Bon any 2008!

De sempre m'han ensenyat que les coses s'han de demanar. Educadament, però cal demanar-les. Perquè ja se sap: «Quien no llora, no mama». O com diríem nosaltres: A qui no parla, Déu no l'ou.

I què demano per a aquest any 2008, any de traspàs i d'il·lusions?

Doncs primer de tot que plogui. Que plogui prou per omplir els pantans que són tan buits, prou perquè la terra se sadolli i que d'aquelles fonts ara seques torni a brollar l'aigua cristal·lina i freda.

També demano que qui mani allà no ho faci contra els interessos d'aquí, sigui de grat o per força.

I en un àmbit més personal, que la Berta arribi bé. Sense pressa. Quan toca, allà per la primavera.

I que no ens manqui la salut i la prosperitat, les il·lusions i la iniciativa per fer coses.

I sobretot: que durant almenys un cop durant aquest 2008 trobem el moment i l'excusa perfecta per veure'ns i per saludar-nos.

Bona entrada d'any!!

Aigua cau, senyal de pluja

Mireu aquesta imatge de Thomas Kinkade:


L'he rebuda avui per correu electrònic. Me l'ha enviada una amiga. El missatge deia que l'aigua ha de fluir. Em convida a fruir de cada imatge (n'hi havia tres), aturant-hi la nostra atenció durant uns segons i que veiéssim l'aigua fluir. Si cliqueu en la fotografia i l'obriu en una altra pàgina o pestanya, veureu com hi plou. Senzill i efectiu.

Oportuna, sens dubte. Diu que espera que l'aigua flueixi en el moment que rebem les imatges. Bé, avui no, però aquests dies ha plogut a bastament i d'una manera general en el nostre país com feia mesos que no ho feia. Aigua cau, senyal de pluja. Sens dubte.

Segueix (el missatge) amb el rumor que aquestes imatges són miraculoses i que aquest (el miracle) es farà present quan reenviem el missatge. Deixar córrer l'aigua és com fer moure la nostra vida.

Jo mai reenvio cadenes miraculoses, ni premonitòries, ni amenaçadores, ni aquelles que només serveixen per fornir d'adreces vàlides de correu electrònic a qui sap qui.

Però les imatges eren tan boniques, que no m'he pogut estar de compartir-les amb vosaltres. Si, a més a més, fan que plogui més per aquests indrets, ja hauran fet el fet, oi?

Un polsim de refranys - Ràdio Vallromanes - 94.2 FM

Un altre blog? No em diguis!!

Bé, en la meva defensa vull dir que prefereixo tenir endreçada la informació en diferents blogs que en un de miscel·lani on tot s'amuntegui i barregi sense ordre ni concert.

I també que aquest és diferent. És diferent perquè és el suport internàutic d'un programa de ràdio d'emissió quinzenal a Ràdio Vallromanes (al 94.2 FM).

I ho justifica també que les emissions de la ràdio local de Vallromanes només se senten al poble i a la rodalia. Amb aquest blog vull oferir la possibilitat que qui vulgui pugui sentir els diferents programes a l'hora que més li convingui, perquè cada entrada, a banda d'un text orientatiu del contingut del programa tindrà un enllaç al programa en format mp3, que es podrà escoltar des del mateix web.

De fet, Un polsim de refranys va néixer ara fa dos anys, durant les col·laboracions que feia amb una intermitència ben irregular al programa cultural Capvespre, també de Ràdio Vallromanes.

Ara, amb el material que estic oferint a través dels diferents blogs sobre paremiologia, tinc material per poder comprometre'm a fer un programa amb continuïtat i rigor.

El programa el podreu sentir a través de la ràdio els dimarts, a les 21.00 h, el dijous a les 10.00 h, i el dissabte a les 18.00 h. Cada dia abordarem un tema concret del calendari o farem repàs dels refrnays d'aquell mes.

Us enllaço un reproductor perquè pugueu sentir el primer programa. La resta els trobareu puntualment reproduïts al web del programa: Un polsim de refranys.

La sort està tirada

La sort està tirada. Alea jacta est. Tots hem somiat algun dia que aquesta és la bona i que per fi traurem el ventre de pena i cancel·larem la hipoteca.

Allò que les balances fiscals ens prenen, ens ho retorna la fortuna. Tan de bo segueixi sent-nos propícia!

I, apa, els afortunats, féu córrer el cava. Que seria diferent que fessin boicot a altres productes, com ara supositoris... Però el cava ens el podem beure o el podem vendre a paladars més selectes. I ells, que vagin fent i que s'omplin de pixats de burra!

Per sort són quatre eixelebrats: molt soroll de boixets i poques puntes.

Catosfera 2008

El cap de setmana del 25 al 27 de gener de 2008 se celebren les Primeres Jornades de la Catosfera a Granollers.

Com diuen des de l'organització «Catosfera 2008 és la primera gran trobada de blocaires, bloggers, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0. Mai s’ha organitzat cap esdeveniment amb un caràcter tant global i ambiciós a casa nostra al voltant del fenomen bloc. Catosfera ha de ser un punt de reflexió i aprenentatge de tres jornades de duració al voltant de la blocosfera catalana, però amb la mirada posada de manera objectiva sobre el que es fa en altres indrets.»

I és ben cert. Mai s'ha fet abans a casa nostra una trobada tan gran, global i general de bloguers, amb un esperit generalista i multidisciplinar.

És la primera edició. Jo estic convençut que serà la primera de moltes altres, perquè les sensacions són molt bones i sé que s'està organitzant amb rigor i seriositat. I el cartell és impressionant. Potser no hi són tots. Qui ha volgut s'hi ha pogut apuntar. I de tots els àmbits hi ha noms de referència.

L'agenda ja és tancada. Tres jornades intenses i plenes d'actes i tallers. Les inscripcions encara són obertes, però superen totes les previsions. Afanyeu-vos si no us voleu trobar amb el cartell de "complet" als morros.

A mi em van contactar com a lingüista, com a bloguer i com a vallromanenc, per moderar l'única taula que no serà taula sinó combat: El combat bloc/blog per dirimir com n'hem de dir d'aquests diaris personals, o col·lectius, monotemàtics o pluridisciplinars, diaris o setmanals o ocasionals, sobre tecnologia, amb narracions..., literaris, assagístics, audiovisuals, amb fotografies... Què no hi cap sota el concepte de bloc/g?

Doncs durant una hora, el diumenge 27 de gener a les 11 del matí, discutirem com n'hem de dir d'això que escrivim i que ens pren tantes hores per mantenir i actualitzar. I a la taula hi haurà Xavier Rull, lexicògraf i col·laborador de Softcatalà, que ens presentarà els arguments dels qui defensen la forma blog, i Dolors Montes, del Consell Supervisor del Termcat -que ens explicarà tot el procés que va seguir el Termcat, el centre normalitzador en matèria terminològica del català, per acabar adoptant el terme bloc.

Hi ha moltes més coses. Us en volia destacar una altra en concret, en la qual també hi participo amb un breu i modest text: amb la participació d'un text corresponent a un article del blog de cada participant s''elaborarà el llibre de les jornades, que editarà Cossetània, i que va vinculat a la taula sobre ciberliteratura.

El mapa dels dominis .CAT

La Fundació PuntCat ha publicat en l'apartat de Rebost del seu lloc web un mapa visual, que simula una xarxa de metro, amb els URL més significatius del domini .CAT, on cada línia respon a una temàtica diferent: Administració, Música, Portals, Associacions, Lletres, Esports, etc.

(fes clic per veure'l més gran)

El mapa denota la complexitat de l'entramat d'Internet, la Xarxa, i hi marca com a estacions principals aquells URL més referenciats: avui.cat, cpnl.cat, domini.cat, edu365.cat, gencat.cat, grec.cat, iec.cat, omnium.cat, racocatala.cat, seleccions.cat, uvic.cat, vilaweb.cat, xtec.cat. 13 patums, sens dubte: els que reben més enllaços des d'altres llocs web.

El mapa es pot descarregar en diferents formats i mides, en pdf o en format jpg. I es distribueix sota una llicència Creative Commons BY-NC-SA.

Un univers amb més de 26.000 dominis registrats i més de 5.000.000 de pàgines indexades.

Només un unt negre (a banda dels 13 més referenciats): Per què hi ha tanta diferència de preu entre un domini .cat i un domini .com o .net? I tanta diferència vol dir pagar uns 10 € per un .com i uns 70 o 80 € per un .cat per un any.

I és clar que els catalanoparlants ja ens hem acostumat a pagar més i més car que ningú, però potser ja fóra moment de girar aquesta tendència, oi?

Actualitat del català. La llengua com a joc

Sempre s'ha tendit a relacionar els temes de llengua amb ensopides regles que calia memoritzar. I res més lluny de la realitat. És ben cert quan diem que la llengua dóna molt de joc i pot resultar divertida i entretinguda (sense caure en segones lectures).

Uns quants exemples d'ara i de sempre:

Màrius Serra és potser dels qui més ha fet per relacionar llengua i joc a partir de la seva expertesa en enigmística. Anem dels mots creuats, a l'espai Verbàlia, passant per l'Enigmàrius que cada dia ens desperta les neurones a El Matí de Catalunya Ràdio. Sense oblidar les magnífiques traduccions, per exemple, de les obres de l'anglès Tom Sharpe o novel·les d'aire enigmístic, com l'Ablanatanalba.

Però tampoc podem oblidar noms com el de Ramon Solsona, i les seves magnífiques Reflexions de sala i alcova que ens van acompanyar durant tant de temps a la contraportada de l'Avui.

La Televisió també ha estat un bon aparador per a programes-concursos on els jocs de paraules hi tenien un lloc preeminent. Recordo l'entranyable Si l'encerto l'endevino, pesentat per Josep Maria Bachs. Us he de fer una confessió: al seu moment m'hi vaig presentar i hi vaig guanyar una picossadeta. L'únic com que he anat a un concurs de televisió. Aposto sobre segur...

Ara TV3 reprèn aquesta tradició de concursos "lingüístics" amb el Bocamoll que tot just estrenaven ahir, presentat per Espartac Peran, l'exhome del trànsit. Programa ràpid de preguntes i respostes i on tres parelles d'allò més heterogeni competeixen per passar a la final i jugar per endur-se un bon pot de diners. Res de nou: aposta sobre segur en fórmules que sempre han funcionat més o menys i que es fa païble perquè dura poc menys de mitja hora. Poc pretensiós, però efectiu.

Finalment em vull fer ressò d'un parell d'iniciatives que han aparegut a Internet, de jocs de llengua, que vénen a prendre el relleu a aquells jocs de taula de sempre, com ara l'Scrabble o el del diccionari i els papers en blanc on cadascú apunta una definició d'una mateixa paraula i guanya la més votada.

Em refereixo al Catavolta, el joc de preguntes en línia de la Plataforma per la Llengua, amb preguntes bàsiques sobre la situació actual de la llengua catalana. L'objectiu final del joc, que s'ha realitzat en col·laboració amb la Fundació Trias Fargas, és destacar la vigència i modernitat del català, destapar les idees equivocades que sovint ens porten a menysvalorar la nostra pròpia llengua i reclamar que es treballi per augmentar-ne l'extensió en diversos sectors on el grau d'ús és encara molt escàs.

I finalment, el Trivicat, un joc de preguntes en català per al teu mòbil. Josep Mir ha creat aquest joc que es pot descarregar gratuïtament en qualsevol mòbil, fet amb la filosofia del web 2.0: qualsevol persona pot suggerir des del web, noves preguntes, que seran revisades i validades. Les preguntes són de 6 àmbits generals: geografia, art, història, ciència, entreteniments i esports.

El tancament de la Carrasqueta

Aquesta matinada, amb nocturnitat i traïdoria, funcionaris de la Generalitat Valenciana han perpetrat el tancament del repetidor de la Carrasqueta, situat al Port de la Carrasqueta, entre Ibi, Xixona i Alcoi, a l'Alacantí.

Ara més que mai, aquesta imatge amb aquests núvols tan negres al damunt resulta d'allò més premonitori.

El repetidor de la Carrasqueta és un dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, entitat que vetlla per la llengua i la cultura catalanes i per la identitat nacional, que permetien la transmissió de TV3 en territori valencià.

«No és en cap cas un atac a la llibertat d'expressió o a la llengua. Es tracta del compliment d'una resolució administrativa, amb el suport d'una ordre judicial, que ha d'autoritzar els funcionaris a accedir a les instal·lacions del repetidor», es justifiquen.

És clar: una decisió que descansa sobre actes anteriors de l'executiu valencià que han portat a aquesta resolució i que ara es veuen obligats a executar.

Tots sabem que al darrere hi ha una motivació política: l'anticatalanisme que han atiat secularment des dels òrgans de govern del País Valencià (sí, dic País Valencià i no pas aquest invent posttransicional de Comunidad Valenciana) i des dels governs centrals (siguin del color que siguin). Divideix i venceràs.

Fa por sentir a parlar de Països Catalans. I ens inventem eufemismes com l'Arc Mediterrani del Maragall per referir-nos a una realitat cultural i lingüística que fa por i que cal debilitar i esborrar sigui com sigui i aprofitant tots i cadascun dels moments que ho permeten.


Ineptitud política dels governants d'aquí i d'allà. Però ja els va bé: mentre uns s'espolsen les culpes i la resta es barallen, aconsegueixen més desunió i distanciament.

Per què com s'explica que fins i tot la Constitució veti qualsevol possibilitat de cooperació entre les diverses comunitats autònomes de l'estat? Com li havia sentit a dir a algú que ara no recordo, a la Constitució espanyola només es parla de federalisme per prohibir-lo expressament (article 145).

Resulta molt més senzill establir relacions amb els nostres antípodes o qualsevol altre país del món que amb les comunitats veïnes amb les quals compartim la parla i la història.

I aquest és el model de transició amb què hem hagut de combregar si us plau per força. I hi anem afegint episodis foscos i anihiladors de la nostra identitat a cabassos, sense que ningú tingui capacitat de lideratge ni de reacció.

Cap on va la blogosfera?

Ja és ben cert allò que diuen que quan uns hi van, uns altres ja en tornen.

Vull dedicar uns quants articles a reflexionar sobre el fenomen dels blogs i les esferes que neixen i han desaparegut al seu voltant. Espero que els vostres comentaris m'ajudin a mostrar una imatge actual i real de la situació. Ja se sap, que on no arriba un, hi arriba un altre i entre tots farem el camí.

Quina és l'actualitat real de la blogosfera? Creix? Decreix? Quines són les seves fites? Quines tendències predominen?

Aquí i a tot arreu, el fenomen dels blogs ha estat aclaparador. No us sabria donar dades de cada quan s'obre un blog, però són impactants. Alhora, causa neguit saber cada quan s'obre un blog i cada quan en desapareix un altre. Perquè no deixa de ser una flor d'estiu: començo, m'hi poso i ho deixo amb la mateixa rapidesa i facilitat.

Quan penso en blogs em vénen al cap un seguit d'idees: globalització, compartir, trencar motlles, trencar fronteres... Però com tot en aquesta vida, demana dedicació i qualitat. Cal que siguem mínimament constants i que allò que escriguem sigui original o pugui interessar a algú en concret. O a molts, és clar.

Segons el tema tindrem un públic o un altre. També marquen la popularitat d'un blog l'idioma triat, la temàtica tractada... fins i tot el to i les maneres.

Aquesta reflexió em ve al cap arran de la trobada de blocaires que han fet a Terrassa aquest 4 de desembre. M'hi hagués agradat poder-hi anar. De fet em van convidar a anar-hi. Però les obligacions no m'ho han permès i em sap molt de greu.

Esperava amb candeletes les primeres reaccions a aquesta trobada. S'han fet esperar, però van arribant, en comptagotes.

I aquestes primeres reaccions em fan reflexionar sobre el fenomen dels blogs a casa nostra. La catosfera, en diuen. També diuen que els blogs cada vegada tenen més influència com a mitjà alternatiu... Permeteu-me que mantingui en quarentena aquesta afirmació... i que intenti justificar-ho.

D'entrada vull diferenciar el que és la blogosfera política de tot allò altre que conformen blogs personals, blogs d'adolescents, pàgines web mostrades en format blog o qualssevol altres continguts de qualitat que es presenten en format de blog.

Una cosa són els blogs polítics i una altra cosa tota la blogosfera. O tota la catosfera. El món dels blogs, vaja.

Precisament la blogosfera política, la que té més ínfules d'influència i d'independència... és la que em miro amb més recel. Seguidisme, agrupacions per mateixes cordes, reciclatge o copipastejat d'idees... En definitiva, previsibles, avorrits, seguidistes, poc originals i... prescindibles. En general, eh?, que hi ha honroses excepcions. Però són això: honroses excepcions.

Què vol dir que aquests mitjans són independents? Què vol dir que conformen un nou grup de pressió? Res de res. Ni d'independència ni de pressió. Perquè els blogs, a dia d'avui, tenen l'audiència i la transcendència que tenen i perquè ningú és independent.

Jo, per exemple, encara que sigui un mal exemple, perquè no tinc un blog polític ni penso que sigui transcendent, no puc dir que sóc independent, perquè mai parlaré (bé) del PP, ni mai li faré la rosca al PSC i sempre podreu intuir una tendència nacionalista en els meus escrits. I també veureu que parlo d'una colla de temes i altres ni els anomeno ni seran mai un article a cap dels meus blogs.

Perquè la majoria dels meus escrits no es poden adscriure dins de cap corrent. Vaig per lliure? Tampoc, perquè m'adscric a Catablocs, a la Xarxa de Blogs Sobiranistes, a la Catosfera, a Tradiblog, a la Vallesfera...

Doncs això, vull obrir debat sobre les multiesferes blogueres, sobre la seva transcendència i audiència real. Sobre el per què de tot plegat i cap a on anem... o ens aboquen.

Els preus de l'ADSL

Des d'Europa picaven la crosta al govern d'Espanya perquè mantenia un preu de l'ADSL per damunt de la mitjana europea i això dificulta la competència i el progrés.

També dificulta el progrés que la qualitat no sigui la desitjable i que les infraestructures, en general siguin deficitàries, obsoletes, cares i impròpies d'un país modern.

Ara el Ministeri d'Indústria ha tret un document amb totes les ofertes i preus de l'ADSL a Espanya. Ja veieu que quan hi ha voluntat, treure unes balances o un llistats comparatius no és tan difícil. Voluntat política i capacitat intel·lectual per desenvolupar-ho.

I és clar, quan no hi ha voluntat ni capacitat, no surten els números i diuen que Europa i Espanya no s'aclareixen ni s'entenen amb els preus de l'ADSL.

I no m'estranya! Perquè ni tan sols nosaltres ens aclarim. Bé, de fet aquesta és l'estratègia de les empreses. Divideix i venceràs!

I és clar: una cosa és l'oferta que surt en premsa o als anuncis de la tele i una altra la realitat amb què ens trobem quan anem a preguntar. ADSL a 24,95 €? Tarifa especial per a veu i dades des del mòbil? Res de res. O almenys per als que som fora de Barcelona. Cap d'aquestes meravelloses ofertes funciona quan et demanen el número de telèfon i sembla que donis l'adreça de Robinson Crusoe. Sense anar més lluny, a Vallromanes el preu de l'ADSL d'1 Mb amb Orange és de 40 i tants euros mensuals (amb IVA i trucades nacionals). Res d'ofertes de 20 euros o menys per a més capacitat. I així amb totes les operadores. I tampoc tenim TDT, ni gairebé veiem els canals analògics, però això és un altre tema.

Sort que després surt en Clos i diu que tindrem els preus més barats d'Europa! Però no ha dit si l'ADSL anirà amb pedals o amb corrent alterna!!

El refranyer temàtic

Ja fa uns quants dies que és accessible un nou refranyer que he iniciat també en línia: el refranyer temàtic català.

És també una obra independent i per això neix com a blog a part i amb ell vull donar resposta a consultes sobre refranys d'un tema determinat, sense altres informacions. Només un recull temàtic de refranys catalans, exhaustiu, ordenat alfabèticament.

A poc a poc aniré omplint l'estructura que he desenvolupat a l'índex del refranyer. És una estructura en la qual portava treballant temps, fornida a partir de la comparació d'altres refranyers temàtics, cercant una classificació clara, a partir de 34 temes generals, que tindran una subestructura classificatòria més o menys extensa en funció del nombre de refranys i dites que reculli cada tema.

He començat amb alguns treballs que ja tenia fets (bolets o refranys geogràfics del Vallès Oriental), alguns altres que també tinc ja elaborats sobre les parts del cos humà (cap, ull o cul) i donant resposta a l'actualitat del calendari i les festivitats. Així ja podeu consultar els refranys dels mesos d'octubre, novembre i desembre i els referits a Tots Sants o Nadal. Us podeu imaginar quins seran els següents buits que aniré omplint...

No cal que us digui que si algú té alguna preferència perquè comenci a desenvolupar un tema concret, per curiositat o per qüestions didàctiques si ho vol treballar amb alumnes, per exemple, sóc absolutament obert a atendre aquestes peticions.

La Immaculada Constitució

Diuen que existeixen amistats perilloses o que, casualment, la intersecció de dues idees, porta a generar-ne una de nova, més potent i diferent de les que l'han generada.

Per què ens bombardegen amb el missatge que la Constitució és intocable, quan hi ha els mecanismes i els òrgans competents i especialment dedicats a fer noves lleis cada dia i a millorar, retocar, derogar, ampliar o refondre les ja existents?

És que potser la Constitució és diferent? No hi ha cap llei que pugui perviure a l'efecte del pas del temps. Ni la llei del Talió, ni els Deu Manaments, ni l'Alcorà... ni... ni la sacrosanta Constitució española de 1978.

Malgrat fessin la millor campanya de màrqueting en aprovar-la el 6 de desembre, fer-la dia festiu, tan a prop de la Immaculada Concepció i convertir-la així en la

IMMACULADA CONSTITUCIÓ

Tradiblog: la xarxa de blogs sobre cultura popular

L'altre dia vaig rebre un comentari en un blog, que em demanava pel meu possible interès per integrar-me en una futura xarxa de blogs de temàtica sobre la cultura popular.

Només hi havia una adreça de correu (inidentificable) i hi vaig respondre afirmativament.

Als pocs dies vaig rebre un correu electrònic a la meva bústia de correu que us reprodueixo:

Benvolgut/da.

Fa uns dies ens vam posar en contacte amb tu per informar-te de la xarxa TRADIBLOG. Atès el teu interès en formar part d'aquesta iniciativa, seguidament et detallem algunes generalitats sobre el projecte TRADIBLOG.

Voldríem que aquesta nova xarxa servís per establir un cert contacte virtual, entre tots els blogs que de forma exclusiva o només puntual, toquen temes propers a la cultura popular i tradicional de tots els Països Catalans. Els blogs que poden integrar-se seran preferiblement en llengua catalana i de qualsevol indret o racó del país.

Els diferents blogs formaran part d'un directori que tindrem tots els membres. Podem tenir-los detallats a la nostra llista d'enllaços del blog de forma destacada, i mostrar-los només si volem. Això ens facilitarà més difusió i possibilitat de coneixences per part d'una major part de blocaires i usuaris. Una bona forma de divulgar el nostre missatge a la catòsfera.

Tots els blogs membres podem ficar el bànner de la xarxa TRADIBLOG en algun espai del seu weblog. Us facilitem aquesta primera versió senzilla amb un enllaç cap el correu electrònic de la xarxa, el tradiblog@mesvilaweb.cat. Està pensat per aquells que el vegin als nostres blogs, i es puguin posar en contacte i donar-lis les facilitats necessàries. El fragment de codi html, que s'ha d'enganxar al lloc on voleu que surti el bànner, és aquest:

Un altre punt important per fer gran la xarxa, és que cadascú de nosaltres la doni a conneixer entre companys i/o contactats afins a la temàtica. Podeu dedicar un post per presentar-la al vostre blog o adjuntar la llegenda: Membre de la xarxa TRADIBLOG, en algun dels vostres post futurs o el que vosaltres us vingui al cap per fer-ne difusió i coneixença entre tothom. Mica a mica podem creixer, i certament creiem, que serà positiu per a tots els blogs de la cultura popular.

Un cop siguem una bona colla, ens podem proposar el crear un indret comú per sindicar les actualitzacions de tots els blogs membres del TRADIBLOG. Un directori de consulta general a la xarxa, de tots els TRADIBLOG i els seus darrers articles. Aquest pot ser un dels nostres primers objectius, després... Dependrà de tots naltros i de la creativitat de tots plegats. Segur que si volem, podrem fer-la grossa. Tenim moltes més idees, però temps al temps.

Aquest començament de desembre, podria ser un bon moment per clavar canya a la xarxa TRADIBLOG. Estem oberts als suggeriment, idees, crítiques o el que calgui per millorar i fer possible aquest embrió de xarxa. Un cop decideixis posar el bànner al teu blog, ens ho comuniques i et llistarem com a membre TRADIBLOG. Ens dones el nom i adreça del teu blog, el teu e.mail de contacte si no és aquest, i si vols el teu nom complet i el municipi.

Per endavant t'agraim la teva atenció. A la teva disposició per a qualsevol consulta. Rep una salutació ben cordial.

Xarxa TRADIBLOG - tradiblog@mesvilaweb.cat

A mi sempre m'ha agradat saber amb qui col·laboro o en què destino les meves energies i vaig pensar que necessitava algunes dades més per poder implicar-me en aquesta iniciativa. Concretament vaig respondre:

Benvolguts companys de la Xarxa Tradiblog.

Ja em perdonareu que l'entusiasme inicial per la idea de la Xarxa Tradiblog i les expectatives que aquesta iniciativa generaven es vegin una mica esvaïdes vist el punt d'indefinició i obscuritat que encara traspua.

No acostumo a implicar-me en cap iniciativa "anònima". M'agrada saber qui hi ha darrera de cada iniciativa. Persones de carn i ossos, amb noms i cognoms, amb una història i una experiència demostrables. Que tinguin algun lloc on pugui conèixer-les una mica abans d'implicar-me en un projecte indefinit.

Pel moment només tinc un nom (Xarxa Tradiblogs), un correu electrònic corporatiu (tradiblog@mesvilaweb.cat) i una tira publicitària que no apunta a cap lloc físic, sinó a una adreça electrònica, que no és el que espera trobar-se un usuari quan clica damunt una imatge.

Per tant, amb la poca informació de què disposo, esperaré a adherir-me a la xarxa a saber-ne més coses i que aquesta estigui constituïda d'una manera més clara. Això no treu pas que trobi la iniciativa molt interessant i que estigui disposat a col·laborar-hi quan hi hagi alguna cosa tangible, amb més de cos.

Atentament,

--
Víctor Pàmies

Sortosament la cosa sembla que té certa entitat i em va respondre el factotum de la idea, el webmestre de la pàgina Consuetudinarium, en Consueta de Reus.

Això ja és una altra cosa!

I com no podia ser d'una altra manera, m'hi apunto i us recomano navegar pels blogs sobre cultura popular que comencem a configurar la Xarxa Tradiblog.

I m'hi apunto amb la bateria de blogs i pàgines web sobre paremiologia que mantinc:

• Raons que rimen, el meu blog personal i de temàtica més miscel·lània,
• Refranyer català-castellà, un refranyer que pretén aportar-vos la solució a aquells dubtes d'equivalències entre refranys i dites de diferents idiomes
• Refranyer temàtic, un refranyer temàtic exhaustiu de refranys catalans classificats temàticament.
• Paremiologia didàctica, un esborrany de curs sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys, amb explicacions sobre la formació, origen i significat dels refranys, recopilacions i recopiladors i com classificar-los i trobar-ne en obres de consulta en paper o en línia.
• Diccitionari, un recull d'aforismes i citacions, els refranys amb nom i cognoms.
• Paremiologia catalana, la meva pàgina degana, la que fa d'índex de totes les altres i que recopila la informació que he anat bolcant a la xarxa sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys.

I les que vinguin. Ben aviat novetats i més notícies!!