Reflexió

D'aquí a poques hores comença la jornada de reflexió per a les eleccions municipals 2007. Els catalans i les catalanes haurem de decidir qui ens governarà, des del municipi, durant els pròxims 4 anys.

Com deia en un article anterior, són les eleccions que ens toquen de més a prop, perquè decidim qui hi haurà en els òrgans de govern que ens són més propers i coneguts. O si més no, als que hem d'acudir més sovint, per les contribucions, per les multes, pels cursos, pels permisos, per les festes majors, pels actes culturals i per un grapat d'altres temes.

I en un poble petit com Vallromanes, tots ens coneixem. O gairebé. I saps qui es presenta per aquesta llista o per aquella altra. I qui hi ha al darrera. I què prometen i no compliran i què haurien de prometre, i no ho diuen.

Tota la disbauxa d'aquestes darreres dues setmanes, el dispendi, la demagogia, les promeses que mai es compliran... la parladuria, les amenaces, el joc brut... Tot forma part de la cursa electoral. Però no tot hauria d'estar permès, ni de bon tros. A més, si fins ara era possible parlar de ciberpolítica, diumenge, l'únic que compta és qui es desplaci fins a la mesa electoral i hi dipositi la seva papereta.

No us penso intentar convèncer de res. Jo ja fa molt de temps que tinc el vot decidit i cap campanya, mentida ni escrit de darrer moment em farà canviar d'opinió. I voto el que penso que em convé més a mi, als meus i al meu poble. I potser per això he seguit de més a prop la campanya del poble del costat, on ningú intentava convèncer-me de res, perquè sabien que no els podia votar, que la que m'hagués correspost de seguir. Encara que, ara que hi penso, déu n'hi do, el que he vist i viscut en aquests dies de maig...

Només vull demanar-vos que aneu a votar, lliurement i amb la consciència ben tranquil·la, que allò que triareu és el que penseu que és millor per al vostre poble.

L'únic que sí que em permetré és de fer una capbussada en el nostre ric refranyer i recomanar-vos uns quants refranys que us puguin ajudar a reflexionar i a pensar amb calma sobre les eleccions de diumenge, que serà una fantàstica diada festiva, com ha de ser. I com només pot ser.

No és molt ric en paremies polítiques el nostre refranyer, però amb paciència i una canya, alguna cosa es troba:

• amic d'en Pere, amic d'en Pau, però més amic de la veritat
• cal ensenyar amb exemples
• com més en tenen, més en volen
• com més hom s'ajup més ensenya el darrera
• de polítics, cabrons i mal parits ja n'estem tips
• del dit al fet, hi ha un gran tret
• d'homes és errar, de bèsties perseverar
• el bon govern, poc se sent i es fa veure clarament
• el bou per la banya i l'home per la paraula
• el diner governa el món enter
• el prometre no fa pobre, però el donar sí
• el que no es paga amb diners es paga amb dinades, que és pagar dues vegades
• el 'sentir dir', lluny de mi
• els polítics discutint, semblen braus envestint
• en cosa dubtosa val més callar que parlar
• en política camina sempre discretament deu passes darrera el poder i sense trepitjar-ne l'ombra
• és tanta la porqueria que va associada a la política, que fins i tot una cosa sagrada com és una mare, si dius que és política, queda convertida en una sogra
• fa més qui vol, que no qui pot
• favor que faç (o faig), favor que me deus
• festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
• feta la llei, feta la trampa
• hi ha qui dóna un aglà per fer-te cagar un roure
• la política no té entranyes
• mentider conegut ja no és cregut
• més val un "tin" que deu "et donaré"
• molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat
• no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir
• no manllevis diners, que els hauràs de pagar amb gros escreix
• parlar de política és el drap brut de la cuina
• pel diner fins el rei balla, si convé
• per curar-se en salut, molts polítics no tenen amics ni coneguts
• quan ningú diu res tothom està d'acord
• qui molt riu, no té el seny gaire viu
• qui oli remena, els dits se n'unta
• qui promet, en deute es met
  
• qui sempre pren i mai no dóna, al fi tothom l'abandona
• qui serveix al comú, no serveix a ningú
  
• qui té el cul llogat no seu quan vol
• sentir dir? Mitja mentida
• si vols estar gras, fes-te de l'ajuntament
• tal faràs, tal trobaràs
• tal mesura com fareu, us serà feta
• tal pastor, tal ramat
  
• tres coses governen el món: diners, diners i diners
• val més manar que ser manat
• val més prometre un porc que donar una sardina
• un mentider ha de tenir bon cap
  

I recordeu que, encara que la mala herba sempre creix, tampoc podem oblidar que la veritat i l'oli sempre suren.