dissabte, 7 de juny de 2008

Hola, amiga

Hola, amiga.

Amb tu he anat retardant aquesta conversa, perquè, no sé, en el fons ets l’única a qui em feia por d’atansar-m’hi massa.

Sí, sí. Em fas molta por, tot i que hem estat tan units i tan a prop l’un de l’altre.

He anat retardant aquesta conversa volgudament.

M’he atrevit de parlar amb l’amic Temps i m’ha dedicat uns instants deliciosos, uns moments inoblidables.

També he parlat amb l’amic Amor, que m’ha deparat sensacions, ara agradables, ara angoixants.

Però tu, amiga, tot i la teva tendresa, per què fas que m’aclapari la por?
Ets massa persuasiva, massa sensual, massa possessiva, fins i tot. Em vols tot per tu. O tot o res.

És un joc sense retorn on el que jo perdo tu ho guanyes. Però i després? Jo seré una més de les teves conquestes.

M’hauràs seduït, em duràs al teu món de sensacions i de plaers… però, i després, … què queda?

No amiga, no estic preparat per aquest viatge. Hi tinc molta tirada al que m’envolta i hi tinc encara massa deutes pendents, massa coses a fer, massa gent a qui estimar.

I tu ets molt gelosa. Em vols tot per a tu i jo no em puc donar a aquest plaer fugisser i destructiu.

Dóna’m temps. Necessito acabar quatre coses ben fetes encara. I ja en tornarem a parlar, d’acord?

Adéu, amiga Mort.

Sé que ens tornarem a veure, sense retrets, però sense presses, eh?


Nota: Escrit el 15 de setembre de 2001.
Publica un comentari a l'entrada