L'altre dia us preguntava pel sentit que li donàveu a la frase feta haver-hi més dies que llangonisses.«El comentari que feu sobre "haver-hi més dies que llangonisses" és erroni, al meu parer. No es tracta de que l'any és llarg i hi ha temps per fer coses i tal... això correspondria a "... dies té l'any..." i d'altres semblants.
El de les llangonisses és una apel·lació a l'estalvi. Després de mort el porc, fets els confits i els embotits, cal dosificar-los, no cruspir-se'ls tots de cop, perquè... hi ha més dies que llangonisses».
L'altra cosa és un detall d'un discurs del diputat de CiU Ramon Espadaler al Parlament: «...com deia la meva àvia, quan fou mort el combregaren, que en castellà vol dir a buenas horas mangas verdes». Espadaler, conscientment o inconscientment, que encara seria pitjor, sabia que si no traduïa un refrany català de tota la vida potser no se l'entendria. I no només aquells ciutadans que hi parlen en castellà. Els asseguro que utilitzant un català de pedra picada no t'entenen en tot Barcelona i àrea metropolitana i més enllà (i no parlo dels nous immigrants). Sí, en canvi, en castellà d'on sigui. Per això ja incorporem al nostre mecanisme de pensament no fer servir determinades expressions i, si ho fem, les traduïm amablement. No només ens sotmetem pels trens o per l'aigua.
A través de la Rosa Estopà, la meva tutora de la memòria del Màster online en terminologia que he cursat en aquests darrers anys a l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) conec una iniciativa interessant i pionera per acostar la terminologia als infants: la bústia neològica escolar impulsada per l'Observatori de Neologia (OBNEO).
La bústia neològica escolar és una adaptació de la bústia neològica, una interfície que permet que, per mitjà d'una pantalla amigable i senzilla accessible des d'Internet, qualsevol persona pugui fer arribar els neologismes que detecta o crea de manera espontània en la seva vida quotidiana. El neologisme en qüestió queda emmagatzemat en forma d'una fitxa que, un cop revisada i analitzada, passa a formar part del banc de dades de l’Observatori de Neologia.
Si aquests dies veieu que les entrades del refranyer català-castellà desapareixen misteriosament, que minva el seu volum, que decreix, que es fa petit... No patiu!
Infozèfir és un butlletí d'informació sobre llengua catalana, present a la xarxa des d'octubre de 2001, quan Joan Vilarnau, l'administrador de Zèfir, la llista adreçada als professionals de la llengua catalana iniciada el juny de 1999, va pensar que era millor desviar cap a una altra llista totes les informacions relacionades amb:Un magnífic recurs per estar al dia sobre les novetats de la llengua catalana, sens dubte.
Ja podeu escoltar el novè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest primer programa del mes d'abril comento uns quants costumaris i calendaris de refranys. Com sempre, llegim un seguit de refranys referits a aquest mes, repassem el santoral i també donem l'equivalència castellana d'alguns refranys catalans. Al final del programa plantegem la primera part d'uns quants refranys i us demanem que els acabeu. Tot amanit amb bona música de fons: Dire Straits interpreta Sultans of Swing, i Esquirols, Torna, torna, Serrallonga.
Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.
Segueixo la via iniciada amb la temàtica de les dites tòpiques o refranys geogràfics i rescato del pou de la memòria (cap resultat a Google) una expressió que serveix per a identificar els propis dels estranys per la pronúncia que fan d'un mot clau en un determinat idioma: xítgolep. D'aquest mot ens en parla Amades en un article que escriu a l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928), que es diu Jocs de paraules i on fa un repàs de diferents mecanismes lúdics de la llengua per cercar l'entreteniment a través de la pronúncia o la repetició reiterativa de tirallongues llarguíssimes de versos, rondalles i cançons inacabables. Així, ens explica, amb profusió d'exemples i anècdotes, què són els embarbussaments i en fa una anàlisi profunda dels diversos tipus i mecanismes que empren.«Un altre tipus potser no ja de joc de paraules ni embarbussaments, sinó d'enginy lingüístic, és aquell que té per objecte el que sia pronunciat, amb una precisió absoluta i fins amb una certa entonació i gràcia especial, sols característica de certs pobles i de certes gents, i que té per objecte no ja l'enginy d'enrevessament en la dicció, sinó la identificació de l'origen de qui ho pronuncia. No hi ha poble que no tingui algun mot o frase especialment dedicada a identificar els seus fills, la qual molt rarament és dita amb una absoluta exactitud pels qui no són fills del país, i que serveix com a mitjà d'identificació pels que es proposen fer-se passar per naturals del país sense ésser-ho.Així, doncs, la lingüística fa la seva aportació allà on cap altra disciplina en podia treure l'entrellat: distingir els parlants nadius dels adoptats a través de la pronúncia.
Aquesta mena de fórmules són posades en pràctica des de temps molt llunyans, i se les coneix amb el nom de xítgolep, mot que en una llengua oriental significa 'blat'. Segons una vella llegenda clàssica, en ocasió d'una gran guerra entre dos pobles orientals, un dels exèrcits va sofrir una grossa desfeta; els vencedors sentien un odi mortal pels vençuts, i es proposaren d'exterminar-los. Confosos els dos exèrcits en indestriable barreja, era difícil de distingir els uns dels altres, car els perdedors com a mitjà de salvament es vestiren amb robes dels vencedors morts en la brega. La igualtat de raça no permetia als guanyadors de distingir els seus dels altres. Un enginy fou trobat: el de la diversitat de llengua. Fou manat que tota la tropa, en confosa barreja d'uns i altres, passés per un estret reducte; al moment de passar-hi els guardadors d'enguera exigien al passant que pronunciés la paraula xítgolep, la qual era de difícil dicció per als vençuts, i tot aquell qui no la deia amb la perfecció exigida pels guardadors de la sortida de la gorja, era al moment assassinat sense compassió. Aquest fet, segurament llegendari, ha donat lloc a l'adaptació d'aquest terme, com a significatiu de paraula especial per a identificar els propis dels estranys.
Els catalans tenim el nostre propi xítgolep, prou generalment conegut, que diu: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat».
També hi ha una llegenda que n'explica l'origen, la qual passo de llarg, car no és del cas retreure-la.
Els del Camp de Tarragona, que es vanten de pronunciar amb una gran precisió la lletra 'v', la qual cosa no fem els altres catalans, que igualem els sons de la 'v' i de la 'b', tenen també el seu xítgolep, i proposen als no tarragonins que pronunciïn bé i de pressa les fórmules: «Venem vi de Valls, bo i barato», «─Vicents, encara vens vi bo com abans? ─Sí, en Vicents encara ven vi bo com abans».
Els mallorquins redueixen el seu xítgolep a una sola paraula, i sostenen que cap persona que no sia filla de l'illa daurada, per més anys que faci que hi visqui, no sabrà pronunciar, amb la precisió i el deix mallorquí, les paraules «tlot», «tsaim» i «juavert», de les quals ells es valen per a identificar els no mallorquins.»
En el cas català, Amades recull una altra llegenda a partir de la qual el nostre mot «setze» pren un significat molt semblant al del zidgolep. Diu que durant la famosa batalla de Montjuïc, la fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega. Com que no hi havia energia elèctrica, els escamots catalans van acordar la contrasenya «setze» per saber de quin bàndol eren. De resultes d'aquesta contrasenya, aquest numeral esdevingué el nucli embrionari de la primera versió de l'embarbussament català més famós: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat; setze jutges n'han menjat».
Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.
Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...
En l'apartat de demofilologia és on s'encabien els treballs paremiològics, principalment aportacions dels seus col·laboradors per a la geografia popular i articles de més pes i molta més concreció de Joan Amades, Sebastià Farnés o Aureli Capmany, entre molts d'altres.
L'oferta de serveis del web social o web 2.0 és infinita. Com un microorganisme, cada dia neixen i moren nous serveis, més o menys complets, més o menys reeixits, més o menys útils. L'oferta és realment abassegadora i és fàcil que ens perdem entre tantes aplicacions diferents, però semblants en el fons.
La Tafanera, el portal de promoció de notícies en català, tipus el Digg [EN] o el Menéame [ES], s'ha renovat profundament amb un redisseny més fidel i pròxim a les fonts originals.
Musiquetes per a la Bressola és un recull de cançons populars i infantils enregistrat per una trentena de músics dels Països Catalans per tal de recollir fons per a aquestes escoles infantils de la Catalunya Nord. El CD es distribuïrà gratuïtament sota una llicència Creative Commons i vol ser una proposta artística i pedagògica de qualitat.
El baròmetre de l'ús del català a Internet és un estudi que fan des de WICCAC (Webmasters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics), sobre la utilització del català a les webs d'empreses i organitzacions.
La revista Serra d'Or, editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, celebra els 50 anys de la seva segona etapa, amb l'estrena del lloc web de la revista, des d'on es podrà consultar íntegrament des d'ara. És una revista d'informació cultural general que ara pretén incorporar a l'arxiu digital tots els continguts dels números anteriors.
A partir del número 41, corresponent al primer quadrimestre de 2008, la revista Llengua i Ús, revista de la Secretaria de Política Lingüística, es difondrà exclusivament des d’Internet i la subscripció serà gratuïta. Llengua i Ús té com a objectiu principal oferir als tècnics de planificació lingüística articles amb contingut útil per a la tasca que realitzen.
Immi.cat és un projecte de comunicació multimèdia, centrat en la immigració present als Països Catalans. L'objectiu del portal és ser un lloc de trobada entre la comunitat immigrant i la catalana per afavorir-ne el coneixement mutu. La llengua vehicular és el català. També s'hi podran trobar enllaços i productes culturals sobre la cultura catalana per afavorir-ne el coneixement.
L'altre dia, a través d'un correu electrònic, un lector em qüestionava el sentit que reproduia al refranyer català-castellà de la frase feta haver-hi més dies que llangonisses.
Llegeixo amb un ampli somriure l'article d'aquest dimecres de Llorenç Valverde, vicerector de tecnologies de la UOC, i a qui vaig conèixer durant el meu pas per Llengua.org, quan ell era el director de la Fndació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC).En el blog «Refranyer Català-Castellà», Víctor Pàmies escriu que el refrany «Hi veuen més quatre ulls que dos» és molt antic, atès que ja està documentat en treballs del notari Carles Ros que daten de 1736.
Tot plegat, la pensada de buscar referències a aquest refrany a Internet, m'ha vingut quan he començat a pensar en algun referent per al tema d'avui, referent que he trobat a aquest vell refrany que, com tantes d'altres coses, du camí de necessitar un «aggiornamento» gràcies als canvis que Internet i les tecnologies digitals estan propiciant. Ara en diuen xarxes socials, web 2.0, el poder de la comunitat, hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins ... i tot un seguit d'enunciats semblants que indiquen una tendència d'abast mundial, com gairebé tot avui en dia: hi veuen més milions d'ulls que dos, o tenen més idees milions de cervells que un de sol.
Si en el segle divuit i anteriors, la saviesa popular encunya un refrany que elogia i encoratja la col·laboració a petita escala, la que era possible en aquell moment, valen més quatre que dos, avui aquesta col·laboració pot esdevenir planetària.
I ja podeu escoltar també el vuitè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest darrer programa del mes de març faig referència a la tradició de la vella quaresma. També, com sempre, repassem què hi ha al refranyer català-castellà sobre refranys referits a la primavera i repassem els que inclou el refranyer temàtic. Al final del programa resolem l'endevinalla del programa anterior i plantegem un enigma: l'enigma del rei amagat, que ens agradaria que encertéssiu. Tot amanit amb bona música de fons: Travelling Wilburys interpreten Not Alone Anymore, i Jaume Arnella, Les rondes de vi.Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).
