divendres, 20 de juny de 2008

Quan ni les enquestes avalen les mentides

Qui no ha sentit la cantarella aquella que el castellà és perseguit a Catalunya, que hi ha infants de pobles d'interior que no entenen un borrall de castellà i altra xerrameca semblant?

Ja ho diu la saviesa popular: Calumnia, que alguna cosa queda! De tant dir les mateixes mentides, se les han acabat fent seves i se les han acabat creient.

No perdem el nord! Que la llengua minoritzada i en perill és el català i no pas el castellà, que la llengua perseguida i que ha de recuperar espais públics és el català i no pas el castellà.

Tot ve a tomb d'una notícia apareguda arran de la publicació de l'Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d'Educació.

Dades esfereïdores:
  • la meitat dels alumnes d'ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora
  • només un terç d'estudiants declaren utilitzar el català en la relació amb les amistats
  • un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics
Tercera hora? Quina barra!! Si només haguessin de fer-se tres hores de castellà a la setmana en algunes escoles els caldria contractar mestres de català a dojo. És un decret de màxims o de mínims? Encara resultarà que haurem d'exigir que es facin menys hores de castellà per arribar a aquestes tres hores i no superar-les amb escreix com passa en tants i tants centres escolars!

I estem parlant de la situació a Catalunya, on el català encara té una presència prou consolidada. Però què passa al País Valencià? Què passa a les Illes? Què passa a la Catalunya Nord?

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Us recomano fervorosament el llibre El nacionalismo lingüístico, de Juan Carlos Moreno Cabrera (lingüista a la Universitat Autònoma de Madrid). Descriu a la perfecció la situació actual i allò que ens espera. Quan parlar la llengua regional no té interès, la llengua nacional actua amb un bilingüisme substitutiu i una posterior colonització.

Aquest procés a Secundària és evident.

vpamies ha dit...

Puigmalet, afanya't que perdràs el tren.

A veure com serà aquest fuet del Prat!!! :-)

menta fresca ha dit...

espero saber amb tota cura de detalls posible que heu fet i que no aquest finde, val!? amb el teu permís m'he copiat la llengua catalana, i si, parlen castellà però avui m'ha pasat una cosa que em preocupa. En una botiga, mentre esperava, he deixar pasar un senyor tot dient : perdón. No sé que m'ha pasat i hores d'ara encara no sé el per que ho he dit aixì, encara em duren els efectes de la caiguda? espero que no m'ho tingueu en compte...

vpamies ha dit...

M. Mercè. la llengua catalana és d'una campanya antiga. Si entres a Google Imatges surt en un grapat de llocs.

D'aquest cap de setmana al Pla, destacar que el Marc ha estat un amfitrió estupend, que ens hem sentit com a casa, que segur que no ens imaginàvem com ens hem vist, que hem trobat un grapat de ceps i el Marc ja ho publica al seu blog... i quan tingui una mica més de temps i menys son, farem la crònica i penjarem fotos.