dimecres, 22 de juliol de 2009

Una mica tard...

... , però sembla que finalment Riba tindrà l'homenatge que mereix.

Ho he pogut llegir a Europa Press, l'ACN i al portal del Gencat. Potser s'obliden de dir que algú ja havia pensat abans en Riba?

9 comentaris:

SM ha dit...

Tu creus que és per culpa nostra? ;-)

vpamies ha dit...

Voldria pensr que ja ho tenien previst...

Assumpta ha dit...

Jo vaig enviar un mail a TV3 i a La Vanguàrdia explicant la iniciativa dels blogs. Ho volia enviar també a l'Avui però no vaig trobar cap correu electrònic de contacte per enlloc.

A TV3 em van respondre que ho tindrien en compte i a La Vanguardia no em van fer cas, com sempre.

vpamies ha dit...

Som alternatius, Assumpta, i els canals generals gairebé mai es fan ressò del què passa fora del seu àmbit d'influència.

A peu coix ha dit...

Previst o no, sempre val la pena posar-hi un granet de sorra. Víctor sempre estàs a la guaita.

Galderich ha dit...

El problema de Riba va ser morir a l'estiu! A qui se li acut! El juliol és un mes de transició i l'agost inhàbil... llavors tot es fa passat l'estiu... Jo crec que els dels blocs us vàreu precipitar i que no calia que fos un dia concret el tema de la commemoració!

Clidice ha dit...

En Galderich té raó, la culpa és d'en Riba i en Calders, de morir-se quan no toca! I ho dic més aviat amb amargor. Què n'aprenguin! que diria aquell, avui la premsa ja només és una titella despersonalitzada d'aquells que la paguen. Només saben escriure's entre ells, donar pinso i els plats del Barça o col·leccions de calces i parlar de calers.

Trini ha dit...

Que poc solidaris, aquest parell...!
Si és que...

Sort que no a tothom li ha passat el mateix i en Xesco Boix, que va morir un 21 de Juliol de fa 25 anys, encara té molts amics que el tenen ben present i l'homenatgen i el rememoren.

vpamies ha dit...

Galderich, aquest plural excloent que fas servir m'encanta. Et vas prendre massa birres el dia del Solà i ja no recordes que tu eres un dels promotors, oi? ;-)

No sé qui, ni com, però uns fets determinats que esdevenen en un moment concret, s'han de celebrar llavors o deixar-los córrer. Penso que això són les efemèrides.

I hi ha oblits injustificats.