Presentació Vilafranca
Vegeu més presentacions de Víctor Pàmies i Riudor.
L'acte va ser magnífic, amb molt de públic i en un entorn acollidor. Per a
mi va ser una experiència inoblidable i un punt de sortida prometedor. Ja en faré una anàlisi més detallada i us faré partícips dels materials que he pogut aconseguir d'aquest acte.Només puc tenir paraules d'agraïment. Al Xavier Argemí, per posar-me en contacte amb Òmnium Cultural del Penedès. Al Ricard Serra per creure en la proposta que li vaig fer i lligar-ho tot tan i tan bé. Als Castellers de Vilafranca i en Miquel Ferret, el seu president, per l'acollida i disposició a fer els actes a Cal Figarot, el seu local social. Al Ferran, el meu germà gran per ser-hi. Al Galderich, el Puigmalet i el Xavi Caballé, perquè ja hem compartit unes quantes trobades i sempre és més agradable estrenar-se davant d'amics i dels que són exigents! I a la Cristina perquè sempre és al meu costat. I a tots els qui es van deixar caure per allà ahir i d'una manera desinteressada, però ben interessats pel tema, que em van facilitar un grapat de dites sobre la comarca.
He d'actualitzar la paremiologia tòpica. El Penedès ja hi tindrà una nodrida representació. I més que en trobaré al magnífic llibre que em va regalar el Ricard Serra de Retalls del folklore penedesenc, de Pere Sadurní i Vallès, curiosament el consogre d'un dels oients.
A tots moltes gràcies i fins a la pròxima!
6 comentaris:
Pàmies, les catànies, molt bones!
Moltes felicitats! a veure si algun dia caus més a prop de casa i no m'ho perdo :) gràcies per penjar-la :)
Gràcies per penjar-la!! És molt interessant!! :-)
I pensar que fa un any i mig jo desconeixia la paraula Parèmia!! (no t'enganyo, no, que ho dic de veritat) :-)
Felicitats!
Ja et van tornar el pantalons que et vas deixar a Andorra, company?
Pantalons, catànies... i entremig, la saviesa d'en Parèmies.
El de l'esquerra de la foto és en Galderich transfigurat en Amades. El de la dreta és en Pàmies transfigurat en el nou Amades. La Consol no hi apareix.
Galderich hem de lligar paremiologia i gastronomia i anar fent xerrades a llocs on tinguin menges singulars (i bones). Nyam!!!
Clídice, Si tú me dices ven, lo dejo todo. Jo vaig on calgui, eh!
Assumpta, m'enorgulleix haver ajudat a difondre aquest terme tan català i tots els seus derivats. Un nom que conté el meu cognom ha de ser un bon nom, per força!
David, em van arribar els pantalons dins una bossa de l'IEC. Gràcies, company. A veure si encara li van al Lluc!
Puigmalet, qui no té consol és perquè no vol. Em vaig quedar molt aconsolat i content de veure tantes cares conegudes a la meva primera xerrada. Us ho agraeixo de tot cor!
Publica un comentari a l'entrada