Programa 9 - Refranys del mes d'abril

Ja podeu escoltar el novè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest primer programa del mes d'abril comento uns quants costumaris i calendaris de refranys. Com sempre, llegim un seguit de refranys referits a aquest mes, repassem el santoral i també donem l'equivalència castellana d'alguns refranys catalans. Al final del programa plantegem la primera part d'uns quants refranys i us demanem que els acabeu. Tot amanit amb bona música de fons: Dire Straits interpreta Sultans of Swing, i Esquirols, Torna, torna, Serrallonga.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

Els xítgoleps

Segueixo la via iniciada amb la temàtica de les dites tòpiques o refranys geogràfics i rescato del pou de la memòria (cap resultat a Google) una expressió que serveix per a identificar els propis dels estranys per la pronúncia que fan d'un mot clau en un determinat idioma: xítgolep. D'aquest mot ens en parla Amades en un article que escriu a l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928), que es diu Jocs de paraules i on fa un repàs de diferents mecanismes lúdics de la llengua per cercar l'entreteniment a través de la pronúncia o la repetició reiterativa de tirallongues llarguíssimes de versos, rondalles i cançons inacabables. Així, ens explica, amb profusió d'exemples i anècdotes, què són els embarbussaments i en fa una anàlisi profunda dels diversos tipus i mecanismes que empren.

I dins d'aquesta deliciosa explicació, treu l'anècdota del xítgolep.

Us en reprodueixo la descripció que és prou curta i clara:

«Un altre tipus potser no ja de joc de paraules ni embarbussaments, sinó d'enginy lingüístic, és aquell que té per objecte el que sia pronunciat, amb una precisió absoluta i fins amb una certa entonació i gràcia especial, sols característica de certs pobles i de certes gents, i que té per objecte no ja l'enginy d'enrevessament en la dicció, sinó la identificació de l'origen de qui ho pronuncia. No hi ha poble que no tingui algun mot o frase especialment dedicada a identificar els seus fills, la qual molt rarament és dita amb una absoluta exactitud pels qui no són fills del país, i que serveix com a mitjà d'identificació pels que es proposen fer-se passar per naturals del país sense ésser-ho.
Aquesta mena de fórmules són posades en pràctica des de temps molt llunyans, i se les coneix amb el nom de xítgolep, mot que en una llengua oriental significa 'blat'. Segons una vella llegenda clàssica, en ocasió d'una gran guerra entre dos pobles orientals, un dels exèrcits va sofrir una grossa desfeta; els vencedors sentien un odi mortal pels vençuts, i es proposaren d'exterminar-los. Confosos els dos exèrcits en indestriable barreja, era difícil de distingir els uns dels altres, car els perdedors com a mitjà de salvament es vestiren amb robes dels vencedors morts en la brega. La igualtat de raça no permetia als guanyadors de distingir els seus dels altres. Un enginy fou trobat: el de la diversitat de llengua. Fou manat que tota la tropa, en confosa barreja d'uns i altres, passés per un estret reducte; al moment de passar-hi els guardadors d'enguera exigien al passant que pronunciés la paraula xítgolep, la qual era de difícil dicció per als vençuts, i tot aquell qui no la deia amb la perfecció exigida pels guardadors de la sortida de la gorja, era al moment assassinat sense compassió. Aquest fet, segurament llegendari, ha donat lloc a l'adaptació d'aquest terme, com a significatiu de paraula especial per a identificar els propis dels estranys.

Els catalans tenim el nostre propi xítgolep, prou generalment conegut, que diu: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat».

També hi ha una llegenda que n'explica l'origen, la qual passo de llarg, car no és del cas retreure-la.

Els del Camp de Tarragona, que es vanten de pronunciar amb una gran precisió la lletra 'v', la qual cosa no fem els altres catalans, que igualem els sons de la 'v' i de la 'b', tenen també el seu xítgolep, i proposen als no tarragonins que pronunciïn bé i de pressa les fórmules: «Venem vi de Valls, bo i barato», «─Vicents, encara vens vi bo com abans? ─Sí, en Vicents encara ven vi bo com abans».

Els mallorquins redueixen el seu xítgolep a una sola paraula, i sostenen que cap persona que no sia filla de l'illa daurada, per més anys que faci que hi visqui, no sabrà pronunciar, amb la precisió i el deix mallorquí, les paraules «tlot», «tsaim» i «juavert», de les quals ells es valen per a identificar els no mallorquins.»

Així, doncs, la lingüística fa la seva aportació allà on cap altra disciplina en podia treure l'entrellat: distingir els parlants nadius dels adoptats a través de la pronúncia.

No cal dir que aquest mecanisme detectivesc ha estat emprat també a bastament per ridiculitzar i riure's dels veïns que parlen diferent dels originadors de la dita ultratjosa.

Ja ho sabeu que, quan vol, el refranyer és cruel, políticament incorrecte, misògin i insultant. Ja sabeu que no ho aprovem: simplement fem una exposició crítica dels continguts que té i tot sovint ens alegrem que alguna cosa estigui canviant i que determinats refranys hagin passat a formar part del calaix de la memòria.

Només he trobat referència a aquest mot singular en Màrius Serra, l'insigne enigmista, que ho recull en el seu Manual d'Enigmística (Barcelona, Ed. Columna, 1991), sota el lema zidgolep. Desconec les motivacions d'aquesta variació en el mot. Suposo que en ser una adaptació fonètica d'un mot estranger, potser Amades inicialment no en va fer una transcripció curosa. Intentaré esbrinar-ne els motius d'aquesta variació.

Com deia, Màrius Serra també en parla i fa referència a Amades com a font. O sigui que tornem al cap del camí. Ho defineix com el mot emblemàtic d'una llengua que, suposadament, només els que la tenen de llengua materna poden pronunciar amb exactitud.

Màrius Serra, ha obert un blog d'enigmística amb el recull dels seus articles publicats al «Suplement Cultura» del diari 'AVUI' des de 1989 fins a 2007 . En l'article Digueu 'Zidgolet', Altesa reprodueix aquesta història i esmenta l'anècdota de l'origen de l'expressió catalana Setze jutges mengen fetge d'un penjat utilitzada com a zidgolet o xítgolep en català.

Diu Serra al Manual d'enigmística (s. v. zidgolep, pàg. 115-116):

En el cas català, Amades recull una altra llegenda a partir de la qual el nostre mot «setze» pren un significat molt semblant al del zidgolep. Diu que durant la famosa batalla de Montjuïc, la fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega. Com que no hi havia energia elèctrica, els escamots catalans van acordar la contrasenya «setze» per saber de quin bàndol eren. De resultes d'aquesta contrasenya, aquest numeral esdevingué el nucli embrionari de la primera versió de l'embarbussament català més famós: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat; setze jutges n'han menjat».

Dites tòpiques o refranys geogràfics

Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):

Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.

Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...

L'Arxiu de Tradicions Populars és una publicació periòdica que dirigí Valeri Serra i Boldú entre 1928 i 1935, període en el qual va publicar-ne 7 volums. Cada volum contenia articles de diferents col·laboradors agrupats en 4 apartats generals:

1. Demofilologia o literatura oral
2. Etologia o costums
3. Pistologia o creences i supersticions
4. Noticiari

En l'apartat de demofilologia és on s'encabien els treballs paremiològics, principalment aportacions dels seus col·laboradors per a la geografia popular i articles de més pes i molta més concreció de Joan Amades, Sebastià Farnés o Aureli Capmany, entre molts d'altres.

D'entre les moltes aportacions rebudes, hi destaquen una mena de corrandes o cançons que fan un repàs de malnoms o renoms dels pobladors de diferents indrets. Ja veureu que la frontera entre refrany i cançó, entre paremiologia i rondallística, entre cançoner i refranyer no són gens clares i generalment no es pot abordar un camp sense acabar capbussant-te en l'altre: tot dins la demofilologia o literatura popular.

Així, avui, us volia reproduir una cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, que caracteritza les poblacions de gairebé tota la costa catalana. L'he trobada recollida per Joan Amades al llibre Refranys geogràfics, i reproduït per Isabel Gimeno a El llibre dels refranys catalans (1989):

A Alatafulla són valents, foc a la Torredembarra,
a Vilanova boters, a Sitges en són gitanes,
a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.
Al Besòs són passacolls, Badalona pany de tàpia,
a Montgat són calciners, venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya.
Al Masnou són palangrers que no perden mai calada,
a Tiana males cares, a Premià són gafarrons
i a Vilassar pengen ases; a Cabrils en són gentils
i a Cabrera vint-i-un ase. A Argentona moliners
que el treballar no els agrada. A Mataró caps de bou
les senyores són bissarres. A Llavaneres nansers,
Caldes s'emporta la palma, a Arenys en són vaixellers
dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters,
a Sant Pol són gent de manta, a Calella són cadells.
a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit,
jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades. A Lloret són caganers
que se caguen a sa platja; a Sant Feliu són tapers
i a Palamós els embarquen. A Begur, coralladors
que corallen a la brama, i els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades. A l'Estartit peix fregit.
A l'Escala n'és mal port pel vent de la tramuntana.
A la Pera i a l'Armentera tot són jutges i notaris.
A Empúries n'hi ha un convent que no en volen donar aigua.
A Castelló, vila major, tot són jutges i notaris.
A Roses són gent de rei que tiren bombes i bales.
A Cadaqués tabaquers contrabandistes de fama.
A la Selva són bisers, venen els bisos a cargues.
A LLançà són fumadells, tenen les cases fumades.
A Colera fan bon vi, millor però en fan la garnatxa.
De Portbou, no us dic res, perquè hi ha molt poques cases.
I fins aquí hem arribat fins a la ratlla de França.

I encara una altra cançó marinera, extreta d'un «Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia», de l'any 1935 i reproduïda per Sylvia Lagarda-Mata a Goita, camaco! Vale, pagès! (Ed. La Magrana, 1997):

El pare va als sardinals,
que és un ofici de mandra;
bufa, vent de garbí,
vent de popa i mar bonança.
Anirem cap a llevant,
tot a voreta de l'aigua,
tot a voreta del mar,
fins a la ratlla de França.
A Vilanova són boters;
els de Sitges són gitanos;
a Castelldefels són grocs
i a Barcelona, les dames.
Al Besòs són passacolls;
a Badalona, pany de tàpia;
a Montgat són calciners,
venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers;
a Tiana, saltamarges;
al Masnou són palangrers
que no perden mai calada.
A Premià són gafarrons;
a Vilassar, penjaases;
genovesos a Cabrils;
a Cabrera, vint-i-un lladres.
A Argentona, traginers,
que el treballar no els agrada;
a Mataró caps-de-bou
de les senyores bizarras.
A Caldetes són nansers;
a Arenys s'emporten la palma;
a Canet són figueters,
i a Sant Pol són gent de manta.
A Calella són cadells;
a Pineda, males cares;
a Malgrat són carboners,
venen el carbó a la platja.
A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades;
a Lloret són gitanets,
i a Tossa la bona mossa.
A Sant Feliu són ganxons,
Palamós i la Vall d'Aro;
Palafrugell, peix fregit,
julioles a la brasa.
A Begur són bacanarts
que coralen a la brama;
els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades.
A l'Estartit, fangadors
que fanguen tota la plana,
i l'Escala és un mal port
pel vent de la tramuntana.
A Sant Pere Pescador
tots són jutges i notaris;
a Roses són gent del Rei,
que tiren bombes i bales.
A Cadaqués, tabaquers,
contrabandistes de fama.
Port de la Selva i Llançà,
són a la ratlla de França.
Cançoneta qui t'ha fet?,
qui t'ha fet, qui t'ha dictada?
Un pilot de Mataró
que té la cara ratada,
un dia de vent del sud,
allà al Canal de les Dames.

Com podeu veure l'imaginari popular no té deturador quan ha d'empescar-se-les per anomenar els veïns i fer-ne burla.

En nous articles aniré recollint altres perles de la geografia popular.

Per cert! Us en recordeu que tenia un dubte paremiològic? Feu-me un cop de mà, va, i digueu-me quin sentit té per a vosaltres l'expressió haver-hi més dies que llonganisses.

Ipernity

L'oferta de serveis del web social o web 2.0 és infinita. Com un microorganisme, cada dia neixen i moren nous serveis, més o menys complets, més o menys reeixits, més o menys útils. L'oferta és realment abassegadora i és fàcil que ens perdem entre tantes aplicacions diferents, però semblants en el fons.

El que és cert és que més enllà dels Top Ten (Youtube, Flickr, Facebook, Twitter, Gmail, Del.icio.us, Mr. Wong...) hi ha tot un seguit d'aplicacions altres que també mereixen la nostra atenció... i confiança. Segueixen sent serveis per compartir (sí, així, per compartir en genèric), gratuïts i configurables.

Avui us vull parlar d'un molt especial i que m'ha sorprès molt gratament: Ipernity.

Ipernity és un servei 2.0 que, quan ens haguem donat d'altra gratuïtament i d'una manera ben senzilla i en català, ens ofereix un espai personal en una comunitat on podrem:

• allotjar fotografies, documents, audios i videos
• crear els nostres propis àlbums públics o privats
• crear o apuntar-nos a grups dins la comunitat Ipernity
• disposar d'un espai blog on penjar articles i opinions

I tot amb una integració absoluta al web social, que ens permetrà:

• escollir l'idioma de navegació entre molt diverses opcions (català, esperanto, castellà, anglès, francès, italià, alemany, neerlandès...)
• comentar, votar, etiquetar, marcar com a preferit, descarregar o escoltar qualsevol document compartit teu o d'altres usuaris
• crear la teva pròpia xarxa d'amics
• apuntar-te pels canals RSS als continguts de qualsevol usuari.

Disposem d'una quota gratuïta de 200 Mb mensuals per pujar materials i sempre ens podem fer amb un compte pro de pagament, sense limitacions de càrrega ni d'espai, per poc menys de 25 $ a l'any.

Jo hi tinc compte gratuït i de moment la satisfacció amb el servei és absoluta. Avantatges respecte de Flickr, que potser és el servei més semblant i que la interfície ens el recorda molt? Que podem tenir, no només fotografies, sinó també altres documents de treball, vídeos i fitxers d'audio, per compartir, escoltar o incrustar en qualsevol pàgina web.

Feu-li una aullada i ja em direu!

Enllaços recomanats - XI

I una altra edició dels enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

La Tafanera, el portal de promoció de notícies en català, tipus el Digg [EN] o el Menéame [ES], s'ha renovat profundament amb un redisseny més fidel i pròxim a les fonts originals.
Ho he llegit al Directe.cat.

Musiquetes per a la Bressola és un recull de cançons populars i infantils enregistrat per una trentena de músics dels Països Catalans per tal de recollir fons per a aquestes escoles infantils de la Catalunya Nord. El CD es distribuïrà gratuïtament sota una llicència Creative Commons i vol ser una proposta artística i pedagògica de qualitat.
N'han parlat a Cultura 21, Racó Català i el blog Tal com ho sento, entre d'altres.

El baròmetre de l'ús del català a Internet és un estudi que fan des de WICCAC (Webmasters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics), sobre la utilització del català a les webs d'empreses i organitzacions.

La revista Serra d'Or, editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, celebra els 50 anys de la seva segona etapa, amb l'estrena del lloc web de la revista, des d'on es podrà consultar íntegrament des d'ara. És una revista d'informació cultural general que ara pretén incorporar a l'arxiu digital tots els continguts dels números anteriors.

A partir del número 41, corresponent al primer quadrimestre de 2008, la revista Llengua i Ús, revista de la Secretaria de Política Lingüística, es difondrà exclusivament des d’Internet i la subscripció serà gratuïta. Llengua i Ús té com a objectiu principal oferir als tècnics de planificació lingüística articles amb contingut útil per a la tasca que realitzen.
S'hi podran consultar també tots els números anteriors i ja es pot formalitzar la subscripció per correu electrònic des del sistema de gestió de butlletins de Gencat.

Immi.cat és un projecte de comunicació multimèdia, centrat en la immigració present als Països Catalans. L'objectiu del portal és ser un lloc de trobada entre la comunitat immigrant i la catalana per afavorir-ne el coneixement mutu. La llengua vehicular és el català. També s'hi podran trobar enllaços i productes culturals sobre la cultura catalana per afavorir-ne el coneixement.
Ho he llegit a La Vanguardia [ES].

El temps passa

El temps passa
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.

El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.

El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.

Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.

Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.

Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.

Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.

Prospeccions paremiològiques

L'altre dia, a través d'un correu electrònic, un lector em qüestionava el sentit que reproduia al refranyer català-castellà de la frase feta haver-hi més dies que llangonisses.

La veritat és que la lectura que en feia aquesta persona em va fer regirar i revisar la documentació de què disposo, perquè, era versemblant.

És una accepció no recollida pels manuals de fraseologia. Possible o falsa etimologia?

Bé, vaig respondre amablement el meu lector, però em va quedar el cuquet de pensar que, si allò que ell proposava era possible i versemblant, podia ser que algú altre ho sentís com a correcte.

I aquí és on entreu vosaltres, amables lectors.

Vull fer una prospecció paremiològica i preguntar-vos pel sentit que doneu a la frase feta haver-hi més dies que llangonisses. No cal que us digui que si podeu documentar les vostres respostes o us hi podeu esplaiar amb detalls sobre l'origen, la font, on l'heu sentit o qualsevol altra informació al respecte, us ho agrairé moltíssim.

La setmana vinent exposaré l'explicació versemblant i possible del lector que m'ho feia arribar i en parlem amb més profunditat.

La tasca col·laborativa

Llegeixo amb un ampli somriure l'article d'aquest dimecres de Llorenç Valverde, vicerector de tecnologies de la UOC, i a qui vaig conèixer durant el meu pas per Llengua.org, quan ell era el director de la Fndació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC).

L'anècdota és que en Llorenç fa servir un proverbi del meu refranyer català-castellà per iniciar el seu article:

En el blog «Refranyer Català-Castellà», Víctor Pàmies escriu que el refrany «Hi veuen més quatre ulls que dos» és molt antic, atès que ja està documentat en treballs del notari Carles Ros que daten de 1736.

Però el seu article va cap a altres bandes i reflexiona sobre la tasca col·laborativa del web social o web 2.0. I m'he permès tornar-li la referència en el Diccitionari, amb l'entrada per a la citació «Hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins». El mateix diccitionari és un reflex d'aquesta tasca col·laborativa: des que l'he compartit amb el Marc i el Puigmalet, la qualitat, el contingut i l'actualització han millorat ostensiblement.

Valverde pensa en aquest refrany per reflexionar sobre el sentit d'aquesta citació: la importància de la tasca col·laborativa, del treball en equip:

Tot plegat, la pensada de buscar referències a aquest refrany a Internet, m'ha vingut quan he començat a pensar en algun referent per al tema d'avui, referent que he trobat a aquest vell refrany que, com tantes d'altres coses, du camí de necessitar un «aggiornamento» gràcies als canvis que Internet i les tecnologies digitals estan propiciant. Ara en diuen xarxes socials, web 2.0, el poder de la comunitat, hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins ... i tot un seguit d'enunciats semblants que indiquen una tendència d'abast mundial, com gairebé tot avui en dia: hi veuen més milions d'ulls que dos, o tenen més idees milions de cervells que un de sol.

I acaba cercant l'actualitat del refrany en la realitat d'ara:

Si en el segle divuit i anteriors, la saviesa popular encunya un refrany que elogia i encoratja la col·laboració a petita escala, la que era possible en aquell moment, valen més quatre que dos, avui aquesta col·laboració pot esdevenir planetària.

Poc puc afegir a les sàvies reflexions de Llorenç Valverde. Però penso que encara poden prendre més relleu si actualitzo una mica la informació que en aquests moments tinc sobre l'esmentat proverbi, perquè en aquests moments estic en disposició d'oferir més informació sobre la dita de referència de l'article.

Les anotacions que tinc al refranyer daten del 1997, quan vaig elaborar un manuscrit amb dites sobre l'ull. I en aquell moment el referent més antic del refrany que coneixia era el de Carles Ros.

No cal dir que les entrades del refranyer català-castellà són en constant revisió i que avui mateix penso afegir tota aquesta informació a la fitxa corresponent. Els avantatges de la publicació en línia: no calen reedicions ni edicions ampliades i corregides.

Noves investigacions en el camp paremiològic m'han permès esbrinar que, com tants d'altres, aquest proverbi és d'arrel llatina. Ho podem intuir quan trobem un mateix refrany en diferents llengües romàniques, encara que també podria tractar-se d'un calc.

En aquest cas, a través del Diccionari de locucions i frases llatines d'Antoni Peris (Barcelona 2001: Enciclopèdia Catalana) el trobem documentat en un recull de proverbis llatins sota el lema «oculi plus vident quam oculus» [Trad.: uns ulls hi veuen més que un de sol].

Per tant, podem dir amb total seguretat que l'activitat col·laborativa ja té reflex documental des de l'antigor clàssica.

Programa 8 - Un polsim de refranys

I ja podeu escoltar també el vuitè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest darrer programa del mes de març faig referència a la tradició de la vella quaresma. També, com sempre, repassem què hi ha al refranyer català-castellà sobre refranys referits a la primavera i repassem els que inclou el refranyer temàtic. Al final del programa resolem l'endevinalla del programa anterior i plantegem un enigma: l'enigma del rei amagat, que ens agradaria que encertéssiu. Tot amanit amb bona música de fons: Travelling Wilburys interpreten Not Alone Anymore, i Jaume Arnella, Les rondes de vi.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.

Programa 7 - Un polsim de refranys

Ja podeu escoltar el setè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest primer programa del mes de març explico que és la setmana de la vella. Com sempre, llegim un seguit de refranys referits a aquest mes, repassem el santoral i també donem l'equivalència castellana d'alguns refranys catalans. Al final del programa un plantegem una endevinalla que ens agradaria que encertéssiu. Tot amanit amb bona música de fons: Kansas canta Dust in the Wind, i Falsterbo-Marí interpreten El dia que el vaixell vindrà.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.

Falses etimologies o etimologies populars

L'Etimologia és una ciència que estudia l'origen dels mots. I al seu costat, d'antic, quan no se sabia del cert l'origen d'un mot, van néixer també les etimologies populars o falses etimologies, que consisteixen en relacionar dues formes que, sense tenir identitat d'origen, posseeixen una certa similitud formal.

Cada vegada més, i especialment en l'àmbit que ens ocupa, ni les ciències són exactes, ni monolíticament pures (a les ciències pures, sense anar més lluny, els cal la lletra per ser expressades i les lletres pures necessiten els nombres per expressar-se amb ordre) ni hi ha cap disciplina que pugui estudiar-se aïllada d'altres sabers. Per això actualment parlem de disciplines aplicades i d'estudis transversals i multidisciplinars.

Si ho vulguéssim adscriure dins d'algun àmbit de saber, sens dubte ho faria en l'àmbit de la ludolingüística, dins l'enigmística.

Màrius Serra, al Manual d'enigmística (1991) [Barcelona: Columna Edicions] diu de les falses etimologies:

La ciència etimològica no ha estat mai una ciència exacta. Els especuladors conscients i inconscients dels orígens dels mots han creat tota una literatura paraetimològica que, en alguns casos, ha assolit una gran popularitat, sobretot en el cas dels neologismes. [...] Quan la ciència etimològica queda de banda i neix la pura especulació, moltes vegades a partir dels mateixos mecanismes que defineixen els jocs enigmístics, podem parlar de falses etimologies. Llavors l'objecte de la recerca es desplaça de la veritat a la bellesa o l'enginy.

Un magnífic antecedent català de les falses etimologies: Josep Maria Espinàs va publicar el 1984 el Diccionari català de falses etimologies [Barcelona: Edicions 62], amb perles com la que ens recorda també Serra, fent referència a una entrevista a Espinàs a la revista de Mots encreuats "...Més":

Diu que la idea li vingué de recordar un joc popular sobre l'origen del mot "ambulància". Resulta que les primeres eren de la marca italiana Lancia i la gent deia que l'havien vingut a buscar "amb un Lancia".

I el que sembla ben clar és que en aquestes falses etimologies s'hi ha de barrejar l'humor, l'enginy i el joc especulatiu. Ens han de fer somriure, han de tenir tremp.

Manllevo, encara, una altra citació a Màrius Serra, per esmentar la falsa etimologia del mot anglès jazz, del qual n'han demanat la paternitat catalana:

També és curiós l'origen imprecís del mot "jazz", que alguns xifren com onomatopeic. Aquí hi ha una teoria genial, defensada per Lluís Urpinell, que especula sobre un origen català basant-se en el fet que Nova Orleans anava ple de prostíbuls regentats per menorquins. Així doncs el "jazz" provindria directament del "jaç" per via intrauterina.

No és pas un tema exhaurit, ni de bon tros. I prova d'això en són uns quants exemples internàutics brillants i de plena actualitat: d'una banda les Desdefinicions amb què Jesús M. Tibau ens delecta setmanalment i el magnífic Base de badades, un petit diccionari ludicofestiu il·lustrat de la llengua catalana.

Acabo amb uns quants exemples més, trets de Verbàlia, a través d'una recensió de Vicenç Pagès Jordà per al portal Girona.com:

Dins la secció de falses etimologies, podem esmentar les aportacions de Josep Maria Espinàs: "clandestí" és el destí de qualsevol clan, l’evangelisme és la doctrina que predica que tots els àngels són de sexe femení, i "tàctic" és un mecanisme de rellotgeria que funciona al revés. Segons Toni Soler la interjecció que cal dirigir als impuntuals és "Vastard!", mentre que la "llengua oficial" és, segons la definició d’Orteu, Perelló i Salvadó, allò que hom troba quan besa el cònjuge.

Enllaços recomanats X

La tornada de vacances segur que serà més plaentera amb uns bons llocs recomanats per visitar.
[La X del títol vol dir que és l'article d'enllaços que fa deu, i no pas que siguin enllaços d'aquells per a gent adult(er)a].

Si l'altre dia comentàvem que ja es pot consultar en obert tots els continguts d'Enciclopèdia Catalana, ara ens fem ressò d'una iniciativa de Toni Hermoso, que des del Cau del Drac ens comunica que ja podem incorporar com a motors de cerca de Firefox el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana i l'Enciclopèdia Catalana. A Softcatalà us en podeu descarregar una pila més.

L'organització Capital de la Cultura Catalana, en el marc de les seves activitats, triarà els 7 savis de Catalunya, amb la voluntat de promoure i divulgar el coneixement de les personalitats catalanes que pel seu coneixement i saviesa han influït més en la història de Catalunya, d'acord amb l'exemple dels 7 savis de Grècia. A partir del 7 d'abril s'elegiran els tres finalistes de cada àmbit (Llengua i literatura, Música i arts escèniques, Humanitats, Arts plàstiques, Ciències i tecnologia, Economia, i Política), d'entre els noms ja proposats.
Vist a NacioDigital.cat.

El Gran diccionari interactiu altempordanès és una iniciativa de «10 persones de Figueres que volem intentar completar un blogdiccionari amb tot de paraules i expressions pròpies de la nostra terra» que neix cap a finals del 2007 i conté vora 275 termes i la seva definició o explicació pertinent.El final de l'obra el complementen amb algunes característiques dialectals d'aquest parlar, un recull d'una trentena d'expressions i els gentilicis de la comarca.

El passat dia 20 de març va ser el Dia Mundial de la Poesia, a iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOCat. Proclamat per la UNESCO.
El poeta de Beniopa (La Safor), Josep Piera, ha cedit el seu poema inèdit “La poesia” expressament per a aquesta diada, que ha estat traduït a molt diverses llengües, com podeu comprovar en el fullet adjunt.


El Web Negre és una revista digital satírica editada per l'Associació Els4gags i que s'actualitza cada dijous. Però en fan els gags, les caricatures i els diversos articles un bon grapat d'autors.

Lo Cacao de la Facao. Via Twitter, Mireiagalindo em demana que en faci difusió. Pel que es veu no només al País Valencià hi ha blaveros... "Que ens ajudi a reflexionar, el que diu el lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera: Espanya no és capaç d'assumir la varietat de llengües que té: en la ideologia nacionalista espanyola només existeix la llengua espanyola. Això comporta que les altres llengües siguin considerades de segon rang".

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Aquest mes de març han sortit publicades al DOGC dues resolucions consecutives (Resolució VPC/664/2008, de 27 de febrer, i Resolució VPC/696/2008, de 27 de febrer) amb termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, a través de l'aprovació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits tècnics, científics o humanístics, ja sigui perquè encara no hi ha cap proposta denominativa, ja sigui perquè es difonen formes poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic i la fixació de criteris lingüístics i terminològics que facilitin el treball terminològic i el desenvolupament dels llenguatges d'especialitat en català.

Quadrimestralment aquest òrgan emet resolucions amb nova terminologia especialitzada. Aquestes resolucions, doncs, corresponen al segon i tercer quadrimestres de 2007.

En la primera resolució, la VPC/664/2008, hi trobem termes dels àmbits de les Ciències de la salut, les Ciències socials, els Esports i jocs, la Indústria, la Informàtica i la Música.

Així, d'aquests 56 termes, podem destacar l'admissió del terme consulta, per al local on un professional de la salut rep i atén els pacients, infermer -a, com a adjectiu relatiu o pertanyent a la infermeria, o dinastàsia, com la prolongació, per tots els mitjans mèdics, de la vida d’un pacient que té una malaltia irreversible en fase crítica o terminal, en l'àmbit de les Ciències de la salut. Sobre Ciències socials vull destacar l'admissió del terme amazic (i el sinònim berber) per referir-se a la llengua afroasiàtica parlada pels amazics i l'adjectiu amazic -iga, en l'àmbit de l'antropologia per referir-se a allò relatiu o pertanyent als amazics i en el camp de la filologia per referir-se a allò relatiu o pertanyent a l'amazic.
En el camp dels Esports i els jocs destaca l'admissió de l'adjectiu aeròbic -a, relatiu o pertanyent a l'aeròbic, atac, atacar i altura d'atac, bola d'atac, cavallet, fletxa, marc, pont, rosca o virolla en l'àmbit del billar, cabriol, cursa al trot, enganxos, pupil·latge, trec, trot, trot enganxat o trot muntat, o la denominació de nous esports, com ara el futvòlei, el lacrosse o el netbol.
En el camp de la Indústria, destaquen determinats termes de l'àmbit del tèxtil, com ara marquiset (teixit de punt per ordit molt i que mostra obertures quadrades obtingudes amb cadenetes i tramat), noppe (conjunt d’una malla i més de dues malles carregades que es
desprenen a la passada següent, que forma una petita protuberància que sobresurt
repetidament en un teixit) o teixit d'intàrsia (teixit de punt per recollida, llis, acanalat o per malles girades, que presenta zones de colors diferents, cadascuna de les quals s’ha teixit amb
un fil específic). I finalment vull destacar els nous termes admesos en el camp de la Informàtica: imatge mapada, mapa, mapa d'imatge, mapar i mapatge, com veieu tots referits a les imatges d’una pàgina web que tenen associat un mapa d’imatge.

En la segona resolució, la VPC/696/2008, són més de 100 termes dels àmbits de l'Enginyeria elèctrica, l'Ensenyament, els Esports, la Gestió de la qualitat, la Indústria tèxtil, la Informàtica, la Meteorologia, la Psicologia o els Transports.

Així, voldria destacar, que de l'anglicisme *e-learning, el Termcat proposa que en diguem aprenentatge electrònic i fixa terminologia referida a esports com el Polo (back, back de dreta, back de revés, bola, càrrega, cop endavant, cop endavant de dreta, cop endavant de revés, cop sota coll, cop sota coll de dreta, cop sota coll de revés, cop sota cua, cop sota cua de dreta, cop sota cua de revés, córner, dret de pas, handicap, jugador -a de polo, jugador -a número 1 [i 2, 3 i 4], jutge -essa de gol, línia de 30 [i 40 i 60] iardes, línia de la bola, període, servei de fons, servei neutral, tac, tauló o tercer -a àrbitre -a), el Paracaigudisme (estil clàssic, estil lliure, obertura de cable, pilot extractor, salt BASE o salt en tàndem), el Bàsquet (doble doble, fumble, jugador -a més valuós -osa [MVP], quàdruple doble o triple doble), les Botxes (apuntador -a, cable d'obertura, campana, dupleta, embotxador -a, estora, quadreta, tirador o tripleta) o Jocs de geocerca o també proposa màxim -a golejador- a per al pitxitxi de futbol (ambdós, sinònims i admesos), com també, rabona, passada de la mort o rondo.

Per a la Indústria tèxtil s'admet alta costura i prêt-à-porter i en el camp de la Informàtica podem destacar el forat de seguretat, violació de la seguretat o vulnerabilitat.


També en parlen...

- Bit de cultura.
- Directe!cat.
- ElSingularDigital.cat.


Resolucions anteriors:

- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

La llum del teu somrís

Mai les coses se’ns presenten com volem,

senzilles i transparents,

quan l’impuls irreflexiu del nostre anhel

temorós es fa present.

Però la brillantor encesa dels estels

que a ratxes ens enlluerna

fa valent aquell amor nascut incert

que del somni és llumener.

La claror dels teus ulls

i un petó dolç i sincer

fan possible un deler

que innocent cerca sopluig.

No em preguntis el perquè d’aquell petó

ni perquè el vaig demanar.

Jo em sentia molt feliç al teu costat,

crec que és l’única raó.

I ara veig que la importància de l’amor

resideix en l’harmonia,

resideix en saber viure a cada instant

la presència del company.

La claror dels teus ulls...

En el dolç passar d’uns dies m’has donat

més del que podia esperar

i en el suau lliscar del temps pel meu record

ets un llumener silent

que acarona les follies del meu vers

fent de tot moment tendresa

i arrauleix la fosca densa de la nit

amb la llum del seu somrís.

La claror dels teus ulls...

Per al Dia Mundial de la Poesia, desenterro un poema del 19 de novembre de 1985, dedicat a la Cristina. Un altre dia us penjo la música.

També en parlen a Per a lectura i decoració.

Duros a quatre pessetes

No és pas que vulgui reivindicar aquest aforisme de Santiago Rusiñol, absolutament desactualitzat amb el pas de les pessetes a l'euro. Però en els darrers dies llegeixo o rebo o em truquen per fer-me regals que no he demanat a través de sorteigs en els quals no he participat.

Ara em ve al cap, per exemple, l'engany de les cèl·lules piramidals. No cal ser un matemàtic ni tenir cap màster en economia per veure que això no s'aguanta per enlloc, perquè es col·lapsa el sistema a mida que creix exponencialment. I hi perds bou i esquelles. I amics i família.

Tampoc entenc com la gent pica amb els phising matussers que ens arriben des d'Internet. Que deixaries les claus de casa al primer estrany que trobessis davant de casa mentre vas a comprar el pa? Quin sentit té que facis servir una clau i una contrasenya única, si després la llargues al primer desconegut que t'ho demana a través de l'ordinador?

O em truquen al telèfon i se'm dirigeixen a mi pel meu nom i cognom (qui carai els ha donat aquestes dades personals?) i em diuen que em regalen una gerreta d'aigua per a la nevera, que són una empresa que ara s'instal·la a Catalunya i en lloc d'omplir les bústies de propaganda, fan aquesta promoció. I el truc? Doncs és clar: que t'ho envien per missatger i els has de pagar 8 euros per despeses d'enviament.

I encara rebo una notificació al correu dient que he guanyat un premi de no-sè-pas-quin-concurs-ni sorteig que està valorat en uns 300 euros. Els he de trucar a un telèfon d'aquells nou-cents-no-sè-quants que pagues a preu d'or perquè prenguin les teves dades personals i et diguin on has d'anar a cercar el regal. I és clar, segur que que faran repetir les dades vint-i-cinc vegades, et passaran amb un mai acabar d'operadors diferents, que et tornaran a preguntar el mateix... i mentrestant, tu, anar pagant.

Que potser ens prenen per burros?

La mestra del meu fill gran, quan estudien els sentits de la persona, diu que en tenim sis de sentits: la vista, l'oïda, l'olfacte, el tacte, el gust... i el sentit comú!!!! Usem-lo, doncs.

Jo sempre m'he malfiat d'aquells premis i regals que em cauen del cel sense haver-ho demanat. Perquè, en el cas que no sigui una enredada directament, és màrqueting calculat que saben que no hi perden. El regal és l'esquer. I tu ets l'ham.

Apliquem, doncs, el sentit comú, i recordem allò tan clàssic de qui tot ho vol, tot ho perd (en castellà diuen, la avaricia rompe el saco), perquè ja sabem que ningú ven duros a quatre pessetes.