divendres, 4 d’abril de 2008

El temps passa

El temps passa
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.

El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.

El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.

Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.

Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.

Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.



Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.

7 comentaris:

reflexions en català ha dit...

La gràcia és saber trobar aquells moments en què atrapes el temps i l'atures.

Potser duren poc, però és el que hi ha. I si duren poc, cal buscar-ne més. Això, per mi, és el que s'assembla més al que en diem 'recerca de la felicitat'. la felicitat no existeix, oi?

Digueu-me que no perquè si no seré molt infeliç.

vpamies ha dit...

Aturar el temps... Qui no hi ha somiat mai!

Aturar-lo, no sé, però quan més feliç és més ràpid passa.

Et passa molt ràpid el temps, Marc?

reflexions en català ha dit...

Uf! Si em passa ràpid, dius...

Volia dir que hi ha moments en què sembla que el temps s'aturi. És quan vius més intensament.

Puigmalet ha dit...

Voltant per les muntanyes de la vall del Ter trobo sovint poblets on els vells reposen sols mirant la vall. Quin concepte del temps han aconseguit? Com dominen les hores del dia? Em provoquen estranyesa (perquè jo no visc el temps com ells) i una estranya fascinació. Semblen amos del temps.

vpamies ha dit...

I quan sents el brogit del mar des de la sorra estant?

Hi havia algun proverbi o citació referent a que tothom té el mateix temps cada dia i l'aprofita com vol, sense poder-lo guardar per l'endemà. Cada dia l'has de gastar i cada dia següent tornes a tenir disponibles els mateixos minuts caducs.

Sandra D,Roig ha dit...

Victor és preciós!
i què és la vida sinó una col.lecció de moments?
el temps...
que necessàriament fugicer...
al.lucinaries si llegís això en veu alta!
:)

vpamies ha dit...

Haha, Sandra! La col·lecció de moments és de la Carme Rosanas!

Bé, havia d'haver contextualitzat aquests poemes en el moment que van ser escrits.

Quan la salut no acompanya(va), el cap anava per altres viaranys.