Ja és ben cert allò que diuen que quan uns hi van, uns altres ja en tornen.Vull dedicar uns quants articles a reflexionar sobre el fenomen dels blogs i les esferes que neixen i han desaparegut al seu voltant. Espero que els vostres comentaris m'ajudin a mostrar una imatge actual i real de la situació. Ja se sap, que on no arriba un, hi arriba un altre i entre tots farem el camí.
Quina és l'actualitat real de la blogosfera? Creix? Decreix? Quines són les seves fites? Quines tendències predominen?
Aquí i a tot arreu, el fenomen dels blogs ha estat aclaparador. No us sabria donar dades de cada quan s'obre un blog, però són impactants. Alhora, causa neguit saber cada quan s'obre un blog i cada quan en desapareix un altre. Perquè no deixa de ser una flor d'estiu: començo, m'hi poso i ho deixo amb la mateixa rapidesa i facilitat.Quan penso en blogs em vénen al cap un seguit d'idees: globalització, compartir, trencar motlles, trencar fronteres... Però com tot en aquesta vida, demana dedicació i qualitat. Cal que siguem mínimament constants i que allò que escriguem sigui original o pugui interessar a algú en concret. O a molts, és clar.
Segons el tema tindrem un públic o un altre. També marquen la popularitat d'un blog l'idioma triat, la temàtica tractada... fins i tot el to i les maneres.
Aquesta reflexió em ve al cap arran de la trobada de blocaires que han fet a Terrassa aquest 4 de desembre. M'hi hagués agradat poder-hi anar. De fet em van convidar a anar-hi. Però les obligacions no m'ho han permès i em sap molt de greu.Esperava amb candeletes les primeres reaccions a aquesta trobada. S'han fet esperar, però van arribant, en comptagotes.
I aquestes primeres reaccions em fan reflexionar sobre el fenomen dels blogs a casa nostra. La catosfera, en diuen. També diuen que els blogs cada vegada tenen més influència com a mitjà alternatiu... Permeteu-me que mantingui en quarentena aquesta afirmació... i que intenti justificar-ho.
D'entrada vull diferenciar el que és la blogosfera política de tot allò altre que conformen blogs personals, blogs d'adolescents, pàgines web mostrades en format blog o qualssevol altres continguts de qualitat que es presenten en format de blog.
Una cosa són els blogs polítics i una altra cosa tota la blogosfera. O tota la catosfera. El món dels blogs, vaja.Precisament la blogosfera política, la que té més ínfules d'influència i d'independència... és la que em miro amb més recel. Seguidisme, agrupacions per mateixes cordes, reciclatge o copipastejat d'idees... En definitiva, previsibles, avorrits, seguidistes, poc originals i... prescindibles. En general, eh?, que hi ha honroses excepcions. Però són això: honroses excepcions.
Què vol dir que aquests mitjans són independents? Què vol dir que conformen un nou grup de pressió? Res de res. Ni d'independència ni de pressió. Perquè els blogs, a dia d'avui, tenen l'audiència i la transcendència que tenen i perquè ningú és independent.
Jo, per exemple, encara que sigui un mal exemple, perquè no tinc un blog polític ni penso que sigui transcendent, no puc dir que sóc independent, perquè mai parlaré (bé) del PP, ni mai li faré la rosca al PSC i sempre podreu intuir una tendència nacionalista en els meus escrits. I també veureu que parlo d'una colla de temes i altres ni els anomeno ni seran mai un article a cap dels meus blogs.
Perquè la majoria dels meus escrits no es poden adscriure dins de cap corrent. Vaig per lliure? Tampoc, perquè m'adscric a Catablocs, a la Xarxa de Blogs Sobiranistes, a la Catosfera, a Tradiblog, a la Vallesfera...
Doncs això, vull obrir debat sobre les multiesferes blogueres, sobre la seva transcendència i audiència real. Sobre el per què de tot plegat i cap a on anem... o ens aboquen.
9 comentaris:
et convido a reflexionar:
http://www.marcvidal.cat/marcvidal/2007/12/blocoflia-i-blo.html
http://www.marcvidal.cat/marcvidal/2007/12/bloconosis.html
una abraçada
V�ctor, alguns apunts brev�ssims, perqu� el teu comentari obre camins en totes les direccions...
1) Influ�ncia dels blog(c)s. Crec tamb� que som encara a les beceroles. Ja vindr�.
2) Blogosfera pol�tica/de partit. Probablement �s la distinci� justa. Massa blogs de partit que nom�s multipliquen el missatge que envia "la casa mare". No deixa de ser un fen�men similar a la vella premsa de partit... per a consum i gaudi propi i entre iniciats.
3) Independ�ncia... Uff! Cal ser independent? Cal no ser-ne? Jo diria simplement que cal intentar ser aut�ntic, sincer, no fer "trampes"...
4) Blogs com a mitj� de comunicaci� Podria ser algun dia, sota una altra f�rmula. Ara per ara, mitjans d'expressi� (personal i for�a individualista) que complementen i oxigenen el m�n dels mitjans de comunicaci�. Jo reservaria aquesta expressi� ("mitjans de comunicaci� per al sector industrial, la qual cosa no el fa ni millor ni pitjor, ni m�s digne de confian�a ni menys. Dep�n...
5) Estic d'acord amb tu en el car�cter personal, aut�nom, lliure i llibertari del blog. I gratu�t, no nom�s en el sentit econ�mic... Penso que hem de continuar anant per lliure, per� que tenim algunes coses en com� per fer bullir l'olla: temes t�cnics-tecnol�gics, utilitat de fer mapes (no rankings) de la blogosfera, algun dia ens haurem de defensar de les inger�ncies dels poders pol�tics (com va passar a It�lia recentment), dialogar al voltant de les tend�ncies, treure el nas a fora de les nostres fronteres (virtuals o reals)...
6) Audi�ncies... Es interminable i ple de paranys (i interessos) el vell debat sobre les audi�ncies dels mitjans de comunicaci�. Aix� si no entrem en el debat paral.lel, el de la influ�ncia... Com no ha de ser conf�s i rellisc�s traslladar el mateix debat al m�n blocaire? Amb el perill afegit de traslladar els mateixos vicis d'un m�n vell a un de nou, si �s que aix� es pot evitar...
És un debat interessant. Estic segur que el futur de la blogosfera serà positiu. És una manera més d'establir relacions, de comunicar-se i de donar la teva opinió sobre diversos temes. També és una eina creativa, de difusió del coneixement i de relació. Com en tot i a tot arreu, depèn del l'ús que se'n faci. Ja som grandets.
Salut
Marc: blocofília, blocognosi, blococosa... Vols dir que aquests noms venen gaire? No fa gaire dies parlàvem precisament al blog d'en Joan Rovira sobre si el nom fa la cosa o no.
Doncs si el nom fa la cosa, ens calen noms més musicals, comprensibles i que enganxin.
A més, amb la Internet hem volgut trencar fronteres i participar d'un món globalitzat, oi? Doncs, per què ens hem de voler desmarcar conformant una esfera pròpia?
Reconeixement d'identitat, d'acord. Però no pas tancar-nos en "la cosa nostra". Oberts al món i part d'aquest món modern. Si no és així, quin sentit té apuntar-se a Technorati, Alianzo, Alexa o sortir a Google, si en tindríem prou amb Catapings, Cercat i l'Internostrum?
És molt complex fer una radiografia del món dels blogs i parlar en termes del bo i del dolent en decàlegs de 31 i 13 punts... Trobo que ja els antics li van trobar la mida justa amb allò dels Deu Manaments. I com a molt un que serveixi de corolari.
Hi segueixo rumiant, sens dubte.
Salutacions cordials
Joan, la meva intenció, efectivament era apuntar un camí d'inici. Cal reflexionar sobre molts aspectes amb detall i d'una manera raonada.
M'agrada que ressaltis la gratuïtat i socialitzció que ha comportat el fenomen dels blogs. Jo afegiria, que no només els blogs, sinó tota la web 2.0 o web social per definició.
Ha comportat una democratització de la comunicació, amb uns visos clars de globalització i d'igualtat d'oportunitats.
Com en tot, cadascú hi aporta el seu gra de sorra. De qualitat o de merda, per entendre'ns. Però això és la globalització i la democratització dels mitjans, oi?
Sobre el binomi mitjans tradicionals vs. blogosfera, cal fer-hi unes precisions i un estudi molt a fons, perquè les tendències no són clares ni úniques.
La meva intuïció i el que conec per ara em vénen a dir que són dues coses diferents, però complementàries.
Els blogs volen agafar part del pastís dels mitjans tradicionals, encara que són una altra cosa i els mitjans tradicionals prenen coses bones que tenen els blogs per aplicar a les seves versions digitals, sobretot.
Els qui escrivim blogs, en el fons, no deixem d'estar fent cert periodisme. I el format dels articles, curts, impactants, amb un títol que cridi... no deixen de ser les tècniques de sempre del bon periodisme. És normal que hi hagi coincidències, doncs.
I ara et trobes diaris que tenen blogs, i columnistes de diaris que escriuen blogs. On acaba el periodista i on comença el bloguer?
Apassionant, segur, seguir debatent aquests temes.
Salutacions cordials
Marc (de reflexions en català), això dels blogs ha estat un invent fabulós.
I els RSS i totes les possibilitats audiovisuals que permet la xarxa.
Personalitat, immediatesa, atemporalitat, minimització de l'espai... És fantàstic que puguem connectar amb tanta gent diferent i per tantes coses.
Amb tot, penso que no només opinem als blogs. Hi ha molts blogs que ofereixen continguts originals i no només opinió de notícies ja dites pels mitjans tradicionals.
Aquest és un altre aspecte que volia rebatre dels que afirmen que els blogs només comenten o opinen.
Els de l'esfera política potser sí (que tampoc sempre), però hi ha un seguit de blogs d'altres continguts que estan oferint informacions i continguts propis de molta qualitat. I s'avancen als mitjans tradicionals en moure determinats temes. Penseu-hi i segur que en coneixeu uns quants.
Salutacions cordials
Hola Víctor, des que es van carregar al meu gos no sé però em va agafar una espècie de blogofòbia i, ja saps, no he escrit gaire (un o dos articles, potser tres -ni ho recordo- en els meus blocs ITACA en el de castellà i en el de català, articles diferents que ni tan sols m'he pres la molèstia de traduïr-los; o sigui en cada bloc pots trobar una informació diferent, si m'ha donat per escriure en castellà ho he fet en castellà i prou i si m'ha donat de fer-ho en català he seguit el mateix criteri. Qui vulgui assabentar-se del que dic que ho llegeixi en amdues llengües; s'ha acabat el bròquil :-).
Ara bé, he estat treballant a la Viquipèdia i acabant especialment de traduir l'article de Vallromanes a la Wikipedia (en espanyol). Saps també que he estat molt ficat en Flickr; ara m'apassiona molt. Et diré que t'estic escrivint aquest comentari sense haver llegit ni aquest article i els seus comentaris, ni diversos articles dels darrers que hi has escrit, fins i tot vaig veure que havies fet un post sobre Optimot. T'asseguro que m'ho llegiré tot quan se m'acabi aquesta blogofòbia que estic passant i t'ho comentaré tot si cal.
També et dec una sobre els traductors de català. És de riure, l'altre dia vaig traduir amb Internostrum i amb el traductor de Gencat (quan no està penjat, que em torna boig, no funciona!!!!!), l'apartat de 'vegetació' de l'article de Vallromanes de Viquipèdia; Internostrum ho feia fatal!!!!, no sabia traudir ni la meitat de coses com aquell que diu, i t'ho demostraré, en faré un post. El de Gencat molt, però que molt millor, malgrat que funciona quan vol. El que sí que veig que han arreglat a Internostrum és que ja no tradueix els articles apostrofats malament, com no fa massa ho feia: "El home treballava molt" "L'hombre trabajaba mucho", per exemple. Ara ja ho tradueix bé això, ja era hora, però ni de lluny amb els encerts de Gencat, ho sento però t'ho demostraré empíricament amb una traducció amb les dues màquines.
Bé, tot aquest rotllo que t'he fotut és només per dir-te que ja he vist de rebot a Catosfera.com que tindran un "moderador, de luxe, en Victor Pàmies". Doncs, enhorabona i felicitats, company, pel reconeixement que t'hi fan, me n'alegro molt.
Salutacions i fins aviat
Jordi, som persones i tenim els nostres alts i baixos, és clar.
Sabré esperar el teu retorn al món dels blogs (però no triguis). :-)
Ostres, ara em deixes amb dubtes sobre això dels traductors. Sempre havia cregut que l'Internostrum tenia una qualitat molt bona. De fet, et confessaré que l'he recomanat molt, però que no els faig servir (gairebé) mai per al català-castellà o l'invers. Per sort no em calen gaire ajudes en aquest parell de llengües.
Esperaré també amb impaciència la teva demostració empírica, encara que pensa que els traductors no fan miracles, i si l'original té errors... hehehehehe, tradueix els errors erròniament. :-)
I sobre la Catosfera, em van demanar si volia moderar la taula del combat bloc/blog... i no m'hi vaig poder negar, perquè és un tema que sempre m'ha preocupat i que he anat seguint l'evolució i argumentacions de les diferents postures.
Penso que és una sort que sigui a Granollers i que ens puguem trobar allà una colla de gent que ens movem assíduament i àvidament per Internet.
Pe cert, sobre el moderador de luxe, els he enviat una esmena de l'article que penso que en millora l'intel·ligibilitat i hi corregeix alguna petita falta que s'hi ha escolat... i de passada elimina aquest de luxe immerescut.
Publica un comentari a l'entrada