dilluns, 28 de maig de 2007

El dia després

S’ha acabat la campanya electoral per a les municipals 2007 i, a banda de fer l’anàlisi dels resultats electorals obtinguts en aquests comicis, també toca fer un repàs del que ha donat de si l’esmentada campanya.

De les 6 forces que es presentaven, només 3 han obtingut representació municipal. Uns han pujat. Altres han baixat. Altres apunten i veuen possible un primer regidor en alguns futurs comicis. Altres han tingut una davallada espectacular o absoluta. A tots els correspon fer una anàlisi crítica del que ha passat i del que els pertoca fer o esmenar en aquests pròxims 4 anys.

Ahir al vespre, ens sobtava que TV3 fos l’única televisió (de les que es veuen a Vallromanes) que estigués emetent els resultats de les eleccions. I això que a molts llocs eren eleccions als diversos parlaments autonòmics. O potser no vaig tenir paciència per deixar de veure anuncis o ho emetien entre anunci i anunci…

I a Internet també era bastant frustrant cercar informació al moment. El peix gros es menja el xic… i no hi havia dades de Vallromanes (i altres municipis petits) fins bastant més tard que m’haguessin arribat via SMS (gràcies, JB!).

Les millors fonts, però:
Ja amb tot acabat i només pendents de les converses dels polítics per generar les majories que governin els ajuntaments, vull fer una anàlisi personal de com he viscut i vist la campanya des de casa, a nivell del municipi.

Coses positives:
  • hi concorrien més partits (6, mentre al 2003 només n’eren 4)
  • un increment de la campanya virtual a Internet, amb les informacions dels partits, els blogs dels diferents candidats i els comentaris vessats des de diferents llocs i posicions.
  • tots els partits tenien pàgina a Internet
  • 3 candidats han obert blog personal (i esperem que el mantinguin obert i no l’abandonin fins d’aquí a 4 anys més)
  • ús de les noves tecnologies en les campanyes (i contracampanyes): blogs participatius, imatges, so, presentacions, videos a Youtube, que han donat color a la Xarxa mentre als carrers el color el donaven els inflables, globus, llapis, caramels i pancartes tutti quanti.
  • la imaginació al poder: no sempre les campanyes més efectives representen una gran despesa econòmica. Cal saber trobar els canals i mitjans adequats per vehicular-les i compatibilitzar-les amb el pressupost disponible
  • la mobilització dels diferents partits per arribar a l’electorat, amb més actes i presència que en altres convocatòries
  • que s’ha desenvolupat amb menys crispació que altres convocatòries, malgrat alguns episodis protagonitzat per anònims i pamflets sense autoria declarada a les bústies i als llocs participatius de la Xarxa. Sortosament amb el pas de la campanya s’han anat esvaint.

Coses negatives:
  • no es pot empaperar el poble amb la impunitat que han fet gal·la alguns partits, i menys encara quan s’havien reunit tots els partits per repartir-se els espais i fer una campanya neta (mai millor dit).
  • hi havia fanals amb 3 i 4 cartells de diferents candidats i formacions: un despropòsit, un abús i una actuació injustificable
  • no es poden permetre bretolades amb els cartells de cap formació. Ni pancartes que desapareixen, ni pintades en les cares dels candidats.
  • el web de l’Ajuntament ha d’informar i fer-ho amb neutralitat. I informació neutra no vol dir que no hi hagi informació. Qualsevol persona de Vallromanes (o de fora) hi ha de trobar allà tota la informació que cerqui, ja sigui de l’Ajuntament, dels actes que es fan al poble, de les entitats que hi ha… Amb què ens trobem? Amb un apartat de notícies que apareixen i desapareixen (volem un històric de notícies), informacions esbiaixades o incompletes (mireu les dues darreres entrades sobre el Pla local d’habitatge i el Pla director del clavegueram, penjades, sense cap altra explicació addicional a 3 dies de les eleccions)
  • els mitjans de l’Ajuntament han de ser públics i se n’ha de facilitar l’accés i ús a tots els partits i particulars del municipi: s’ha de liderar, amb neutralitat, des del consistori, almenys en allò referit a la informació municipal.
  • no ens informen bé de les poques coses que es fan al poble. On s’ha dit que hi hauria entrevistes a la ràdio a tots els candidats? Què en sabem de l’obertura de les piscines municipals? Per què es penja l’informatiu del casal amb tant de retard? Com saber quins actes del darrer mes eren d’algun partit o institucionals?
  • l’ús de logos i materials de tots, amb un ús partidista
  • la poca cura per l’ortografia de materials impresos i a Internet
  • que al dissabte al matí, jornada de reflexió, les bústies encara continguessin pamflets d’alguna formació

Guardo totes les propostes i promeses electorals dels partits i les llistes d’aquelles persones que, sigui en el partit que sigui, han volgut dedicar-se a la política municipal, la més propera, on s’aprèn a fer política. Potser algun dia en faré una anàlisi comparativa…

9 comentaris:

David Carrillo ha dit...

Hola Victor,

Només una correcció.

Tots els partits NO vam estar presents en l'adjudicació dels espis electorals.

No vam ser ni avisats ni convdats a estar-hi a aquesta reunió.

Així què, nosaltres és impossible que pactessim res peró, tot i així, ho anavm a complir per igual.

Els partits que van pactar-ho, no van respectar ni els nostres fanals.

Pot ser...l'honestedad ha estat un fracàs i la gent, prefereix repotència i joc brut.

Tinc 4 anys per pensar-m'ho.

Crec que quan tingui 29 anys, seguirè sent igual que avui per qué és el que em fa diferent de tots els politics actuals i el temps, hem donarà la raó. Aixó espero.

vpamies ha dit...

David,

la meva crítica no anava pas concretament per la formació que lideres, que us heu mostrat prou mesurats en l'empaperat del poble.

Podia haver passat que, com que no vau ser convocats, haguéssiu fet i desfet al vostre aire, però no ha estat així, sortosament. I ho celebro.

Gràcies pel teu comentari.

itaca2000 ha dit...

Víctor, ets una gran persona, espero que serem també uns grans amics. Hi ha poca gent com tu. Els teus articles són mesurats però acostumes a donar generalment en el clau i a incidir en aquells temes que la gent moltes vegades oblida o no se n'adona. Molt bon article. Ets un tio amb seny, carai!

Et felicito i gràcies per regalar-nos el teu bloc.

itaca2000 ha dit...

Per cert, vull destacar una cosa molt important del teu article. Jo també ho pensava des de fa molt temps i m'adonava del fet. L'ajuntament publica notícies i després esborra algunes, i al final acaba esborrant-les totes. Això no és una forma d'actuar correcte. Jo també reclamo que l'ajuntament guardi totes les notícies al web i faci un històric de notícies. Així és com es fa a tot arreu i això es diu transparència; cosa que, lamentablement falta en aquest ajuntament.

Salutacions fraternals i cordials

vpamies ha dit...

Jordi,

Gràcies pel elogis, absolutament immerescuts, sens dubte.

Com et comentava l'altre dia a la plaça, ha estat circumstancial que hagi fet tants articles sobre política municipal. Potser ho hauré d'afegir a l'encapçalament del blog.

Perquè, en el fons, són els lectors qui et marquen una mica la línia a seguir, perquè està clar que quan publiquem en un blog és perquè algú ho llegeixi i en tregui profit.

El que sí que pots tenir clar és que Raons que rimen no és una flor d'estiu i que seguirà actualitzant-se amb regularitat. Voldria que passés el mateix amb tot el seguit de blogs que han nascut a l'empara d'aquestes eleccions municipals.

I qui sap... potser algun dia podem crear una blogosfera vallromanina i fer trobades presencials!!

Salutacions cordials

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]

Josep Sagarra ha dit...

Per la meva part jo mantindré el bloc (O blog) obert. Amb algun canvi.

A mi també m’agrada el bloc d’en Pàmies però em costa reconèixer-ho. Perquè a mi em costa molt redactar i quan ho faig, ho faig de forma impulsiva i “to palante” i em fa ràbia veure com en Pàmies ha posat cada paraula al seu lloc adequat i en la seva forma.

vpamies ha dit...

Gràcies, Pep.

Això ho vaig aprendre als escolapis. És qüestió de fer un puzzle amb les paraules.

Les retalles totes, les mires d'encabir dins les mans, les llences enlaire amb força (millor en un espai obert, perquè no topin amb el sostre), desestimes les que queden boca avall i la resta les poses per ordre de recollida i ja tens un article.

A escolapis, diu una llegenda urbana, que els professors ho feien amb els exàmens: feien una ratlla al terra, agafaven tots els exàmens, els llençaven a l'aire i els que quedaven darrera la ratlla, suspesos. La resta, aprovats.

Jo ho he provat amb els articles, i funciona.

Josep Sagarra ha dit...

Heii... t’he enganxat!!!

Has agafat aquesta idea de: "La historia interminable" de Michael Ende. Hi ha un capítol on els escriptors sense imaginació fan això que dius.

vpamies ha dit...

Ho veus? Ho sabia!!!! En Michael Ende va estudiar a Can Culapi!!!