 |
| Logo gentilesa de Josep Porcar |
L'any passat es van iniciar els actes d'homenatge pels deu anys de la seva mort i enguany continuem, amb el centenari del seu naixement. Naixement o mort? Personalment m'agrada més recordar els natalicis que les pèrdues, encara que ens haguem acostumat a celebrar una derrota i les efemèrides són cants a l'enyor pel traspàs dels nostres coneguts i dels nostres símbols.
Què podem destacar d'Enric Valor? Jo vull fixar-me, sobretot en el Valor recopilador de rondalles, aquestes peces narratives tradicionals que ens acosten al parlar del poble. En elles, Enric Valor, que fa de recopilador i de narrador, hi aboca una parla valenciana genuïna i rica.
El seu recull de rondalles són 36 peces tradicionals que ell recull i reescriu. Vilaweb, durant tot aquest mes d'agost, ens ha anat servint petits lliuraments d'aquestes rondalles, per participar d'aquesta manera en els molts actes d'homenatge al gramàtic i lexicògraf de Castalla.Jo he fet servir una nova edició de Tandem Edicions-Albatros, adaptades per Rosa M. Serrano per a infants, que mantenen la llengua original de l'autor.
De la lectura de la primera rondalla del recull, El gegant del romaní, he volgut destacar-vos un seguit d'expressions i paraules ben genuïnes, que m'han fet recórrer àvid l'índex del diccionari per referir-les.
- A males penes - loc. adv. A penes. No tardà gens a eixir la serp, però a males penes si s’acostà a les ovelles.
- A palpes - loc. adv. – A les palpentes. Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. A la matinada, Adolfet es va despertar i, a palpes, anà i esbarrallà el finestral.
- A poc a poc - loc. adv. – Sense pressa, lentament. Adolfet, a poc a poc, anava recobrant les forces i l’ànim.
- A poqueta nit - loc. adv. – A boqueta de nit, quan comença a fosquejar. El dia de Reis, que era l’últim que hauria de passar-se a Benifallim, a poqueta de nit va anar a dir adéu a la jaia Bertolina.
- Aidar - v. tr. – Ajudar. Avui te n’has de venir amb el pare a aidar-li a fer llenya.
- Algeps - m. – Guix. S’enroscà amb precaució en el llit i s’adormí com l’algeps.
- Anar lligant caps - fr. f. – Anar establint les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes. ─Com que a tu et sembla que et té una mica d’estima, veges si l’engalipes i que et conte coses. Nosaltres anirem lligant caps.
- Ataüllar - v. tr. – Albirar. Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. Mitja hora bona de faena duia feta, quan va ataüllar un romer ufanós.
- Atifell - m. – Utensili, instrument en general (Surt al DCVB). I el trobà ple d’eines de conreu com aixades, aixadelles, estisores de podar, raors d’empeltador, cabassets de llata, espart picat, rastells i altres atifells.
- Ballar-li l'aigua - fr. f. – Afalagar-lo. Ballar-li l’aigua als ulls. Entre nobles que els ballaven l’aigua amb una polidesa exquisida.
- Botzar - v. tr. - «Traure, arrancar ab força o manya alguna cosa difícil» (Surt al Diccionari Aladern i al DCVB). I li ho va fer botzar tot.
- Cabasset de llata - m. Cabàs relativament petit, fet de trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada. I el trobà ple d’eines de conreu com aixades, aixadelles, estisores de podar, raors d’empeltador, cabassets de llata, espart picat, rastells i altres atifells.
- Calent d'orella - loc. adj. – Renyats. Només oir-lo els animals, pararen d’agredir-se i començaren a dir, calents d’orella: ─És que...!
- Caure-li l'ànima als peus - fr- f. – Tenir un gran desengany. Quan hi van arribar, el cel estava enfosquint-se, i de veure que anava a la seua presó, l’ànima li va caure als peus.
- Cobertís - m. – Cobert. Espai petit, cobert de teulada o d'altra cosa, que serveix per a soplujar-s'hi persones, animals o eines (Surt al DCVB). En un racó de l’hort albirà un cobertís.
- Córrer com el vent - fr. f. – Córrer molt. Lluny era ja la llebre, que corria com el vent pel mig del Pla dels Dubots.
- De cua d'ull - loc. adv. – Dissimuladament. “Que malvat que deu ser”, es deia Adolfet tot guaitant-lo de cua d’ull.
- Del dimoni - loc. adj. – Entremaliat. “On deu estar amagat aqueix Adolfet del dimoni?”
- En un dir Jesús - fr. f. – De seguida, en un moment. I en un dir Jesús es transformà en un poble espaiós i alegre.
- Entreval - m. – Entrevall. Obstacle, embaràs; cosa que impedeix o destorba (Un Mall. Dicc.) (Surt al DCVB). Si et veus en un gran entreval, la toques i dius: “Déu i gos”, i et tornaràs un llebrer que correrà cent llegües per hora.
- Esbarrallar - v. tr. – Obrir de bat a bat (Ho recull Coromines). A la matinada, Adolfet es va despertar i, a palpes, anà i esbarrallà el finestral.
- Esparpellat, -ada - adj. - Deixondit, molt viu de potències (es diu a l’Empordà i Plana de Vic, segons el DCVB). Però vaja, vaja, m’agrades: ets esparpellat i llest.
- Espernegat, -ada - adj. – Enfeinat. La dona prou que anava espernegada darrere els criançons.
- Fényer - v. tr. - Acabar de treballar (la pasta de cada peça de pa) sobre una taula. Ella s’havia de fer el forn, pastar, fényer i coure.
- Fer el cor fort - fr. f. - Sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat. Pare i mare varen fer el cor fort: ella va amanir la berena i ell va aparellar l’ase.
- Fluixanga – adv. (Derivat pop. de fluix) (No surt als diccionaris). Molt fluix. ─Ai, que malalt que estic! –bramulava el gegant, però cada volta amb la veu més fluixanga i badada.
- Groguet com la paret - comp. Pàl·lida. Maria presenciava de llunyet la brega i estava grogueta com la paret.
- Jupetí - m. - Armilla de pagès. Calçat amb babutxes com un moro, abillat amb saragüells de seda blava, una faixa roja i un jupetí tot brodat de mitges llunes i estreles senceres.
- Marraixa - f. – Garrafa. Li dóna el pa calent i després li aboica tot el cànter de vi que duia en una marraixa.
- Més negre que la sutja - comp. - Molt negre. El Gegant del Romaní, més negre que la sutja i gros com el millor gegant.
- Moure conversa - fr. f. – Facilitar que una altra persona parli d’algun tema que ens interessa. Aleshores tu crides com si m’haguesses vist, i, en entrar ací el gegant, li mous conversa.
- No badar boca - fr. f. – Restar callat, no dir res. Però no badava boca.
- No estar bo del cap - fr. f. – Haver-se begut l’enteniment. Tu no estàs bo del cap! –s’esbalaïa son pare.
- No perdre d'ull - fr. f. - Espiar-lo. I no perdia d’ull aquell gegant.
- No sentir-se una mosca - fr. f. – Haver-hi silenci absolut. No es veia cap ànima vivent ni se sentia una mosca.
- Parlar pels colzes - fr. f. – Xerrar molt. ─Ara beu: si no, parlaràs pels colzes.
- Perxonada - f. – Cop de perxa. I vinga pegar perxonades al romaní.
- Raor d'empeltador - m. - Instrument d’acer de tall molt fi que serveix per a afaitar el pèl, els cabells, usat per una persona especialitzada a fer empelts. I el trobà ple d’eines de conreu com aixades, aixadelles, estisores de podar, raors d’empeltador, cabassets de llata, espart picat, rastells i altres atifells.
- Regrés - m. – Retorn al punt de partida (Surt al DCVB). Al regrés del gegant, tot aquell pla va ser posat en pràctica.
- Saragüells - m. pl. - Calçons amples i amb plecs, propis de la gent del camp a Tortosa i a València. Calçat amb babutxes com un moro, abillat amb saragüells de seda blava, una faixa roja i un jupetí tot brodat de mitges llunes i estreles senceres.
- Sense saber com ni com no - loc. adv. – D’una manera inexplicable. Enriqueta i Adolfet, sense saber com ni com no, es van trobar drets en el balcó principal del palau.
- Tararot - m. - Persona esvalotada, turbulenta. ─Vaig a matar-te! ─cridà amb la seva veuassa aquell tararot.
- Treballar com un negre - fr. f. comp. – Treballar molt
- Voliana - f. – Voliaina. Papallona. I me’l va alçar de terra tot sacsejant-lo com si Batiste no fos res més que una simple voliana
