dissabte, 14 de novembre del 2009

Tinc tres-centes mil parèmies... però avui no sé què dir

Estic segur que no podeu ni imaginar-vos com em sento en aquests moments. Ja us ben dic que no hi ha paraules per agrair-vos els vostres elogis desmesurats.

Ara vaig lligant caps i penso que sóc un tros d'ase que no hi veu més enllà del nas, i que aquest no li serveix per ensumar una conxorxa d'aquestes dimensions.

Tres-centes mil gràcies a tots! Avui (i em sembla que demà també el necessitaré) deturaré temporalment la meva tasca de buidatge de refranys per llegir i agrair tots els escrits que m'heu dedicat. Un tresor. O potser no: a mida que els llegeixi aniré buidant aquesta colla de refranys i frases fetes que molts hi heu anat deixant anar: directament passeu a formar part de la meva base de dades paremiològica.

35 comentaris:

Striper ha dit...

Enhorabona per aquestes 300.00 entrades.

Assumpta ha dit...

Jejejeje no t'estranyava que tots et preguntessim si JA havies arribat als 300.000 :-))

Hi havia muntat un torn de Guàrdia permanent entorn al teu blog :-)))

La feina ben feta ha de tenir aquests premis!! :-))

rebaixes ha dit...

Et mereixes el nostre agraïment, dels que sabem el teu treball i dels que l'ignoren. Felicitats de cor. Als meus 78 anys et dic que estàs fent una obra d'art. Anton.

reflexions en català ha dit...

Què collons passe aquí?

reflexions en català ha dit...

http://reflexionsencatala.blogspot.com/2009/11/si-el-victor-fos-alemany-ja-seria.html

Galderich ha dit...

Victor, has de començar a fer un apunt amb tots els teus adeptes! Això comença a semblar una secta a base de frases fetes!

Anònim ha dit...

He arribat a aquest bloc a través d'un enllaç i m'ha agradat molt. Molta constància i treball hi ha en aquests 300.000. Moltes felicitats!

onatge ha dit...

De totes les llengües sàvies,
la millor és la d’en Pàmies...

Salut camarada.
onatge

Mon ha dit...

ah!m'oblidava, sota el garrofer t'he deixat quelcom

novesflors ha dit...

Jo no et faré un post especial al meu blog perquè no sé què dir però tens el meu reconeixement per la teua tasca, i ves fent que ja saps que tota pedra fa paret :)

El veí de dalt ha dit...

Felicitats, campió!

Allau ha dit...

No cal que diguis res, Víctor, fins que en tinguis 500.000 al sac, i ben lligades!

Jesús M. Tibau ha dit...

els que estimem la nostra llengua t'ho devem.
Gràcies

Carme Rosanas ha dit...

Quina mala jugada, ara que ho penso bé... quina feinada a passejar pels blogs!

Una abraçada, víctor.

Joan Calsapeu ha dit...

Víctor, la perseverança, la paciència, la constància que demostres no són d'aquest món. I la feinada que has fet no té preu. Ets caparrut com un porcellet de llet. Enhorabona i gràcies!

Puigmalet ha dit...

El Tibau ho ha expressat perfectament. No és per tu, Parèmies: senzillament estimem la llengua :P

Isabel Barriel ha dit...

enhorabona!

elbokabulari ha dit...

Per molts (refr)ANYS, Víctor!
Una forta abraçada.

Martí ha dit...

Enhorabona, Víctor! Realment fas una feina impressionant. Jo, per desgràcia, no tinc blog, i no t'he pogut dedicar cap text, així que serveixi això de felicitació.
(per cert, amb el nas que gastes, no veure-hi més enllà ja té prou mèrit...) ;-)))
Una forta abraçada!
Marti

httl://www.guionmental.es ha dit...

Hola a tots,

Sóc la Cristina. He tingut l'impuls d'escriure i alhora no tinc paraules que puguin encabir el meu sentiment vers aquest reconeixement.

Només dir-vos, donat que no el podeu veure, que el Victor està emocionat.
Ho diuen els seus ulls, ho diu el seu cor. Es un home feliç i agraït. I aquí casa, tots ho estem amb ell.

La paremiologia és la seva passió. Donar-la a conèixer i poder-la compartir a través de la xarxa és una de les seves fites més importants.

El Víctor és perseverant, pacient, reflexiu, tranquil, assertiu, divertit (i sóc objectiva, eh!!), és un home amb una ment ordenada que saps optimitzar els recursos de que disposar i sembla increïble però no us penseu pas que li hem de posar el plat per sota de la porta, perquè la seva passió la comparteix amb l'altre pilar de la seva vida, els nostres tres fills de 11, 8 i 20 mesos i una servidora. Això si, dorm poques hores :.)

MOLTES GRÀCIES. EL VICTOR ESTÀ FELIÇ.

Cristina

Assumpta ha dit...

Ualaaaaaaaaa!!!! ♥ ♥ ♥

Cristina, el teu comentari fa emocionar :-)))

Clidice ha dit...

Ei, que he arribat tard, però estic dins el període oi? Moltes felicitats!!!

Marta ha dit...

Victor, felicitats, i agrair la teva ajuda amb el blog "Dites i frases fetes" que em va treure de molts dubtes quan escrivia el conte "qui del llop fa esment, prop se'l sent" que forma part del llibre "I demà, l'atzar" que presento el pròxim dijous 3 de desembre. El recurs bàsic d'aquest conte són les frases fetes.

Puigmalet ha dit...

Cristina, per molts refranys que hi hagi al darrere, si al davant no hi hagués un gran paio, res d'això hagués passat. Ai, quan arribi al mig quilo...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Em sembla que trigaré molts dies a pair i encaixar això que heu fet amb mi.

El meu agraïment és immens, perquè no hi ha res més gran que el fet que siguin els qui et llegeixen els que et reconeixen la bona feina. I amb això ja en tinc prou. Gràcies.

Encara estic descobrint tots els qui heu participat de la "conxorxa" i estic passant per casa vostra per agrair-vos-ho.

No fare ara aquí un escrit personal per a cadascú, perquè hi hauria més lletres que parèmies té la meva base de dades.

Gràcies a tots i a totes i segueixo furgant a veure què m'he deixat de veure.

cristina ha dit...

Tens tota la raó Puigmalet.

Ah!!! i avui just avui es doble l'alegria. En Pàremies i jo avui 15 de Novembre fa 18 anys que ens vam casar!!!!

Ja veus, Puigmalet si tinc visió de futur :.)

Assumpta ha dit...

Apaaaaaaaa 18 anys!! :-))
El setembre passat el meu Josep Lluís i jo en varem fer 19 :-)

***FELIÇ ANIVERSARI!!!***

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sí, la meva passió per les parèmies "només" té 14 anys. Però amb la Cristina la passió ve de més lluny. :-)

Galderich ha dit...

Ara ho entenc! Quan es va casar la Cristina no sabia el que li havia de caure!
I els nens ja s'ho van trobar...

Carme Rosanas ha dit...

EMOCIONATS, TOTS!!!


Cristina, Víctor,
Moltes felicitats!!!

assumpta ha dit...

Doncs jo sí sé que dir:
FELICITATS!

Pot ser una mica tard, però a partir d'ara t'aniré seguint.

Martí ha dit...

Cris, acabo de veure els teus comentaris. Si en fa de temps que us vàreu conèixer, i jo en tinc la sort de ser-ne testimoni directe. Defineixes molt bé en Víctor, es nota que "l'aguantes" cada dia ;-)

Una forta abraçada a tots dos!
Marti

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ja veieu que sempre hi ha coses per celebrar. Només cal trobar l'excusa.

Sí, Martí, 18 anys, però gairebé vint-i-cinc que anem junts! Més de mitja vida, ja!

Anònim ha dit...

Hola sóc la teva cunyada Montse, des de Sant Pere de Ribes, i no volia passar per aquí sense FELICITAR-TE!. A més del reconeixement de la feina que fa el Victor, puc dir, per la part que conec, que és una gran persona.

Molts petons!!!!!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Montse.

REcords a l'Alfons i a la Marina (que tu tens via directa amb ella). :-)