Refranyer català-castellà

Sobre refranys i frases fetes hi ha molts llibres, diccionaris i obres de major o menor envergadura. Hi ha, però, un parell de camps, on l'oferta esdevé un desert incomensurable:

• les etimologies dels refranys: origen de les diferents expressions proverbials
• els equivalents en diferents llengües: com es diu en català aquell refrany?

És clar que quan hom emprèn la tasca d'oferir materials de qualitat en el camp de la paremiologia, ho fa amb el benentès de poder mostrar al públic la feinada de recopilació i anàlisi en aquests camps, si no verges, bastant poc tractats.

I és per això que, en aquesta línia, m'he proposat d'oferir al màxim de sistematitzats els continguts que tinc sobre refranys i els seus equivalents en diferents llengües.

I així neix el Refranyer català-castellà en línia i en format blog.

Per què en aquest format?

• Perquè havia de ser consultable i actualitzable en línia.
• Perquè els meus coneixements informàtics no em permeten oferir una base de dades en línia amb un altre format.
• Perquè el blog em permet etiquetar els refranys i oferir-vos la cerca per paraules clau.
• Perquè el blog em permet indexar els seus continguts i oferir-vos un cercador propi sobre els continguts del refranyer exclusivament.
  
• Perquè el blog permet la interacció amb els lectors d'una manera directa amb els comentaris: vull que m'ajudeu a millorar els continguts que us ofereixo.
• I perquè és senzill d'implementar i de consultar i efectiu visualment com a obra.

Neix ara, al maig de 2007 amb poc més de seixanta entrades, que s'aniran incrementant, com a mínim fins oferir-vos, etiquetat, catalogat, documentat i comentat el gairebé miler d'entrades de les quals ara us aboco, fent un buidat de les bases de dades que amb paciència (i anys) he anat bastint des de finals del mil·leni passat, les primeres dues-centes cinquanta:

1. a boca tancada, no hi entren mosques - en boca cerrada no entran moscas
2. a bon entenedor, breu parlador - a buen entendedor, pocas palabras bastan
3. a bons entenedors, poques paraules basten - - a buen entendedor, pocas palabras bastan
4. a bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell - al buey viejo, múdale el abrigo y dará el pellejo
5. a cadascú la seva part - a cada uno lo suyo
6. a cal ferrer, ganivet de fusta - en casa de herrero cuchara de palo
7. a casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal - mentar la soga en casa del ahorcado, no es acertado
8. a casa on hi entra es sol no hi entra es metge - donde no entra el sol entra el doctor
9. a cavall donat, no li miris el dentat - a caballo regalado, no le mires el dentado
10. a cent anys, coteta verda - a la vejez viruelas
11. a cosa donada no li cerquis taps - a caballo regalado no le mires el dentado
12. a Déu prega el qui treballa - a Dios rogando y con el mazo dando
13. a falta de pa, bones són coques - a falta de pan buenas son tortas
14. a gat escaldat, aigua freda (o tèbia) li basta - gato escaldado, del agua fría huye
15. a gat vell no li diguis moixina - a perro viejo no hay tus tus
16. a l'abril, totes caben en un barril - mes de abril, poca agua, nubes mil
17. a la casa dels joglars tothom balla el contrapàs - en casa del gaitero todos son danzantes
18. a la casa que no s'hi renya, no hi ha pa - casa reñida, casa regida
19. a la primera el rei perdona; a la segona, catxamona - al que yerra, perdónale una vez; mas no después
20. a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat - quien no parece, perece
21. a les tres; qui para, paga - a las tres va la vencida
22. a mal viatge, mantes noves - al mal tiempo buena cara
23. a malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina - para el que es de vida, el agua es medicina; y para el que es de muerte, no hay médico que acierte
24. a pagès endarrerit, cap anyada no li és bona - hombre adeudado, cada año aperreado
25. a paraules vanes, orelles sordes - a palabras necias, oídos sordos
26. a pare guanyador, fill gastador - a padre allegador, hijo expendedor
27. a quaranta anys, deixat de banys - de los cuarenta para arriba no te mojes la barriga
28. a qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots - a quien Dios no le da hijos, el diablo le da sobrinos
29. a qui has de donar sopar no plaguis sa bereneta - al niño que has de cenar, no le prives de merendar
30. a qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar - no digas tu menester a quien no te ha de socorrer
31. a qui no li agradi que s'hi posi fulles - a quien le pique que se rasque
32. a qui no parla, Déu no l'ou - quien no llora, no mama
33. a qui no vol cols, dos plats - a quien no le gusta el caldo, taza y media
34. a qui té padrins, el bategen - quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija
35. a sa taula i en es joc es coneixen ses persones - en la mesa y en el juego, se conoce a los caballeros
36. a sants i a minyons no prometis que no dons - ni al niño el bollo, ni al santo el voto
37. a tot arreu (o pertot) se'n fan, de bolets, quan plou - en todas partes cuecen habas
38. afarta'm i digue'm moro (o digues-me ruc) - ande yo caliente y ríase la gente
39. agafa (o cobra o cria) fama i posa't (o tira't) a jeure - cobra buena fama y échate a dormir
40. agafa el que et donin - al que le dan, no escoge
41. aigua d'agost, mel i most - lluvias en agosto, más miel y más mosto
42. aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent - agua fría y pan caliente, mata a la gente
43. aigua fresca fa bon ull - el agua la vista aclara
44. aigües de juny mal solen dur - agua por San Juan (24 de Junio) quitan aceite, vino y pan
45. ajuda't i t'ajudaré - a Dios rogando y con el mazo dando
46. al cel cabreta, al terra pastetes - cielo empedrado, suelo mojado
47. al ficar-te en heretats consulta tes facultats - tanto vale la tierra cuanto vale el hombre
48. al fons del sac es troben les engrunes - al freír será el reír y al pagar será el llorar
49. al gust de qui paga vesteix en Tonet - a caballo regalado no le mires el dentado
50. al lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu - quien va (o se va de) Sevilla pierde su silla
51. al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara - al pan, pan y al vino, vino
52. al pagès, deu-li cols - no se hizo la miel para la boca del asno
53. al pot petit hi ha la bona confitura - la esencia (o el perfume) en tarro pequeño se vende
54. al que és passat, l'oblit - a lo pasado, tierra
55. alaba't pollastre, que demà et vendran - alábate pollo, que mañana te pelan
56. allà on mengen dos, hi mengen tres - donde comen dos comen tres... si hay comida para cuatro
57. allà on no hi ha pa no hi ha pau (o tot és renou) - donde no hay harina todo es mohína
58. allà on no hi ha sang no es fan botifarrons - cuando no hay sangre no se pueden hacer morcillas
59. allà on vagis, d'es teus n'hagis - donde parares, de los tuyos halles
60. amb les coses de palau val més asseure's - las cosas de palacio van despacio
61. amb temps i palla maduren les nespres - a su tiempo maduran las brevas
62. ametler abundós prop d'es camí, agre segur - granado cargado y del camino a la vera ¡agrias son las silleteras!
63. amic i cavall, si els canses fas mal (o no cansa'ls) - al hombre y al caballo, no apurallo
64. anant jo calent, me'n ric de la gent - ande yo caliente y ríase la gente
65. anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos - quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea
66. animal que vola cap a sa cassola! - ave que vuela, a la cazuela
67. animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu - este no es mi Juan, que me lo han cambiado
68. any d'aubó, anyada de blat - año de gamones, trigo a montones
69. any de neu, any d'olives - año de nieves, año de aceite
70. any de neu, any de Déu - año de nieves, año de bienes
71. any nou, vida nova - año nuevo, vida nueva
72. apartant les ocasions, fugen les temptacions - la ocasión hace al ladrón
73. ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs - mientras martillo fueres, como martillo hiere; que yunque serás y el martillo aguantarás
74. arbre ajagut (o caigut) tothom en (o hi) fa llenya - del árbol caído, todos hacen leña
75. arbre en terra, tothom guerra (o tothom hi fa guerra) - del árbol caído, todos hacen leña
76. arbre mort, tothom l'estella - del árbol caído todos hacen leña
77. arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí - arco a la matina, apareja la gabardina
78. ase nafrat, tot són mosques - asno enfermo, de moscas lleno
79. avui per jo (o per mi) demà per tu - ayer para mí, hoy para tí
80. bandera vella, honra de capità - bandera vieja, honra a quienes la llevan
81. barca parada no guanya nòlits - badajo de campana, si florece no gana
82. barcelona és bona si la bossa sona - quien no ha visto Sevilla, no ha visto maravilla
83. benets en el cel, bassetes a terra - en el cielo borreguitos, agua a cantaritos
84. beure i bufar junt no pot anar - no pueden junto ser, soplar y beber
85. beure molt i anar dret és raret - no puede ser andar derecho y mucho beber
86. blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo) - sembrado tumbado levanta el amo
87. boca que no parla, Déu no l'ou - boca que no habla, Dios no la oye
88. bon camí no és marrada - por ningún tempero dejes el camino real por el sendero
89. bon home però mal músic - buen hombre pero mal sastre
90. bon vi no ha de menester ram - el buen vino no ha de menester ramo
91. bona cara i fets dolents - cara de beato y uñas de gato
92. bona feina no necessita nunci - el buen paño en el arca se vende
93. brams d'ase no arriben (o pugen) al cel - oración de perro no llega al cielo | a palabras necias, oídos sordos | la voz del asno no pasa del tejado
94. ca que lladra, no mossega - perro que ladra no muerde | perro ladrador, poco mordedor
95. cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar - la cabra tira al monte
96. cada «palo» que aguanti sa seua vela - que cada palo aguante su vela
97. cada casa és un món - cada casa es un mundo
98. cada cosa al seu temps - cada cosa en su tiempo y los nabos en Adviento
99. cada dia aprenem coses noves - la vieja, que de vieja se moría, cada día cosas nuevas aprendía
100. cada dia no és festa - no todos los días son fiesta
101. cada home és un món - cada hombre es un mundo
102. cada mestre té el seu llibre - cada maestrillo tiene su librillo
103. cada olleta té la seva tapadoreta - cada oveja con su pareja | para quien es Don Juan con Doña María basta | Dios los cría y ellos se juntan
104. cada terra fa sa guerra - en cada tierra según su uso
105. cadascú disposa de casa seva (quan no hi ha la dona) - cada uno manda en su casa
106. cadascú es canta i balla sol - cada uno se rasca donde le pica
107. cadascú la seva part - al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios
108. cadascú per on l'enfila - cada loco con su tema
109. cadascú que carregui el mort - cada palo aguante su vela
110. callant no s'arriba enlloc - quien no llora, no mama
111. cantin papers i mentin barbes - hablen cartas y callen barbas
112. cap geperut no es veu la gepa - nadie ve sus defectos
113. cap pare enfillat no mor enfitat - los hijos traen gasto
114. cap sabater calça bé - en casa del herrero, cuchara de palo
115. cap sense cervell no ha menester capell - quien no tiene cabeza, no ha menester caperuza
116. cara d'ovella i ungles de llop - cara de beato y uñas de gato
117. càrrega que plau no pesa - sarna con gusto no pica
118. carrer (o dia) banyat, calaix eixut - calles mojadas, cajones secos
119. casa de dues portes, fa de mal guardar - casa con dos puertas, mala es de guardar
120. cobra fama i posa't a seure - cría fama y échate a dormir
121. com és delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar - de casta de Pedro Tierno, que se descostilló durmiendo
122. com has cagat, plores - después del «peo» dado, apretar las cachas
123. com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen) - quien está más alto, espere mayor salto
124. com més anys, més desenganys - a más años, más desengaños | con los años vienen los desengaños
125. com més cosins, més endins - cuanto más primo, más me arrimo
126. com més costa més val - lo que más cuesta, en más se aprecia
127. com més en tenen, més en volen - hasta los gatos quieren zapatos
128. com més mar, més vela - a más moros, más ganancia
129. com més parents, més dolents - no hay peor cuña que la de la misma madera
130. com més poques barbes, manco vergonya - pocas barbas, poca vergüenza
131. com més por té el ca, més lladra - perro ladrador, poco mordedor
132. com més sucre més dolç - por mucho pan nunca mal año
133. comptes vells, baralles noves - a cuentas viejas, barajas nuevas
134. consell sense remei, caga-hi - ley antigua: que ninguno dé consejo sin dar remedio
135. content jo, content tothom - ande yo caliente, ríase la gente
136. cornut i pagar el beure - tras cornudo, apaleado
137. cria corbs i et treuran ets ulls - cría cuervos y te arrancarán los ojos
138. cuixa madura, filla segura - dolor de anca, hija arranca
139. d'ací a cent anys tots serem calbs - de aquí a cien años, todos calvos
140. d'aigua passada molí no en mol - agua pasada no mueve molino
141. d'allà on manco es pensa, salta sa llebre - donde menos se piensa salta la liebre
142. d'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol - ojos que no ven, corazón que no siente
143. d'home ric no hi ha revenja - de hombre arraigado no te verás vengado
144. d'on no n'hi ha, no en poden treure - de donde no hay no se puede sacar
145. d'on no n'hi ha, no en pot rajar - de costal vacío, nunca buen botijo
146. d'una espira, un gran foc - causas pequeñas producen grandes efectos
147. darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles - de la risa al llanto no hay más que un paso
148. darrere el rei, figues li fan - las espaldas vueltas, al mismo rey le hago morisquetas
149. de calent en calent es pelen - cuando el hierro está encendido, entonces debe ser batido
150. de desagraïts el món (o l'infern) n'és ple - cría cuervos y te sacarán los ojos | si te he visto no me acuerdo
151. de doblers (o de diners) i de bondat (o santadet) la mitat de la mitat - de dinero y santidad, la mitad de la mitad
152. de fer bé tot mal en pervé (o prové) - no hagas bien, y no te vendrá a mal | Por hacer bien, mal haber, mil veces se vino
153. de fora vindrà qui de casa ens traurà - de fuera vendrá quien de casa nos echará
154. de gener a gener es doblers són d'es banquer - al fin postrero, el dinero es del banquero
155. de gota en gota s'omple la bóta - gota a gota se llena la bota
156. de Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases - en todas partes cuecen habas
157. de la boca al nas, no en tastaràs pas - de la mano a la boca, se pierde la sopa
158. de llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar - lágrimas de mujer y cojera de perro, no las creo
159. de malagraïts l'infern n'és ple - de desagradecidos está lleno el infierno | el mundo está lleno de desagradecidos
160. de maljust ve l'anyell, que el diable s'enduu la pell - de malo viene el conejo, al diablo irá el pellejo
161. de més verdes en maduren - de menos nos hizo Dios | torres más altas han caído
162. de mica en mica, s'omple la pica - gota a gota se llena la bota | muchos pocos hacen un mucho | poco a c poco hila la vieja el copo
163. de moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs - los mismos perros con diferentes collares
164. de nit tots els gats són negres - de noche todos los gatos son pardos
165. de petit se cria s'abre dret - desde chiquito se guía el arbolado
166. de porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) - el cochino y el señor, de casta han de ser los dos | a tal señor, tal honor | de rabo de puerco, nunca buen virote | de casta le viene al galgo | el hijo de la cabra, cabrito ha de ser
167. de prometre a complir hi ha molt a dir - del dicho al hecho hay un buen trecho
168. de rialles, en vénen ploralles - las cañas se vuelven lanzas
169. de ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel - de la flor de la peonia no sacan miel las abejas
170. de tal buc, tal eixam - de tal palo, tal astilla
171. de tal riu, tal aigua - de tal palo, tal astilla
172. deixa lladrar al ca, que mentre lladra no et mossegarà - perro ladrador, poco mordedor
173. del dit al fet hi ha un gran tret - del dicho al hecho hay un buen trecho
174. del lloc de la guineu, qui se n'alça no s'hi asseu. Quan la guineu tornarà, a esgarrapades us en tra - quien va a Sevilla pierde su silla
175. del lloc que te'n vas, tornar-hi no podràs - quien va a Sevilla pierde su silla
176. dels pecats dels pares, els fills en van geperuts - uno come la fruta aceda, y otros tienen dentera
177. dels teus voldries dir, però no mal oir - de los tuyos hablarás, pero no oirás
178. demà mai no arriba - no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy
179. demanant, demanant, es va a Roma - quien lengua ha, a Roma va
180. demanant, demanant, van (o arriben, o troben) a Roma - preguntando, preguntando, se llega al sitio que va uno buscando
181. demanar no fa pobre - por pedir que no quede
182. desgraciat en el joc, afortunat en l'amor - desgraciado en el juego, afortunado en amores
183. després d'una tempesta ve una bonança - después de la tempestad viene la calma
184. després de les rialles, vénen les ploralles - las cañas se vuelven lanzas
185. déu apreta però no ofega - dios aprieta pero no ahoga
186. déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió - dios castiga y no amenaza
187. déu dóna es fred, segons sa roba - dios da frío según la ropa
188. Déu dóna faves (o pa) a qui no té queixals - dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces
189. déu dóna faves a qui no té queixals - dios da pañuelo a quien no tiene narices | da Dios habas a quien no tiene quijadas
190. Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar - dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces
191. déu dóna garrofes a qui no les pot rossegar - dios da pan a quien no tiene dientes
192. déu escanya però no ofega - dios aprieta pero no ahoga | no hay mal que por bien no venga
193. déu estreny, però no escanya... però de vegades fa treure sa llengua - dios aprieta, pero no ahoga
194. déu me do xocolata de ca l'Artigues - dios me lo conserve
195. déu mos conserv Monsenyor, per por de pitjor - más vale malo conocido, que bueno por conocer
196. déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra - dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella
197. déu nos en guard d'un ja està fet - vale más un por si acaso que cien pensé que
198. déu té més per donar, que no donat (o ha donat) - mucho es lo que Dios da y mucho lo que puede dar
199. déu té un bastó que pega i no fa remor - dios castiga sin piedra ni palo
200. déu té un bastó que pega sense fer remor - los designios de la Providencia son inescrutables
201. dient sa veritat, es perd s'amistat - en diciendo las verdades, se pierden las amistades
202. digue'm amb qui vas i et diré el que seràs - dime con quién andas y te diré quién eres
203. dimarts, ni casats ni embarcats - en martes, ni te cases ni te embarques
204. diner fa (o criden o crien) diner (o diners) - cobre gana cobre, que no huesos de hombre | dinero llama dinero
205. diners fan tort, diners fan fred - oros son triunfos
206. diu el perol a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro» - díjole la sartén al cazo: «Tírate allá, culinegra»
207. divideix i venceràs - divide y vencerás
208. dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé) - dos gallos en un corral se llevan mal
209. dos pocs i dos molts fan un home ric - judío, poca vergüenza, poca conciencia y mucha diligencia
210. el bon gènere es ven tot sol - el buen paño en el arca se vende
211. el bon vi no ha menester ram - el buen paño en el arca se vende
212. el burret davant, perquè no s'espanti - el burro delante, para que no se espante
213. el burro sempre va al davant - el burro delante, para que no se espante
214. el càntir nou fa l'aigua fresca - la escoba nueva barre bien
215. el cap fred i els peus calents són els millors elements - la mente sana en el cuerpo sano
216. el casat, casa vol - el casado, casa quiere
217. el combregaren després de mort - casado y arrepentido
218. el diable quan és vell, sap més per experiència que per consell - sabe más el diablo por viejo que por consejo
219. el dimarts no agafis vaixell, no prenguis estat ni donis consell - en martes, ni te cases ni te embarques
220. el dimarts, ni embarcats ni casats - en martes, ni te cases ni te embarques
221. el dimoni sap més per vell que per dimoni - sabe más el diablo por viejo que por diablo
222. el gos mort no mossega - muerto el perro se acabó la rabia
223. el lladre es pensa que tots roben - dice el ladrón que todos son de su condición
224. el lladre sempre té por d'ésser robat - piensa el ladrón que todos son de su condición
225. el lleure és la causa de tots els vicis - la ociosidad es la madre de todos los vicios
226. el mal de cap, el menjar el bat - a la cabeza, el comer la endereza
227. el més calent és a l'aigüera - brilla por su ausencia, todo está por hacer
228. el més dolent pas és el de la porte - el salir de la posada es la mayor jornada
229. el meu mal no vol soroll - no está el horno para bollos
230. el món és dels que matinegen - no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy
231. el món no va ésser fet tot en un dia - no se ganó Zamora en una hora
232. el mort, al sot, i el viu, al rebost - el muerto al hoyo, y el vivo al poyo
233. el pa de la veïna és medecina - hermoso huerto es el de mi vecino
234. el pa tou dura poc - con el pan blando y la leña verde, la casa pierde
235. el pecat es pot dir, i el pecador no - se dice el milagro, y no el santo
236. el pensar és d'ases, el sebre és el que val - pensar no es saber, como mirar no es ver
237. el primer que cull la flor, s'emporta l'olor - sopas y amores, los primeros, los mejores
238. el que els ulls no veuen, el cor no en dol - ojos que no ven, corazón que no siente
239. el que es dóna no es torna - santa Rita, Rita, lo que se da no se quita
240. el que és promès, sigui atès - lo prometido es deuda
241. el que no es cou per a tu, deixa-ho cremar - agua que no has de beber, déjala correr
242. el que no es paga amb diners, es paga amb dinades - a la larga todo se paga | lo que no va en lágrimas, va en suspiros
243. el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú - piensa el ladrón que todos son de su condición
244. el que puguis fer avui no ho deixis per a demà - no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy
245. el que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura - las palabras se las lleva el viento
246. el qui troba bon padrí, ja ha conegut mig camí - el que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija
247. el ruc del traginer sempre va davant - el borriquito por delante, para que no se espante
248. el sabater és qui va més mal calçat - en casa del herrero cuchillo de palo
249. el saber no ocupa lloc - el saber no ocupa lugar
250. el silenci és or - al buen callar llaman Sancho