dissabte, 8 de desembre de 2007

Cap on va la blogosfera?

Ja és ben cert allò que diuen que quan uns hi van, uns altres ja en tornen.

Vull dedicar uns quants articles a reflexionar sobre el fenomen dels blogs i les esferes que neixen i han desaparegut al seu voltant. Espero que els vostres comentaris m'ajudin a mostrar una imatge actual i real de la situació. Ja se sap, que on no arriba un, hi arriba un altre i entre tots farem el camí.

Quina és l'actualitat real de la blogosfera? Creix? Decreix? Quines són les seves fites? Quines tendències predominen?

Aquí i a tot arreu, el fenomen dels blogs ha estat aclaparador. No us sabria donar dades de cada quan s'obre un blog, però són impactants. Alhora, causa neguit saber cada quan s'obre un blog i cada quan en desapareix un altre. Perquè no deixa de ser una flor d'estiu: començo, m'hi poso i ho deixo amb la mateixa rapidesa i facilitat.

Quan penso en blogs em vénen al cap un seguit d'idees: globalització, compartir, trencar motlles, trencar fronteres... Però com tot en aquesta vida, demana dedicació i qualitat. Cal que siguem mínimament constants i que allò que escriguem sigui original o pugui interessar a algú en concret. O a molts, és clar.

Segons el tema tindrem un públic o un altre. També marquen la popularitat d'un blog l'idioma triat, la temàtica tractada... fins i tot el to i les maneres.

Aquesta reflexió em ve al cap arran de la trobada de blocaires que han fet a Terrassa aquest 4 de desembre. M'hi hagués agradat poder-hi anar. De fet em van convidar a anar-hi. Però les obligacions no m'ho han permès i em sap molt de greu.

Esperava amb candeletes les primeres reaccions a aquesta trobada. S'han fet esperar, però van arribant, en comptagotes.

I aquestes primeres reaccions em fan reflexionar sobre el fenomen dels blogs a casa nostra. La catosfera, en diuen. També diuen que els blogs cada vegada tenen més influència com a mitjà alternatiu... Permeteu-me que mantingui en quarentena aquesta afirmació... i que intenti justificar-ho.

D'entrada vull diferenciar el que és la blogosfera política de tot allò altre que conformen blogs personals, blogs d'adolescents, pàgines web mostrades en format blog o qualssevol altres continguts de qualitat que es presenten en format de blog.

Una cosa són els blogs polítics i una altra cosa tota la blogosfera. O tota la catosfera. El món dels blogs, vaja.

Precisament la blogosfera política, la que té més ínfules d'influència i d'independència... és la que em miro amb més recel. Seguidisme, agrupacions per mateixes cordes, reciclatge o copipastejat d'idees... En definitiva, previsibles, avorrits, seguidistes, poc originals i... prescindibles. En general, eh?, que hi ha honroses excepcions. Però són això: honroses excepcions.

Què vol dir que aquests mitjans són independents? Què vol dir que conformen un nou grup de pressió? Res de res. Ni d'independència ni de pressió. Perquè els blogs, a dia d'avui, tenen l'audiència i la transcendència que tenen i perquè ningú és independent.

Jo, per exemple, encara que sigui un mal exemple, perquè no tinc un blog polític ni penso que sigui transcendent, no puc dir que sóc independent, perquè mai parlaré (bé) del PP, ni mai li faré la rosca al PSC i sempre podreu intuir una tendència nacionalista en els meus escrits. I també veureu que parlo d'una colla de temes i altres ni els anomeno ni seran mai un article a cap dels meus blogs.

Perquè la majoria dels meus escrits no es poden adscriure dins de cap corrent. Vaig per lliure? Tampoc, perquè m'adscric a Catablocs, a la Xarxa de Blogs Sobiranistes, a la Catosfera, a Tradiblog, a la Vallesfera...

Doncs això, vull obrir debat sobre les multiesferes blogueres, sobre la seva transcendència i audiència real. Sobre el per què de tot plegat i cap a on anem... o ens aboquen.
Publica un comentari a l'entrada