No entenc...

... que sigui notícia que un ignorant digui bajanades davant d'un micròfon en temes que no entén, si és que té enteniment per parlar d'alguna cosa que no sigui rodona i rodoli pel terra a puntades de peu.

... Autoritat? Interès general? Que és estiu i no hi ha altres notícies més interessants?

... I què en sap de llengües i dialectes aquest paio, que amb prou feines se sap expressar amb la seva llengua materna?

...Posa-li un micro a una mona i dirà coses més interessants i assenyades sobre llengües i dialectes: que també ens sabrà ensenyar la seva.

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Un romanço de nassos

Fa temps que cerco un parell d'articles fets amb una corrua de frases fetes encadenades. O altres obres semblants. Jo en recordo dos, un de Ramon Solsona i un altre de Josep Maria Espinàs, ambdós a l'Avui de fa ja força anys.

De moment, com a tast, aquest poema amb locucions sobre el nas de Lo Gaiter del Besòs.

Un romanço de nassos
per al 31 de gener

Si et comunica el nas
que fas olor de tigre;
si parles amb el nas
com les monges a missa;
si tens de ganxo el nas
o dus al nas la firma;
si et raja sang del nas
o sempre t'encostipes;
si més enllà del nas
no veus i t'engalipen;
si t'han passat pel nas
la grossa de la rifa;
si sents pujar pel nas
la xispa de la vida;
si goses treure el nas
on ningú gosaria;
si et topes nas a nas
la cara del dentista;
si n'estàs fins al nas
dels crits de la veïna;
si sols arrufar el nas
quan parlen els ministres;
si tens la mosca al nas
de tant sentir mentides;
si creus tenir bon nas
flairant unes faldilles;
o si amb un pam de nas
et deixa la Maria:
alegra't perquè avui,
avui és el teu dia.

Poema de Lo Gaiter del Besòs, publicat a Sach de gemechs. Ab un prólech del ductó Llémena y una salutació de Lo Cornamussaire de Calldetenes. Barcelona: Llibres de l'Avui, 1989

---

Nota: La imatge l'he vista al blog La closca de la poma.

Si als immigrants els parléssim en català, ells veurien la necessitat d'aprendre'l

Si als immigrants els parléssim en català, ells veurien la necessitat d'aprendre'l

Aquesta afirmació és de Cristina Morató, delegada del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CNL).

I lliga amb l'article anterior, on parlava de la iniciativa de Bon Preu de repartir xapes entre els seus treballadors amb el lema de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua: "Si us plau, parla'm en català!".

Comptat i debatut, com ja han apuntat tants estudiosos de la llengua, si algun dia desapareix el català serà perquè els catalanoparlants hem deixat de parlar-lo. Ni pamflets, ni campanyes, ni persecucions, ni una història adversa. Res de tot això. Ras i curt: si els catalanoparlants la parlem, els nouvinguts s'hi afegiran, per necessitat i per adaptar-se millor al nou lloc d'acollida.

Si no la parlem i canviem automàticament a altres llengües, "perquè ens entenguin millor", estem demostrant als nouvinguts que el català no és una llengua necessària. I encara pitjor, els estem privant del dret a aprendre-la. Penseu-hi cada vegada que us canvieu a una altra llengua quan a algú li costa expressar-se en català (però potser ho entén!!) o quan us adreceu a algú que us sembla foraster i doneu per fet que no entendrà el català.

I tingueu present que pensar que els forasters no entenen el català, cada vegada serà més estrany. Ajudem-los!

Aquest és el camí

La millor campanya, el millor reforç, la millor imatge: una empresa que aposta pel català d'una manera senzilla, activa i sense pal·liatius:

Parla'm en català

Així de senzill. Bravo, Bon Preu!

També en parlen:

- Racó Català, 5-8-2008: Bon Preu se suma a la campanya "Si us plau, parla'm en català" repartint xapes amb el lema als seus treballadors.
- Avui, 6-8-2008: Bon Preu distribueix 2.500 xapes als seus treballadors amb el missatge "Si us plau, parla'm en català".
- El Digital.cat, 6-8-2008: Bon Preu s'afegeix a la campanya: "Si us plau, parla'm català".

---

Nota: La foto és de Marc Riera, de l'ACN. Vista en un article del diari Avui.

Noms predestinats i connexions casuals

Avui, casualment (o no), m'he retrobat amb el programa Connexions que presentava la Mari Pau Huguet a TV3 cap als anys 2001 i 2002. Bona cosa que, passats els anys, segueixi accessible la informació d'un programa concret.

Per als qui no hàgiu vist mai aquest programa era el típic programa d'algú que pregunta i algú que sap la resposta i li respon. El feien durant els matins feiners i contactaven (connexions) telefònicament amb aquells experts que els resolien els dubtes que plantejaven els oients.

Jo vaig parlar alguns cops amb el Crisol Tuà, un dels redactors del programa, que em consultava quan tenien algun dubte sobre l'origen de frases fetes o refranys.

Sempre em vaig resistir a fer les participacions en directe, perquè era en horari laboral i no ho trobava escaient. Llavors li enviava un correu amb la investigació i les conclusions finals i ho llegien al programa.

De fet, els vaig ajudar en un parell d'ocasions, quan preguntaven l'origen de la frase feta anar xino-xano i no arribar la sang al riu.

Sempre li deia que trobar les etimologies de les expressions paremiològiques era molt complex, perquè sovint s'ha perdut el context que va generar l'expressió: només ha pervingut l'expressió amb un sentit no sempre fidel a l'origen proverbial.

Bé, també mirarem de posar-hi remei a aquesta llacuna de materials paremiològics disponibles en xarxa, però tot arribarà.

L'altra cosa que m'ha sorprès gratament ha estat que hi conserven també les aportacions que Màrius Serra feia en el programa, a partir de l'enigmística i els jocs ludolingüístics a què ens té acostumats: les col·leccions del mes.

Així, la col·lecció d'octubre de 2002, era els Noms predestinats: persones el nom de les quals té a veure amb la seva activitat.

Així, apareixen Josep Campreciós, exencarregat de la gespa del Camp Nou; Jordi Follia, director General de Carreteres; Jordi Peix, exdirector general de Medi Natural; Inés Sastre, model; Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos; Àngel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges; Pere Mata, nom del Centre Psiquiàtric de Reus; Salvador Pi, mestre jardiner, o Joaquim Fort, casteller dels castellers de Barcelona, entre d'altres.

I això m'ha permès connectar amb un article que vaig escriure fa poc, sobre el predeterminisme del meu cognom (Pàmies) amb el fet que m'hagi especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia les parèmies.

Com deia, estic acomplint el meu destí.

Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista

A través del blog del Marc Belzunces m'assabento de la rèplica del Dr. Lluís de Yzaguirre al pamflet dels pseudointel·lectuals, que finalment ha publicat La Vanguardia, el dilluns, 28 de juliol de 2008.
Se'ls pot respondre amb el cap, amb el cor, amb el fetge... o amb arguments seriosos i lingüístics com els que aporta Lluís de Yzaguirre.

Sabia que el Lluís estava preparant aquesta resposta quan ens vam veure fa unes setmanes per preparar uns documents que ens demana Linguamón - La Casa de les Llengües sobre Bones pràctiques multilingüístiques relacionades amb l'àmbit de les TIC, de les quals us en parlaré en un altre article, més endavant.

Amb el Lluís ens uneix una bona relació des que vaig ser alumne seu a quart de filologia de la UB, on ell impartia Fonètica i Fonologia Catalanes. De fet, ell em va obrir la porta per col·laborar als Serveis Lingüístics de la UB. Allò era el 1994. I des d'aleshores, intermitentment, els nostres interessos i inquietuds es van trobant, ara aquí, ara allà.

És important que veus autoritzades com la seva s'aixequin i desmuntin les grolleres mentides d'aquests pesudointel·lectuals. Calen veus lúcides que ens recordin on som i on anem i que més enllà de respostes i actes individuals, puguin moure una col·lectivitat sencera.

"Perquè hem d'aprendre a dir:
prou mentides i prou cinisme!"

Us dono els enllaços a l'article publicat a La Vanguardia [pdf], que ell té disponible al seu lloc web i el document ampliat [pdf] on aporta molts més arguments i expressats d'una manera molt més clara i entenedora.

Llegiu-lo, que us sorprendrà i us agradarà. Només vull destacar dos fragments que mereixen constar al Diccitionari:

• «El concepto de lengua común es un acto de fe sin relación con la ciencia.»
• «Confundir la persecución (incluidos prisión y asesinatos) gracias a la cual se ha implantado el castellano fuera de su dominio con arraigo histórico no tiene perdón.»
• «Decir que la protección de las demás lenguas españolas se ha cumplido sobradamente es un insulto a los hablantes del aragonés y del asturiano.»
• «Partir de premisas falsas es el mejor método para llegar a conclusiones erróneas.»
• «Los padres que desean que sus hijos sean monolingües, como los que no quieren que cursen educación para la ciudadanía, como los padres musulmanes que prohíben a sus hijas hacer educación física, no son menos fundamentalistas que los testigos de Jehová que no quieren que a sus hijos se les practiquen transfusiones.»

El Diccitionari ja és mil·lenari

L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica;
és una actitud física

Miquel Martí i Pol, «Tot l'univers als ulls»,
dins Contes de la vila de R. i altres narracions (1978)

Avui 30 de juliol i després d'un intens mes d'introduir noves citacions, que no hem parat els quatre diccitionaristes!!! (David, Joan, Marc i Víctor ─en rigorós ordre alfabètic, perquè no s'enfadi ningú), finalment avui al migdia, a les 15:46 hora local del Vallès Oriental, hem arribat a la citació que feia 1.000.

Un llarg camí des d'aquell El món és un lloc bonic pel qual val la pena lluitar, d'Ernest Hemingway, de les 00:51 h del 16 de juny de 2007 quan iniciava en solitari la singladura.

Pel camí? Penso que dues decisions ben encertades.

La primera, decidir compartir-lo el febrer d'aquest any. Primer amb en Joan Puigmalet i el Marc Cortès. Ara fa poquet, amb el David Gálvez. Diversitat, diversió, aprendre cada dia, reactivar-te des de bon matí amb l'intercanvi d'idees, de citacions, de comentaris, de correus... No heu compartit mai un blog? Us ho recomano, sobretot si encerteu les persones amb qui compartir-lo. Jo em sento afalagat que tots tres hagin dit que sí sense pensar-s'ho gaire i que m'hagin permès conèixer-los i viure un bocí d'aquesta web 2.0 amb ells.

La segona, arriba avui i encara caldrà fer-ne valoracions. Hem decidit compartir el blog amb tots vosaltres. Amb qui vulgui.

Vèiem que potser els usuaris s'acostaven al blog amb recança, perquè veien les bromes i riures que deixem a gairebé totes les citacions llistades. I ho entenc: quan trobes un cercle tan viu, costa d'entrar-hi i acostar-t'hi.

Volem trencar també aquest cercle i us convidem a tots a què ens feu arribar citacions noves, frases que us agraden, que signifiquen alguna cosa per a vosaltres.

Tot el blog és farcit de referències a altres blogs i llocs on ofereixen de tant en tant alguna citació. Som lectors compulsius i ens agrada navegar per Internet cercant aquella citació que ens falta. I som decorosos amb la citació de les fonts. Noblesa obliga i és una bona manera de fer partícip a gent molt diversa de la nostra iniciativa. De la mateixa manera que usem i citem la Wikipèdia o Enciclopèdia Catalana com a fonts usualment utilitzades per emplenar les dades bibliogràfiques o les imatges que acompanyen les citacions.

Ja ens agradaria trobar un il·lustrador que ens ajudés a vestir el Diccitionari amb imatges pròpies! Llenço la crida... per si algú s'hi anima.

Però com deia, volem anar més enllà i hem obert un formulari perquè ens pugueu enviar d'una manera ràpida i senzilla les citacions que vulgueu. Això dels formularis ja ho he provat amb els refranys i és molt pràctic i fàcil d'utilitzar.

No us espanteu. El formulari té molts camps. Tan de bo els vulgueu emplenar tots! Però amb la citació i l'autor en tenim prou i després ja fem nosaltres la tasca de recerca.

Perquè recordeu que Encara no som allà on anem. Voleu que fem plegats el camí?

A veure com es veu el formulari en aquest escrit i us animo a fer-lo servir tants cops com vulgueu:

Joan Amades 2009: cinquantenari de la seva mort

A través del blog de Lo Consueta de Reus, m'assabento que l'any vinent s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats, folklorista i paremiòleg català.

Organitza els actes l'Associació Cultural Joan Amades i la crida que fan és aquesta:

L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura cabdal en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.

És per això, que per assolir aquest objectiu proposem l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les vostres poblacions, afegint-vos a la iniciativa amb propostes que ja realitzeu en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats que ja feu habitualment.

Amb aquesta intenció i amb la idea d'unificar visualment totes les activitats que s'organitzin al voltant de l'Any Amades, s'ha creat una marca que és a disposició de totes les entitats i organitzacions, i que podeu, si ho desitgeu, descarregar-la d'aquesta pàgina.

L'Associació Cultural Joan Amades agrairà rebre una notificació a través del correu electrònic a l'adreça anyamades@joanamades.cat per tal de tenir-ne constància i poder difondre l'acte organitzat en els mitjans que té al seu abast.

Figura controvertida, però imprescindible per conèixer la tradició i la paremiologia catalana, vull compartir amb vosaltres ara un fragment d'un article que va escriure Néstor Luján, «La memòria de Joan Amades», amb motiu del centenari del naixement d'Amades, el 1990. Us deixo també, la citació bibliogràfica per trobar-lo:

Luján, Néstor (2004): L'art de citar, en edició a cura d'Enric Vila. Barcelona: Ara Llibres, 2004. Article, «Memòria de Joan Amades».

Aquest any és el centenari del folklorista Joan Amades, autor d'una obra monumental i variada, sempre estimada i llegida perquè reuneix un món de notícies, de gentileses i d'imaginació que hauria estat molt difícil d'adquirir amb un simple rigor analític i amb una severitat científica. Amades fou un autodidacte ple de tendresa, de fantasia i de les més sorprenents i exactes erudicions.

[...] Ell, com dic, em va fer conèixer Amades, que era un barceloní que havia nascut en un carrer tan ple de tradicions com el del Peu de la Creu.

[...] Com he dit, Amades fou un autodidacte, coneixedor d'idiomes, un home d'idiomes, un home d'una memòria coherent, infal·lible i extraordinària. Va pertànyer a aquella entusiasta generació dels Aureli Capmany, Serra Boldú, Violant i Simorra, Serra Pagès, que, en un moment crític ─molt abans de la facilitat de les comunicacions, del turisme implacable i dels mitjans audiovisuals tan igualadors de la sensibilitat─, varen intentar retrobar cançons, desvetllar tradicions, evocar costums, reviure contes, recompondre balls, recordar refranys, recol·lectar acudits i endevinalles. Pertanyien a una generació d'excursionistes, de gent que tenien el desig de conèixer la nostra Catalunya pam a pam i, partint d'aquells viatges, molt sovint dificultosos i romàntics, varen anar fent la seva obra d'engruna en engruna.

[...] Com assenyalàvem, Joan Amades va fer una obra extraordinària, tenint en compte els mitjans de què llavors disposava. Tenia una capacitat de treball, una memòria i un instint d'organització que li van permetre treballar fins a l'últim dia. Retenia milers de dades i fitxes amb una intel·ligència minuciosa, glossadora i insistent. Més d'una vegada se li va retreure la seva excessiva credulitat o la imprecisió o l'embelliment d'una llegenda o d'una dita. Però sense aquesta curiositat confiada i aquesta ingènua tendència a poetitzar s'haurien perdut moltes coses positives. D'altra banda, no hi ha folklorista que no sigui instintivament crèdul. Després vénen, més o menys esmolades, l'anàlisi, la crítica, la fredor i l'erudició desmitificadora.

Hem de dir que Amades, al costat de totes aquestes condicions, va tenir l'obsessió d'editar bé. Els seus llibres presentaven una qualitat excel·lent, una tipografia acurada i, sobretot, una il·lustracions pertinents. Va ser un gran col·leccionista de ventalls, goigs, auques, gravats antics, estampes, fulls de rengles, cançoners i edicions populars. Això va fer que, el 1940, en crear-se el Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol de Montjuïc, en fos nomenat conservador i tingués al seu càrrec la secció de gravats populars.

Celebro de debò la iniciativa, me'n faig ressò dins la mesura de les meves humils possibilitats i encara celebro més que, a poc a poc, l'Associació Cultural Joan Amades s'hagi decidit a renovar i reactivar el lloc web, on esperem poder trobar moltes informacions i actualitat de la figura de Joan Amades.

Però temps al temps, que encara hi ha apartats del web inaccessibles.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Avui, divendres 25 de juliol de 2008, ha sortit publicada una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i cientíic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i deinir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5181 i la Resolució és VPC/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que des de ja fa uns quants mesos, la consulta del DOGC és gratuïta, en línia i oberta a tothom. Només cal que aneu al Gencat.

Jo, per la meva feina, ja fa molts anys que he pres el costum de llegir-lo a primera hora del matí, per comprovar que no hi hagi cap normativa que afecti les competències de la unitat on treballo. No us diré pas que sigui una lectura apassionant, però el deure obliga.

En aquesta resolució hi trobem termes dels àmbits dels Audiovisuals, Ciències de la vida i de la salut, Esports, Finances i Informàtica.

Poc més de 150 termes, majoritàriament de les àrees d'Esports i de Finances.

Destaco l'admissió de termes com ara com-s'ha-fet (EN making of) per definir el 'Reportatge audiovisual sobre el procés d’elaboració d’una obra cinematogràfica, d’una sèrie televisiva, d’un anunci, d’un disc, etc., o sobre la preparació d’un espectacle', aikido, el kendo, el nihon-taijutsu o el taijutsu, com a esports de combat, que són arts marcials d'autodefensa d'origen japonès o el full-contact, d'origen americà, el kick-boxing, d'origen oriental o el kungfu o el wushu, d'origen xinès. També bowling, per a l'Establiment públic destinat a la pràctica del bowling, que generalment comprèn diverses pistes de joc'.

Hi ha un grapat de termes sobre bitlles, força específics i altres de diversos esports, com ara corbata, en golf, per indicar el 'Putt en què la bola recorre la vora del forat sense arribar a entrar-hi'. També termes de motor i muntanyisme, com ara desgraduació ('Rebaixament de la graduació inicialment assignada a una via') o despitonar ('Extreure els pitons d’una via d’escalada') o espit, espitador o espitar, relacionats amb la 'Eina metàl·lica que, mitjançant la percussió, serveix per a introduir un espit a la roca'.

En l'àmbit de les finances, també trobem un seguit de termes, per a diverses operacions, assegurances, figures de canvi, entitats, mercats o cotitzacions. Podem destacar, per exemple, el cim (cotització més alta d'un valor o conjunt de valors) o el cim arrodonit (anunci del final d'una tendència alcista).

Alguns noms típics del parquet de la borsa, com el brocker (o mediador), el dealer o el tíquer.

Finalment, en Informàtica, s'aproven els termes aparador de dades (EN datamart), magatzem de dades (EN data warehouse) i repositori (EN repository).


Resolucions anteriors:

- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

L'imaginari dels infants

Diuen que el català està perdent presència als patis de les escoles, enfront del castellà, malgrat sigui la llengua vehicular d'ensenyament en tots els àmbits educatius.

Bé, jo sempre he cregut que la batalla estava perduda de molt abans: en els jocs i referents lúdics dels nostres infants.

Ja podem fer mans i mànigues perquè juguin a la xarranca al pati de l'escola i a futbol o a les estàtues, però hem perdut la batalla perquè l'imaginari col·lectiu dels jocs dels infants és en castellà, influït per l'omnipresent televisió, les empreses de jocs, les empreses de col·leccions del quiosc i el cinema i els personatges de ficció.

A què juguen els infants al pati, amb els amics? Amb els videojocs, a Pokémon, als personatges del Bola de drac... Què intercanvien? Cromos, tazos, stacks, rollers... tots en castellà, és clar.

I quan juguen i reprodueixen els jocs que veuen a la tele, a la consola, a l'ordinador... doncs juguen en castellà.

Ja no els cal ni tan sols que hi hagi un nen que parli castellà: tots catalans, i jugant en castellà. I aquesta és la veritable batalla perduda: els jocs, les joguines, les col·leccions i les sèries per als infants. Un món perdut.

Darrera tempesta política d'estiu

En la darrera compareixença pública del president de la Generalitat, José Montilla, davant el Parlament, Felip Puig, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, als passadissos va etzibar una bona perla, mentre sortia enfurismat del debat del Parlament (abans que acabés): ─Constatar una vegada més que el president Montilla destrossa el català.

No content amb aquesta sortida de to, encara va argumentar: ─M'he posat de mal humor perquè ni tan sols llegint és capaç de tenir una mínima dicció i pronunciació correcta de la nostra llengua.¹

Bravo! Bravíssismo! Ja tenim titular per treure'ns la son de les orelles durant l'estiu!

I així, d'una tirada ens carreguem tots els esforços encaminats a que les persones no catalanes de naixement puguin algun dia atrevir-se a parlar la nostra llengua. Immersió lingüística? Li sona d'alguna cosa aquesta paraula, Sr. Puig?

I és clar que el president Montilla no parla la llengua de Carles Riba. Com no és menys veritat que difícilment una persona que adopti el català com a segona (o tercera o quarta) llengua ho farà mai com un parlant nadiu. Apa, vés i digues-li al Mathew Tree que dissimuli l'accent anglès i que parli tan bé com els funcionaris de la Generalitat.

I ja, de pas, fotem una andanada potser insalvable a la línia de flotació del naixent Manifest "El català, llengua comuna", signat per més de 25 associacions i entitats, moltes d'elles Associacions de persones immigants que arriben a aquest país ambla il·lusió de sentir-s'hi algun dia acollides.

Però és clar, com podem permetre que ho llegeixi Nahat El Hachmi i a qui se li ha acudit donar-li el premi de novel·la Ramon Llull!

Perquè jo puc entendre que critiquem amb duresa aquells que viuen, treballen i es lucren a Catalunya i no tenen ni han tingut mai el mínim interès en aprendre la nostra llengua. No els cal, és clar! No ho necessiten! I després resulta que és el castellà la llengua perseguida i maltractada. Botxins amb pell d'ovella!

Però tots aquells que fan l'esforç de parlar i entendre el català, malgrat les burletes d'aquells catalans de pedra picada que se'n riuen del seu accent (miserables, també!), doncs em mereixen tots els respectes i admiració. I els ajudaré sempre que els faci falta.

I mentrestant, al seu poble que també és el meu, els seus companys de partit programen una sessió d'estiu a la fresca a la plaça del Casal i ens fan empassar una pel·lícula en castellà. És clar!, perquè els nostres fills s'hi vagin acostumant ja de petits!

---

Nota ¹: Les declaracions i la imatge de Felip Puig les he preses d'un article de Nació Digital d'ahir, 17 de juliol de 2008.

Veritat o mentida?

Aquest matí, mentre acabava de recollir la cuina i gaudia (ara que sóc de permís de paternitat) per darrers dies del programa de l'Antoni Bassas, he pogut sentir per primera vegada la secció que fa amb l'Adolf Beltran, Veritat o mentida?, on normalment demanen els oients si estan d'acord amb sentències, aforismes o refranys, plens de contingut.

Avui acomiadaven la secció i demanaven als oients i col·laboradors de Catalunya Ràdio algun aforisme que els servís de lema, o que haguessin sentit dir als seus pares o que trobessin especial per algun motiu.

I nosaltres, des del Diccitionari, recopiladors de proverbis, sentències, citacions i frases il·lustres, desconeixíem l'existència d'aquest programa!

Doncs mireu, només avui, que el programa ha durat potser una mica més que de costum, n'he pogut recollir, a dictàfon del Winamp a través de l'ordinador, gairebé 125. Us les reprodueixo tot seguit, perquè les gaudiu com he fet jo, sentint-les en directe i rebobinant el reproductor per poder-les agafar totes.

Curiositats? Penso que guanyen per golejada aclaparadora els proverbis, sense autor conegut i amb un origen que podríem remuntar als nostres avantpassats grecs i romans. Una altra curiositat: també guanyen per golejada els refranys, proverbis i citacions fetes en català, respecte de les castellanes o en d'altres idiomes. Simptomàtic!, quan un dels motors del meu refranyer català-castellà, per exemple, o del diccitionari mateix, era poder fornir referents culturals en català que ja existien, però que la gent havia oblidat o se n'havia tallat la transmissió oral.

Amb il·lusió vana penso: Quants d'aquests aforismes (o parèmies, en general), hauran tingut de font les eines que conformen la paremiosfera?

Apa, us deixo amb el recull de citacions del programa d'avui.

1. Quan un fa tot el que pot no està obligat a més
2. Com més hi fas, més hi perds
3. La gent gran es torna com canalla
4. El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú
5. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida
6. Qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues
7. La mujer que tiene punto y no tiene de que coma, tiene que comerse el punto para que tal punto como
8. Quan un polític diu que sí, vol dir ja ho veurem. Quan diu ja ho veurem vol dir que no. Si diu no, no és un polític
9. Tot és difícil abans de ser senzill
10. Mentre hi hagi burros, hi haurà qui anirà a cavall
11. La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos
12. No es pot tenir el vi a la bóta i la dona borratxa
13. La cara de un niño lo dice todo, sobre todo la parte de la boca
14. Qui té el cul llogat no seu quan vol (depens d’altri i no ets mai independent)
15. L’única constant universal és el canvi (Heràclit)
16. La violència és l’últim recurs de l’incompetent (Isaac Asimov)
17. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
18. Viu la vida com si avui fos el darrer dia
19. No hi ha mal que per bé no vingui (sempre s’aprèn de les males coses)
20. Si té solució per què te’n preocupes i si no té solució per què te’n preocupes (Dalai Lama?)
21. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena
22. Pa ser puta i no ganar na’, más vale ser mujer honrá
23. No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré
24. Si vols mentir, digues el que sents a dir
25. No es pot tenir tot en aquest món
26. Más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo
27. No intentes engañarte, no podrás
28. No quieras para los demás lo que no quieras para ti
29. Donde hay patrón no manda marinero
30. Quien quiera peces que se moje el culo
31. Quien bien te quiere te hará llorar
32. Lo cortés no quita lo valiente
33. Del amigo ausente, como si fuese presente
34. El corazón atiende a razones que la razón no entiende (diu que ho va sentir al Cor de la Ciutat)
35. He trencat el testament que acabo d’escriure. Feia feliç a tanta gent amb ell que tal vegada m’hauria suïcidat per no fer esperar tant
36. No et fiïs mai de qui et deixa la mà morta quan t’encaixa la mà
37. El mai i el sempre no existeixen
38. El llegir et farà perdre l’escriure
39. Vola alt
40. Els cansats fan la feina
41. Gent jove pa tou
42. Per presumir s’ha de patir
43. Quants n’hi ha a l’ombra quan el sol tomba (quan el sol tomba ja no escalfa, i els que són a l’ombra vol dir que no hi toquen gaire del que està passant)
44. No et fiïs mai del que quan es lleva ja té el sou pagat . Equivalent a Músic pagat fa mal so
45. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era
46. La veritat és com l’oli, sempre acaba surant
47. La ignorància és molt atrevida
48. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
49. L’aforisme és com una pedra preciosa. Més valuosa com més rara i que causa plaer només en petites dosis (Herman Hesse)
50. El treball ens allunya de tres grans mals: l’avorriment, el vici i la pobresa (Voltaire)
51. L’home que ha comès un error i no l’esmena, comet un altre error (Confuci)
52. El que s’aprèn mai del tot s’oblida (Sèneca)
53. Val més conèixer que fer-te conèixer
54. Viendo la choza se ve el guardián (Si veus com està la cosa ja veus qui la porta)
55. En aquest món ningú no regala res
56. La família no ve amb un manual d’instruccions
57. Mai diguis el que penses sense pensar el que has de dir
58. Contra l’estupidesa fins i tot els déus lluitaran debades
59. L’exigència comença per un mateix
60. Després de les rialles vénen les ploralles
61. Si tu mal tiene cura, por qué te apuras, y si no tiene cura, por qué te apuras
62. Carpe diem
63. Res tan cert com la mentida
64. Hi ha dos coses en el món que són infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de la primera no n’estic segur (Einstein)
65. No hi ha millor mirall que la cara d’un amic
66. Abaixar el cap només serveix perquè te’l tallin millor
67. És agradable ser important, però més important és ser agradable
68. Si te enamoras de un casado, no te pongas Rimmel
69. Tots som iguals, però alguns som més iguals que els altres (Orwell)
70. Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol)
71. Siguis el que siguis o facis el que facis, fes-ho bé
72. Hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment
73. No hi ha amos, només hi ha esclaus
74. Qui vol ser ben servit s’ha de fer ell mateix el llit
75. Mare feinenta fa filla dolenta
76. Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit
77. La paciència és la mare de la ciència
78. Quan més anem menys valem
79. Treballa bé per viure millor
80. No fallem “lo” fàcil
81. No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous
82. Sense sacrifici no hi ha benefici
83. És tan pobre que només té diners
84. Tal faràs, tal trobaràs
85. No facis als altres allò que no vulguis per tu
86. Vivim del passat, passem del present i somniem en el futur
87. Nadie se enriquece con lo que gana, si no con lo que ahorra
88. S’ha de tenir un roc a la faixa
89. S’ha de tenir una poma per a la set
90. Saber i actuar és no saber res
91. L’única veritat absoluta és que no hi ha veritats absolutes
92. Primer és el deure que la devoció
93. Treballa per viure i no visquis per treballar
94. No és més valent qui no té por, sinó qui la supera
95. Si els fills de puta volessin no es veuria mai el sol
96. Querer es poder
97. La veritable igualtat és tractar de manera diferent el que és distint
98. L’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
99. Cal no penedir-se mai de res
100. No t’has de refiar ni de ton pare
101. La ignorància fa la felicitat
102. Ningú va dir que fos fàcil
103. Treballa per viure i no visquis per treballar
104. Pobre del qui entra en la panxa d’un altre
105. Déu pega amb un bastó que no fa remor
106. No diguis tot el que saps, no facis més del que puguis, no et creguis tot el que sents, no gastis tot el que tens, el que diu més que el que sap, el que fa més que el que pot (inacabada)
107. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
108. Com més alt més animal i com més gros més talòs
109. Qui malpensi que li caigui el cap
110. Mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió
111. Gaudeix del treball com si haguessis de viure sempre amb ell, però a la vida com si demà fos el darrer dia
112. Estimar-se a si mateix és l’inici d’una aventura que dura tota la vida (Oscar Wilde)
113. El camí a totes les coses grans passa pel silenci (Nietzsche)
114. El bé pot resistir les derrotes, el mal no (Rabindranath Tagore)
115. Veure el que hi ha davant dels nostres propis ulls requereix un esforç constant (George Orwell)
116. Un li diu a un altre: mireu aquells ocells i aquells arbres. I l’altre li respon: voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres (Joan Brossa). (El desig de no perdre el nom de cada cosa)
117. La desgràcia és ridícula (Simone Weil). La maleur est ridicule
118. Todos tenemos dentro un sauce (plorar per les desgracies)
119. Molta roba, tan oc sabó i tan neta que la volen
120. Si en el món hi ha alguna persona capaç d’heure-se-les tranquil·lament amb un filòsof, un bisbe, un torero, un professor de grec, un ballarí negre, un escriptor famós, una reina de la bellesa, un ministre, un saltimbanqui o un general, sense entendre res de bisbes, ni de filosofia, ni amb toros, ni amb grec, ni amb coreografia, ni amb literatura, ni amb política, ni amb estratègia, aquesta persona, ja en podeu estar segurs, és un periodista (Josep Maria Planes)
121. Si fos fàcil no ens hi guanyaríem la vida
122. Cada dia que amanece, el número de tontos crece

Ja han publicat les balances fiscals!

Diuen que la justícia és cega. O... era l'amor qui era cec? Bé, la qüestió és que ens la representen amb una bena als ulls. Penso jo, més per no veure el que es fa amb el seu beneplàcit, que no pas per una ceguesa natural que vol metaforitzar que imparteix justícia amb imparcialitat (i com, si no?, si ha d'impartir?) i sense beneficiar ningú premeditadament i sense tenir en compte antecedents que podrien fer que decantés la balança cap una banda o l'altra.

De vegades, més que representar-la amb una balança a les mans, indicadora de l'equanimitat de les seves decisions, fora més adequat representar-la amb la roda de la fortuna, on reparteix sort i desgràcia d'una manera ben aleatòria.


No puc pas passar per alt tampoc que sempre l'han representada com una dona atractiva i sensual. Potser és l'inici de l'ús de la figura femenina com a objecte cobejat i desitjat! I com no! Parlen de l'eròtica del poder, oi? Què més poderós que una decisió que, a més, eixamplarà la jurisprudència! Què més eròtic que decidir sobre el destí de les persones i els pobles amb un cop autoritari de martell sobre la taula!

Avui han publicat les balances fiscals. Diuen que demostren que els qui més tenen més paguen. Malament comencem.

De tot allò que no han pogut manipular i amagar. O millor dit: malgrat l'enginyeria econòmica, fiscal i estadística que hauran aplicat per retocar, embellir i arrodonir unes xifres que han amagat tants anys... Malgrat tot això, encara surt que Catalunya té un dèficit fiscal proper al 8% anual.

Els qui més tenen més paguen. És clar. Però tot ha de tenir un límit. Perquè si no, passem de la solidaritat a l'espoli.

I què vol dir que qui més té més paga? Com calculen qui més té? Perquè és clar si d'un pam de terra d'aquí dic que val tants euros i allà, el doble de terra val una quarta part... doncs ja estem veient un llistó ben diferent de mesurar. I si hem de calcular la riquesa d'un país amb el que s'embutxaquen multinacionals, banques, empreses públiques i empreses privatitzades en mans de quatre amics... Aquests, poc reparteixen el benefici i prou que collen! Com per tenir-los entre nosaltres!

Primeres valoracions

Racocatalà - El govern publica les balances fiscals de l'estat i evidencia l'alarmant dèficit dels Països Catalans
Vilaweb - La publicació de les balances fiscals palesa que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris amb més dèficit


powered by ODEO

Personatges itinerants

L'altre dia vaig rebre un correu de la Carme Rosanas, amb qui hem coincidit a la xarxa en diferents moments, o bé comentant-nos els blogs respectius, o bé comentant blogs d'altri, que em convidava a participar d'una setmana poètica al seu blog col·laboratiu Personatges itinerants. Així, quan vam iniciar els Apunts simultanis amb el comentari de la imatge del Diccionari Collins sobre el mot polaco, la Carme s'hi va apuntar ràpidament

Em sembla que en determinats moment ja us he parlat d'altres blogs col·laboratius, com per exemple, sense anar més lluny, l'experiència del Diccitionari, obert ja a l'edició de quatre persones.

Bé, no són ni millors ni pitjors, els blogs col·laboratius, sinó una manera diferent de viure la creació a la xarxa cercant una major implicació i interrelació amb les persones que hi contactes. Res més. I és clar, sempre arriben més lluny cinc, deu o vint persones que una de sola.

En el cas els Personatges itinerants, la gestació neix al desembre de l'any passat, i la mecànica del blog consisteix amb, a partir d'un poema, un text o uns personatges compartits, teixir una cadena d'escrits fets per les diferents persones que s'han apuntat, i que escriuran en resposta al'escrit inicial o a escrits successius fets per altres persones.

Bé, jo m'he apuntat en l'última convocatòria, on hem comentat un poema inicial de Miquel Martí i Pol, del Poemari Per preservar la veu (1980-84):

Davallem junts pel pendís de la tarda.

Per més que ets lluny, davallem junts la lenta

progressió del temps que encara ens manca

per fer d'aquesta solitud un àmbit.

Davallem junts, i el vent no em pot distreure

d'aquest pensar-te que se'm fa presència

i em neguiteja i em consola alhora.

Tardes enllà, si llegim aquests versos,

t'amoixaré els cabells amb la mateixa

tendresa amb què escric per evocar-te.

Miquel Martí Pol

Els bells camins (1984-85)

El meu fragment (tercera resposta de la sèrie) fa així:

Temps enllà, el que era ja no és.

Abans, davallàvem com una torrentera

desfermada, voluptuosa i abassegadora.

Ara, arribats a les maresmes,

el nostre transitar és calm i parsimoniós

El nostre bagatge:

cada còdol arrossegat avall,

cada gra de sorra dipositat al mar.

La nostra experiència ha conformat la llera,

les nostres il·lusions han alimentat

el mar comú de totes les coses.

Temps enllà, el que abans era ja no és.

Però ara tampoc ens desagrada

el que hi resta, oi ?

M'ha semblat una bona iniciativa, una bona excusa per tornar a escriure poesia i he volgut compartir amb vosaltres l'experiència. No us esteu d'anar-hi a fer una ullada. Sempre hi podeu trobar coses prou interessants... o apuntar-vos a la propera convocatòria.

Només m'atreviria a suggerir-li un parell de coses a la Carme: ja que és un blog col·laboratiu, posa una llicència Creative Commons als continguts i l'arxiu d'escrits, és més clar quan es fa amb agrupacions mensuals i no pas diàries.

Immobilisme lingüístic

Les excuses de sempre per a l'immoblisme lingüístic dels de sempre.

Cansa haver d'argumentar contra els qui no volen escoltar. Botxins amb pell d'ovella. Assetjadors. Immobilistes.

L'acudit del Ferreres entronca el pamflet [pdf] d'ara amb les imposicions i prohibicions d'abans.

No hi destinaré més energies que les necessàries. Per higiene personal, perquè les mentides cal rebatre-les perquè no se les acabi creient ningú.

I perquè altres ho han argumentat molt i molt bé amb bona prosa i arguments contundents.

Us recomano algunes lectures:

• Gabriel Bibiloni - 28-06-2008 - dBalears.cat - Misèria "intel·lectual
• Jordi Graupera - Comentari de text del Manifiesto por una lengua común
• Juan Carlos Moreno Cabrera - 4-7-2008 - Público - Un manifiesto nacionalista
• Toni Strubell - 10-07-2008 - El Punt - Carta oberta a Mario Vargas Llosa

---

Nota: La imatge correspon a la caricatura de Ferreres a El Periódico de Catalunya, Animus Iocandi, del divendres, 11 de juliol de 2008.