
Els carrers es buiden. Només hi ha activitat els primers dies per penjar (i despenjar) banderoles, cartells, pòsters i cintes i veiem com els mítings cada vegada són més mercats de Calaf (globus, animadors, inflables, aperitius i bosses de regals) i menys arengues polítiques. Vol dir això que comprem els vots, perquè no els podem convèncer amb les idees o les propostes?
Aquestes eleccions, respecte de les altres convocatòries electorals, guanyen en proximitat i incertesa: tret de les quatre capitals importants del país, no hi ha dades estadístiques del que passarà en la resta de 900 i escaig municipis. Sorpresa fins al darrer moment! I mirar les paperetes de les diferents formacions per cercar-hi la cara coneguda, el veí que mai hauries dit que aniria en alguna de les diferents llistes que concorren a l'alcaldia de ca teva.

Canviem els diaris de paper pels digitals, el sexe pel cibersexe, les càmeres amb rodet per les digitals, les trobades amb els amics per les tertúlies al xat i la política per la ciberpolítica.
Ara les campanyes es couen al ciberespai: blogs polítics que reprodueixen i cloquegen les consignes apreses. Ciberuniformitat. I que ningú se surti de la cleda.
Amb algunes lloables excepcions: Poliblocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada