On podem trobar refranys amb equivalents?

Bé, a hores d'ara, suposo que no us sorprendré si responc: en paper i a Internet.

Avantatges? Inconvenients?

Sens dubte, una font en paper té una autoria clara i se li pot atorgar una credibilitat en funció del prestigi de la persona que ho escriu, de l'entitat que ho patrocina o de l'editorial que ho publica.

D'altra banda, les fonts d'Internet, que també poden ser magnífiques, no sempre deixen clara l'autoria, ni la credibilitat ni el prestigi. Per no saber, moltes vegades no sabem ni tan sols si és original o una burda còpia. Per tant: ull viu! Que podem trobar veritables perles i també autèntica bassòfia. I no sempre els llocs que apareixen dalt de tot en les cerques són els millors.

Una font en paper és immutable. Els canvis queden reflectits en noves edicions, edicions revisades o recopilacions, sempre posteriors en el temps. Hi ha una sequència temporal clara. difícilment manipulable.

Internet és viu i es mou. A cada moment apareixen i desapareixen pàgines. S'actualitzen, canvien d'ubicació, de contingut. La temporalitat és més difícil de determinar i un contingut visitat avui pot ser absolutament diferent demà. Ampliat, retallat, canviat... desaparegut.

Però és clar, quan un lloc ja té una presència consolidada a la xarxa i està ben posicionat en els webs de referència temàtica, li resulta molt més còmode actualitzar-se i presentar sempre una informació posada al dia i que incorpori les novetats de la matèria.

Finalment, voldria destacar que les fonts de paper ocupen espai i són més complicades de "moure" o traslladar amunt i avall. Mentre que les consultes a la xarxa permeten una accessibilitat remota des de qualsevol punt d'accés a la xarxa.

Amb això us vull dir que, per a cada cas i per a cada consulta haurem de valorar a quines fonts acudim.

I sobre refranys amb equivalències... què podem trobar en un lloc i un altre? Us faig una llista no exhaustiva d'unes quantes fonts que us poden ajudar en aquest tema. En línia, hi ha poques fonts amb equivalències, encara que sobre refranys hi ha un recull de recursos força exhaustiu a l'Open Directory Project.

Sobre frases fetes n'hi ha força també, però no és el tema d'aquest comentari d'avui. I fixeu-vos que la majoria d'obres o són molt antigues o són de fa ben poc.

En paper

• ALCOVER-MOLL (1930). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Ed. Moll.
• BALBASTRE I FERRER, J (1977). Nou recull de modismes i frases fetes. Ed. Pòrtic.
• DIÀFORA (1982). Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Ed. Diàfora
• FARNÉS, S. (1992). Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna.
• GENÍS, S. (1883). Refranes catalanes con sus equivalentes en castellano. Girona: Impremta de Paciano Torres.
• FERRER, FRA MAGÍ (1854). Diccionari català-castellà (amb un apèndix de 1670 refranys).
• Larousse moderno francés-español español-francés (1967).
• PÀMIES I RIUDOR, V. (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit).
• PÀMIES I RIUDOR, V. (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit).
• PARÉS I PUNTAS, A. (1999). Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• PONS LLUCH, J. (1993). Refranyer menorquí. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.
• SAURA, S. A. (1884). Refranero castellano-catalán. Separata del novísimo diccionario manual. València: Librerías París-Valencia.
• SINTES (1982). Diccionario de aforismos, proverbios y refranes.

En línia

• ALCOVER-MOLL. Diccionari català-valencià-balear (DCVB).
• PÀMIES I RIUDOR, V. Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades).
• PÀMIES I RIUDOR, V. En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades).
• PÀMIES I RIUDOR, V. Refranyer castellà-català.
• PÀMIES I RIUDOR, V. Refranyer català-castellà - NOU!.

En trobareu més i en constant actualització a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà.