dimarts, 10 de juny de 2008

Posar portes a la blogosfera

S'ha de regular el que escriuen els blogaires?

Oi que sí, que sona a la cançó de l'enfadós d'aquells que ho volen controlar tot i tenir-ho ben apamadet i uniformat?

Les primeres veus es van sentir a Itàlia. Però el parlament transalpí va haver de fer marxa enrere.

Ara se senten veus d'una directriu (o sigui una normativa que no té rang d'obligatorietat) europea que va pel mateix camí: fer que els blogaires s'hagin d'inscriure en un registre d'etiquetatge voluntari. Malaguanyats esforços d'un invent de conglomerat (la Unió Europea) que s'oblida dels pobles, les persones i els drets... per imposar uniformitat, negoci i majories globalitzades.

Un registre voluntari!!! Quina gran pensada! O, i tant! I per quatre blogs que els incomoden (que no s'inscriuran pas al registre voluntari), haurem de passar tots per caixa i deixar-nos encorsetar?

Senyors, això no té res a veure amb l'antiga polèmica d'una possible ètica bloguera que demanaven alguns internautes de renom i que la Catosfera va debatre també a Granollers.

Què els fa por? Què ens ha de fer por d'aquests avisos?

Diuen que volen protegir la veracitat de les informacions que es publiquen i l'ètica en els mitjans de comunicació. Bla, bla, bla. Com si ara fóssim els blogaires els culpables de la manca d'ètica de la professió de la comunicació!

Penso que l'ètica i credibilitat de les informacions es veu i es palpa. Llegeix un mitjà qualsevol durant uns quants dies i ja sabràs de quin peu calça i si el seguiràs llegint o no. I em refereixo a qualsevol mitjà comunicatiu: sigui ràdio, televisió, diaris analògics, periodisme digital...

La credibilitat d'un mitjà s'aconsegueix dia a dia. Se m'acudirien molts símils per reflectir aquest fet: des de començar la casa pels fonaments i no pas per la teulada o que a cada passa s'avança.

Però el que sí que sé del cert és que no es poden posar portes al mar... ni a la blogosfera.


Nota: La imatge dels interrogants l'he treta del Programa d'Actuació Municipal (PAM) de l'Ajuntament de Barcelona.
La imatge dels paperots l'he treta d'una WebQuest de l'Escola d'Estiu 2007, dissenyada per Marta Cusidó: Paperots, paperots i més paperots.

8 comentaris:

ararat ha dit...

personalment, aquesta directiva no fa més que demostrar que això de que el personal es pugui expressar sense filtres de cap mena, doncs cou a més d'un.

No obstant això, si jo resulta que em dic Ermegeldio Bonito Cojón, l'anonimat és una necessitat estètica de primer ordre.

Sigui com sigui, sempre ens quedaran els mitjans de comunicació tradicionals, que identificats tots ells sempre diuen tota tota la veritat.

una salutació

vpamies ha dit...

A això anava, Ararat: els que precisament els interessaria saber de qui són, aquests no s'inscriuran pas. I tots els altres a passar per l'adreçador.

Mai!

Puigmalet ha dit...

Quan bufen aires de llibertat (d'expressió) sempre hi ha qui es constipa. Nosaltres a bufar mentre ens quedi alè.

novesflors ha dit...

Qui es constipe que es prenga una infusió de la iaia perquè jo, per exemple, si he creat un blog és per "bufar" com em vinga de gust, que d'ètica personal ningú no m'ha de donar lliçons.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ui, ui, ui, company Pàmies que t'estàs tornant també "antisistema" parlant de majories globalitzades, negoci, drets del poble, etcètera. I és que aquest món que probablement podria aparèixer -o que ja és clar i distint als nostres ulls, si més no dels que veiem- cada vegada s'assembla més al de fa ja dècades sinó segles en certs aspectes; no, no parlaré de les 65 hores que això ja és la repera.

Però crec que no -la gent seguim sent un ramat ben ensinistrat, vergonyosament ens deixem ensinistrar- perquè la cosa se'ls ha anat una mica de les mans, i aquest és l'error que han comés. La gent callem i aguantem d'allò més, però han creat recursos que, si en un principi, els anava bé pels seus interessos, ara se'ls han tornat en contra.

Per cert, enhorabona per haver aprés a citar d'on provenen les fotografies que utilitzes als articles; pagar per drets d'autor potser no, però, com a mínim, reconèixer el creador de l'obra és allò de més just.

Salutacions des del Vallès Oriental, què carai!

vpamies ha dit...

La veritat és que són unes directrius que tufegen...

Jordi, intento ser respectuós amb els drets d'autor i les llicències Creative Commons.

No sempre se'n sap l'autoria certa d'una imatge o fotografia, sobretot quan t'apareix en una vintena de pàgines del cercador.

Però anem cap aquest camí, és clar. :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

l'ètica i la veracitat que l'apliquin als mitjans tradicionals.

vpamies ha dit...

Ja ho pots ben dir, Jesús M. És com la Viquipèdia o tants d'altres continguts. Tu ja saps que t'hi has d'acostar amb la ment desperta, perquè hi ha continguts aprofitables i altres que no.

I passa el mateix amb els mitjans tradicionals. Jo hi ha diaris d'aquests que no els agafo ni regalats (i no em refereixo a la premsa gratuïta).