dit...

Això que ha dit en Puigmalet és una parèmia documentada o indocumentada? :-)

Galderich ha dit...

Assumpta,
Està molt documentada. Pensa que en Puigmalet és el rei dels diccionaris i en algun d'aquests antics hi surt aquesta dita popular que el seu padrí devia recollir.

Víctor,
Gràcies per l'espai que ens cedeixes per ajudar-te a trobar les dites sobre les gambes de Blanes. Sort en tens del Gazo!

Assumpta ha dit...

Sí, ja m'ho pensava, ja :-))

vpamies ha dit...

Puigmalet, no diguis mentida que no coneixies Vallromanes fins que m'hi vas acompanyar.

I aquí no mengem gambes, que som de muntanya, muntanya. :-)

Ja veig que no heu acabat d'entendre el meu prec.

Vull exemples d'expressions que prenen diferents formes.

Per exemple: A boca de canó [L] i Disparar a boca de canó [FF].

O: De gom a gom [L], Ple de gom a gom [L] o Estar ple de gom a gom [FF].

Apa... ja teniu deures... :-)

McAbeu ha dit...

La resposta de la KUDI al meu Refranyer Jeroglífic d'avui, m'ha fet pensar un exemple d'això que dius i com que veig que els "altres alumnes" no estan gaire per fer els deures doncs ja ho faig jo que així em posaràs més nota :-DDD

Seria això?
"Aquests fan política de peix al cove" (L)
"Tenir el peix al cove" (FF)
"Amb lluna nova, peix al cove" (R)

vpamies ha dit...

Vas per nota, McAbeu! Exactament això volia!

Merci!