dilluns, 28 de setembre del 2009

Internet: exemplaritzar els avantatges

Les obres, s'han d'oferir en paper o en línia?

Pregunta que permet moltes reflexions i sobre la qual podríem parlar i parlar, discutir i teoritzar sense arribar, potser, a cap punt de consens.

Depèn. És clar.

I jo us ho plantejaré des del meu perfil i des de la meva obra a través d'un exemple prou clar, espero.

D'entrada, una obra que en successives reedicions ampliï els continguts té molt a guanyat si es presenta en línia que si es fa en paper. Perquè obligues a desestimar edicions antigues i que qui vulgui llegir la darrera versió compri i recompri una mateixa obra. Una bicoca per a editors i autors, però una sagnia injustificable per als lectors potencials.

Això seria així de senzill si les obres en línia tinguessin garantits uns ingressos per visita o per descàrrega. Que no és el cas actual.

Per tant, el camí ideal fóra trobar la línia de negoci en línia que permetés consultar en cada moment els materials actualitzats sense el sobrecost de pagar cada vegada l'obra, però amb la possibilitat que l'autor pogués cobrar per la feina feta.

És clar que a tots ens agrada poder disposar gratuïtament dels continguts que ens agraden. Ja siguin llibres, música, pel·lícules, fotografies, programes... Però tot té un cost de creació que els autors haurien de poder obtenir per la feina creativa desenvolupada. Si no, tots ens dedicarem a copiar, però cada cop seran menys els qui generin obra. Mal camí.

I el camí tampoc són les taxes indiscriminades, obscures i línials que s'apliquen amb determinats cànons, que tots coneixem. Cal trobar un altre camí.

I l'exemple.

Al novembre del 2007, obro una primera fitxa incipient al refranyer català-castellà sobre equivalents entre l'expressió castellana «Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer», amb un equivalent català trobat en un recull de 1992 de Josep Bellmunt i Figueras sobre Refranys de la Vall d'Aran: «Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer».

Si entreu ara a la fitxa del refranyer, veureu que hi ha una vintena de versions diferents en català i quatre equivalents castellans de fonts diverses, a banda d'explicacions aplicades a aquesta parèmia de tres fonts distintes i una nova fitxa sobre l'origen de l'etimologia de l'expressió recollida del Refranyer isòpic de Joan Amades (1935).

O sigui que d'una connexió entre dos refranys semblants hem acabat trobant una documentació extensa i concreta que vincula la parèmia amb la tradició faulística clàssica.

Avantatges de tenir el refranyer en línia i no pas en paper. Avantatges per als lectors. De moment, jo només em quedo amb la satisfacció de l'obra compartida.

9 comentaris:

Puigmalet ha dit...

"De moment, jo NOMÉS em quedo amb la satisfacció de l'obra compartida".

Una reivindicació crematística encoberta? A tant per parèmia (o citació) ja ompliries el cistell, ja. Potser algun dia arribaran webs diferents, company!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I és clar, Puigmalet!

Sempre he pensat que hem de poder-nos guanyar la vida del que fem. Ja no dic si bé o malament. Poder viure d'allò que fas.

Amb l'actual Internet, poca gent pot viure del que hi fa allà. O sigui que t'hi has de dedicar "a més a més".

Aquest "a més a més" em suposa haver de dedicar moltes hores al dia només a sobreviure... que podria estar dedicant a la meva passió si d'això en pugués viure.

C'est la vie! :-)

PD.: La reflexió ve al cas de pensar quant de temps trigaré a arribar als 500.000 refranys catalogats a la base de dades. I la feina que em seguirà quedant per fer un cop hagi arribat a aquella fita!

Galderich ha dit...

Tu busques l'ideal però això em sembla que està reservat als déus!

A més vius en un país petit i no com la Xina...

Clidice ha dit...

Tinc entès que els drets d'autor són ridículs per a l'autor i sucosos per a la indústria editorial. Em costa entendre com els autors poden defensar això.

Allau ha dit...

Tranquil, Pàmies, aprofita que vivim a un país petit: tu continua treballant que un dia o altre alguna Creu de Sant Jordi t'esquitxarà... Vols satisfacció més gran?

Puigmalet ha dit...

Veus, Cristina, com no sóc l'únic que quan el Parèmies arribi al milió de parèmies el presentarà per a la Creu de Sant Jordi... ;)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

És que només cal fer números: 8 hores diàries, a unes 100 parèmies catalogades a l'hora... són vuit-centes diàries.

Com que sóc funcionari i tinc vicis ancestrals, ho deixo en 500 diàries. :-)

A l'any... més de 150.000. O sigui que amb quatre o cinc anys arribo al milió.

Quina creu! :-)

PD.: Ara estava fent com al conte de la lletera... o venent la pell de lós abans d'haver-lo caçat. Ja em perdonareu! ;-)

www.guionmental.es ha dit...

Creu Sant Jordi, Premi de les Lletres Catalanes, etc...

En Pàmies s'ho mereix tot, ara bè hi ha molta gent dita 'societat civil' que fa coses amb rigor i de qualitat a la xarxa.
Hi han moltes Creus Sant Jordi per repartir. Ara bè, tu i jo Puigmalet i tots els que vulguin celebrarem amb un 'canapé' la Creu Sant Jordi d'en Paremies!!!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Cristina, que tu només penses en els canapés... i si me la donen molt aviat, t'hauràs de quedar a casa fent de canguro dels nens. :-P