Si tots els pobles fem cadena
que cada anella digui llibertat.
Manté ben fort la mà a l’arada,
ben fort.
Ben fort! Ben fort!,
manté ben fort la mà a l’arada,
ben fort!
que cada anella digui llibertat.
Manté ben fort la mà a l’arada,
ben fort.
Ben fort! Ben fort!,
manté ben fort la mà a l’arada,
ben fort!
Xesco Boix, 25 anys de la seva mort.
BONA DIADA
10 comentaris:
Bona Diada!
Bona diada, ( gràcies per recordar al Xesco)
Feliç diada i Visca Catalunya Lliure!
Un text excel·lent, bona diada! :)
Ostres, Víctor, entre tu i el "meu" Xesco, m'he emocionat...
Bona diada, bons dies tots els futurs, amb un somni possible...
Et regalo la imatge que vaig acompanyar amb la poesia.
És a Vilafranca de Conflent, l'Octubre de l'any passat.
En fer-se fosc, foraviler, passejo,cercant allò que mai no trobaré.
Travo paraules amb dolor i records
de goigs viscuts. Famèlics gats acuden a devorar-me. Somnis, heu fugit.
Palpo la roca i l'arbre i m'hi recolzo.
És hora ja de tornar a casa.
Vell, duc a la mà la pedra del poema.
Feina de Vell, de Joan Vinyoli
Bona Diada!
Ah! Si es fes cadena...
Si fem cadena i estirem fort per aquí i per allà segur que caurà. Estat propi!
Trobo que la metàfora de la cadena és la que millor pot representar unir esforços.
Demà tots som a Arenys, és clar!
Trini, impagable aquesta fotografia que em portes. Endavant!, a poc a poc!, com els bons 2 CV!
Vinyoli aquí em sembla un xic massa... no sé com dir-ho... pessimista? Somnis fugits, poemes en pedres, vell, famélics gats... Jo aposto per una Diada festiva. :-)
Potser sí que és un xic pessimista, Víctor (de moment, no ens enganeym, és el que hi ha) Quan vaig fer la foto, sense pensar en res més que en el cotxe i el seu missatge per qui el segueix costera a munt, em va suggerir el poema d'en Vinyoli. Potser tu l'hi en podries posar algun altre. Tens la llicència per fer-ho ;)
Publica un comentari a l'entrada