dimecres, 18 de juliol de 2007

No entenc...

... que allò que sempre s'havia fet d'intercanviar llibres, música i fins i tot roba, ara estigui perseguit i penalitzat.
... que no ens deixin seguir anant a l'encant. Perquè jo no vull posseir tot el que consumeixo, culturalment. Perquè no m'hi cap a casa, perquè no tornaré a llegir-ho o a escoltar-ho més. Perquè només vull mirar o escoltar un bocinet d'aquella obra.
... on volen anar a parar. Si no hi ha lucre, no hi ha delicte. Ells sí que persegueixen el lucre. Perquè jo sempre he compartit els meus llibres, discos, pel·lícules, amb la família i els amics. A aquest pas, ni les persones que conviuen amb mi a casa podran escoltar el que jo hagi comprat.


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

2 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Especialment em quedo amb allò de "si no hi ha lucre, no hi ha delicte". És més, el lucre en sí ja és un delicte, i qui roba un lladre, ja se sap... (quien roba a un ladrón tiene mil años de perdón). Equivalència en català, "please"...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Bé, exactament que digui el mateix no sé si té tradició en català, però en català diem «de lladre a lladró, quaranta dies de perdó» o també «robar a lladres no és pecat», «qui roba a un lladre, té deu anys de perdó».