dissabte, 18 de juliol de 2009

Relat: La meva notícia (I)

Fins fa ben poc no se n'havia ni tan sols adonat. Tenia sospites, sí. Però resultava tan increïble pensar que pogués ser cert, que no se'n sabia avenir!

I ara, endebades, intenta fer memòria en el seu cap confús per acotar el perquè i el quan. És un do sobrevingut en un moment donat a causa d'alguna circumstància ocasional? L'ha tingut sempre i no se n'havia adonat? L'ha anat polint i controlant amb el temps? Preguntes sense resposta com un gran esvoranc en el sostre de la seva memòria.

I mentre aquests dubtes li ocupen el pensament dóna voltes i més voltes al coixí. Ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra. Sent la remor del vent que mou les fulles del bosc proper i l'udol intens i harmònic d'un mussol que sembla sortit d'un conte de bruixes.

Jan, Jan! Són les set! Amunt que fem tard a la feina!

La Lídia sempre és qui primer sent el despertador cada matí. Li agrada posar-lo deu minutets abans per despertar-se amb placidesa, amb la remor de la ràdio de fons. «─Bon dia! Són les set!». Cada matí la mateixa frase, embolcallada d'un sentiment que transmet als oients. Avui el Bassas està content. No sempre pot començar les notícies del matí amb una bona notícia. Però d'un temps ençà, sembla que una força inexplicable ha pres afecte al seu programa i li porta una bona notícia cada dia per començar el programa.

L'atur baixa per segon mes consecutiu i la recessió persistent que havia abocat el país a la fallida econòmica s'esvaeix lentament però de manera decidida.

Jan, Jan! Va, home, que són les set i deu. Després l'entrada a Barcelona es posa impossible i farem tard.

(continua)

11 comentaris:

zel ha dit...

Ai, serà un somni???
anirem seguint...
Saps? Durant uns dies, això no era com ara, no podia entrar!!!!

vpamies ha dit...

És un relat en lliuraments de dissabte en dissabte. L'estiu té aquestes coses: hem de canviar una mica d'hàbits, oi?

I què et passava que no podies entrar al Raons, Zel? Li diré al goril·la de la porta que tu sempre ets superbenvinguda a ca meva. :-)

Assumpta ha dit...

M'agrada!! El primer capítol ja enganxa... tinc curiositat per saber com continua! ;-)

Carme ha dit...

Seguirem de dissabte en dissabte... gràcies Víctor!

A peu coix ha dit...

Apa! Ja espero el segon capítol

vpamies ha dit...

És un relat que l'any passat vaig presentar a concurs. Com que no vull que quedi en un calaix, us l'ofereixo en refrescants lliuraments setmanals durant l'estiu. :-)

Puigmalet ha dit...

Cada dissabte?! Que això és Internet!

Crec que l'assassí deu ser aquest Bassas.

Trini ha dit...

Ostres, que bé! Sense Ventdelplà i El cor de la ciutat em sentia com mancada d'alguna cosa..., no ho sé ben bé... XDD

David Gálvez Casellas ha dit...

Eo, paio, això dels lliuraments és un dels molts possibles futurs dels blogs.

Well done, lad!

D.

vpamies ha dit...

Puigmalet, alguna cosa hem de fer per omplir la xarxa durant l'estiu! Jo me'n vaig a prendre el sol... i que el blog funcioni sol. ;-)

David, de fet m'ho estic copiant del teu blog, això dels lliuraments. A veure com funciona!

Trini, espero no defraudar les expectatives. Després voldré una crítica sincera i completa, que és el primer relat extens que faig. :-)

Trini ha dit...

Apaquí...! T'haurem de fer un comentari de text com quan anavem al cole? uououooooo... :)