Diumenge, 13 de juny, farà 5 anys que ens va deixar Jesús Moncada, autor mequinensà (Mequinensa, Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005).En Pere, del blog Provisionals, ha fet una crida per retre-li homenatge aquest diumenge vinent, cinquè aniversari de la seva mort.
Això vol dir que, un cop més, la catosfera es mobilitza per recordar en un moment ben determinat alguna figura del seu imaginari cultural.
Qui és Jesús Moncada? Si amb les dades de l'AELC, de la Wikipèdia o de Google, no us en sortiu, us recomano resseguir els escrits que apareixeran aquest diumenge en molt diversos blogs de la catosfera.
O per anar fent boca, visiteu la pàgina que Espais literaris ha obert amb textos i moltes altres informacions de Jesús Moncada. Ja us avanço que per fer el meu article he aprofitat els magnífics textos que ens ofereix aquest web.
9 comentaris:
Jo intentaré no plagiar tant els meus companys blocaires :P
A veure si te'n surts. ;-)
Gràcies per recordar la crida i, sobretot, per recordar Moncada també el diumenge.
Recomano igualment als lectors els "Espais literaris" que esmentes, un web inspirador i que continuarà creixent.
Pere, sempre he pensat i defensat que darrere aquests homenatges blogaires no ha d'haver-hi sempre les mateixes persones. Crec que ha de ser una cosa més espontània i imprevisible, deguda als gustos dels qui vulguin promoure cada homenatge.
Tu ara ens has fet memòria de Jesús Moncada i et fem costat. I demà tocarà recordar-ne algun altre.
A mi, a més, Moncada em "llama" molt, que diria un bon amic que tinc pel Pirineu. :-)
bona crida. a veure si me'n recordo...
en relació amb aquesta mena de crides i homenatges, el proper divendres faré una proposta al meu blog.
Pere, ja saps que per aquí ens agraden aquestes coses dels homenatges. :-)
Vladimir, fes memòria i ens llegim diumenge.
Jesús M., serem pendents divendres d'aquesta crida. Se'ns acumula la feina, que la Carme Rosanas també fa celebració un d'aquests dies!!
No sempre cal recordar els morts... el mateix diumenge 13, el Josep Maria Ainaud de Lasarte farà 85 anys.
Ja tens raó, Xavier. Potser és allò que valores les coses (i les persones) quan ja no les tens.
Publica un comentari a l'entrada