Mapa de paremiologia tòpica

Al setembre de l'any passat vaig obrir al Google Maps una paremiologia tòpica i us convidava a participar-hi fent-me'n arribar d'allà on sou o les que pugueu conèixer i jo encara no hagi incorporat. I vaig implementar un formulari perquè, arribat el cas, me les poguéssiu fer arribar de la manera més senzilla per a vosaltres i que jo les pogués gestionar també d'una manera poc costosa.

Ara mateix el mapa ja incorpora 230 llocs dels Països Catalans i avui mateix he incorporat les darreres que m'han arribat a través del formulari:

• A Colldejou, fumats; a Vilanova d'Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes (gràcies, Xavier!)
  
• Sallent, vila xica i mala gent (gràcies, Joan!)
• Carcaixent, bona terra i mala gent (gràcies, Noemí!)
  
• A Roses són gent del rei que tiren bombes i bales (gràcies, Anna!)
• Artés, tothom ho coneix, però ningú sap on és.
  

Us torno a incrustar el senzill formulari que he previst per aquesta col·laboració i us animo a que seguiu ajudant-me a completar aquesta geografia paremiològica.

El mapa ja fa força patxoca i dóna mostra de les zones que tinc més documentades. M'ajudeu a omplir els buits que hi queden?


Mostra un mapa més gran

Per què no els treuen?

─Papa, si els de Renfe ho fan tan malament... Per què no els treuen?

Ai!, la innocència dels infants!

Fem un post? No! Fem un apunt

Fa uns mesos ens va arribar a WICCAC, l'Associació de Webmestres Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics, una petició de col·laboració del Termcat, demanant-nos com se n'havia de dir dels escrits dels blogs. Allò que tots coneixem per post, per interferència i influència de l'anglès.

L'escrit era molt clar i correcte, amb diferents alternatives per denominar en català allò que en anglès en diuen post en els blogs. I ens demanaven si les trobàvem adequades, si les fèiem servir o si en proposaríem alguna altra. Ho vam parlar i vam retornar l'escrit amb les aportacions d'aquells wics que hi van voler participar.

L'altre dia, la Dolors Montes, la interlocutora del Termcat en aquest assumpte, a qui jo vaig tenir el plaer de conèixer en el Combat entre bloc/blog de la Catosfera de Granollers, ens va fer arribar la resolució del tema.

Fins aquí els antecedents.

Deixeu-m'hi dir la meva: penso que tot el procediment ha estat modèlic per arribar a una resolució duradora, consensuada, motivada i ben documentada.

Tot seguit us reprodueixo l'extracte de l'acta del Consell Supervisor núm. 475, de 4 de setembre de 2008, en què es va fixar en català el terme de l’àmbit d’Internet apunt (com a alternativa a l’anglès post):

apunt m

es artículo
es contribución
es mensaje
es post
fr article
fr contribution
fr entrée
it post
en post
en posting

Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc.

Nota: 1. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats. 2. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.

Terme relacionat:

fer un apunt v intr

es postear
fr poster
it postare
en post, to

Publicar un apunt en un fòrum o en un bloc.

Nota: Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

Criteris aplicats:

S’aprova el terme apunt i el verb relacionat fer un apunt com a denominacions catalanes equivalents a les formes angleses post i to post, respectivament, pels motius següents:

• són alternatives catalanes als manlleus anglesos, els quals comencen a tenir una certa difusió en català (en el cas del verb, amb la forma calcada *postejar, probablement a través del castellà postear);
• ja tenen un cert ús entre els internautes, al costat d’altres formes catalanes;
• poden considerar-se denominacions lingüísticament adequades, a partir del significat del verb apuntar (“Insinuar, tocar lleugerament, (un assumpte, una matèria) en una conversa, un discurs, etc.”, segons el diccionari normatiu), del qual deriva apunt;
• el substantiu apunt, com l’anglès post, és una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d’ús i fer referència a textos de diferents nivells d’especialització, de diferent extensió i de diferent format.
  

Es descarta l’aprovació del manlleu post perquè es considera innecessari i es creu que pot ser substituïble fàcilment per la denominació aprovada o bé, segons el context, per les alternatives catalanes suggerides a la nota. Cal tenir present, d’altra banda, l’excessiva homonímia de post en català.

Es desestimen les formes aportació, article, comentari, intervenció, missatge i nota, que també s’han tingut en compte, perquè es creu que, a diferència de la forma aprovada, no s’adeqüen indistintament a tots els contextos en què s’utilitza post. Malgrat tot, el Consell Supervisor creu convenient d’especificar en nota que aquestes denominacions també poden funcionar, segons el context, com a alternatives catalanes al manlleu. Igualment, en el cas de fer un apunt, també poden considerar-se vàlides, segons el context d’ús, les formes penjar un apunt o publicar un apunt, entre d’altres.

Mai m'havia agradat el terme post o postejar (o postar) per als escrits que feia als blogs. Intuïtivament m'havia decantat per escrit o article. Però apunt ho trobo també prou adequat.

Aquest terme ja es pot consultar al web del Termcat, a través del Cercaterm i la Neoloteca.


Mira també

També en parla l'Emigdi Subirats.

La perdurabilitat dels blogs

Tot sovint sentim a parlar sobre la vitalitat de la blogosfera. Que si s'obren tants blogs cada dia... Que si en tanquen tants més...

Un estudi de Technorati (animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu!) ens posava sobre la pista d'una més que possible desacceleració del fenomen blog i els més catastrofistes i apocalíptics ja parlaven de la mort dels blogs.

Siguem empírics i aportem proves fefaents. L'estiu de l'any 2005 (fa gairebé 4 anys, doncs), Vilaweb va publicar un especial sobre blogs de la catosfera: Blocs per prendre'n nota. Una selecció dels millors blogs del moment a la catosfera, presentats un cada dia.

A dia d'avui, gairebé quatre anys després, en quina situació es troben aquells blogs? Dades per a l'estadística:

• Donen error: 6 blogs (19%)
• Darrer apunt del 2005: 1 blog (3%)
• Darrer apunt del 2006: 3 blogs (10%)
• Darrer apunt del 2007: 1 blog (3%)
• Darrer apunt del 2008: 3 blogs (10%)
• S'han actualitzat encara aquest any: 17 blogs (55%)

Penso que, a quatre anys vista, més del 50% dels blogs encara funcionin, és una mostra de vitalitat sorprenent. Només un 19% ja no és accessible (poden haver canviat d'adreça) i un 26% no s'actualitza, però segueix en línia i consultable.

Em proposo (no ara, més endavant), fer una tria personal de blogs per analitzar què passarà amb ells amb el pas del temps. Serà com renovar l'experiment de Vilaweb del 2005 amb blogs del 2009.

10 anys de RodaMots en paper

En la tramesa de la paraula del dia d'avui dilluns hi anava, ben embolicada, una grata sorpresa: per celebrar els 10 anys de RodaMots, el pròxim 2 de març, es vesteixen de paper i treuen un volum amb totes les paraules publicades.

El llibre, signat per Jordi Palou i Pau Vidal, impulsors del projecte, el publica Ed. Empúries a la seva Biblioteca Universal.

Des d'avui i fins el 9 de març, fan una promoció per als subscriptors dels RodaMots, amb un 5% de descompte i la tramesa sense cost al domicili.

Si cliqueu damunt del llibre podeu adquirir-lo en línia a Llibres.cat. A més, els 100 primers que demanin el llibre el rebran signat pels autors.

Ja us havia parlat en altres ocasions de RodaMots, quan van obrir la possibilitat de rebre el butlletí a través dels RSS i quan van arribar als 10.000 subscriptors diaris.

El refranyer català-castellà als Bloggies de RAC1

Ahir al matí em despertava amb un allau d'avisos (en comentaris al blog, per SMS, per correu electrònic...) que el refranyer català-castellà sortia recomanat als Bloggies d'El Món a RAC 1. No és la primera vegada, però us agraeixo que m'ho digueu, és clar.

Jo també acostumo a reconduir la informació que m'arriba cap a qui penso que li pot interessar. De vegades fer un reenviament d'un correu és només qüestió de segons i generes una xarxa d'informació importantíssima i d'un valor incalculable (us sona el terme networking?).

Reconeixements com el d'ahir als Bloggies són petiteses, segur, però que t'animen a continuar amb la feina iniciada. No cal dir que el reconeixement i l'ús són el termòmetre del blog i de la seva acceptació. I quan miro d'on m'arriben les visites m'afalaga veure que el refranyer català-castellà s'està convertint en una eina didàctica molt usada per les escoles i mestres catalanoparlants i pels professionals de la llengua i la traducció.

La ressenya que en feien ahir a RAC1:

«Un blog que ens pot ajudar a dir correctament les frases fetes que no sabem com traduïr del castellà. És el blog refranyer català-castellà que recull més de 1.430 entrades com “a río revuelto ganancia de pescadores” que, en català seria “treure profit de l’embolic“. Per cada una d’aquestes frases fetes l’autor d’aquest blog, Víctor Pàmies, ofereix una explicació detallada dels seus orígens, de les variants territorials que hi ha i, com no, l’equivalència correcte en català. El blog inclou també un cercador per trobar aquella expressió que busques. Una eina útil, fins i tot, pel Ramón Solsona. Una recomanació que ens ha fet la Núria Lucena».

M'agrada la manera que tenen de presentar la informació a «El Món a RAC1». De vegades els mitjans tradicionals es nodreixen d'informacions d'agències i treballen molt poc les notícies. No és el cas, com podeu comprovar.

Només una esmena: Al refranyer català-castellà no hi ha frases fetes, que recullo expressament en un altre blog amb el mateix format i estructura.

Moltíssimes gràcies a la Núria Lucena, a qui no tinc el gust de conèixer, per pensar en la utilitat del refranyer!

Convocatòria de proves per a l'obtenció de certificats de llengua catalana

Avui ha sortit publicat al DOGC la convocatòria de proves per a l'obtenció dels certificats de llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística (SPL). Ho publica el Departament de la Vicepresidència, d'on depèn l'SPL.

Recordeu que només es convoquen els cursos de llengua general (de l'A al D) i que ja fa uns anys que no convoquen els cursos d'especialitat (llenguatge administratiu, econòmic o el de correcció de textos orals i escrits).

Correspon a la convocatòria del primer semestre del 2009 i les proves seran durahnt el mes de juny.

Si la Candelera plora… l'hivern és fora?

Hem tingut un hivern meteorològicament dinàmic i divers. Avui mateix sentia que hi ha hagut més de 24 dies amb emergències activades (per neu, pluja o vendavals) dels 44 dies d'hivern passats.

Amb pocs dies recordem pedregades, nevades, ventades fortes, pluges intenses…

I avui, dia de la Mare de Déu Candelera plou i ha plogut.

Si fem cas del refranyer (no us ho aconsello!!!!), ja podem anar pensant en les bermudes i en reservar caps de setmana de platja i sol:

Si la Candelera plora, l'hivern ja és fora

Però encara som a temps que faci un sol ben bonic, que hores en queden. I llavors:

Si la Candelera riu, l'hivern encara és ben viu.

Però, per no comprometre'ns gaire, ja sabeu també que:

Tant si plora, com si riu, l'hivern encara és viu.

I per si encara no ho veieu clar, el refranyer es cura en salut:

De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fiïs d'ella

El que us deia, que el refranyer no la falla mai!

El que sí que és ben cert és que:

Avui febrer, demà candelera (dia 2 de febrer) i sant Blai al darrera (dia 3 de febrer).

O també que:

Plourà o no plourà (per la Candelera) l'hivern s'acabarà 

(el 20 de març a tot estirar)

I per no deixar abandonat el nostre cicle de l'allargament del dia, del dia de la Candelera diu el refranyer:

Per la candelera una hora entera 

o 

Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.

No em digueu que no heu observat que el dia ja es va allargant ostensiblement?

Si voleu més informació sobre aquesta festa, o veure'n un goig o llegir-ne una auca o llegir-ne més refranys.

Linguamón: Mapes vius

Ho he vist a can Mayans: segueixen les novetats a Linguamón.
Però estigueu atents que mai són les últimes!



Encara en fase de proves han publicat ja al seu web els Mapes vius, una ambiciosa iniciativa d'innovació cartogràfica entorn a les llengües del món. En paraules d'Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües - Linguamón, «És una aplicació que té aquest sentit de donar visibilitat als idiomes, de crear eines útils. És una eina que utilitza un software lliure, és a dir, no és Google Earth, perquè Google Earth et permet utilitzar la teva cartografia si tu li'n cedeixes els drets; i vàrem pensar que un organisme d'una administració pública no havia de fer això. Per tant, són uns mapes de cartografia lliure perfectament vàlids».

«La Toponímia sí que és una incorporació de la Casa de les Llengües. Té una aportació ben interessant i tendrà aplicacions múltiples. D'entrada qualsevol usuari del món tendrà accés a aquesta informació en 21 idiomes. És a dir, és una tecnologia interactiva que no existia. La tecnologia ja existia, però l'aplicació no. L'aplicació és interactiva. I relaciona la base de dades amb els mapes».

La navegació pel mapa de les llengües és molt intuïtiva i senzilla i de cada una de les llengües del món podem obrir una fitxa amb les dades bàsiques actualitzades.

Les opcions de visualització són via satèl·lit, el mapa en blanc i i el mapa d'alçades. I hi ha les preceptives opcions d'imprimir, desar, generar un informe o enviar per correu electrònic.

Podem fer cerques en el mapa del món per llengües o per zones i, si ens registrem, podem desar les cerques que hem fet. També hi ha determinats mapes predefinits, com el dels dialectes del català i permet crear i compartir activitats sobre les llengües del món, classificades per edats (no oblidem que hi col·labora el Departament d'Educació, també).

Des de casa estant

Parlava no fa gaire dies de la nostra memòria meteorològica: sempre ens sembla que és l'hivern més fred, la nevada que més ens ha colgat o la calor més persistent de l'estiu. I segur que quelcom de semblant ens passa amb el vent. Sempre n'hi ha hagut de ventades, aquí o allà. I no ens és estrany veure arbres caiguts en imatges a la televisió, més o menys properes, també.

Avui s'ha aixecat el dia ventós. Però ventós de veritat. Ara diria que és el dia que més vent recordo haver sentit i escoltat. Tota la nit la sonsònia de les persianes mogudes pel xiulet del vent han acompanyat el nostre son mandrós de cap de setmana.

I potser la percepció que ha estat una ventada excepcional vingui donada perquè avui he vist caure un avet de més de 15 metres just davant de casa.

A mig matí, alertats pels moviments exagerats de l'arbre, ja han tallat el carrer. I la cosa ha anat ràpida. Suposo que entre tècnics forestals i jardiners han tingut temps d'assegurar la caiguda de l'arbre cap a la riera, lluny de les cases que s'alcen al costat per evitar mals personals i materials majors.

Hem sentit un cruixit sord i l'arbre ha anat a terra tan llarg com era. Arbre a terra no fa guerra i després ha tocat fer llenya de l'arbre caigut.

L'amic Joan em deia avui mateix per correu que a Manlleu (Osona) quan fa aquestes ventades fortes diuen que fa un vent que s'emporta (o aixeca) la bossa dels gossos (gràcies, Joan!). Me l'apunto, que em sembla que no l'havia sentit mai, però me n'estic de donar-vos l'explicació (escatològica de debò) que té aquesta frase. Ja hi trobaré el moment i el lloc adequat.

Avui, a Vallromanes, potser no n'hi ha hagut per tant, però hem vist caure un magnífic avet, per sort, sense haver de lamentar cap dany.

30D vs 19G: trajecte Brossa

Quan ens vam embrancar amb l'homenatge a Brossa per commemorar els 10 anys de la seva mort no podíem ni imaginar cap on ens portarien els fats.

L'ablogcedari ha estat un punt d'intercanvi i d'aprenentatge increïble: aprenentatge sobre Brossa i sobre moltes altres coses. Encara hi dono voltes: l'altruisme dels participants, la qualitat excelsa del gruix visible de les participacions, l'obertura de mires, l'obertura al coneixement... Hi cal sens dubte una valoració profunda, atemperada i ben païda.

Encara estàvem gestionant la multitud de participacions que van arribar a l'homenatge que en Jaume Maymó ens va obrir els ulls: el 19 de gener fa 90 anys del seu naixement: 19-1-1919. Allarguem l'homenatge durant tres setmanes?

Obligacions, la magnitud de la tragèdia, tot plegat ha fet que ens veiéssim certament desbordats en la clausura de l'homenatge.

Queden serrells pendents que a poc a poc anirem tancant.

El meu compromís: una valoració exhaustiva de l'experiència i una presentació amb tots els blogs participants, com en la primera edició dels apunts simultanis.

Una mica més de temps, encara.

Homenatge pels 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe... És un d'aquells noms que ens acompanyen des de sempre, que no sabríem dir quan el vam sentir per primera vegada, que no podríem recordar el primer cop que el vam veure escrit. Arthur Conan Doyle, Alexandre Dumas, Mercè Rodoreda, William Shakespeare... Estem parlant de la història de la literatura escrita amb majúscules.

No saber idiomes ens obliga a llegir autors d'altres cultures a través de traduccions. Bones o dolentes, no deixen de ser un filtre, que s'afegeix al salt cultural.

Tinc records d'haver llegit Poe, fa molts anys, encara que la literatura romàntica i el gènere fantàstic no és pas el meu cercle de lectures preferides.

Em costaria molt, doncs, ara, acostar-me a l'autor i tampoc vull fer d'altaveu d'informacions que trobareu en enciclopèdies en línia o d'altres escrits.

La filosofia d'aquests apunts simultanis sempre és coincident, ja sigui amb Brossa, ja sigui amb Poe: volem que escrigueu seguint l'estil del vostre blog.

El meu anglès no em permet endinsar-me en la fraseologia usada per Poe, que segur que seria un tema apassionant i que oferiria bons arguments i anècdotes.

Però sí que m'hi puc atansar pel que ha deixat escrit i que altres han destacat, per les citacions extretes de la seva obra o de les seves declaracions. Sempre, la paremiologia sàvia va de la mà de la paremiologia popular.

He cercat què trobava sobre citacions d'Edgar Allan Poe, i us n'ofereixo unes píndoles, que puntualment aniré incorporant durant aquesta setmana al Diccitionari:

• A la mort, se l'encara amb valor i després la convidem a una copa
• Calumniar un gran home és, per a molta gent mediocre, el mitjà més ràpid d'aconseguir, al seu torn, la grandesa
• Començo a creure que el poble no té res a veure amb les lleis si no és obeir-les
• Els anys d'amor han estat esborrats per l'odi d'un sol minut
• Els cabells blancs són arxius del passat
• Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit
• L'enorme multiplicació de llibres, en totes les branques del coneixement, és un dels pitjors mals de la nostra època
• L'important, allò principal, és saber què cal observar
• L'únic mitjà que té l'home de conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella
• La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no és el més sublim de la intel·ligència
• La felicitat no existeix en el coneixement, sinó en l'adquisició del coneixement
• La ignorància és una benedicció, però perquè la benedicció sigui completa, la ignorància ha de ser tan profunda, que no sospiti d'ella mateixa
• La malenconia és, doncs, el més legítim de tots els tons poètics
• Per ser feliços fins a un cert punt, cal que hàgim patit fins al mateix punt
• Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?
• Potser sigui la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error
• Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador
• S'ha constatat que tots els boigs eren filòsofs i que tots els filòsofs estaven boigs
• Tot el que veiem o creiem, no és res més que un somni dins un somni
• Totes les coses són bones o dolentes per comparació

2009: Any Amades

Sembla que darrerament els blogaires anem d'efemèride en efemèride.

Encara amb la ressaca de l'Ablogcedari Brossa per commemorar els 10 anys de la mort de Joan Brossa, des del blog Hespèria es fan ressò de la iniciativa endegada a través de Poe bicentennial per commemorar també els 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe.

I és clar, no podem passar per alt tampoc que aquest any fa 50 anys que va morir Joan Amades, folklorista català, i des de la Fundació que porta el seu nom han endegat un nou Any Amades: Ja a l'any 1990 es va commemorar el centenari del seu naixement amb diversos actes i treballs.

Cal estar atents, doncs, durant tot aquest any 2009 als diversos actes i publicacions que serviran per glossar la vida i l'obra del més gran folklorista català.

D'entrada, per anar fent boca, ahir es va donar el tret de sortida amb la presentació de l'Any Amades 2009, a la Sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació del Palau Marc.

I el mateix dia dels 50 anys de la seva mort, a Sant Quintí de Mediona, municipi on té la seu la Fundació Joan Amades, faran el primer acte de l'Any Amades, amb la presència de la professora Ramona Violant, dels historiadors M. Teresa Sadurní i Joan Serra, els quals glossaran uns apunts biogràfics de l'eminent folklorista, i l'acte es clourà amb la presentació del curt filmat per Raül Contel, a Sant Quintí i amb actors del propi municipi, sobre una rondalla d'Amades, L'amic de la mort (de 20 minuts de durada) i Estimat Amades (de 35 minuts de durada), sobre la vida i l'obra de Joan Amades.

No es pot parlar de paremiologia catalana sense fer esment d'Amades i la seva monumental obra. Si ell no hagués recopilat, recollit, endreçat, polit i reordenat tots els materials que va arribar a arreplegar (com s'ho va fer???), hi hauria un gran buit en els estudis sobre tradicions i cultura catalana.

Proveu de fer una cerca a Google amb el seu nom i veureu que la seva obra segueix tenint vigència i es citada i utilitzada en la majoria d'estudis ben documentats sobre paremiologia, cultura popular i etnologia catalana.

Però a més a més, és un autor plenament vigent. Les seves obres eren unes joies en les primeres edicions de bibliòfil, molt acurades i cuidades, i són imprescindibles les reedicions de totes aquelles obres avui ja exhaurides que passen de mà en mà des dels estants dels llibreters de vell, paradoxalment, el gremi on ell es va desenvolupar i que li va permetre recollir i recopilar tants llibres i materials paremiològics.

Prova d'aquesta vigència és anar ara al cercador de blogs de Google, i veure que hi ha més de 2.000 apunts de blogaires sobre ell o amb referències a citacions de la seva obra. No cal dir que hi col·laboro amb un bon grapat d'apunts i articles. Perquè avui dia, no es pot emprendre cap investigació paremiològica sense tenir en compte l'obra d'Amades.

Crítiques? És clar que Qui no fa, no s'equivoca. No he trobat millor manera de defensar l'obra d'Amades que amb un refrany ben vigent.

Jo sempre he pensat que cal acostar-se a qualsevol autor i a la seva obra amb ulls lúcids, per saber què hi pots trobar i què no hi pots trobar allà. Voler trobar rigor lingüístic i metodologia científica en un autor autodidacta, enamorat de la tradició i preocupat en fer edicions curoses i esplèndides no és el camí.

Encara que hi ha paràgrafs, pròlegs i introduccions d'Amades que desprenen un estil i una metodologia inèdita en aquells moments i valuosa sempre que ens hi vulguem acostar.

I són valuoses les seves obres, aquest petit trencaclosques que va anar completant amb monografies dedicades a tot i amés, culminades amb uns petits tresors incalculables: el Costumari, la Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums reeditats en aquests darrers anys) i el Folklore de Catalunya.

---

PD.: L'ocasió hagués merescut uns apunts simultanis sobre Amades, però no hem volgut cremar la iniciativa havent convocat fa pocs dies l'homenatge a Brossa. Tot i així, en Xavier Caballé ens ha enredat al Joan Puigmalet i a mi perquè coordinéssim un escrit sobre Amades conjunt.

PD².: Arran d'un correu de Raül Contel, he rectificat i ampliat les informacions que tenia sobre l'acte inicial de l'Any Amades a Sant Quintí de Mediona.

Nevada del dia de Reis

Aquestes vacances de Nadal han volgut marxar amb una empremta inesborrable per a les nines dels nostres ulls i per als nostres cossos, perquè fa fred hivernal de debò.

Els meteoròlegs no es cansen de repetir que no tenim memòria del temps (meteorològic) viscut i passat. Que sempre ha fet molt fred, que sempre hi ha hagut períodes més o menys persistents de sequera i que sovint neva en aquestes terres de clima mediterrani temperat, però amb contrastos sovint bruscos.

Així doncs, sense aquesta memòria que diuen que no tenim, us puc dir que la d'ahir al vespre va ser la nevada més gran que recordo a Vallromanes des que hi visc, ara fa 10 anys. Tornar de Barcelona va ser una experiència arriscada però inoblidable, veient les gotetes, primer d'aiguaneu, després volves de neu, que suraven en l'aire cap al vidre davanter del cotxe.

Com canvia un paisatge conegut quan esdevé tot emblanquinat per la neu, esborrant part de la presència de l'home en la natura. Cada revolt esdevé més allunyat i feréstec.

Just arribar a casa, la carretera era completament blanca i la policia local tancava l'accés a Alella per carretera. Cap a casa, patinant per la rampa del garatge, una curta batalla de boles de neu amb els nens i esperar que demà puguem sortir de casa sense perill ni risc.

La força dels blogaires

Temps era temps no existia Internet i si volíem saber o estar informats ens havíem de conformar amb els mitjans tradicionals.

Un dia els ordinadors van començar a entrar a les llars. Vam aparcar les màquines d'escriure i vam trobar un nou mitjà que ens oferia noves fonts de lleure, d'informació i de contacte.

La població connectada, però, era minoritària. Molts recelaven d'aquestes noves màquines i de les noves tecnologies. D'altres arribaven ja tard a la revolució digital. I així, uns quants vam esdevenir consumidors d'Internet. Consumidors passius, bàsicament, que passàvem per caixa per tot allò que volguéssim fer o saber.

I un bon dia vam deixar de ser consumidors passius i vam començar a trencar motlles, a oferir allò que sabíem a través de l'anomenada web 2.0. Passem de ser només consumidors a crear i compartir continguts, amb una generositat insultant.

I trontollen els mitjans tradicionals, i trontollen les úniques veus autoritzades fins aleshores. I consumim més cultura que mai, i més oci que mai. I en som part i creem continguts que difícilment serien disponibles, altrament.

I ajudem a fer cert que a Internet hi és tot i que només cal saber-ho trobar.

I ens alimentem els uns als altres, llegint-nos, comentant-nos, recomanant-nos. Hem creat un canal alternatiu d'informació. Qui diu ara el que és notícia i el que no ho és?

Els de sempre? No. Cada cop menys, perquè cada cop hi ha un abisme més gran entre el que ens ofereixen i el que nosaltres realment volem. I ens hem de fer escoltar i hem d'aconseguir que ens acabin oferint allò que realment volem i no pas el que els interessa a ells.

Aquesta és la nostra força. I que fem pinya! Que ho sàpiguen. Que ho sapiguem.

Ara diuen que els blogs són en vies d'extinció, que desapareixeran. No us els cregueu pas!! Digues-li blog, digues-li videoblog o el nom que prengui a mida que apareguin noves plataformes per compartir contingut i coneixements. Som aquí i seguirem sent-hi el temps que calgui i a través dels mitjans que calgui. Digues-li Facebook, digues-li Youtube, o Twitter... o el que vingui demà passat. Serem allà i seguirem fent pinya i trencant motlles.