A l'agost, el Diccitionari és dels usuaris

I mai més ben dit!

Aquest agost, hem aprofitat per posar al dia les vostres propostes a través del formulari i ha donat per publicar gairebé una citació cada dia. Les anireu veient publicades cada matí.

I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!

Exposició sobre Joan Amades al Museu del Joguet de Figueres

Des de la Fundació Joan Amades, que organitzen durant tot aquest any 2009 l'Any Amades en commemoració pels cinquanta anys de la seva mort, ens fan arribar informació de l'exposició que fins el 27 de setembre es pot visitar gratuïtament al Museu del Joguet de Figueres.

Aquí teniu un vídeo amb la notícia, que ens arriba des de Tramuntana.tv.

Convit estiuenc

Buit sobre l'ona,
cavalco sens defallir.
No tinc missatge!

Amb aquest haikú m'afegeixo a la iniciativa del blog Uendos, Greixets i Maremortes, d'escriure un haikú inspirat en la imatge que encapçala aquest escrit.

Relat: La meva notícia (II)

En Jan i la Lídia viuen en un poble als afores de Barcelona. Va ser una decisió difícil marxar de Barcelona, on tenien família, amics, la feina i un cabàs de records. Però el brogit constant del cor artificial de la ciutat, la contaminació sempre als límits de la salubritat ─que tan perjudicava els delicats pulmons del Jan─ i la il·lusió per bastir un niu de felicitat on els fills, a venir, tinguessin una infància feliç i tranquil·la, els van empènyer ara fa tres anys a marxar del niu urbanita i començar de nou en un altre lloc.

─Som joves ─es deien. Mentre acabaven d'embalar els darrers llibres en unes petites caixes de cartró, apilables i fàcilment movibles per al trasllat del matí següent. Els feia por, és clar. I qui no té por de fer cau i net i tornar a començar en un lloc que amb prou feines sap col·locar damunt d'un plànol?

─Demà al matí ha d'estar tot a punt, per quan arribi la furgoneta del trasllat. Vint-i-cinc metres cúbics de tragí és la xifra freda del que ocupen dos anys de records compartits.

No és pas un punt final. És el tercer trasllat des que va néixer en aquella casa a Sant Gervasi de Cassoles. El primer punt el va posar als dinou anys quan va marxar de casa els pares per aprofitar una beca d'estudis que li permetia seguir la carrera universitària a Escòcia.

─I per què no estudies psicologia aquí? Ja te'n sortiràs amb l'idioma, les feines i el clima? Qui realment no sabia si se'n sortiria era la mare, que veia marxar el fill petit abans que el gran.

(continua)



Enllaços als lliuraments anteriors

- La meva notícia (I)

Una mica tard...

... , però sembla que finalment Riba tindrà l'homenatge que mereix.

Ho he pogut llegir a Europa Press, l'ACN i al portal del Gencat. Potser s'obliden de dir que algú ja havia pensat abans en Riba?

Sa lluna és una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa

Avui fa quaranta anys que l'home va arribar a la lluna: That's one small step for [a] man, one giant leap for mankind, va dir Neil Armstrong, fent la primera passa, emotiva i emocionada, d'un home damunt el satèl·lit blanc.

Al Refranyer temàtic m'he afegit a l'efemèride publicant tot un seguit de refranys sobre la lluna.


Mira també

Diccitionari - És un petit pas per a l'home, però un salt gegant per a la humanitat.
La Malla - Un petit pas per un home...
Vilaweb - Quaranta anys del 'pas de gegant de la humanitat'.

Relat: La meva notícia (I)

Fins fa ben poc no se n'havia ni tan sols adonat. Tenia sospites, sí. Però resultava tan increïble pensar que pogués ser cert, que no se'n sabia avenir!

I ara, endebades, intenta fer memòria en el seu cap confús per acotar el perquè i el quan. És un do sobrevingut en un moment donat a causa d'alguna circumstància ocasional? L'ha tingut sempre i no se n'havia adonat? L'ha anat polint i controlant amb el temps? Preguntes sense resposta com un gran esvoranc en el sostre de la seva memòria.

I mentre aquests dubtes li ocupen el pensament dóna voltes i més voltes al coixí. Ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra. Sent la remor del vent que mou les fulles del bosc proper i l'udol intens i harmònic d'un mussol que sembla sortit d'un conte de bruixes.

─Jan, Jan! Són les set! Amunt que fem tard a la feina!

La Lídia sempre és qui primer sent el despertador cada matí. Li agrada posar-lo deu minutets abans per despertar-se amb placidesa, amb la remor de la ràdio de fons. «─Bon dia! Són les set!». Cada matí la mateixa frase, embolcallada d'un sentiment que transmet als oients. Avui el Bassas està content. No sempre pot començar les notícies del matí amb una bona notícia. Però d'un temps ençà, sembla que una força inexplicable ha pres afecte al seu programa i li porta una bona notícia cada dia per començar el programa.

─L'atur baixa per segon mes consecutiu i la recessió persistent que havia abocat el país a la fallida econòmica s'esvaeix lentament però de manera decidida.

─Jan, Jan! Va, home, que són les set i deu. Després l'entrada a Barcelona es posa impossible i farem tard.

(continua)

Dues llengües, dues mentalitats

Segur que, per una banda o una altra, us ha arribat un correu electrònic sobre les diferències que hi ha entre el català i el castellà en determinades expressions, amb la lectura que aquestes diferències també marquen una diferència de mentalitat o de pensament.

No vull entrar en raonaments científics, ni lingüístics, però és un correu ben trobat, curiós i que ens arrenca un lleu somriure. Us el reprodueixo tot seguit.

Dues llengües, dues mentalitats

Ells diuen «perro viejo» o «zorro» allà on nosaltres diem «gat vell» i «gata maula».
La sort màxima de la rifa és allà un masculí, «el gordo», i aquí és un femení, «la grossa».
De la dona de sant Josep els espanyols destaquen que sigui «Virgen» i nosaltres que sigui «Mare (de Déu)».
Ells paguen «impuestos», que ve d'«imponer», i nosaltres «contribucions» que ve de «contribuir».
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns «sinvergüenzas», mentre que els corresponents catalans són, només, uns «poca-vergonyes».
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen «madera» quan nosaltres toquem «ferro».
Allà celebren cada any «las Navidades» mentre que aquí amb un sol «Nadal» anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un «bon dia» i una «bona nit» cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples «buenos días» i «buenas noches» diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot: «dar besos, abrazos, pena, paseos ...», mentre que als Països Catalans, com tothom sap, donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: «fer petons, abraçades, pena, un tomb...».
Allà diuen «¡oiga!» quan aquí filem mes prim amb un «escolti!».
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen «morenos» i nosaltres «rossos», colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Mentre ells «hablan» -i ho fan!- aquí «enraonem», és a dir, fem anar la raó -sense èxit, tanmateix.
Allà, per ensenyar alguna cosa a algú, «adiestran», i aquí «ensinistrem». Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la «destra» (dreta) i els altres sobre la «sinistra» (esquerra)...
I així...
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir, només, sinó d'entendre.
Per això, tots els qui canvien de llengua, a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua sinó que també canvien de punt de vista.

Frases fetes encadenades, traduïdes i comentades

A l'article de l'Espinàs vam dir que hi apareixien 37 frases fetes. Bé, de fet 36, perquè surt dos cops fugir d'estudi, encara que amb sentits diferents. Avui farem l'exercici (farragós, sens dubte) de cercar-ne el significat i de traduir-les al castellà.

Tingueu en compte també que moltes frases fetes són la suma d'un verb i una locució (per exemple, Anar a mal borràs = anar + a mal borràs), que sovint admet un canvi de verb (per algun d'equivalent o per fer una altra frase feta amb un altre sentit diferent), també admet canvis en el temps verbal (present, passat o futur), la intercalació de molt diversos complements (complements circumstancials, adverbis, qualificatius, etc.) i fins el canvi d'ordre d'elements de la frase (hipèrbaton), que ens podrien fer pensar que són frases fetes sinònimes o diferents.

En el cas que ens ocupa, he mirat de ser fidel a l'ús que en fa Espinàs.

Després qui ho vulgui, pot substituir al text les frases fetes per l'explicació [en cursiva] (quedarà un text net i transparent, formalment neutre) o de traduir-lo al castellà [en vermell], sense fer riure amb allò de 'alquilar sillas' o 'irle detrás con un flabiol sonando'.

Per ordre d'aparició:

1. Anar a mal borràs - Empitjorar - Ir de capa caída.
2. A tort i a dret - Pertot arreu | Sense reflexió - A diestro y siniestro | A tontas y a locas.
   
3. Fer sortir de polleguera - Exasperar - Sacar de quicio.
   
4. Fugir d'estudi - Defugir una qüestió - Escurrir el bulto.
   
5. Pagar els plats trencats - Carregar-se-la - Pagar el pato.
   
6. Cames ajudeu-me - Corrents - ¡Pies para qué os quiero!
   
7. De ca l'ample - Immens - De padre y muy señor mío.
   
8. Omplir-se de gom a gom - Completament ple - Abarrotarse.
   
9. Saber el pa que s'hi dóna - Tenir experiència - Conocer bien el percal.
   
10. No tot ser flors i violes - No ser tot plaent i fàcil - No todo el monte es orégano.
    
11. Anar-li al darrere amb un flabiol sonant - Perseguir inútilment - ¡Échale un galgo!
    
12. Demanar la lluna en un cove - Demanar un impossible - Pedir la luna.
    
13. Ser bufar i fer ampolles - Ser molt fàcil - Ser tortas y pan pintado.
    
14. Dur de clepsa - Obtús - Duro de mollera.
    
15. Tallar el bacallà - Dominar una situació - Ser el amo del cotarro.
    
16. Els testos s'assemblen a les olles - Els fills s'assemblen als pares - De tal palo, tal astilla.
    
17. Una de freda i una de calenta - Adés una cosa, adés la contrària - Una de cal y otra de arena.
    
18. Treure foc pels queixals - Irritar-se molt - Echar fuego por los ojos.
    
19. Fer els ulls grossos - Fer com qui no ho veu - Cerrar los ojos.
    
20. Fugir d'estudi - Canviar de conversa - Salirse por la tangente.
    
21. Per quins set sous - Per quin motiu - A santo de qué.
    
22. No posar-se cap pedra al fetge - No preocupar-se per res - Tener mucho estómago.
    
23. Fer la gara-gara - Adular - Hacer la rosca.
    
24. Fer la guitza - Importunar - Hacer la puñeta.
    
25. Sortir amb un ciri trencat - Sortir amb raons impertinents - Salir por peteneras.
    
26. Tenir la mà trencada - Tenir-hi habilitat - No ser manco.
    
27. Bon vent i barca nova - Expressió de comiat quan algú se'n va i no ens sap greu que marxi - ¡Buen viaje!
    
28. Arribar a misses dites - Arribar tard - Llegar a las quinientas.
    
29. Fer la viu-viu - Anar passant la vida com es pot - Ir tirando.
    
30. Perdre bous i esquelles - Perdre-ho tot - Perder hasta la camisa.
    
31. Remenar les cireres - Dirigir un assumpte - Dirigir el cotarro.
    
32. Explicar amb tots els ets i uts - Amb tots els detalls - Explicar con pelos y señales.
    
33. Tenir pa a l'ull - No veure quelcom molt evident - Estar ciego.
    
34. El més calent és a l'aigüera - No haver-hi res fet d'un assumpte que ja hauria d'estar acabat - Estar la pelota todavía en el tejado.
    
35. No haver-hi més cera que la que crema - Una cosa no té sinó allò que es veu - No hay más cera que la que arde.
    
36. Fer figa - Defallir - Flaquear.
    
37. Ja hem begut oli - No haver-hi remei - Estamos perdidos.
    

Incorporaré tota aquesta informació al blog sobre dites i frases fetes, on podreu consultar moltíssimes més dades i expressions sinònimes. Perquè, per simplificar-ho, he triat unes definicions al més concretes possibles i només una opció equivalent en castellà, però n'hi caben moltes més, que la sinonímia i el giny de la llengua no tenen deturador.

50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 aniversari de la seva mort

Ja tenim el titular! Finalment, amb l'escrit de la Teresa de Paraules i mots, arribem a l'anhelada xifra de 50 blogs homenatjant Carles Riba:

50 blogs homenatgen Carles Riba
en el 50 aniversari de la seva mort

La història de tot plegat? Un correu ara fa uns mesos de Xavier Caballé, del Diari d'un llibre vell, fent-nos memòria d'aquesta efemèride al Joan Puigmalet, del Gazophylacium, al Galderich, del Piscolabis Librorum, i a mi mateix.

Semblava que tot quedaria en no res, o que, com a molt, coincidiríem fent un apunt sobre Riba el 12 de juliol.

Però tots quatre, que no ens coneixíem, vam trobar l'excusa perfecta per veure'ns el dia que el Dr. Joan Solà va parlar al Parlament, l'1 de juliol. Aquell dia recordem l'acord de publicar sobre Riba, però la mandra i l'estiu no són gaire bons companys de viatge per aquestes coses... Potser ni tan sols els quatre tindrem a punt l'escrit sobre Riba.

I res, quatre dies abans, el Puigmalet diu: "Perquè no convidem altra gent a afegir-se a l'homenatge?" No quedava temps! Érem en ple mes de juliol! Només els deixem quatre dies per preparar l'escrit! No ens farà cas ningú!

Però vam començar a escriure comentaris en els blogs que visitem tot sovint, convidant obertament a tothom a afegir-se a la jornada ribiana. Un vers de Riba i un joc de paraules o endevinalla per remoure consciències i complicitats...

No podíem pas esperar aquesta resposta! 50 escrits sobre Riba, aquell poeta difícil, aquella persona que potser tant pocs coneixíem... I mireu quin resultat tan espectacular!

Què podem dir? Només GRÀCIES. I fins a la pròxima!

Apunts ribians en un grapat de blogs

N'hi ha un que llença la pedra i no amaga la mà. Bé, no és ben bé una pedra, sinó un testimoni que altres blogaires prenem i reprenem i escampem. Sense ànims de competir amb el seu índex de participants, deixo també constància aquí dels qui hem participat en l'homenatge a Carles Riba (si hi ha cap omisió o error, esmeneu-me la plana tant com calgui):

1. A la llum d'un fanalet - Carles Riba (12 de juliol de 1959).
2. Anoharra - Carles Riba.
3. Antaviana - El llegat de Carles Riba.
   
4. Ara mateix - Homenatge Carles Riba.
5. Araburg - Riba, ni t'evocaran de lluny amb un crit d'alegria!
   
6. Aracne fila i fila - Sis Joans de Carles Riba.
7. Bloc d'en Francesc Puigcarbó - Carles Riba.
8. Bloc de Lletres - Carles Riba.
   
9. Bloc de Mariàngela Vilallonga - Ítaca, Kavafis, Riba.
   
10. Blog de l'Assumpta: Homenatge a Carles Riba, escriptor i humanista català (1893 - 1959).
11. Bloguejat - Súnion!
12. Caracteres ocultos - Carles Riba, cincuenta años después.
    
13. Col·lecció de moments - Carles Riba.
14. Cucarella - Carles Riba - Edgar Allan Poe.
15. Descric - Luxúria i castedat.
    
16. Diari d'un llibre vell - Diada del Llibre 1938 - Carles Riba.
17. Diccitionari - Vivim de mort , i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.
    
18. El fil de les clàssiques - Carles Riba també trià LLETRES!, Carles Riba, pont ferm de Grècia a Catalunya i Kavafis cantat amb mots de Riba.
19. El llibreter - Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos.
    
20. Els primers gestos del verd - A Carles Riba.
21. Gamoia - Homenatge a Carles Riba.
    
22. Gazophylacium: Carles Riba i Pompeu Fabra.
23. L'efecte Jauss 2.0 - Riba.
    
24. La garrofa de Mont-roig - Carles Riba en titelles.
    
25. La panxa del bou - Carles Riba, cinquanta anys després (menys un dia) i Carles Riba, cinquanta anys (i un dia) després.
    
26. Lletres ebrenques - 50 anys sense Carles Riba.
    
27. Llibres llegits i per llegir - En memòria de Carles Riba (1893-1959)
    
28. Llunàtic - Mig segle sense Riba.
29. Més content que un gínjol - Trossos i mossos 21 / Carles Riba.
30. Nausica - En els 50 anys de la mort de Carles Riba.
31. Notícies fresques del Turó de l'Home - Poemes de Carles Riba (índex).
32. Obstinacions - Un sonet de Carles Riba.
33. Paraules i mots - Tankes ribianes.
    
34. Piscolabis librorum - La també rara segona edició de les elegies de Bierville de Carles Riba.
35. Platxèria - Riba, passió i desig sota el rigor.
36. Poesia infantil i juvenil - Aniversari de la mort de Carles Riba: xicotet homenatge.
    
37. ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ - Carles Riba en el cinquantenari de la seva mort.
    
38. Raons que rimen: 50 aniversari de la mort de Riba.
    
39. Recordantkazantzakis - Carles Riba, in memoriam.
40. Reflex irreflexiu - En Carles Riba i les coincidències poètiques.
    
41. Salms - 50 anys de la mort de Carles Riba.
42. Saragatona - Carles Riba (1893-1959). Una mica de prosa.
    
43. Sempre en surada - Carles Riba - 50è aniversari.
44. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Tannkas de les quatre estacions. Carles Riba i Carles Riba; Elegia segona.
45. Taradell Bloc - 50 anys de la mort de Carles Riba.
    
46. Traducció i terminologia - Carles Riba, traductor del moviment.
47. Transparència - Carles Riba (1893-1959).
48. Tu mateix llibres - Campanya per recordar...
49. Ucronies - Carles Riba. Del 'carnet de notes'.
    
50. Uendos, greixets i Maremortes - A Carles Riba.
51. Un que passava - Homenatge a Carles Riba.
    
52. Un tel als ulls - Quaderns de vacances: Carles Riba, com no?
53. Volar de nit és perillós - Cinquanta anys.
    
54. Xarel·10 - El meu homenatge a Carles Riba.

No són blogs, però també en parlen:

• Avui - Sam D. Abrams - Carles Riba, ara.
• Avui - Ada Castells - Riba encara funciona.
• Avui - Sebastià Alzamora - Riba amb nosaltres.
• Vilaweb - Cinquanta anys sense Carles Riba.

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort? Alguna cosa a l'IEC? Res a la Fundació Bernat Metge? A la Universitat? O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.

No serà un altre joc de blogs, però...

Allò de Brossa és irrepetible. En altres moments hem intentat mobilitzar voluntats per retre homenatges als nostres blogs a persones que mereixen un record especial en efemèrides ben concretes.

Queden quatre dies (12 de juliol), no havíem pensat de moure res, però quatre blogaires ja ens havíem conxorxat per fer un escrit per aquest diumenge.

Sense compromís. Només com un avís llençat al vent, hem visitat avui uns quants blogs amics per deixar-vos nota d'aquesta notícia que, pel que sembla, passarà desapercebuda malgrat la transcendència i importància de la persona homenatjada.

Us reprodueixo aquí el missatge que he repartit a dojo, a la babalà, pels blogs que acostumo a visitar, quan no se m'havia avançat ja l'amic Gazo.

Com bé deia en algun lloc, som missatgers d'una idea que ens va arribar a través del Diari d'un llibre vell del Xavier Caballé: ell porta molt al dia aquest tema de les efemèrides i ens acostuma a servir de memòria col·lectiva.

Petita endevinalla:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.”

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)

Més informació a can Gazophylacium.

PD.: Parlava de quatre blogaires. L'última pota de la cadira és en Galderich, del Piscolabis Librorum.

Parèmies encadenades

Feia temps que cercava un article que recordava de Josep M. Espinàs a l'Avui on encadenava tot un seguit de frases fetes. De fet, vaig fer una crida al blog ara fa més d'un any i no havia obtingut resposta.

Ja sé que és un recurs bastant amanit, però què voleu que us digui: quan estan fets amb gràcia, els trobo força ocurrents, didàctics i útils per exemplificar l'ús de parèmies ben diverses.

Doncs avui, enterenyinant-me per Internet anant d'ací cap allà, m'ha aparegut davant dels ulls en un document d'Scribd. Coneixeu Scribd? Un altre dia us en parlaré amb més detall. Quedeu-vos, però amb què és un lloc on compartir documents de moltes menes (de text, presentacions, fulls de càlcul, pdf...), amb opcions d'¡incrustar-los en qualsevol pàgina web, compartir-los, votar-los, enviar-los per correu electrònic... Us sona, oi? Implementa la majoria d'opcions que tenen aplicacions semblants del web 2.0 (Youtube, per a vídeos; Flickr, per a fotografies; Slideshare per a presentacions; Delicious, per a enllaços; Librarything, per a llibres, ...).

Com que només deixa visualitzar el text, us el reprodueixo tot seguit, que m'interessa tenir-lo sencer per poder-hi treballar posteriorment.

Un fullet de la campanya

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.

Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment, l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m'he limitat a enfilar una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català pràctic", publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Josep M. Espinàs, dins l'Avui, en la columna "A la vora de..." del dia 1 de març de 1981.

Se m'acuden molts jocs que pot donar un text com aquest: traduir-lo a diferents idiomes, substituir les frases fetes per verbs o expressions no figurades de la llengua, fer-ne un de semblant però amb noves expressions...

Començarem per la més senzilleta: Heu comptat quantes frases fetes conté el text? S'admeten apostes!

---

La imatge de la cadena l'he treta del blog de Vipoke.

Exposició sobre imatgeria popular de Joan Amades

M'ha arribat la invitació del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació per assistir a la inauguració de l'exposició sobre imatgeria popular: La col·lecció d'imatge impresa de l'arxiu Joan Amades, que organitza el departament al Palau Moja per adherir-se als actes de commemoració de l'Any Amades. Serà el dimecres 8 de juliol a les set de la tarda

Les dades tècniques de l'exposició són les seguents:

Exposició: Imatgeria Popular
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Exposició Imatgeria Popular. La col·lecció d'imatge impresa de l'arxiu Joan Amades, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Sala d'exposicions del Palau Moja - carrer de la Portaferrissa, 1 (Barcelona)
Del 8 de juliol al 27 de setembre.

Comparteixo també amb vosaltres la informació que m'han fet arribar des de la Fundació Joan Amades al voltant d'aquesta exposició:

Aquesta mostra, comissariada per l’etnòleg Josep Mañà, culmina el procés iniciat ara fa 8 anys de catalogació, classificació i indexació del fons d’imatgeria popular de Joan Amades. A l’exposició es podran veure 2.000 imatges d’aquest fons que té 13.000 documents i que es troba dipositat a
la biblioteca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Paral·lelament s’editarà un catàleg on diversos especialistes estudien l’evolució de la imatgeria popular a Catalunya i ofereixen diferents punts de vista descriptius i analítics sobre el contingut de la Biblioteca Arxiu de Joan Amades, però també sobre la imatgeria popular en sentit ampli.

L’exposició serà inaugurada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Participaran també en l’acte inaugural el comissari de l’exposició, Josep Mañà i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon
Fontdevila.

Entrevista a Joan Solà a eldebat.cat

No us perdeu l'entrevista que li van fer a Joan Solà al diari digital El Debat.cat el passat 26 de juny de 2009: penso que ja hi avançava moltes coses que després va poder repetir al Parlament.

Si aneu a l'enllaç de l'entrevista, hi trobareu també el video.

Per als amics lectors del Diccitionari n'he extret una de les frases perquè la puguin seguir completa si ho desitgen:

Jo regalaria tots els diccionaris catalans i totes les gramàtiques catalanes si tu em regales una altra cosa: que demà, als carrers de Barcelona jo sentiré que el català hi viu amb normalitat

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940), lingüista català.

Font: Vista a l'entrevista que li fa Carles Bellsolà al diari eldebat.cat el 26 de juny de 2009.


Nota: La imatge és de Vicens Giménez. Es pot veure en vídeo l'entrevista sencera.

Text del discurs de Joan Solà al Parlament

La Paraula - Joan Solà - Discurs al Parlament

Joan Solà al Parlament

Aquest dimecres a la tarda, a les 17.15 h, convidat pel president de la cambra, Ernest Benach, Joan Solà i Cortassa, lingüista i flamant premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany, ha fet una intervenció d'uns vint minuts davant dels diputats del Parlament.

Un parlament (el de Solà) valent davant la màxima instància del nostre poble. Un parlament (el de Solà) clar i amb un encàrrec clar als nostres dirigents: cal actuar i ràpid, canviant les dinàmiques i les regles del joc tramposes que ens imposen des de Madrid. I ja n'hi ha prou que la societat civil hagi d'assumir les responsabilitats que corresponent a les institucions i la classe política.

Us recomano veure'escoltar-lo sencer. Són vint minuts sense pèrdua, que aprofiten del primer al darrer. Cliqueu damunt la imatge:


Aquest és un apunt de circumstàncies. A través d'una ràpida cadena informativa (Xavier Caballé --> Joan Puigmalet) m'assabentava de la seva compareixença avui i feia les gestions necessàries per assistir-hi en persona, com a deixeble que vol compartir els mèrits i guardons del bon mestre.

Jo em dic ara: Com pot ser que només Vilaweb i Directe.cat n'haguessin parlat? Com pot ser que tantes hores després de l'esdeveniment només hi hagi notícies d'Europa Press i Vilaweb? És aquest el país normal que necessitem?

Perdoneu l'apunt ràpid. En dies successius farem una anàlisi més rigorosa de les paraules del Dr. Solà.

La perla del dia: Després d'assistir al Parlament, hem quedat els bloguers del Diari d'un llibre vell, Gazophylacium, Piscolabis librorum i un servidor per fer una cervesa i conèixer-nos tots quatre. Hem hagut de marxar del Parlament sense poder saludar el Dr. Solà. I vés per on, hem coincidit en una terrassa just davant del mercat del Born i li hem pogut transmetre el nostre agraïment pel discurs valent.